"Así se hace": un programa entretingut

M’agradaria recomanar-vos un programa que em sembla bastant interessant ja que tracta d’explicar l’elaboració de productes i objectes que fem servir en la vida quotidiana.

El nom del programa és “ASÍ SE HACE”. Jo, gràcies a aquest programa, vaig aprendre moltes coses de construcció i vaig descobrir moltes de les curiositats que tenia sobre com es feien algunes coses d'allò menys insignificants.

És un programa molt didàctic que t’ensenya les tècniques d’elaboració i construcció pas a pas i encara que no sàpigues absolutament res sobre el tema, acabes comprenent la tècnica i de seguida et sembla molt fàcil.

Aquí us deixo uns exemples que a mi em van cridar l’atenció (després vosaltres podreu anar descobrint diferents vídeos que potser us sorprenguin més):

- Fabricació de llapis de colors: http://www.youtube.com/watch?v=dgSpz8aiP7c

- Fabricació dels globus de goma: http://www.youtube.com/watch?v=QFQtl1YmhO8&feature=related

- Fabricació de la canica de vidre: http://www.youtube.com/watch?v=suz0JxkDLhQ&feature=related

- Fabricació de la plastilina: http://www.youtube.com/watch?v=ZO0iGGbRMy8&feature=related

- Fabricació del “chicle”: http://www.youtube.com/watch?v=S8PUeryI0PU&feature=fvwrel

Anaïs Llop, 3r A

Patri, un profesional de la carretera

Patri García es mi tío, tiene 53 años, está casado y tiene dos hijos. Es alegre, servicial y le gusta mucho relacionarse con la gente. Siempre se ha dedicado al mundo del transporte: transportando mercancías, conductor de autobús, conductor de ambulancia y actualmente se dedica a dar asistencia en carretera, dado el carácter que tiene se le da muy bien.

El día de Navidad, que estaba de guardia, cuando íbamos a empezar la entrevista, justo antes de comer y media hora antes de finalizar su turno, recibió un aviso, tuvo que irse y regreso tres horas más tarde.

Albert: ¿En qué consiste tu trabajo?

Patri: Consiste en prestar ayuda al automovilista en función del tipo de avería o accidente que tenga: cambiar ruedas pinchadas, arrancar vehículos con batería descargada, etc. También prestar el servicio de taxi para el automovilista y sus pasajeros y llevar el coche a la base en festivos, para trasportarlo posteriormente al taller.

Albert: ¿Qué formación o titulación se necesita para este trabajo?

Patri: Se necesita la ESO y carnet B o C para camiones grúa de más tonelaje.

Albert: Tú atiendes a personas que han tenido algún percance con su vehículo. ¿Cómo te reciben, enfadados o contentos y agradecidos por tu ayuda?

Patri: -Sonríe- Como todo en la vida, unos enfadados por culpa del percance. Otros contentos porque son así, alegres, aunque son pocos y si se soluciona el problema, la gran mayoría de la gente es agradecida, algunos de ellos te dan una propina.

Albert: ¿Crees que es un trabajo bien pagado?

Patri: Todos aspiramos a cobrar más. Yo creo que trabajando en días festivos, turnos de noche y guardias, se tendría que pagar algo mejor.

Albert: ¿Qué destacarías como mejor y peor de este trabajo?

Patri: Lo mejor de este trabajo es la libertad de no tener que estar encerrado en un edificio o en un despacho. El movimiento es constante y no te aburres.

Lo peor es que hay momentos muy estresantes, ya que hay que vigilar porque hay muchos vehículos que no respetan a los demás y esto siempre es un riesgo. Otra de las peores cosas es la disponibilidad que hay que tener en los días festivos, que muchas veces justo cuando vas a comer te llaman y esto no tiene excusas.

Albert: El hecho de hacer guardias en días festivos y por la noche, ¿cómo afecta a tu vida familiar?

Patri: A la vida familiar le afecta lo que no haces a gusto. En mi caso lo hago a gusto y mi mujer se ha acostumbrado a que el fin de semana que tengo guardia, uno sí uno no, no podemos salir pues tengo que estar disponible y con la grúa delante de mi casa.

Albert: ¿La mayoría de avisos son por averías o por accidentes?

Patri: La mayoría son por averías: coches que no arrancan, pinchazos, códigos de llaves, embragues, calentamientos por pérdida de fluidos (agua o aceite), rotura de correas, etc.

Albert: ¿Crees que actualmente hay menos accidentes que hace unos años? ¿Cuáles crees que son los motivos?

Patri: Creo que sí, actualmente hay menos accidentes que hace unos años. Porque las vías están mejor señalizadas, los vehículos son más seguros, absorben más y mejor los golpes reduciendo, así la mortalidad. También hay más precauciones: de velocidad, por hablar por el móvil mientras conduces y sin manos libres, controles de alcoholemia, etc.

Albert: ¿Cuál ha sido tu desplazamiento más largo?

Patri: -Sonríe- Los desplazamientos más largos que he hecho han sido a LLeida, Girona y Castellón.

Albert: ¿Qué situación te ha afectado más a nivel personal?

Patri: -Se le pone el rostro serio- Las que más me han afectado son: cuando antes de recoger el coche tuve que esperar a que retiraran el cadáver del conductor, este se había golpeado contra el cristal del parabrisas.

Ver llorar un camionero por el accidente que había provocado.

Tener que ver la cara de desencanto, cuando en un festivo un matrimonio que iba a Alemania, tenía que volver a su casa a causa de la avería.

 

Albert: ¿Cuál es la anécdota más divertida que recuerdas?

Patri: -Ríe- Recoger vehículos en situaciones peculiares: una vez tuve que recoger un furgón que iba tan lleno de bicicletas que una vez cargado en la grúa esta no podía que todo el peso y tuve que llamar a la base para pedir que viniesen con una grúa más grande.

La gran mayoría de los conductores de los coches que piden asistencia en la Atlántida, una vez solucionado el problema te piden que cuando pases por la rotonda, les hagas una llamada para decirles si están o no los Mossos.

Albert: ¿Quieres añadir alguna cosa más?

Patri: No. Muchas gracias por la entrevista. Espero que te haya servido para darte a conocer, aunque sea mínimamente, el trabajo de ayuda al automovilista.

Albert Pérez, 4t B

Xerrada sobre l'Índia a càrrec del Lancy Dodem

El passat 9 de febrer els alumnes de 1r d'ESO van tenir una xerrada del Lancy Dodem, membre de la Fundació Vicenç Ferrer, dins del marc del Projecte SCHOOl-TO-SCHOOL d'agermanament amb l'escola Reddypally de l´Índia:

 

Avui, dia 9 de Febrer, un noi jove de l’Índia, el Lancy, ha vingut a l’Institut i ha fet una xerrada a tots els alumnes de 1r d’ESO. Ell va ser el primer nen apadrinat per la Fundació Vicenç Ferrer i es va quedar a viure amb ells. Ens ha començat explicant que treballa per a la Fundació Vicenç Ferrer, una fundació que ajuda a la gent sense recursos a l’Índia. L’Índia està entre Xina i Pakistan. I parlen moltes llengües, però les preferents són l'anglès i l'hindi. Està composta per 23 estats. Hi ha dues maneres de viure: a les grans ciutats o als pobles dels afores. Allà no és com aquí, aquí tothom pot viure a les grans ciutats, i tothom té dret a viure on vulgui. Però a l’Índia, només els més rics hi viuen. La gent pobre ha de viure als pobles, però els pobles no són com aquí, no tenen recursos. La Fundació creu que els Intocables (la casta més baixa) han de tenir més drets, així que han preparat 6 projectes per a ajudar a totes aquestes persones. Un d’aquests és el d'ajudar a persones discapacitades, perquè les seves famílies els fan fora de casa o no els hi donen prou menjar. Un altre projecte és ajudar a les dones. Allà, a l’Índia, estan com menys preades, i la Fundació els hi dóna diners per poder fer-los servir en el que elles vulguin i crear els seus propis negocis. Aquests són uns dels 6 projectes que fa aquesta magnífica Fundació.

Júlia Vidal, 1r B

Alumnes a l'IES-L

Hem decidit entrevistar a l'alumne Francesc Moreno de 3r A sobre què és això anomenat l'IES-L que ell està fent aquest curs:

1. En què consisteix l’IES-L?

És un programa que consisteic en què les assignatures que més em costen no les faig, en lloc d'anar a classe vaig a treballar i llavors no me les suspenen.

2. Per què hi vas? I què hi fas?

Vaig perquè m’ajuda a aprovar les assignatures que més em costen, un màxim de 12 hores a la setmana.

Doncs jo em dedico a recollir les verdures, llegums, podar les vinyes, etc.

3. Quan fa que vas a l’IES-L? T’agrada?

Fa dos anys que hi vaig i sí que m’agrada.

4. Creus que et serveix per alguna cosa?

Sí, per aprendre a treballar.

5. Què prefereixes anar a l’IES-L o estar a classe?

M’agraden les dues coses perquè ho trobo força divertit.

6. Fas nous amics a la feina o estàs sol?

Sí que faig nous amics perquè treballo amb més gent.

7. Què pensen la teva família sobre que facis l’IES-L?

Els hi sembla molt bé i sobretot a la meva àvia perquè li porto llegums i es posa contenta.

8. A partir del que fas a l’IES-L creus que t’ajudarà en un futur?

Sí, perquè així em podré treure l'ESO i treballar, i el més important és que en un futur podré cuidar la meva família (filla, dona, etc).

9. Recomanaries als alumnes que els hi costa estudiar que facin l’IES-L o que es quedessin a classe estudiant més?

Que se'n vagin fer l'IES-L perquè si no els hi agrada estudiar és una oportunitat molt bona per poder tenir un futur d’ara endavant.

Gràcies Francesc!

Helena Cardiel i Anaïs Llop, 3r A

L'anorèxia

L’anorèxia nerviosa és una malaltia que provoca una pèrdua de pes voluntari.

Aquesta malaltia se sol presentar generalment en dones i s’inicia a l’adolescència fins a l'edat adulta jove.

Actualment, les causes d’aquesta malaltia no són úniques. Alguns experts creuen que aquesta malaltia s’origina en demandes de la família i la societat. El problema se centra en una baixa autoestima.

Hi ha diversos símptomes, però els més destacables, són els següents:

- Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amistats.

- Menjar sola.

- Reduir la quantitat de menjar.

- Augment de l’exercici físic.

- Consum de diürètics i laxants.

- Fred, estrenyiment.

- Irregularitat de la menstruació.

L’anorèxia és un desordre difícil de diagnosticar, ja que el pacient nega i amaga la seva condició de malalt.

Els tractaments solen ser bastants llargs i complexos. No hi ha tractaments únics, ja que s’adapten a les característiques de cada persona.

El pacient anorèxic normalment no es tracta pel seu propi desig, sinó que ho fa impulsat per la família o amics.

Alisson Flores, 3r A i Helena Mujal, 3r B

Tacones, tacones: sobre la tendencia de llevar tacones altos

Comenzaré diciendo: ¿quién sabe llevar esos tacones? Porque tiene que tener un sentido del equilibrio increíble. Yo solo de ver a las mujeres con ellos puestos me da vertigo. Aunque es muy cierto que, a la mujer que sabe llevarlos, le sientan fenomenal. Estilizan muchísimo las piernas y se luce mucho más el modelito que lleves. Estas mujeres suelen tener como lema el típico: "Para estar bella hay que sufrir". Eso es ser, desde mi punto de vista, masoquista. Yo, si voy cómodo en chandal, me pongo chandal; y si voy cómodo en bermudas, pues llevo bermudas. No tengo que gastarme un dineral en "Compeed Ampollas", ni tengo que destrozarme el pie. Se han visto casos de mujeres que de tal exceso de su uso, su anatomía del pie se ha visto modificada hasta tal punto de agarrotarse los tendones. Esto significa que ¡no podría articular los dedos de los pies! Si es que eso no es sufrir, ¡eso es torturarse! Y no hablemos de las deformaciones vertebrotorácicas que se han diagnosticado por el uso de tacones: deforman la columna vertebral porque tu cuerpo no está preparado para soportar un nivel de fuerza gravitatoria mayor. Si una persona mide 1'70m de altura, su cuerpo estará preparado para una presión de una persona de 1'70m. Sin embargo si a esta persona le pones unos tacones de 10cm, su cuerpo recibe una presión de una persona de 1'80m, por lo que un uso excesivo de ese plus en tu altura le hará daño en la columna vertebral de diferentes maneras: curvándola, jorobándola (que te salga joroba) o que simplemente te fallen los discos intervertebrales.

Y no hablemos de las cuñas. Es cierto que son más cómodas y más fáciles de llevar que los tacones, pero igualmente hacen mucho daño. Y como son más seguros, se atreven con un par de centímetros más, y esto sí que te hace polvo el pie.

También, muy vistos, los zapatos de tacón que en la punta tienen un minúsculo agujero. Eso ¿para qué es?, ¿para que se te escape el dedo por ahí, o para que una rata te coma el pintauñas? No le veo sentido, la verdad.

Bueno, pues yo me despido, y a las mujeres que opten por tacones, aconsejarles unos que sean más bien bajitos, nada de tacón de aguja y que se sientan bien con ellos, dado que también es verdad que se han realizado estudios en los cuales ir plano también es malo. Según este estudio, lo saludable es un mínimo de 3cm. Un saludo.

Jordi  Virtus, 3r A

Coses que m'agraden de Barcelona

De les coses que més m'agraden de Barcelona és el camp nou del FC Barcelona i la Sagrada Família. També m'agrada La Casa Batlló, la Casa Milà, l'autobús turístic de Barcelona, l'autobús del FC Barcelona, l'aeroport de Barcelona, l'estàtua del Cristòfor Colon, els carrers de Barcelona i els transports. I també m'agraden les botigues i els hotels. El Corte Inglés, és la botiga de Barcelona que més m'agrada.

A Barcelona hi ha les Rambles i també hi ha molts cotxes.
El port de Barcelona té moltes barques i vaixells, també té platja, l'aquari i el zoo.


A Barcelona hi ha els museus com els museus dels vaixells, els museus de geografia, té el museu del Cosmocaixa també té instituts, guarderia, escola de primària i universitats.


També m'agrada el zoo, perquè m'agraden molt els animals.


També m'agrada l'aquari, perquè m'agraden molt els animals del mar.


També m'agrada el Gran Via 2.

Alexis Mersch, 1r A

Seguretat Vial

Últimament les xifres de morts a les carreters espanyoles ens preocupa, l'escassa seguretat vial és el problema, tot i que aquest any passat (2011), hi ha hagut menys víctimes que en l'any anterior a les carreteres durant les principals “festes” (Nadal, Vacances d’Estiu, Setmana Santa, Cap d’Any). Hauríem de reduir la xifra de morts, no val amb intentar-ho, ho hem d’aconseguir, i per fer-ho necessitem l’ajuda de tots.

En primer lloc hauríem d’identificar les principals causes dels accidents, i després eliminar-les. Aquestes són les més destacades:

- Alcohol: La relació entre l’alcohol i els accidents és més que coneguda. L'alcohol és responsable del 30-50% dels accidents mortals.

- Punts negres: Són un altra causa greu dels accidents. Els “punts negres” són llocs on hi solen haver accidents, per exemple: corbes molt marcades, rotondes...

- Distraccions: Aquí tenim un altre veterà dels accidents de tràfic, entre tots hauríem d’intentar eliminar les distraccions al volant com per exemple: parlar amb el mòbil, pensar profundament,...

- Excés de velocitat: Aquest també és una altre culpable dels accidents de tràfic, el fet d’anar a més velocitat del que està permès no només causa l’accident, sinó que també fa que el cop sigui més fort i també mortal.

Lailla Ahrouch i Marieta Pedraza, de 2n A

1 de desembre, dia mundial contra la SIDA

L’1 de desembre és un dia que dediquem a conèixer els avenços contra la pandèmia VIH, per mostrar solidaritat i donar suport a les persones que han estat infectades. Un dels punts més destacable és conscienciar i informar de com prevenir la malaltia.

La sida és una malaltia d’infecció causada pel virus VIH. Ens podem contagiar a través del contacte amb la sang infectada o mantenint relacions sexuals amb una persona que tingui la malaltia.

Malauradament, contra la Sida no hi ha cura actualment, per això, cal prevenir aquest virus. Segurament et preguntaràs... com? Doncs molt fàcil, utilitzant el preservatiu! Cal tenir en compte que el profilàctic no protegeix a les persones infectades però sí a les qui no ho estan.

Els símptomes de la infecció VIH solen ser els següents:

- diarrea persistent

- pèrdua de pes no justificat

- pèrdua de gana

- cansament constant

- ganglis limfàtics inflamats

- suors nocturns

- tasques blanques a la boca.

Aquests símptomes se solen desenvolupar a les poques setmanes o fins i tot mesos, després d’haver adquirit el virus.

Com a mostra de solidaritat, aquest any passat Barcelona va “tenyir” de vermell alguns dels seus centres comercials així com edificis històrics amb un valor artístic important, és a dir, l’Acadèmia de les Bones Lletres, l’Ajuntament, CaIxafòrum, Casa Batlló, la Sagrada Família i la Pedrera i les va il·luminar a la nit amb llums roges.

Helena Mujal, 3r B i Alisson Flores, 3r A

Bon Nadal i Feliç 2012!!

L'alumnat de 1r d'ESO, amb la professora de Música Anna Pantinat, ha fet una versió de la cançó "El verano ya llegó" transformant una cançó típica de l'estiu en nadala. Hem traduït la lletra adaptant l'accentuació sil·làbica per tal de poder-la cantar i hem creat l'acompanyament. Amb aquesta feina us volem felicitar el Nadal i desitjar-vos un bon Any Nou!!!

Sobre els somnis

Definició de somni:

El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm.

Aquí teniu un enllaç d’un diccionari de somnis molt interessant i a continuació teniu unes quantes enquestes:

L’enllaç: http://www.euroresidentes.com/suenos/diccionario_a.htm

ENQUESTES A DONES:

- Saps el que és un somni? Sí

- Te'n recordes del que somies? De vegades

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? Molts, ara mateix no en recordo cap de concret

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? Cap

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? No, somio coses bastant surrealistes

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? Sí, una vegada de petita vaig somniar que anava amb esclops, i que de nit un assassí perseguia a tota la gent de Ribes, i jo sempre queia al terra perquè no podia córrer... I aleshores em despertava.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Saps el que és un somni? Sí, és quan tu estàs dormint, t’imagines un món diferent, coses molt rares, situacions estranyes, i més o menys és per com estiguis tu. Per exemple si tu estàs malament, i tens por de coses, de pel·lícules, doncs somies un malson. Però si tu et dorms pensant en alguna cosa bonica sempre somiaràs coses boniques.

- Te'n recordes del que somies? Algunes vegades

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? Quan estic malalta, sempre somio el mateix somni; és molt inquietant perquè és de por.

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? Sí

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? No

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? Quan coneixia al famós Justin Bieber.

ENQUESTES A HOMES:

- Saps el que és un somni? Crec que sí, suposo que un somni és una imaginació mentres dorms.

- Te'n recordes del que somies? A vegades, no sempre me’n recordo.

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? Doncs el somni més inquietant va ser... No et sé dir cap no me’n recordo però és estrany perquè tinc la sensació d’haver-ho passat molt malament en un somni.

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? Doncs sí, però m'ha passat que em desperto i no em puc moure ni cridar i fins que puc moure un dit de la mà no torno en si.

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? M'he aixecat més d'una vegada plorant, però el perquè no ho sé.

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? Doncs no me’n recordo de cap.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Saps el que és un somni? És quan el teu cervell descansa per la nit i et guarda els detalls del dia més importants o alguna cosa així, no n’estic segur.

- Te'n recordes del que somies? No me’n recordo dels somnis, només d'alguns i són pocs.

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? No me’n recordo ben bé però de petit tenia por d'un somni amb el Frankenstein molt estrany.

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? No, però el que em passa és que mentre estic dormint però no del tot, és a dir, només estàs relaxat al llit, tinc la sensació a vegades que em caic però m’aixeco de cop i ja està.

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? No, mai m’ha passat.

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? No t’ho sabria dir perquè no me’n recordo.

Conclusions:

- Primera: la gent no se’n recorda gaire dels somnis que somia mentre dorm.

- Segona: les noies se’n recorden molt bé dels somnis que els i agraden i en canvi els nois no gaire.

- Tercera: generalment ens enrecordem més dels malsons que dels somnis que ens agraden.

Anaïs Llop, 3r A i Aroa Mars, 3r B

Panera Pro Viatge Final d'Etapa de 4t d'ESO

Voleu que us toqui alguna d'aquestes dues fantàstiques paneres?

Només cal que compreu un número a algun alumne de 4t!