divendres, 23 d’octubre de 2009

De 10h a 11h

Avui, a les 10 h del matí, un viatger tot solitari amb poques ganes de fer amics es mirava els horaris de les sortides dels trens que anaven direcció Barcelona.
El primer que sortia era el de les 11h. Va anar a comprar el bitllet, i com que encara faltava una estona per marxar, va decidir anar a donar una volta per l’estació.
Anava tot caminant en direcció est, quan des de lluny se sentia una veu que cridava:
-Cosme, Cosme…!
Tot sorprès, mentre pensava si girar el cap o seguir endavant, es va trobar una mà sobre la seva espatlla:
- Hola Cosme! Com estàs? Te’n recordes de mi?
- Mira que han passat anys des de l’últim cop que ens vam veure, però t’he vist i no he dubtat que eres tu! El típic “empollón” de la classe, el nen mimat, el preferit de la profe, el que plorava per no res…, el que tots envejàvem!
En Cosme sense gaires paraules va contestar:
-Sí, ja me’n recordo de tu, ets l’Edda, la que sempre copiava els meus deures, exàmens, treballs… Fins i tot me’n recordo que en els teus exàmens més d’una vegada hi vas posar el meu nom (la professora et pillava cada cop que copiaves! Jeje…).
Tots dos van començar a recordar bells moments de la infantesa tan divertida que havien passat els dos plegats, tot i que també amb d’altres companys, dels quals d’alguns se’n recordaven però d’altres com si no els haguessin conegut mai.
Encara parlaven quan es va escoltar : “ ...els viatgers amb destinació a Barcelona, amb sortida a les 11 h; passin per la via dos, siusplau!...”
En Cosme va exclamar:
-Oh! Aquest és el meu tren! Com ens hem quedat a mitges, m’agradaria que ens tornéssim a veure!
Tots dos anaven en direcció a la via 2, però en diferents sentits.
L’Edda li va dir:
-Per què no em dónes el teu número de telèfon i quedem un altre dia per fer un dinar?
En Cosme amb un peu a dalt i l’altre a baix del vagó, li va respondre:
-Apunta’t el meu número, 694......; i quan vulguis em truques. A reveure Edda.
-Adéu Cosme, fins aviat!

Marta López, 2n B

1 comentari: