BONES FESTES

A CONTINUACIÓ US PRESENTEM LA FELICITACIÓ NADALENCA QUE ELS ALUMNES DE L'INSTITUT MONTGRÒS JUNTAMENT AMB EL MARIÀ FRANCO, PROFESSOR DE MÚSICA, HAN REALITZAT PER A TOTS VOSALTRES.

IMPOTENCE

IMPOTENCE

La impotencia de no poder hacer nada,

no poder hacer nada por una persona a la que aprecias

no se puede comparar con nada en el mundo.

No poder ayudar a una persona cuando más lo necesita,

no estar a su lado y no poder darle el abrazo que tanto desea,

el hombro para llorar que necesita,

la mano que busca para poder mantenerse en pie,

o los besos que anhela para poder seguir con vida.

Luego ves aparecer su imagen en el telediario y

te culpas mil veces por no haber podido hacer nada,

y esas ganas de suicidio, esas ganas de morir,

de seguirle hasta el final, esas ganas no existen,

solo existe la impotencia y el recuerdo de esa persona,

esa persona a la que no pudiste tender tu mano.

El aprecio o el amor, en esta vida, pueden ser tanto

tus enemigos como tus mejores amigos,

NADA es perfecto, solo hay que aprender a tomar las cosas

como nos las dan y remodelarlas cuidadosamente a nuestro gusto.

J. T. 4º B

Dopatge

L'atleta Marta Domínguez està acusada de proporcionar substàncies dopants a altres atletes i també de prendre'n ella mateixa. La Marta és campiona del món i subcampiona d'Europa de 3.000 metres obstacles.

Fa uns dies van registrar casa seva per veure si trobaven alguna pista sobre el cas del dopatge, l'anomenat Operación Galgo. Marta Domínguez afirma que és innocent i vol demostrar que mai ha consumit ni ha traficat amb substàncies prohibides.

Després d'estar declarant durant gairebé 8 hores, la Marta va ser posada en llibertat, encara que amb l’obligació de comparèixer davant el jutge, quan reclami la seva presència.

La nostra opinió sobre el tema del dopatge és que no està gens bé consumir ni traficar amb substàncies prohibides, sobretot els esportistes. Ells més que ningú han de donar exemple als nens, als adolescents, a tothom; ja que si volen fer esport no tinguin un mal exemple.

Àlex Montero, Nico Sala; 3r B i 3r A

Qui controla els controladors?

Qui controla al controlador?

Aquesta notícia va sobre la vaga encoberta que han fet els controladors aeris: tots van agafat la baixa sobtadament per al passat pont de la Constitució. Els controladors es queixen que els faran treball més hores i els pagaran menys. Això ha provocat que tots els vols espanyols es cancel·lessin o es veiessin afectats. Va ser un caos a tots el aeroports europeus. El Govern espanyol els va dir que tornessin als seus llocs de treball, però ells no van fer cas. El Govern com a mesura preventiva va fer anar, a les torres de control, a controladors aeris militars. Amb aquesta mesura alguns controladors van tornar als seus llocs de treball.

Comentari personal:

Jo crec que aquests senyors no tenen vergonya, ja que cobren més que ningú i treballen poques hores. Haurien de treballar 8 hores com tothom i cobrar més o menys el mateix que la majoria que té una feina similar, de la mateixa responsabilitat, per exemple com un metge o un bomber o és no tenen ells responsabilitat? Com a solució formaria a més controladors i els tindria de substituts, com passa amb els professors o altres professionals, així fets com aquest no tornarien a passar perquè els controladors fan aquest tipus d'accions perquè saben que hi ha molt poca gent que pugui fer la seva feina.

Albert Pérez, 3r B

Campionat de Suïssa

El meu pare i jo vam anar un dia abans que tot el meu equip, el dia lliure que vam tenir vam fer de tot: vam anar primer a l'hotel, ens vam instal·lar, vam esmorzar...

Vam anar a conèixer Suïssa en bicicleta. A mi gairebé m’atropellen, ja ja! Per fer el tonto. El següent dia vam anar a l’aeroport per rebre al meu equip, pel matí. Vam anar a l'hotel amb l’equip, l’hotel era un antic lloc militar. Per la tarda ens tocava jugar i primer vam anar a conèixer el pavelló. Vam jugar i vam guanyar; al dia següent vam anar pel matí a jugar. Hi havia un noi de l'altre equip que es deia Niko, igual que jo. I en un altre partit, l’equip del Niko tota l'estona durant partit deien "no sé què" (perquè ho deia en el seu idioma); "Vamos Niko" em deien. I va arribar la final, i la vam guanyar també. Per la trade va ser el lliurament de premis, el que més em va agradar del lliurament va ser que els altres equips feien, mentre els campions passaven, una espècie de "passadís" picant els estics d'hoquei i dient coses rares. Ens van donar les medalles i una bossa amb premis.

A la foto, el torneig de Suïssa durant el lliurament de premis. Com podeu veure vam quedar 1rs; en ho vam passar molt bé.

Nico Sala, 3r A

El meu esport preferit

El meu esport preferit és l'esquí, que es practica a l'hivern. Jo el practico a les pistes d'esquí La Molina que estan comunicades amb La Masella i l'Alp 200. Ara l'estació consta de 53 pistes: 13 pistes verdes, 16 blaves, 17 vermelles i 7 negres. L'estació ofereix diversos serveis com per exemple lloguer d'esquís, bar, guarderia i infermeria.

M'agrada molt esquiar en aquestes pistes de la Molina perquè hi ha molta varietat de pistes i ja les conec i per això ja puc anar sol, amb el amics. Des que tenia 5 anys esquio; anàvem més d'un cop a l'any, però ara des de fa 3 anys, tenim un apartament a la neu que ens facilita esquiar. A més d'esquiar, el que m'agrada més es fer els salts que hi ha a una pista que es diu trampolí. Normalment esquio per totes les pistes: verdes, blaves, vermelles, i alguna negra que sigui ampla.

A l'estiu també es poden fer activitats a la Molina, fan altres tipus d'activitats com hípica o tir a l'arc. També hi ha un parc d'aventures amb tirolina i el que més fan es descens amb bici: et pugen a dalt acompanyat de la bicicleta i baixes la pista amb la bici, muntat. 

Francesc Pérez, 3r B

El maltractament

Podem destacar quatre tipus de maltractament:

1. Maltractament físic:

És qualsevol lesió fisica al cos d’una persona o també pot ser maltractament d’obra, que és l’agressió que no deixa cap marca al cos.

Aquest maltractament es pot expressar amb empentes, cops de puny i de peu, cremades al cos, cops amb objectes, forcejar arribant a provocar blaus al cos, trencaments d'ossos, talls i lesions a òrgans interns o irreversibles.

2. Maltractament psicològic:

El maltractament psicològic s’expressa cap a una persona amb la humiliació, els insults, les vexacions, l'exigència a l'obediència, els crits, l'aïllament social, la culpabilització, el rebuig, el xantatge emocional i totes aquelles que tinguin com objecte minvar l'autoestima de la dona.

Aquest tipus de violència no és tan visible com la física i és més difícil de demostrar.

3. Maltractament sexual:

Parlem de violència sexual quan hi ha un acte o una relació sexual contra la voluntat de l’altra persona.

4. Maltractament econòmic:

Significa limitar a la dona a l'accés als recursos econòmics, laborals i/o educatius. Això pot provocar que les víctimes es vegin pressionades a romandre amb la persona que les maltracta en no poder comptar amb recursos econòmics.

Denise Palma, 3r A

Enviar els deures per correu

Us deixo l'enllaç a un text aparegut a El País el mes passat que tracta sobre les noves tecnologies aplicades a l'ensenyament, sobre les noves maneres d'aprendre i d'ensenyar. Un article que descriu molt bé com està canviant la relació entre el docent i l'alumne, com és ara alguna part de la nostra feina, la dels professors i també la dels alumnes. Espero que us sembli interessant.

AQUÍ


*

Jarchas, villancicos y cantigas de amigo

Hemos escogido escribir sobre este tema de la lírica tradicional, sobre las jarchas, los villancicos y las cantigas de amigo, porque lo empezamos a estudiar en clase de literatura castellana y cuando nos tocó leer los poemas vimos que muchos de ellos eran muy graciosos y entretenidos.

¿Qué es la lírica tradicional?

Es la primera muestra de literatura de la península. En la Edad Media aparecen unos poemas breves donde la protagonista es casi siempre una joven enamorada que se queja por la ausencia, rechazo o infidelidad de su amado. Hay distintas formas poéticas: las jarchas, los villancicos, las cantigas de amigo y las cançons catalanas.

La diferencia entre estos poemas es el idioma en el que están escritos: las jarchas están escritas en mozárabe (lengua que hablaban los cristianos en territorio árabe), los villancicos están escritos en castellano, las cantigas de amigo en gallego-portugués y las cançons en catalán.

Uno de los villancicos que más nos gustó fue este:

       "No me las enseñes más,

       que me matarás.

       Estábase la monja

       en el monasterio,

       sus teticas blancas

       de so el velo negro.

       Más, que me matarás."

       (Diego Sánchez de Badajoz)

Tras leer en clase una breve antología de textos, hemos decidido escribir algunos poemas inspirados en la lírica.

Nuestros villancicos, por: Adrià Muñoz y Júlia Serena de 3A

               • Un día desperté

               y pequeña ya no fui.

               Encontré el amor

               y de repente monja tuve que ser.

               • Me fui con mi enamorado al río

               y cuando volví a casa tenía frío.

               Mi madre me vio despeinada

               y estuve un día castigada.

               • Mal casada fui

               y mucho me arrepentí.

               Nunca lo amé

               y de él me divorcié.

               ¡Ay! Malcasadita me llamé.

________________________________________________________________________________

Coses que m'agraden

Les coses que més m’agraden fer, entre d'altres, és fer esport. Jo jugo a futbol, al CD Ribes. M’ho passo molt bé jugant, a més, faig esport, és sa i quan jugo o entreno desconnecto i o m’oblido dels problemes que tinc.

Una cosa que m’agrada fer molt és anar amb bicicleta per la muntanya amb la meva gossa.

Però el que més m’agrada és bussejar. Acostumo a bussejar per Vilanova o Sitges. A mi personalment m’agrada anar més a Sitges, ja que trobes més varietat de peixos, pops, crancs,... Però quan més gaudeixo bussejant és quan vaig de vacances a Menorca, Mallorca, Malta i Sardenya. L'experiència que tinc més recent és la de Sardenya, perquè va ser on vaig anar de vacances l’any passat. L’aigua allà és més freda que aquí, però també és molt més neta, cristal·lina i turquesa. Algunes de les coses que més em van agradar de veure van ser: una cranc força gran, una estrella de mar, gairebé com tot el meu braç i ostres salvatges. La sorra era molt blanca. Allà vaig bussejar a les zones poc profundes de 4 o 5 metres, amb tub i vestit curt de neoprè, i a les zones més profundes (de 5m cap amunt), amb bombona d'oxigen, vestit llarg de neoprè i ploms (per no flotar). Durant dos dies, vàrem llogar una llanxa, semblant a la que tenim. El meu pare i jo vam bussejar amb bombona. La resta dels dies amb tub.

Albert Pérez, 3r B

El Barça goleja

Al principi el partit Barça vs Madrid s'havia de celebrar diumenge 28 de novembre, però degut a les eleccions catalanes es va canviar pel dia dilluns 29. Els dos equips estan molt igualats a la lliga i aquest partit és el que podria decidir el guanyador final. Tota la gent estava ansiosa esperant que comencés el partit. Ha estat un dels més esperats de tot el món i ha estat seguit a moltíssims països.

També la gent volia veure qui destacaria més, si Messi o Cristiano Ronaldo.

El Barça era el favorit ja que jugava a casa, amb la seva afició.

El diumenge a les 8h de la tarda, va arribar el Reial Madrid a Barcelona i no va tenir una bona rebuda: algunes persones van llançar ous i altres coses a l'autobús de l'equip.

El partit va ser dilluns passat 29 a les 9h de la nit.

El Barça va humiliar al Reial Madrid, i va fer un autèntic festival de gols al Camp Nou.

El Madrid, després del tercer gol, se'n va anar cap abaix i el Barça va aprofitar-ho i semblava que estigués com en un entrenament. Així va demostrar la qualitat que té i que de moment no es pot comparar amb la del Reial Madrid.

El partit, com tots ja sabeu, va acabar amb un 5 a 0.

Àlex Montero, 3r B

Montgròs FM

Aquest 1r trimestre a l’àmbit lingüístic de 3r ESO hem fet en grup, el projecte. El meu grup estava format per la Laura Jiménez, el Luke Lamerton i jo mateix. En aquest treball havíem de fer un programa de ràdio; en cada assignatura de l’àmbit havíem de crear un anunci i específicament una crònica (en català); un reportatge (en castellà), i un serial dramàtic (en anglès). Després d'escriure els textos vam posar-nos a gravar-los a la ràdio; ho vam fer amb un programa que es diu Audacity. Al començament ens costava gravar i ens estàvem rient sovint i no ens sortia gaire bé, però més tard, després d'uns quants intens, vam gravar-ho bé i anàvem pas a pas fins que ho vam acabar.
En el programa, perquè quedés complet, vam afegir cançons i vam fer canvis de veu. Pel que fa als textos, en la part d'anglès explicàvem un serial de por, però crec que feia més gràcia que por per culpa de les veus i pels crits. A la crònica vam explicar el trist accident del Tibidabo d'aquest estiu i al reportatge vam tractar el tema de la sexualitat. Al final del programa, la Laura canta una cançó, no us ho perdeu perquè canta molt bé.
En gravar el programa de ràdio vam trigar més de 2 hores i la gravació total dura 10 minuts, que és el temps que ens van demanar els professors.

Aitor Ciré, 3r A

Amistad

La amistad es uno de los sentimientos más bonitos que existe cuando tienes a personas con las que compartirlo, en los buenos y en los malos momentos.

Puede que muchas veces se tengan altibajos, baches en los que caemos, puede que comentamos muchos errores en la vida, eso está asegurado, pero allí están aquellas personas que se pueden contar con los dedos de la mano, para ayudarte, para hacer que no te hundas en ningún momento, para hacerte lucir la mejor de tus sonrisas. Esos son los amigos, aquellos que siempre están a tu lado, aquellos a los que se les puede llamar amigos.

Con estas personas, compartirás momentos, momentos que nunca más en la vida vas a poder volver a repetir. Cada momento sólo pasa una vez en la vida, y nunca más en la eternidad los vas a volver a compartir. De manera que, hay que vivir y sobre todo, disfrutar al máximo con estos amigos de verdad todo lo que podamos durante nuestra vida, porque sino llegará el momento en que los echaremos de menos, y entonces no podremos dar vuelta atrás, ya será demasiado tarde.

Puedes tener muchas personas en tu lista de contactos, en tu red social… ¿Realmente las conoces a todas? ¿Realmente tienes 200 amigos?

Piensa en cuantas personas están a tu lado, día tras día, momento a momento, haciendo que veas la vida de color de rosas, ayudándote a levantarte cada vez que te caes. Piensa en cuántas de todas esas personas están a tu lado cuando lloras…

Como un antiguo dicho dice, más vale tener pocos amigos pero buenos que muchos y malos.

M. L. 4t A

Carlos Barbosa i l'IES-L

El Carlos Barbosa ha començat a fer l'IES-L aquest curs. Ens ha escrit aquest text i ens ha deixat algunes fotos per explicar-nos la seva feina.

YO CARLOS BARBOSA TRABAJO EN LA TIENDA DE CHUCHES: "EL JARDÍ DOLÇ" EN SANT PERE DE RIBES.

MI JEFA SE LLAMA CARMEN Y ME ENSEÑA TODO LO QUE HAGO EN MI TRABAJO. YO ME ENCARGO DE AYUDAR A REPONER CARAMELOS EN LAS ESTANTERÍAS Y A MONTAR LAS MESAS CON CHOCOLATES PARA NAVIDAD.

TAMBIÉN HE IDO A LLEVAR CAMBIO, MONEDAS AL BANCO.

DESCARGO LAS CAJAS DE LOS CAMIONES Y COMPRUEBO LAS FACTURAS. REPASO LOS ALBARANES, COMPRUEBO QUE EL PEDIDO LLEGA BIEN.

HAGO BOLSAS DE GOLOSINAS Y PIÑATAS PARA CUMPLEAÑOS.

RECICLO EL CARTÓN Y EL PLÁSTICO.

AYUDO A BARRER LA TIENDA.

Carlos Barbosa, 4t A

El bàsquet i jo

La meva vida amb el bàsquet va començar dels 5 anys fins als 10, quan jugava amb l'equip de Les Roquetes. Després de jugar aquí, vaig estar al Vilanova i al Samà; allà vaig aprendre molt perquè entrenàvem 3 dies a la setmana: va ser el canvi més fort en el bàsquet.  Jo llavors tenia 11 anys i només vaig estar-hi un any allà perquè començava l’institut i pensava que si seguia amb el bàsquet potser m’afectaria negativament als estudis, així que ho vaig deixar en començar l'institut, durant 2 anys.

Als 14 anys em vaig voler apuntar una altra vegada perquè ja era cadet i hi havia més competició. Aquesta vegada vaig apuntar-me al bàsquet de Ribes; era cadet de 1r any. Actualment encara hi jugo, em va molt bé. Som segons a la qualificació, de moment, empatats amb els primers. Hem començat a fer jugades dels professionals i estic molt content de seguir jugant a bàsquet, encara que dificulta una mica quan juguem els partits fora. Però per la resta tot va molt bé i estic molt content.

Óscar Pareja, 3r A

Treball sobre les alarmes

Aquest primer trimestre els alumnes del Montgròs hem fet projectes a tots els àmbits. A l'àmbit científic-tecnològic, els alumnes de 3r els hem presentat també. Aquesta vegada cada grup ha pogut escollir un tema del seu gust sobre el que parlar. En el nostre treball, la Kenia i jo, hem investigat sobre les alarmes a l'institut; hem parlat de diferents tipus d'alarmes i hem treballat força per saber més sobre aquest tema. Per a la presentació final del projecte vam fer un power point per resumir-ho tot .

El nostre treball consistia exactament en buscar informació sobre les alarmes i en col·locar-les en diferents punts de l'institut. També havíem de fer una maqueta (al final vam tenir un problema i no vam poder fer-la), buscar les informacions de les alarmes i fer els circuits. Crec que el resultat final ens ha quedat força bé i quan vam fer la presentació també ens van sortir bastant bé, encara que la nota no va ser gaire alta. 

Valeria Bejarano, 3r A

Personificacions dels ordinadors a l'INS Montgròs: l'efecte 1x1

Toca anglès, i hem de penjar uns documents a l’e-portfolio. A la classe hi ha xivarri: tothom parla amb el seu portàtil. Sí, sí..., tal com ho explico. I vés, jo crec que hem passat a un punt que el treball (o entreteniment) amb els portàtils ens ha afectat de tal manera que acabem fent, d’alguna manera, el ridícul.

Això que ha tractat de fer la tecnologia en intentar crear una màquina tan perfecta mirant d’apropar-se el més possible a la intel·ligència humana (o inclús, superior) deu haver acabat afectant a la comunitat educativa del centre.

Des del primer dia del projecte 1x1 que ens heu fet lliurament d'un portàtil, a nosaltres, als alumnes, com una eina de treball. Però és que ara resulta que ja hem arribat al punt que podem denominar-lo gairebé un amic que ens ajuda a fer les nostres feines escolars amb més eficiència i, alhora, ens pot ajudar a entretenir-nos quan estem avorrits. Si ens hi fixem, és l’amic perfecte: sempre li vindrà de gust fer el mateix que a nosaltres, tant com per jugar com per treballar (menys quan és bloqueja, que resulta ser perquè no el cuidem prou) .

Però és que el panorama de la classe d’avui és per filmar-lo. Des que hem aprés a personificar els portàtils, no deixem de creure’ns que, realment, tenen vida. O això és el que ens demostra la Mònica, que és rere meu, i ara mateix renya al seu ordinador dient-li que què s’havia cregut, que li ha ordenat que pugés el vídeo al “Youtube”, i que ara mateix no eren hores de badar; i també fa constar que ella sempre l’ha cuidat molt bé i que no podia queixar-se des que l’havia dut al "doctor Monterroso" a què li poses un “antivirus” molt potent; així que no era un bon moment per fallar-li. Jo crec que el pobre portàtil devia flipar.

O com la Xènia, que des del primer dia li ha posat nom al seu ordinador, DJ Drumi. Així la relació amistosa que tenen com a portàtil-persona, arriba a ser més íntima, o això pensa ella. El cas és que l'ordinador de la Xènia sempre és molt eficient, així que la idea deu haver funcionat i tot. Sí, definitivament. Els alumnes de l'INS Montgròs hem estat capaços de personificar les màquines. O potser al revés també (o ens hem deixat endur pel deliri, qui sap).

Però ara resulta que la que deixa de funcionar sóc jo, quan de cop en DJ Drumi em crida i em diu que busqui una solució urgentment al problema 2088700i. El meu portàtil ha decidit que per a mi, ja no vol tornar a funcionar (no l’hauré cuidat prou bé?).

I ara és quan dins del meu cap només veig números. Codis. Lletres a l'atzar. I més números. I ara les dues coses intercalades. Sí, definitivament, m’he espatllat. 

Laerke Saura, 4t B

Termos solars: projecte 1r trimestre de 2n d'ESO

Els alumnes de 2n d’ESO estan construint uns termos solars amb la Lluïsa Moneva, la professora de Tecnologia. Els aparells formen part del projecte de l’Àmbit científico-tècnic d’aquest trimestre. Aquests termos serveixen per escalfar aigua i ho fan utilitzant una de les energies renovables, aquesta és la característica principal que tenen.

Tots el termos han estat fets amb els següents materials, la majoria reciclats: cotó, paper, filferro, dues vàlvules, dues ampolles, cartró, cinta aïllant, silicona, encenedor i esprai.

A més de la construcció, el projecte consisteix en crear un fulletó informatiu sobre els termos explicant les seves utilitats com si els volguessin vendre.

Aquí teniu unes imatges d’avui dels termos, col·locats al pati, mentre compleixen la seva funció, escalfar l’aigua.

*

Algo tan sencillo como hacerte feliz

Los hombres de Paco: Algo tan sencillo como hacerte feliz

Una vez le preguntaron a Lewis Hine, un fotógrafo de guerra, por qué había elegido esa profesión. Él contestó que si pudiese contar con palabras todo lo que veía no necesitaría

cargar todo el día con una cámara de fotos. Que ciertos momentos de belleza, de desolación, de horror y de heroísmo estaban mas allá de las palabras. Yo también lo creo, hay cosas que no podemos explicar con simples palabras..., cosas como seguir vivos, sentimientos como el amor y el compromiso, o sensaciones como volver abrazar un amigo. Quizás por eso nuestra vida se compone de imágenes. Momentos congelados en el tiempo para siempre, de decisiones que cambian sin remedio el rumbo de las cosas..., de fotografías fijas guardadas en la memoria que nos recuerdan cada segundo lo hermoso que es vivir, lo hermoso que es vivir.

http://www.youtube.com/watch?v=3gXfuIJ1Bps&feature=related

Andrea Góngora, 3r B

Flickr

Una de les meves webs preferides és Flickr. Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social.

Las fotos que hi penges no es poden agafar perquè tenen copyright i això vol dir que són propietat teva, no de la web, com passa en altres casos.

Tothom que tingui un compte de flickr pot deixar comentaris a les fotos que tu puges i també seleccionar-les com a preferides o posar-hi notes al damunt mateix.

Hi ha molts subapartats a la web, com per exemple, es pot veure amb quina càmera de fotos s’ha fet, quin dia, en quin lloc i quantes vegades s’ha vist i els comentaris o si algú l'ha seleccionat com a preferida.

També permet fer cerques d'imatges per etiquetes, per data i també pel tipus de llicència.

Pots elegir les teves preferides d'altres persones i seleccionar-les com a méss visitades. A més es poden pujar vídeos i comentar-los i triar-los com a preferits, com fas amb les fotos.

Us recomano aquesta pàgina si us agrada fer fotografies perquè penso que és un bon lloc per emmagatzemar-les i a més podeu gaudir de fotos molt bones i divertides que potser us agradaria comentar.

Marc Raventós, 3r A

Recollons!

Els alumnes de 4t m'han passat aquest vídeo que varen veure a Català.  N'és una prova clara que aprendre gramàtica pot ser ben divertit.

Esperem que us faci somriure, com a nosaltres.

Gràcies Jordi ;)

Gaudiu del vídeo.

*

La meva web preferida: Facebook

La meva web preferida és Facebook. El facebook, web mundialment coneguda, és una xarxa social on la gent pot penjar fotos, fer comentaris, parlar amb moltes persones de tot el món, i moltes coses més. En aquesta xarxa, també pots conèixer a molta gent de llocs diferents i parlar amb la persona que has conegut. Pots penjar fotos i comentar-les, i també pots mirar fotos d’altres persones i comentar-les. Pots fer àlbums de fotos, i si no la gent que fa els àlbums no volen que el seu àlbum i les seves fotos les pugui veure qualsevol altre, pot bloquejar-les de manera que només els amics que té afegits en el facebook les vegin. També pots posar informació privada, com per exemple d'on ets i on vius, la teva edat, si tens alguna relació, i molta informació més; però si no vols que els que no són els teus amics del facebook ho mirin o xafardegin per la teva vida, també ho pots bloquejar. En definitiva, el facebook és una manera de parlar i veure la gent amb qui no pots estar o no pots veure cada dia.

Marc Batet, 3r B

Colònies 3r ESO

El curs passat (2009/10), quan érem alumnes de 2n d'ESO, vam guanyar un concurs que convocava el Cosmocaixa anomenat "VIII Edició El Recorregut de l'Energia"; ens van donar el tercer premi pel nostre projecte "L'eco-termo solar" que vam realitzar alguns alumnes amb els professors Ximo Montaner i Lourdes Gonzàlez. El premi consistia en entrades per Port Aventura i unes colònies, que hem realitzat actualment, del 13 al 15 d'octubre. Aquí us deixem un resum del que vam fer.

1r dia:

Vam sortir de l'institut i vam pujar al bus; el camí va ser bastant llarg perquè anàvem per l'autopista i l'autobús anava molt lent.

Quan vam arribar, ràpidament vam anar a les habitacions i vam deixar el equipatges.

Després vam anar a pujar el castell per muntanya. Tots no van arribar i alguns ho van fer però molt cansats.

Quan vam arribar allà dalt, vam veure les vistes des del castell i vam fer unes quantes fotos i vam baixar.

2n Dia:

Ens vam llevar a les 8:00 del matí, vam esmorzar i vam marxar a fer unes activitats amb un senyor que s’assemblava molt al “Tomàs”. Ens va donar molta teoria i ens vam avorrir bastant perquè era molt llarg. Després vam anar a dinar, vam menjar pizza mig crua perquè la cuina solar que vam muntar no escalfava el suficient.

Per la tarda-nit vam anar al poble i vam estar una estona donant voltes per allà, passejant, i vam tornar per la nit per un camí de sorra que era molt fosc. Els que anàvem primers, amb el Marcel·lí, vam fer un ensurt als que venien més enrere.

Quan ja vam arribar vam fer “DISCO” o jugar a Ping Pong.

3r Dia:

Ens vam llevar a les 8:00 del matí, ens vam dutxar, vam anar a esmorzar i vam fer unes activitats variades, entre les que cal destacar la fabricació d'una parabòlica que concentrava tota l'escalfor en un punt determinat i podia arribar a més de 200º C. També vam tenir temps lliure i vam dinar; després de dinar vam marxar amb el bus cap a Ribes i vam arribar a les 17:25 de la tarda, llavors cadascú se'n va anar.

Kevin Violat, 3r B 

Marc Raventós, 3r A

Imatges cedides per Marta López, 3r B

Sobre el amor

Cuando una persona siente algo por alguien no se sabe bien lo que siente, porque los sentimientos nunca se saben expresar bien, bien.

A veces cuando quieres a alguien lo demás no importa, pero si esa persona no te corresponde todo es distinto, muy distinto... Solo te queda la esperanza, si es que te queda… Yo ya estoy en una situación que aún me queda esperanza, pero…, poco a poco se va terminando…

El amor a veces es tan duro…, pero cuando estás con alguien es distinto, todo cambia. Pero cuando estás solo/a te falta algo, quizá.

Yo no sé mucho del amor; ahora en la adolescencia es cuando lo pasas peor, cuando el corazón sufre de verdad. Cuando eres pequeña todavía son tonterías, cuando eres adolescente es un poco más serio y cuando eres mayor es mejor no quedarse solo.

Es tan difícil el amor a veces…, y tan fácil en otras ocasiones…

Mucha gente piensa que si no tienes novia no eres nadie, algunos solo están con alguien por tener novia/o, pero yo por ejemplo soy de las personas que buscan a la persona que quiera estar conmigo porque me quiera, no por otra cosa, igual que yo a él.

En la vida lo que he aprendido y estoy aprendiendo es que a veces el amor no es lo más importante aunque sí necesario.

Andrea Góngora, 3r B

Narradores

Me gustaría ser como uno de esos narradores en tercera persona. De esos que lo saben todo, absolutamente todo. Saben cuándo una persona está contenta, o triste, o asustada…, son además, capaces de aplicarle adjetivos a todo sustantivo y adverbios a cualquier verbo. De hecho, en esta vida hay gente como los narradores en tercera persona. Son gente estresante, de esas personas que saben dónde estuviste ayer, qué es lo que hiciste; todas tus razones para llorar, y todas tus razones para estar contento…, y si deciden profundizar un poco en el tema, saben tus gustos y tus fobias como si fueran las suyas propias. Hay un punto en el que ya no se soporta más a estas personas.

Yo soy (ahora y siempre) uno de esos narradores en primera persona. Hablo con menos seguridad (utilizo mucho más el parecer ante los dos otros verbos copulativos). Puedo hablar de que ese parecía feliz, o que esa parecía asustada, pero yo, lógicamente, sin ninguna información directa, no puedo saberlo con certeza. En la mayoría de los casos, los narradores en tercera persona no disponen de ninguna fuente de información directa (esta teoría se aplica tanto en las narraciones como en la realidad). Sencillamente, lo saben todo.

Puede que las personas que seamos narradores en primera persona queramos parecernos a las de tercera. Entonces es cuando lo intentamos inventándonos cosas y sucesos, hablamos sin saber, y llegamos a ocultar nuestra identidad. Eso finalmente nos sirve, porque al escribir, el equívoco puede ser esencial para el desenlace. Lo que logramos es quedarnos (o no) con la inocencia de esa persona durante la lectura del texto (si es que hay lector, claro).

En la realidad, fuera de mi delirio de narradores, también puede pasar que los narradores en primera, aspirantes a tercera, intentemos impresionar. Entonces es cuando hablamos sin saber. Yo lo hago mucho. A veces quiero saberlo todo sin saber nada. A alguna persona le suelto algún comentario como “¡Ayer te vi!”. Entonces es cuando, de muchas respuestas, te pueden contestar la más común, que es algo similar a “¿Ah, sí? ¿Dónde?”, o “¡Si ayer no salí!”. Los narradores en primera persona somos un poco así, nos gusta inventarnos las cosas. Nuestro punto fuerte es que tenemos tendencia a pensar y a descubrir, deducir e imaginar las cosas solos.

Los narradores en tercera persona, y gente como ellos, tienden a tener mucha ayuda proporcionada por cierto pajarito. Algunas veces (escasas, muy muy escasas) con nombre identificable. Otras, no. Esos pajaritos son odiosos, suelen ser narradores en segunda persona, de esos que se hablan como tontos a sí mismos, y luego, la mayoría de veces, no se acuerdan (vamos a ser realistas, no quieren admitirlo). Lo mismo pasa cuando cumplen su función de PNI (Pajarito No Identificado), se hacen los suecos de tal manera que al fin y al cabo los pillamos. Además, son unos cotillas, tienen poco criterio y son unos enchufados de los narradores en tercera persona. Me caen mal los narradores en segunda persona deben de resultar muy útiles para los de tercera. Pero como ya he dicho, sólo se dedican a hablarse, preguntarse y contestarse. Me preocupa que yo alguna vez haya asumido el papel de narrador en segunda persona.

Pero hay una cosa que me preocupa aún más. Y es que yo nunca supe dibujar corazones, ni tampoco entiendo qué cabida tiene la razón en esa palabra.

Laerke Saura, 4t B

Castaween

La  Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra per Tots Sants, concretament la nit del 31 d'octubre. És costum menjar panellets i castanyes, sobretot, però també altres fruits de temporada com la carabassa o el moniato.
A Sant Pere de Ribes no és gaire habitual trobar-se nens o nenes que demanen caramels o llaminadures, aquesta és una tradició forània però ja força estesa; és el conegut Halloween. Algunes persones aprofiten la nit del 31 per disfressar-se i fer una mica de gresca. D'aquí ve la paraula que utilitzem molts joves "Castaween", d'unir les dues celebracions, la nostra, la Castanyada, i Halloween.
El meu germà petit, a més de celebrar-ho a casa, també ho fa al col·legi. Per celebrar-ho, una noia es disfressa de castanyera i els hi donen castanyes per esmorzar i també fan balls.
En canvi a l'institut no ho celebrem i fem classe normal perquè ja som grans.
Jo el dia de la Castanyada al matí dormiré fins tard, i a la tarda sortiré una mica amb els meus amics per anar a fer una volta pel poble.
Després aniré a casa de la meva àvia a fer panellets, castanyes, coques, etc...

Marc Raventós, 3r A

Projecte educatiu de l'INS Montgròs

El Montgròs és un Institut que forma part dels centres de noves tecnologies. Això vol dir que treballem amb portàtils i a més per projectes. Això és així  des de la seva creació, i ara ja estem al quart curs.

-Treballem per projectes. Els projectes són una planificació de treballs i activitats per aconseguir objectius en un temps limitat. Per aconseguir resultats únics, els projectes els fem en grups de treball de tres o quatre alumnes i al final de trimestre fem les presentacions d'aquest treball/ projecte, presentacions en les quals els professors posen nota de grup i nota individual. El projecte no és de cada assignatura, sinó de cada àmbit. Al Montgròs ens agrupem per àmbits de coneixement i treballem les assignatures de forma integrada mitjançant aquests treballs.

-Els portàtils els fem servir per fer exercicis, treballs, presentacions. A Internet també tenim llibres digitals de totes las matèries, encara que no els utilitzem a totes les assignatures; també fem activitats, tasques i deures al moodle: entrem a la pàgina de l’institut per àmbits de coneixement (en tenim 3, l'àmbit lingüístic, el social i el científico-tècnic) i allà pengem les activitats i les diferents feines. Els professors ens les puntuen allà. També hi ha la teoria i d'altres materials necessaris per aprendre.

En resum, així és la nostra manera de treballar, aquest és el nostre projecte educatiu.

Aitor Ciré, 3r A

Partit d'hoquei

El passat dissabte dia 16 d'octubre, va tenir lloc un partit de hoquei al pavelló de Sitges que van disputar el C.P.Sitges i el Cambrils de la categoria infantil. Va ser un partit molt disputat ja que els dos equips eren molt bons. Van jugar molt bé en equip, però com sempre un equip havia  de guanyar, o potser empatar. El Cambrils es va avançar al marcador, desprès d'una errada defensiva. A un dels jugadors del Cambrils li van treure una targeta blava, i al final de la primera meitat, un altre jugador del Sitges va ser expulsat uns minuts per una entrada agressiva. El marcador estava molt ajustat fins que el Sitges, després d'unes paraules de l'entrenador, es van ficar al partit i van acabar marcant tres gols. Però a falta de uns tres minuts, el Cambrils va marcar un gol posant els tres punts en perill. El Sitges va aconseguir aguantar el marcador fins que a l'última jugada, un jugador de cada equip va sortir amb un parell de blaus a les cames. Però el Sitges va sortir victoriós, amb tres punts més a la classificació.

Marc Batet, 3r B

Entrevista: Iván Fernández, 3r B

Hem decidit fer-li una entrevista al nostre company de classe Iván Fernández, de 3r B, per saber les primeres impressions que té del nou curs i conèixer-lo millor.

1- Què et sembla aquest nou curs?

Em sembla un curs interessant, amb uns professors que tenen futur.

2- Quantes hores estudies per als exàmens?

Estudio la nit abans.

3- Quines assignatures són les teves preferides? Per què?

Educacií Física i Optativa. Perquè són les més divertides.

4- Quins esports t’agraden més?

M'agraden tots.

5- Quantes hores estudies per dia?

Depèn de com siguin de llargs els deures.

6- Com véns  a l'institut, amb cotxe, caminant...?

En cotxe, perquè vinc de Pineda Parc.

7- Què t’agradaria estudiar?

No ho tinc clar encara, però lletres no!!

8- Què vols ser de gran?

No ho sé, no ho tinc clar.

9- Fas alguna activitat extraescolar? Quines? A on les practiques?

Sí, faig anglès i futbol, a Sant Pere de Ribes.

10- T’agradaria anar a l'intercanvi amb Holanda ? Per què?

Sí, crec que és una bona oportunitat per aprendre anglès, de viatjar, i aprendre detalls d'altres cultures; i a més em salto 2 setmanes de classe (somriures).

11- Quin professor et cau millor? Per què?

Algun em cau millor que altres, però no en tinc cap de preferit.

12- T’agrada treballar amb ordinador i amb les pissarres digitals? Per què?

Sí, des del meu punt de vista es treballa millor i estem més apropats a la tecnologia.

13- Quines 3 coses t’emportaries a una illa deserta?

1 llit on estigui tot el principal per sobreviure, material per fer una casa i material per fer el circuit elèctric.

14- Quin tipus de música t’agrada? Quina ens recomanes?

M'agrada la música moderna. Us recomano escoltar Ràdio Flashback.

15- T’agrada jugar amb l'ordinador? Quin és el teu joc preferit?

Sí que m'agrada. El meu preferit és Counter strike.

Gràcies Iván!

Kevin Violat i Abdelilah Azghough, 3r B

Activitats esportives a la platja

Ahir, 18 d'octubre, els alumnes de 4t van fer una sortida d'Educació Física. Van anar a Siges a realitzar activitats esportives a la platja. Es van dividir en dos grups; un feia caiac i l'altre vela durant 1h i mitja aproximadament. Després, al mar, es canviaven passant a les altres navegacions. Quan van acabar van tenir una estona lliure per dinar i a les 3h van començar a practicar esports a la sorra: futbol, rugby, volei...

Va fer un dia molt bo, amb molt de sol, encara que al matí el vent era fred i feia una mica de mandra anar cap a l'aigua. Però tots ho van passar molt bé i van aprendre tècniques per navegar amb les explicacions dels monitors.

Aquí podeu veure algunes de les imatges dels "navegants".