dijous, 18 de febrer del 2010

Des de l'obscuritat


Des de l'obscuritat


Com un rossinyol

que existeix i no parla

no entèn el que passa;

s'asseu a mirar

com la vida passa.

Però no sap que tu

penses que és la més bella,

l'observes des de l'obscuritat

i ella no se n'adona.

El temps va passant

i tot segueix com en el passat.


Fins que un dia la noia

descobreix la veritat

però ha arribat tard perquè

ell ja l'ha oblidat.
Iris Ayas, 3r B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada