Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alumnes creatius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alumnes creatius. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de desembre del 2013

Quins projectes s'estan fent als PIM?

Este curso dentro de la franja de horarios de optativas se están realizando diferentes proyectos de Inteligencias Múltiples.
El profesor Ximo Montaner coordina el proyecto titulado Lego y robótica. En este proyecto hay 17 alumnos, estos alumnos  estan haciendo maquetas, robots, puentes etc...
El profesor Pablo Mercado se ocupa del P.I.M. Mediación en el que hay 14 alumnos. Intentan resolver los conflictos entre los chicos/as, estudian la psicología de la gente y estudian situaciones de conflictos. Algunos de los temas son: ciberbullying, cómo afrontar conflictos, comportamiento,hábitos de alumnos del centro...
Los profesores Ana y Jose Miguel se ocupan del P.I.M de Teatro en el cual hay 25 alumnos, que hacen teatro musical.
La profesora Carola que se ocupa del P.I.M de Hort que tiene 10 alumnos, que estan haciendo  huerto, jardineria y reciclaje.
El Profesor Toni Prat se ocupa del P.I.M de Solidaritad que tiene 7 alumnos que estan haciendo cosas por la solidaridad para las personas como por ejemplo: recogida de alimentos, cena solidaria, recogida de juguetes, animar  a los yayos...
Los profesores Núria Subirà y Valen Pérez tienen un total de 23 alumnos que realizan juegos y deportes. Son los alumnos que trabajan la inteligencia cinético- corporal.
Dalma Bejarano Salas

divendres, 8 de juny del 2012

Concurs d'estiu!

Aquestes són les fotos del concurs, ànims encara queda temps!!
EP! Recordeu que no es valen imatges del Google!!  
Teniu fins al dia 14 de juny!

 










Foto per: Alba Abellan 
Foto per: Enric i Mati Cano i  Dahira Alvarado






 

 

divendres, 25 de maig del 2012

El Manga


12972_haruhi_suzumiya.jpg
N'heu sentit a parlar? N'heu llegit algun?... El manga és l'adaptació japonesa del còmic, sí...,segur que n'heu llegit algun, potser amb aquest noms refresqueu la memòria: Bola de Drac, Sakura la caçadora de cartes, InuYasha... Oi que tinc raó?
El fenomen manga va començar a finals del segle XX; això sí, la forma moderna, ja que molt abans ja existien els còmics. Aquest ha estat un fet bastant important en l'art japonès. Normalment el manga és apte per a totes les edats exceptuant el gènere Ecchi i/o Gore en alguns casos. Des de la dècada de 1950, el manga s'ha convertit en una part important de la indústria de l'editorial japonesa. Els mangues solen ser en blanc i negre, amb puntuals excepcions: alguns capítols especial o pàgines en color. Normalment els mangues són publicats per primera vegada en revistes d'antologies de tiratge setmanal o mensual, i si un d'ells té èxit se'n comencen a fer volums individuals, i fins i ttot si l'individual té èxit es pot arribar a publicar una sèrie d'animació, i a partir d' allà es pot estendre molt més. Els dibuixants s'anomenen mangakas.
Aquest dibuixos es caracteritzen per tenir uns trets molt exagerats o al contrari, el que més sol destacar són els ulls; aquesta mania dels ulls grans està inspirada en els dibuixos de Walt Disney.
Els que han tingut més exit al Japó han estat: Bola de drac, One Piece, Naruto, Kochikame i Slam Dunk, les quals han estat doblades al castellà i català
El manga en català ha crescut molt en els últims anys, encara que es va introduir molt després que a la resta d'Europa; el primer va ser el 1992, Bola de Drac, un dels més populars a Catalunya.
La indústria manga segueix creixent dia dia, i es fa molt popular arreu de tot el món, i està començant a ser una de les més grans i actives.

Àngela Conus - 1r B

dissabte, 19 de maig del 2012

I de postres...


Trufes de xocolata

Trufa.jpgIngredients
300g de xocolata
200ml (1got) de nata per muntar
Cacau en pols

Elaboració
1. Calenta la nata fins que comenci a bullir, treu-la del foc.
2. Posa-hi el xocolata trossejada, remena-ho fins obtenir una massa esponjosa i posa-ho al congelador durant 3 hores.
3. Forma boletes amb ajut d'una cullera y passa-ho per cacau en pols

Consell
És aconsellable preparar la massa d'un dia per l'altre perquè estigui ben freda

Violeta Davila i Àngela Conus


diumenge, 22 d’abril del 2012

Adaptem a Bécquer

Durant el 2n trimestre, els alumnes de 4t d'ESO han llegit Leyendas y Rimas de Bécquer. Després, i un cop explicat què és una historieta gràfica, van adaptar aquella rima o llegenda que més els va agradar. Aquí teniu alguns dels resultats:



*

divendres, 30 de setembre del 2011

SOLIDARITAT

Els alumnes de 1r d'ESO a l'hora d'Alternativa han estat definint amb les seves paraules què és la Solidaritat. I deprés ho han dibuixat i han fet un mural per a la classe. Us deixo algunes de les definicions i el mural del alumnes de 1r A.

SOLIDARITAT: és que t'ajuden a pagar tot el que no pots pagar i t'ajuden a poder viure bé. MATI CANO. 1rA

SOLIDARITAT: és dedicar part del teu temps a les persones necessitades i ajudar-les. OXANA MARÍN. 1rA
SOLIDARITAT: és ajudar als altres o que els altres t'ajudin a tu. ALBA ABELLÁN. 1rA
SOLIDARITAT: és l'ajuda a les persones que la necessiten sense demanar res a canvi. NEREA NAVARRO. 1rA
SOLIDARITAT: és quan algú pensa en la gent més necessitada en lloc de només pensar en ell sol. RONNY CASTRO. 1rA
SOLIDARITAT: és ajudar als altres, parlar amb ells per solucionar-ho, donar-los el que necessiten, o si estan ferits. Això ho fem perquè se sentin millor. AINHOA PARRA. 1rA


*

dimecres, 29 de juny del 2011

ELS ALUMNES DE 4t ENS DIUEN ADÉU

ELS ALUMNES DE 4t VAN PREPARAR AQUEST VÍDEO QUE ÉS UN RESUM DE TOT ALLÒ QUE HAN VISCUT I QUE VAM VEURE EL PASSAT DIA 22 DE JUNY QUAN CELEBRÀVEM EL SEU COMIAT.
DESPRÉS DE 4 ANYS AMB NOSALTRES, US TROBAREM A FALTAR.
MOLTÍSSIMA SORT EN TOT!




I aquí el fragment final del discurs que els alumnes van escriure i ens van llegir:

"(...) Diuen que la família no es fa amb la sang, sinó amb la gent que t’agrada estar i compartir moments. Nosaltres, tots, som com una família, una gran família. Els professors eduquen als alumnes, igual que ho fan els pares als fills. Hem passat en aquest institut bona part de la nostra vida: cada matí i tarda, 5 dies a la setmana, un total de 30 hores setmanals. Hem viscut noves experiències que ens han fet madurar i créixer com a persones. En resum, una experiència difícil d’oblidar.
Només queda, creiem, donar les gràcies al professorat i a tot l’equip de l'institut, i també, esclar, a tots vosaltres, alumnes, que tants moments ens heu fet viure. Gràcies.
Us desitgem a tots vosaltres unes bones vacances. I a vosaltres, alumnes, que tingueu sort en aquest futur el qual no sabem que passarà ni què se n’haurà fet de nosaltres. Que tingueu sort, amics. Fins aviat!"

*

dimecres, 22 de juny del 2011

Dóna'm la mà

"Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit: vídeo realitzat per Xènia Rodríguez de 4t A




*

diumenge, 5 de juny del 2011

Memòria Històrica

Els alumnes de 4t d'ESO estan enllestint aquests dies el seu darrer projecte del curs: La Memòria Històrica. Treballen aquest interessant projecte des de l'Àmbit Social i el Lingüístic conjuntament. Aquí us deixem les magnífiques cançons escrites, composades i interpretades pels propis alumnes sota la direcció del seu professor de Música, el Marià Franco.




*

dilluns, 30 de maig del 2011

Premi COSMOCAIXA


Divendres passat dia 27 de maig es va celebrar la IX Edició del Concurs "El recorregut de l'energia" organitzat per CosmoCaixa i, per segon any consecutiu, el professor Ximo Montaner i el seu alumnat de 4t d'ESO han guanyat el TERCER PREMI amb l'innovador projecte "Un institut 2.0"

Volem donar l'enhorabona a la Laia Navas, la Glòria Madroño, la Gina Garcia, la Paula Garcia, la Míriam López, el Sergi Montero, el Joan Herrea, El Josep Rossell, l'Aitor Sánchez, el Marc Gonzàlez, l'Èric Garcia, l'Adrià Rubio, el Jose Cortés i el Mark Gàzquez, els alumnes de Tecnologia autors del projecte.

Han guanyat entrades familiars per al Museu, 30 entrades a Port Aventura i 30 estades de tres dies en un camp d'aprenentatge amb activitats sobre l'energia i el reciclatge.

ENHORABONA, montgrossins i montgrossines!!!

*

dimecres, 25 de maig del 2011

He vuelto a soñar con lo mismo

Cada vez se repite más la pesadilla, es horrenda, no la puedo recordar con claridad, pero sé que es la misma de siempre.
Mi familia y yo nos mudamos a Berlín, porque le ofrecieron un nuevo puesto de trabajo a mi padre; es una mierda, pero no puedo protestar, no hasta el 18 de marzo, que ya cumpliré 18 años y podré irme al fin de esta casa.
Mañana nos vamos, no estoy muy contento, pero creo que es mejor ser optimista, ya que al fin y al cabo esto va a ocurrir.
Es mi primera semana aquí, y ya he tenido la pesadilla 3 veces, cada vez con más frecuencia, me estoy asustando, pero sé que lo que ocurre en mi sueño no puede pasar aquí, o eso creo.
No entiendo a nadie, y en el instituto solo me dedico a jugar al fútbol, que allí es "idioma oficial".
Volviendo a nuestra nueva casa, me he fijado en el escaparate de una tienda de armas a mitad de precio; me ha llamado mucho la intención, pero ni tengo 18 años, ni mis padres me dejarán tener un arma de verdad, otro sueño imposible.
Mi padre no está mucho en casa, por el puto trabajo, pero lo vemos por las noches, mis 2 hermanos, mi madre, mi abuelo y yo. A la hora de la cena estuve hablando con mi hermano, que tiene un año menos que yo; había visto una especie de hospital abandonado, comentamos de que podríamos ir los tres mañana por la mañana, ya que era sábado, y nadie se daría cuenta de nuestra ausencia.
Por fin llegó el sábado, los tres fuimos camino al hospital. Llamé a un amigo del instituto, se llama o Kirck y habla bien inglés, por eso nos podíamos comunicar muy bien.
Cuando ya llegábamos al hospital me entró como un eslcalofrío, una sensación muy rara, como una premonición; tuve la sensación de saber lo que iba a ocurrir, pero no con certeza.
La puerta principal estaba cerrada, suerte que traíamos bates de béisbol y un par de alicates. Reventamos la puerta y entramos con linternas, no nos hacían mucha falta ya que era un día soleado.
Al entrar se desprendió una cantidad importante de polvo del suelo, y cuando se despejó un poco decidimos subir las escaleras hasta el piso de arriba, romper un par de ventanas, hacer una foto y marcharnos.
Pero no fue así, al llegar arriba, al final del pasillo, oímos unos golpes estremecedores. Nos acercamos con cautela y pudimos observar unos contenedores, 2 rojos y 1 negro.
En la parte delantera rezaba: “Elemento 115, prueba radioactiva fallida”.
De allí venían los golpes y gritos; un amigo de mi hermano estaba aterrorizado, propuso irnos de inmediato, pero él quería comprobar qué era lo que había en su interior.
Él, yo y los demás corrimos hacia el contenedor; gritábamos y saltábamos, entonces ese momento me recordé el sueño; entonces supe lo que pasaría después, pero decidí seguir corriendo. Cuando estábamos a 10 metros, los golpes que salían de los contenedores aumentaron, pero seguimos.
Una vez delante le empezamos a dar patadas al contenedor, hasta que se abrió. Todos nos echamos hacia atrás, pero solo unos pasos, como si nos preparásemos para una guerra. Del fondo del contenedor negro (que fue el que abrimos) salieron nigromantes; golpeamos al primero, pero a los 20 siguientes no pudimos, así que corrimos hacia la salida. Ya habían cogido y medio comido a mi amigo, luego a mi hermano pequeño, y luego me encontré solo yo, así que no podía esperar a que llegase el ascensor y decidí que aquello no tenía sentido, salté por la ventana rompiendo los cristales del último piso, el quinto.
Luego oí el despertador, me levanté y me fui al instituto; menos mal que era otra vez aquella pesadila.

Nil Taulé, 3r A

divendres, 20 de maig del 2011

Premis CinèTic

Ja estan penjats els curtmetratges enviats al concurs CinèTIC. Aquest és el primer concurs que organitza la Comunitat Digital Text. Dir-vos que entre els curts penjats hi trobareu produccions realitzades a casa nostra: "La nostra primera vegada" (realitzat per alumnes de 4t); "En el laberint" (fet per alumnes de 2n); "Escac i mat" (d'alumnes de 4t); "Tòxic" (d'alumnes de 3r).

A partir del 22 de maig de 2011 podreu votar pel vostre curtmetratge preferit entre tots els que han participat als Premis CinèTIC. Qui obtingui més vots s'endurà el Premi CinèTIC del Públic.

Felicitats a tots els participants del nostre INSTITUT!

Aquí teniu l'enllaç per veure'ls i votar els que més us agradin:

I els curts dels nostres nois i noies:














*

divendres, 25 de març del 2011

Un dia qualsevol

Hola, escric això perquè no tinc res millor a fer, porto tot el dia repartint el diari pels carrers, i se m'ha tornat a trencar la roda de la bicicleta, però m'és igual perquè demà, dia 18 de març de 1984, compleixo 16 anys, i ja començaré a tenir un salari gràcies al senyor Martí, que em deixa treballar a la seva fusteria; començaré a estalviar i així quan tingui 18 anys poder comprar-me un cotxe i portar-hi els amics i les amigues.
Però ara he de pensar en la meva festa de demà, i si tindré el valor per convidar la Carla, no sé si podré fer-ho, però s'ha d'intentar.
El meu pare ja m'ha dit que em regalarà aquella pilota de futbol que sempre veig a l'aparador de la botiga d'esports; espero que sigui això perquè com em regalin el mateix que tots els anys...: una samarreta i un llibre.
La samarreta li regalo al meu germà petit, i el llibre el cremo per Sant Joan...
Si la mare estigués viva, em fotria una bona bronca per fer el que faig amb el que em regala la família; si ella estigués, tot seria millor.

Nil Taulé, 3r A

diumenge, 13 de març del 2011

Nina

Aviat agafaré l’autobús. Encara no he trobat la Nina, i porto dues hores passejant pels carrers buscant-la, a veure si apareix. Sé que si camino lentament i tinc paciència, tard o d’hora apareixerà davant meu. I aleshores, no tinc clar que és el que faré. No ho tinc clar, perquè mai tinc les coses clares. Potser per això busco la Nina: ella segur que me les deu poder aclarir.
Fa uns minuts que dubto. No sé si passar pel carrer que em duu fins la parada de l'autobús, o creuar-ne un altre i agafar el de mitja hora més tard. Aleshores arribaré a casa i els meus pares em renyaran, perquè avui havia quedat amb ells. Els he dit que arribaria puntual, per anar a veure al meu cosí al cementiri.
El meu cosí va morir fa cosa de dues setmanes, sense raó aparent. D’un dia per l’altre era mort, i al següent, enterrat. No van cremar-lo, és a un taüt, ell sol, però jo sé que li hagués agradat ser enterrat acompanyat d’algú. Segurament amb la Barbie que té des de petit, i que ell, encara amb disset anys, estimava amb tot el seu cor. Tot el poble ho sabia això, i era el motiu pel qual a l'institut es reien d’ell. El meu cosí mirava, a qualsevol persona que l’atacava amb les paraules, amb els seus ulls marrons com la xocolata, sense dir res. Jo molts cops li preguntava per què no es defensava. Aleshores acotava el cap, com si n’estigués penedit, però després el llevava decidit i em deia “Ja veuràs... La meva Barbie no és només una Barbie. I té nom”. Aleshores només podia fer que sí amb el cap, i ell ja no deia res més al respecte. Això sí: mai vaig saber com es deia aquella Barbie.
Ara mateix duc l’abric negre del meu cosí, que encara fa olor a ell. Això em fa por. Cada cop tinc més clar que el meu cosí no és mort, i que ara mateix està esperant algú que vingui a ajudar-lo a sortir d'allà sota de terra. Sé que s’està morint de calor allà..., i segur que deu ser una sensació molt claustrofòbica i desagradable. Deu cridar, de tant en tant quan sent passes sobre seu, quan sent que tot el mon l’aixafa. De la mateixa manera de quan se’n reien d’ell. No sé què deu cridar, però està desesperat, mort de fàstic. Quan vagi al cementiri amb els meus pares, ell serà sota terra, cridant-me que encara no és mort, i jo faré veure que no l’escolto.

Laerke Saura, 4t B

dimecres, 23 de febrer del 2011

"Tirania de l'amor" de Joan Salvat-Papasseit

Vídeo realitzat per la Clàudia Raventós de 4t A:

dimarts, 15 de febrer del 2011

Headlights look like diamonds

"Something filled up my heart with nothing".
-The Arcade Fire.
"The headlights look like diamonds".
–The Arcade Fire

Headlights look like diamonds


I woke up today and I found a dog lying on my bed. I don’t know where it came from, but it told me he was going to stay in my home for a couple of years (I don’t know how he did that (well, I thought he was a guy), because I actually don’t know the language of dogs). Afterwards, I found out he wasn’t a dog. She was a dog, Lilly. I decided to have something for breakfast and lay down. I slept for an hour; I thought maybe Lilly would disappear when I woke up again.
She didn’t. When I woke up, she sat beside my bed; she was holding a piece of paper in her mouth. “Marry Christmas” was there written. I kept looking on Lilly, the doggie. She was big, a black Labrador. I thought she may be lost, but I discovered she actually wasn’t wearing any dog collar.
I looked indifferently at the dog, I didn’t want to overact. –Thanks; but there’s a spelling mistake. It’s Merry Christmas with “e”, not with “a”. - I said. She looked at me, with her tongue out, she was on watch. But for a moment I noticed that, actually, there was a DOG I’ve never seen before in my bedroom, invading my privacy. That made me ask “What are you doing here?” Lilly told me (don’t ask me how she did) that headlights looked like diamonds. I didn’t understand that much. Then she told me that I really should merry Christmas, and that I had filled his heart up with nothing. I stared at the dog, where does she come from? Could someone tell me?
I went out to the kitchen; I definitely needed something. Or that’s what I thought. Lilly followed me out there. I had a beer, I needed it. Suddenly they knocked on the door, I opened, and a coffee-colored Labrador went inside with a thirty year old man, or that’s what I thought… maybe a couple of years older than me. “This is Christmas, he’s going to come with his things now and move in with us.” Oh no. Oh no. It’s okay, it’s okay. No, it wasn’t okay, but Christmas and all the canine crew where already out after this “Christmas guy’s” things before I could notice what was happening.
When I bought my flat that I shouldn’t had chosen the low floor. I fast locked all doors and windows (I forgot the windows last night, sincerely) before all these strange characters could appear again. And when they come back I’m not going to let them in. No way.
I looked out at the headlights while I was locking a window. Lilly was right. They actually looked like diamonds!!! Anyway, I’m not merrying Christmas.

Laerke Saura, 4t B

dimecres, 2 de febrer del 2011

Un joc i una recomanació

WHAT DO THESE PHRASES HAVE IN COMMON?


A dog, a plan, a canal: pagoda.
A man, a plan, a canal: Panama.
A new order began, a more Roman age bred Rowena.
A tin mug for a jar of gum, Nita.
A Toyota. Race fast, safe car. A Toyota.
Able was I ere I saw Elba.
Animal loots foliated detail of stool lamina.
Anne, I vote more cars race Rome to Vienna.
Are we not drawn onward, we few, drawn onward to new era?
Are we not pure? "No sir!" Panama's moody Noriega brags. "It is garbage!" Irony dooms a man; a prisoner up to new era.
As I pee, sir, I see Pisa!
Barge in! Relate mere war of 1991 for a were-metal Ernie grab!
Bombard a drab mob.
Bush saw Sununu swash sub.
Cain: a maniac.


Recommended books

I would like to recommend some books that I´ve really enjoyed:
Michael Mopurgo: - Why the whales came.
- Kensuke´s Kingdom.
The diary of a Whimpy Kid Series by Jeff Kinney.
Series of Unfortunate Events by Lemony Snicket.
Harry Potter Series by J.K.Rowling.
The dangerous book for Boys. (As you can guess, it´s for boys and I´m not really sure it exists for girls).
The midnight folk by John Mastfield.
Time Machine by H.G.Wells.
Terror books by Edgar Allan Poe.
William Shakespeare´s theatres.
Lord of the Rings Series.
Roal Dahl books.


I hope you have enjoyed my activities and had a nice time trying to solve them. It has been pleasant to make these activities for other people to enjoy them.

Guillermo Muñoz, 1r C

dilluns, 10 de gener del 2011

Historietes gràfiques

Aquest segon trimestre amb els alumnes de 4t d'ESO hem treballat la historieta gràfica a Castellà. Després de conèixer la teoria ells mateixos han fet les seves creacions; algunes són molt originals, unes altres de por i també n'hi ha d'humor... Aquí teniu una mostra variada d'alguns dels treballs realitzats:



*

dimecres, 8 de desembre del 2010

Jarchas, villancicos y cantigas de amigo

Hemos escogido escribir sobre este tema de la lírica tradicional, sobre las jarchas, los villancicos y las cantigas de amigo, porque lo empezamos a estudiar en clase de literatura castellana y cuando nos tocó leer los poemas vimos que muchos de ellos eran muy graciosos y entretenidos.
¿Qué es la lírica tradicional?
Es la primera muestra de literatura de la península. En la Edad Media aparecen unos poemas breves donde la protagonista es casi siempre una joven enamorada que se queja por la ausencia, rechazo o infidelidad de su amado. Hay distintas formas poéticas: las jarchas, los villancicos, las cantigas de amigo y las cançons catalanas.
La diferencia entre estos poemas es el idioma en el que están escritos: las jarchas están escritas en mozárabe (lengua que hablaban los cristianos en territorio árabe), los villancicos están escritos en castellano, las cantigas de amigo en gallego-portugués y las cançons en catalán.

Uno de los villancicos que más nos gustó fue este:

       "No me las enseñes más,
       que me matarás.
       Estábase la monja
       en el monasterio,
       sus teticas blancas
       de so el velo negro.
       Más, que me matarás."
       (Diego Sánchez de Badajoz)

Tras leer en clase una breve antología de textos, hemos decidido escribir algunos poemas inspirados en la lírica.

Nuestros villancicos, por: Adrià Muñoz y Júlia Serena de 3A

               • Un día desperté
               y pequeña ya no fui.
               Encontré el amor
               y de repente monja tuve que ser.

               • Me fui con mi enamorado al río
               y cuando volví a casa tenía frío.
               Mi madre me vio despeinada
               y estuve un día castigada.

               • Mal casada fui
               y mucho me arrepentí.
               Nunca lo amé
               y de él me divorcié.
               ¡Ay! Malcasadita me llamé.

________________________________________________________________________________

diumenge, 21 de novembre del 2010

Personificacions dels ordinadors a l'INS Montgròs: l'efecte 1x1

Toca anglès, i hem de penjar uns documents a l’e-portfolio. A la classe hi ha xivarri: tothom parla amb el seu portàtil. Sí, sí..., tal com ho explico. I vés, jo crec que hem passat a un punt que el treball (o entreteniment) amb els portàtils ens ha afectat de tal manera que acabem fent, d’alguna manera, el ridícul.
Això que ha tractat de fer la tecnologia en intentar crear una màquina tan perfecta mirant d’apropar-se el més possible a la intel·ligència humana (o inclús, superior) deu haver acabat afectant a la comunitat educativa del centre.
Des del primer dia del projecte 1x1 que ens heu fet lliurament d'un portàtil, a nosaltres, als alumnes, com una eina de treball. Però és que ara resulta que ja hem arribat al punt que podem denominar-lo gairebé un amic que ens ajuda a fer les nostres feines escolars amb més eficiència i, alhora, ens pot ajudar a entretenir-nos quan estem avorrits. Si ens hi fixem, és l’amic perfecte: sempre li vindrà de gust fer el mateix que a nosaltres, tant com per jugar com per treballar (menys quan és bloqueja, que resulta ser perquè no el cuidem prou) .
Però és que el panorama de la classe d’avui és per filmar-lo. Des que hem aprés a personificar els portàtils, no deixem de creure’ns que, realment, tenen vida. O això és el que ens demostra la Mònica, que és rere meu, i ara mateix renya al seu ordinador dient-li que què s’havia cregut, que li ha ordenat que pugés el vídeo al “Youtube”, i que ara mateix no eren hores de badar; i també fa constar que ella sempre l’ha cuidat molt bé i que no podia queixar-se des que l’havia dut al "doctor Monterroso" a què li poses un “antivirus” molt potent; així que no era un bon moment per fallar-li. Jo crec que el pobre portàtil devia flipar.
O com la Xènia, que des del primer dia li ha posat nom al seu ordinador, DJ Drumi. Així la relació amistosa que tenen com a portàtil-persona, arriba a ser més íntima, o això pensa ella. El cas és que l'ordinador de la Xènia sempre és molt eficient, així que la idea deu haver funcionat i tot. Sí, definitivament. Els alumnes de l'INS Montgròs hem estat capaços de personificar les màquines. O potser al revés també (o ens hem deixat endur pel deliri, qui sap).
Però ara resulta que la que deixa de funcionar sóc jo, quan de cop en DJ Drumi em crida i em diu que busqui una solució urgentment al problema 2088700i. El meu portàtil ha decidit que per a mi, ja no vol tornar a funcionar (no l’hauré cuidat prou bé?).
I ara és quan dins del meu cap només veig números. Codis. Lletres a l'atzar. I més números. I ara les dues coses intercalades. Sí, definitivament, m’he espatllat. 

Laerke Saura, 4t B