divendres, 26 de febrer de 2010

Micros


Més microrelats dels alumnes de la Revista. Fixeu-vos que hi ha una paraula que s'ha anat repetint al llarg de les diferents històries, quina és?



Ombra negra
Em vaig aixecar molt nerviosa, el cor m'anava a cent. Era el somni més terrorífic i més angoixant de la meva vida. Ho recordo molt bé. Estava en un prat verd i de cop sentia que una ombra negra i fosca em perseguia. M'amagava en una espècie d'habitació petita, molt petita. Era completament fosca. L'ombra negra de sobte es convertia en una ombra blanca. Jo m'amagava però ella cada cop s’aproximava més i quan era davant meu..., m'he despertat.

Tornava de l’institut
Era un dia molt de fred. Tornava de l’ institut, la motxilla em pesava molt. Estava cansada i era un dia que no tenia ganes de parlar amb ningú. Però com passa en aquets casos em trobava amb tothom, amics, familiars, gent que em cau malament, absolutament amb tots... Intentava anar ràpid i simplement deia hola o adéu. Per fi vaig arribar a casa; em sentia molt alleujada.

Finestra
Estava asseguda al costat de la finestra observant el carrer. Hi havia un ocell groc al terra; passaven corrents uns nens petits amb una pilota, les seves cares eren de completa felicitat, amb una cosa tan senzilla com una pilota podien passar-se tot el dia jugant. Darrere d’ells venien les seves mares carregant bosses i amb cara d'estressades. Jo en canvi estava avorrida. El nen petit se'm va quedar mirant amb els ulls ben oberts durant una bona estona.

El paradís
Tothom sempre m’ha dit que Hawai és com una mena de paradís, però jo mai ho havia cregut fins que amb tota la família vam anar-hi de viatge. El primer que em va sorprendre van ser les platges i una mena de “bars”; aquets bars estaven a la platja. Venien tot tipus de coses però les begudes sempre estaven ficades en pinyes..., era deliciós. Però tinc un mal record de les onades del mar. Tanmateix en general tot va estar molt bé. Potser la gent te raó i Hawai és un paradís.

Alba Batalla, 2n A

1 comentari: