divendres, 28 de maig de 2010

Microrrelats silenciosos


AL MATÍ
Com cada dia per al matí s'encenen els llums del sol. També com cada dia s’esmorza i es mira la televisió, després vas a l’escola. A l’escola aquell dia hi havia un murmuri estrany.
M'estava imaginant que si vingués un drac tots callarien. Però no va venir així que em vaig quedar amb les ganes.

UN SILENCI ESTRANY
Fa un dies que sento que la gent ha canviat. A casa els pares no ens volen dir res del que passa i el carrer està més silenciós que mai. He parlat amb les meves amigues, Karen i Esther i també han notat que a casa seva en passava alguna. Estava clar que volien deixar la canalla fora. Era 26 de juliol de 2010 i jo estava molt contenta fins que va arribar informació sobre València: havia estat atacada. Això va canviar el meu estat d’ànim perquè la meva millor amiga s’havia traslladat allà i deien que l’atac acabaria arribant a Barcelona. Finalment la situació es va calmar, però el 5 d’agost vam sentir crits i sorolls estranys de gent que corria amunt i avall. Els pares no ens van deixar sortir de casa aquell dia. Vaig apropar-me a la finestra. Tot estava silenciós i no vaig veure a ningú al carrer; tot estava tranquil. Però sabia que a l’interior de les cases la gent agraïa que no els hagués passat res.

QUINA SORT VAIG TENIR
Em vaig aixecar, feliç: el meu nas havia ensumat una deliciosa olor de carn. El meu cos esquelètic va recórrer els carrers plens de neu silenciosament. Per fi la vaig trobar: una casa petita, decorada per Nadal. A dins, s’hi podia veure una família sopant.

Kenia Saura, 2n A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada