Resum del curs

Ara que el curs s'ha acabat, deixo algunes imatges que serveixen de resum del curs 2009-2010. Avui un vídeo que va fer la Clàudia Raventós de la Festa de Nadal de 3r B. Va ser una tarda molt divertida, amb música, regals de l'amic invisible, balls estrambòtics i un bon berenar.
Gràcies per les imatges i per compartir tants bons moments durant aquest curs. Com heu crescut des d'aquest dia! Molt bon estiu! Ens veiem al setembre. La vostra tutora.

Raquel Casas Agustí

Trobada amb el president de la Generalitat i l'Alcalde de Tarragona

Aquí teniu la fotografia de record per als nostres alumnes de la trobada imprevista amb el President de la Generalitat, José Montilla, i l'Alcalde de Tarragona, J. Félix Ballesteros, el passat dia 11 a Tarragona, durant la realització del treball de síntesi dels alumnes de 3r d'ESO del nostre Institut. Espero que recordeu aquesta anècdota simpàtica i agradable d'aquell dia.

I aquí els moments previs..., nosaltres esperant al Passeig de les Palmeres, al costat de l'Amfiteatre romà.

Voleu saber de què vàrem parlar?

Begoña Gairín, professora de Ciències Socials i tutora de 3r A.

Un somni magnífic

Em desperto!!!
He estat tota la nit somiant i ho recordo tot perfectament: en el meu somni m’he convertit en un líquid que recorria tot el cos a gran velocitat per uns tobogans molt llargs, uns més amples i uns més prims, i he recordat cada un dels noms d’aquests tobogans.
He vist clar que jo m’havia convertit en la sang i que estava circulant per tot el cos, amb molta quantitat, aproximadament cinc litres, i el que em semblaven tobogans no eren ni més ni menys que les arteries, les venes i els capil·lars.
És impressionant veure com les arteries em porten des del cor fins als òrgans, anem molt ràpid! I hi ha un moment en què les arteries es divideixen en branquetes cada cop més petites.
Quan passo per les venes em porten des dels òrgans fins al cor.
No sabia de què estava feta, però ja vaig adonar-me que estava feta de plaquetes, glòbuls blancs i glòbuls vermells.
El que més em va agradar i sorprendre va ser quan el cor s’encongia i em feia sortir disparada per dues arteries, una em portava als pulmons i l’altra a la resta del cos.
També em va semblar molt interessant veure que quan el cor es relaxava m’hi feia tornar per les venes.

HA ESTAT EL SOMNI MÉS INTERESSANT I
MÉS ESGOTADOR DE TOTS EL MEUS SOMNIS!

Marta López, 2n B

Per Sant Pau

El meu millor dia d'aquest curs va ser Sant Pau, el 25 de gener, quan vam sortir els balls populars per tot Ribes. Jo surto amb els diables; jo sóc diable i llanço "carretilles".
Abans de ser diable llançava piules, però ara ja puc llançar les "carretilles". I el pròxim any per Sant Pau aniré amb la colla mitjana.
Per una part és poc divertit perquè hem de pujar amb els petits i anem molt ràpid ja que ells no fan gaire res. Però per altra banda ens ho passem molt bé amb els amics, jo vaig amb l'Albert, el Joan, el Daniel Rodríguez, i el Marc.

L'any que ve no serà igual, crec que serà molt millor que el que hem fet aquest any, encara que en general no ens podem queixar; ho podeu comprovar en les imatges de dalt on apareixen tots els que hi vam participar en la nostra festa Major d'hivern: diables, bastons, panderos, gegants, cercolets, gitanes, timbalers, etc.

Adrià Franch, 2n B

Ramona

Ramona

Nunca olvidaré,
Aquella tarde de verano
Cuando iba con la vespino
Y la vi sentada en el banco.
Y ahora maldigo el día,
En el que le abrí el sidecar…
¡Jamona!
Con su silueta de bombona de butano,
Y tú enorme trasero,
Si te pusiera puntuación
Te daría menos cero.
Si te escondes en los madroños,
Estoy de acuerdo,
Veo más virtudes en la Moños.

¡Ramona!
¡Cuánto te quiero!

Clàudia Raventós, 3r B

Viatge a Holanda (3)

5. Breda

Vam anar a passejar per la Breda que no és Ventdelplà. És molt diferent a l’ambient que nosaltres coneixem perquè allà el transport normal és la bicicleta. És privat, segons la Xènia, perquè és propietari d'algú. Diu que també podrien ser bicicletes públiques com el “bicing” de Barcelona, que vol dir que les bicicletes són de l’Ajuntament. El que no entenc és perquè l’Ajuntament vol tantes bicicletes perquè estic convençuda que no hi ha tanta gent treballant a l’Ajuntament com bicis del bicing circulant per Barcelona. Però com que a Holanda tothom circula en bicicleta, la gent decideix tenir-la a casa.
A Breda vam veure-hi moltes coses. Vaig estar passejant amb la meva companya d’intercanvi. Vam fer una ruta per veure esglésies i places, i em va dir que no li agradaven. Les trobava lletges i amb poca gràcia. Em va explicar que a Moscou n’hi havia una de color rosa que semblava un castell d’un conte de fades, per això li agradava. La veritat és que la Kelly era una mica barbi.
La Xènia semblava contenta d’adonar-se que té una cosa en comú amb la seva companya: les dues eren geperudes. La companya de la Xènia semblava molt maca. El seu nom és Belle, no és pas holandès, però a mi m’agrada igual. És rossa, i com bé diu la Xènia, és una mica geperuda. Però això és de més i per a mi ara és de menys.
La companya de la Gina, en canvi, la Maud, era molt maca i oberta, i parlava molt. La Gina semblava contenta amb ella. S’entenien molt bé, i la veritat és que no sé com s’ho feia. Em va explicar la Gina que quan parlava amb la Maud, entenia la meitat del que li deia, l’altra meitat se la imaginava i la Gina li responia en castellà. No ho entenc gaire això de com s’avenen tant amb aquesta forma per comunicar-se, però bé...
També hi havia el cas de la Mònica, amb la Britta, molt concentrada amb el tema “de si té un piano a casa o si no té un piano a casa”. Per la ’alegria de la Mònica, va adonar-se inconscientment, que duia un petit piano de joguina amb ella. Estava molt contenta. La Britta també semblava bona noia, era molt amiga de la Maud i la Belle, així que estava de sort.
El cas de la Clàudia era un cas estrany tot i ser un cas comú, la Lisanne. Era un cas comú perquè li havia tocat una geganta. Alta i rossa. Un cas normal a Holanda. En canvi, tenia una personalitat molt peculiar. No la vaig arribar a conèixer, però.
I la Míriam semblava satisfeta i en bona companyia. La Joëlle semblava també molt maca. Era rossa, que era comú. Duia una americana, que semblava de doma clàssica, per això m’agradava. Té un somriure maco, igual que la Míriam. Més endavant la Míriam em va explicar que el pare de la seva companya no hi era mai, deia que hivernava. Era un senyor molt curiós.
En fi, que passejant per Breda, de vegades juntes, de vegades amb les nostres companyes d’intercanvi, vam estar xerrant i passant-ho bé. Vam trobar-nos moltes coses. Però el més bonic va ser una gata de color ataronjat. Era molt mansa, i em va caure molt bé. Jo i la Raquel vam estar acariciant-la, i la Xènia va fer-li una foto que semblava de fotògraf professional. Però no em va estranyar gens, perquè la Xènia té moltes aptituds, i si fa una cosa, la fa bé, o bé no la fa.

6. Cap a casa
Vam arribar cap a l'institut una altra vegada -jo i la Kelly vam tenir sort, i ens van portar amb una bici que no era del bicing- i vaig anar a buscar la maleta al laboratori de l’escola per marxar cap a casa amb el seu pare, en Pierre.
Quan vaig arribar amb la maleta, va saludar-me educadament, i em va somriure sota el bigoti. Va donar-me la benvinguda i em va pujar la maleta al cotxe. Jo i la Kelly ens vam acomodar darrere i ens va portar cap a casa. Només eren les quatre i mitja, així que teníem una bona estona per endavant.
En arribar vaig conèixer la Carla, la mare de la Kelly. La vaig saludar de la forma més senzilla possible: -Hi Carla. –No em vaig currar gaire la salutació. Algú com la Clàudia hagués dit alguna cosa com “Un plaer”, la Xènia, saludaria tímidament però amb un riure escandalós amb un “hello” o “hi”. Algú altre com la Gina Rueda -potser perquè és la que és més educada de totes- diria alguna cosa com: -Hello mrs. Rijckevorsel –però en el seu cas, dubto que hagués sabut dir el cognom aquest.
La Carla em va dir que soparíem a les 5:30. Molt d’hora, però jo ja hi estava acostumada, ja que quan vaig a Dinamarca de vacances a l’estiu, menjo a aquesta hora.
La Kelly em va posar la tele, i la vam estar mirant, no entenia res, però era igual. Intentava aprendre holandès. Després d’una hora de tele, vaig deduir que adéu era “doei”. I que s’assemblava molt al danès.
La Kelly va dedicar-se a pintar-se les ungles de color rosa-barbi. A més a més, ja anava tota pintada, duia de tot, jo no sé els noms dels maquillatges que duia ,així que no sé dir-los tots, però duia els ulls blaus per fora, no sé com, però a mi m’haguessin picat molt. Jo en canvi em pinto les ungles de color vermell, perquè m’agraden molt els colors. A la Xènia no li agrada gaire, però m’és igual, perquè jo faig el que vull. La Xènia diu que això només ho fan les nenes pijes sense aptituds, que ho deixi, però a mi m’agraden tant els colors, i com que tampoc tinc aptituds, m’és igual. A més a més, queda bé amb les meves polseres de colors.
De cop van aparèixer dues amigues molt amigues de la Kelly, que fumaven tant com ella. Van asseure’s al sofà, i vaig observar com fumaven durant molta estona, i s’explicaven coses – ho sé perquè la Kelly m’ho traduïa- que no m’interessaven sobre el fum, drogues, maquillatge i altres... Jo estava distreta parlant amb els pares, que eren molt simpàtics, fins que van marxar les dues pàmfiles. Ens van cridar per anar a sopar.
Va ser al sopar quan vaig conèixer en Mitch, el germà petit de la Kelly. Era un nen molt simpàtic. Va estar ocupat explicant-nos sobre una desgràcia que havia tingut a la hora de dinar, sobre les salsitxes i el pollastre que hi havia per a menjar –a en Mitch no li agrada el pollastre-. Ens va fer riure molt a tots. En Mitch era molt bon nen.
Després del sopar van venir l’Eric i uns quants holandesos a mirar una pel·lícula a casa de la Kelly. En Pierre va fer-nos crispetes, i ens vam acomodar al llit de la Kelly tots junts. L’Eric em va explicar que estava de sort, que jo encara vivia a prop de l’escola. Ell tenia una hora de bicicleta per a anar d’un lloc a l’altre, així que estava cansat. Més tard va marxar tothom, i finalment jo i la Kelly vam anar a dormir.
L’endemà seria un altre dia.

Laerke Saura, 3r B

Entrevista: Marc Batet i l'hoquei

En aquesta ocasió entrevistem al Marc Batet de 2n A per saber alguna cosa sobre l'esport que practica, l'hoquei.

1. Quin esport practiques, Marc?
Faig hoquei.
2. Quants anys fa que prctiques aquest esport?
Des dels 3 anys.
3. Vols seguir en aquest esport o t'agradaria practicar-ne un altre?
Vull seguir jugant a Hoquei.
4. En quin equip jugues?
Jugo al Club Patí Sitges
5. T’agrada l'equip on jugues? Per què?
Sí, perquè tinc bons companys i les amistats entre nosaltressón bones.
6. Creus que est bo en aquest esport?
En algunes coses destaco i en altres no.
7. De l’esport que practiques en quin o en quins equips t’agradaria jugar?
M'agradaria molt jugar al F.C. Barcelona, o també al Reus Esportiu.
8. Has anat alguna vegada a veure algun equip professional jugar?
Sí, he vist al F.C Barcelona, al Voltrega, etc.
9. T’agradaria fer a més a més algun altre esport? Quin?
No, ja estic bé amb aquest.
10. De què t’agradaria treballar de gran?
Encara no ho sé, però m’agraden feines de l’àmbit científic.
11. T’agradaria que estigués relacionat amb algun esport?
Encara no ho sé.

Molt bé Marc, gràcies per respondre les preguntes i sort amb l'hoquei!

Adrià Muñoz, 2n A

CSI Las Vegas

"CSI Las Vegas" és una sèrie policíaca on sempre hi ha misteri, suspens i intriga, per això m'agrada. CSI significa "Crime Scene Investigation".

L’argument d’aquesta sèrie sempre o quasi sempre, es produeix de la mateixa manera: es produeix un o diversos assassinats en una zona determinada i en un espai de temps curt entre cada incident. Després, els actors (els policies, científics forenses exactament) investiguen cada cas en particular i veuen quina relació hi ha entre ells. Finalment la policia descobreix el culpable dels incidents.

Els actors protagonistes de "CSI Las Vegas" són els següents:
. Gil Grissom (William L. Petersen)
. Catherine Willows ( Marg Hegenberger)
. Jim Brass (Paul Guilfoyle)
. Sara Sidle (Jorja-An Fox)
. Warrick Brown (Gary Dourda)
. Nick Stokes (George Eads)
. Greg Sanders (Eric Ezmanda)

Actualment hi ha tres CSI diferents, en diferents punts de la geografia americana, a Las Vegas, a Miami i a Nova York. El nom de les sèries és el de la ciutat on es fa la sèrie, on transcorre l'acció. En els tres CSI hi ha dos equips o patrulles que investiguen per separat.

Si us agraden les sèries de misteris i voleu saber alguna cosa més sobre aquesta, podeu seguir-la els dilluns a Telecinco a partir de les 22h.

Albert Pérez, 2n B

Projectes Ámbit Lingüístic. 3r ESO

Aquest és un dels Projectes de l'Àmbit Lingüístic de 3r d'ESO que han fet els alumnes aquest tercer trimestre. Ha estat realitzat per Èlia Fontanals, Xavi Gràcia, Maria Mata i Núria Mauri de 3r A. Al final han afegit unes divertides preses falses.

Com podeu observar, el projecte consistia en imaginar com seria el futur, el seu futur d'aquí a 15 anys, és a dir, quan en tinguin trenta.

I aquest segon vídeo l'han realitzat Gina Garcia, Paula Garcia, Míriam López, Sergio Monterroso i Xènia Rodríguez.

Des de Català i Castellà vàrem proposar als alumnes uns temes (temps lliure, medi ambient, oficis o la moda), havien de triar-ne un i imaginar-se com seria. Des d'Anglès havien de descriure's ells mateixos i la seva possible vida futura.

Felicitats a tots pels treballs.

*

El meu millor dia

El dia que recordo com el meu millor dia aquest curs és el dia de la Castanyada. És el dia que mengem castanyes (estan boníssimes!) i també és el dia de Halloween a molts països, el dia que vas a buscar caramels per les cases i dius "truc o tracte". També m’agrada molt aquest dia perquè és el dia del meu aniversari.
Però hi ha un altre dia que també m’agrada: és el dia de Sant Jordi. A l'Institut fem diferents tipus d'activitats com per exemple poemes, contes, dibuixos...
Després fan el lliurament de premis, que serien dels poemes, contes i dibuixos i després de fer això fan exposicions de projectes, etc. I finalment fan xocolata desfeta i magdalenes, que bo!
Durant el dia et poden regalar roses o un llibre...
I com a dia especial final, l'últim dia de curs que és quan pots fer el que vulguis. Ens donen les notes i després ens fan una foto del grup-classe i ja pots marxar cap a casa a gaudir de les vacances, de la platja, de la piscina o d'algun viatge.

Kenia Saura, 2n A

Retrats

Els alumnes de 3r han realitzat retrats entre ells per a l'assignatura de Visual i Plàstica. A partir d'una fotografia d'ells mateixos, la professora, la Neus, els va indicar com es feia un retrat. Com podeu veure n'hi ha de molt encertats, els reconeixeu? Nosaltres sí!

3r A

3rB

Denise Palma i Júlia Serena, 2n A

El millor dia d'aquest curs

El meu millor dia de 2n d'Eso va ser una sortida que vam fer al club nàutic de Sitges el 18 de maig passat, una activitat d'Educació Física que ens va preparar la nostra professora, la Carme.
Vam arribar a l'institut a les 8:30 del maí i a les 9 vam agafar el bus cap a Sitges. Vam baixar del bus davant del restaurant Picnic.
Seguidament vam començar a caminar pel passeig fins arribar al club nàutic. Vam estar per la sorra i algunes persones també van banyar-se a l'aigua.
Jo volia llançar a l'Ana, però en Josep, el nostre tutor, no em va donar permís per fer-ho, en canvi en Josep va donar permís a lÀlex, al Pol i al Miguel per llançar-me a l'aigua. M'hi van llançar amb roba i vaig quedar ben molla!
Al cap d'una estona vam anar a deixar les motxilles al vestuari i vam preparar els vaixells per fer vela, i els caiacs.
Vam fer una hora cada activitat i la veritat és que va estar molt bé, ens va encantar. Jo anava amb l'Ana al caiac i ens va cansar moltíssim, per això vam tornar cap a la vora del mar amb el Josep.
Quan van arribar tots de fer las activitats, teníem una mica de temps lliure per anar a la platja, per dutxar-nos, etc.
Finalment, tothom va agafar les seves coses i vam anar caminant un altre cop fins al restaurant Picnic, i d'allà vam agafar el bus per tornar cap a Sant Pere de Ribes.

Denise Palma, 2n A

Eclipse

Eclipse és la tercera pel·lícula de la saga "Crepuscle" i segurament serà una bomba, com ho van ser les dues anteriors, a conseqüència de la boníssima rebuda que varen tenir les seves predecesores Crepuscule i Lluna nova. Totes dues van tenir un èxit extremadament bo després de l’aparició estel·lar d’avatar.

En aquesta darrera part Bella, la protagonista, haurà d’escollir entre casar-se amb l’Edward (el vampir) o l’amistat de Jacob (l’home llop); això causarà una guerra entre vampirs i homes llop. Però el causant real d’aquesta batalla són els Vulturis els quals intentaran esbrinar si a la Bella l’han convertida en vampir.

Aquesta pel·lícula no s'entrenarà fins a finals de juny, la qual cosa implica que els seguidors/es de la saga s’hauran d’esperar una mica més. Ara per ara la saga novel·lística, escrita per Stephenie Meyer i publicada per primera vegada l'any 2005, ha arribat a la fi, però es comenta que possiblement es faran dos llibres més.

Els actors triats com a protagonistes de les pel·lícules són molt coneguts en el món del cinema, d'aquí surt també part del seu gran èxit.

Una altra peculiaritat és que l'autora sempre comença amb una frase contundent com ara "mai m’havia parat a pensar com moriria o de qui m’enamoraria" o coses com aquestes.

Pau González, 2n B

¿Qué hacen los jóvenes por la noche?

En estos últimos años, se ha podido observar que una gran parte de jóvenes de entre 14 a 17 años se van por la noche siempre con amigos, a hacer botellones en la playa o en otros lugares. Además, todos juntos, en pandilla, se van a discotecas para poder “ligar”, cosa que puede ser algo peligroso ya que se pueden encontrar a personas malintencionadas (ser raptado o raptada y otras consecuencias que pueden ser muy peligrosas).

Con todas estas situaciones, no queremos decir que toda la juventud se identifique con ello, hay muchas personas que pueden salir por la noche, pero sin intentar hacer nada grave o ilegal, simplemente para pasárselo bien con sus amigos o amigas, charlando, riendo, y no hacer nada más.
No todos los jóvenes que salen por la noche se van a hacer fiestas, también los hay que se van con sus familiares a un restaurante a cenar y pasar el rato, a reunirse en familia sin hacer ninguna locura.

La mayoría de los adultos piensan que la juventud de hoy en día puede llegar a ser muy rebelde, en eso pueden tener razón, pero también están los estudios, tema básico y fundamental entre los jóvenes, pues encontramos que hay mucha gente estudiosa que en lugar de salir por la noche con sus amigos a beber, fumar, perder el tiempo o pasar un buen rato, renuncia a todo eso y se pone a estudiar intensamente para poder planificar y conseguir su futuro.

Claudia Ducasse, 3r B