dissabte, 26 de maig de 2012

Els germans Lumière i el cinema


Els germans Lumière


Auguste i Louis Lumière van ser dos germans que van néixer a Besançon, França, però van crèixer a Lyon. El seu pare, Antoine Lumière, tenia un taller fotogràfic i ambdós germans treballaven amb ell. A partir de 1892 els germans van començar a treballar en la possibilitat de fotografiar imatges en moviment. Van crear un aparell que servia com a càmera i com a projector: el cinematògraf, que es basava en l'efecte de la persistència retiniana de les imatges sobre l'ull humà. Al començament ells mateixos carregaven les peces de la càmera filmadora en un calaix per al seu trasllat d'un lloc a l'altre.
El cinematògraf va ser patentat el 13 de febrer de 1894. En aquest any, van rodar el seu primer film. El 22 de març de 1895 va ser mostrat a París, en una sessió de la Société d'Encouragement à l'Industrie Nationale, amb el títol La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir (Sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió Monplaisir), rodada tres dies abans. La pel·licula durava poc més que un minut, era en blanc i negre i sense so.
El 28 de desembre de 1895 a París, al Salon Indien du Grand Café, al Boulevard des Capucines, es van projectar diverses cintes entre les quals destacaven, a part de la ja esmentada Sortida de la fàbrica Lumière, altres com Arribada d'un tren a l'estació de la ciutat o El regador regat. Així, amb aquest catàleg, el cinema va començar la seva història a manera de documental, i des d'aquell moment ha anat evolucionant fins a les pel.lícules, majoritàriament de ficció, que tenim avui dia, tot i que no ha desaparegut el format documental (però actualment, aquest tipus de filmacions es projecten més en l'àmbit televisiu,)
Van haver de transcórrer 25 anys des dels curtmetratges (com  La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir) perquè apareguéssin els primers llargmetratges. Aquests consistien en la reproducció d'una pel·lícula amb una durada total de més de trenta minuts (actualment tenen una durada mitjana de noranta minuts).
El cantant de jazz va ser el primer llargmetratge projectat amb so, durava 90 minuts i va ser rodada el 1927 a Estats Units pel director Alan Crosland.
En un proper article d'aquesta revista us explicarem perquè una indústria sorgida a França i amb un esperit pedagògic i documental es trasllada majoritàriament als Estats Units, on s'ha acabat creant tot un engranatge, al voltant de les històries de ficció, que abasta moltes empreses diferents i que mou milions i milions de dòlars...

Violeta Davila - 1r B



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada