XIX Saló del Manga a Barcelona

  

El 31 d'Octubre i el 1, 2, 3 de Desembre, es cel·lebrarà el XIX Saló del Manga a Barcelona.

Allà hi podreu trobar els vostres dibuixants de Manga preferits, podreu disfressar-vos dels vostres personatges de la sèrie d'animació "Hora de aventuras", vestir-vos amb roba japonesa, competir en el campionat de “Pokemon X i Y” per guanyar a el propi creador de l'exitosa sèrie de videojocs o visionar un autèntic campionat de sumo.

A més a més, la direcció de Renfe farà un 30% de descompte el els seus trens.

Victor Hernando Mata

Un supermercat francès rifa una parcel·la a la lluna entre tots els seus treballadors

A la localitat de Poitiers,a França, un supermercat local ha decidit rifar una parcel·la de una hectàrea per a cada un d’ells a la lluna entre els seus 22.000 treballadors.La  rifa té la seva gràcia perquè encara que el guanyador no pugui arribar fàcilment, el astre encara no te propietari.

Víctor Hernando Mata 

Fauna oblidada

La riquesa ecològica de què Espanya i Castella la Manxa gaudeixen és envejable si la comparem amb la resta d’Europa, tant en biodiversitat, és a dir nombre d'espècies, com en varietat d'ecosistemes. Existeixen espècies animals ben conegudes per tots, algunes malhauradament per trobar-se en perill d'extinció i que s'han convertit en estendard de protecció en tot el territori espanyol. Qui no ha sentit parlar de la crítica situació del felí més amenaçat del món,  estem parlant no només d'espècies aïllades, sinó també d'alguns grups faunístics complets com són els amfibis i rèptils, els mustèlids o els Invertebrats.

Amfibis

La creença general, és l'existència de dos tipus d'amfibis: granotes i gripaus. La Península compta amb prop de 30 espècies d'amfibis, tots coneixem la granota comú, Però si es pronuncia la paraula Tritó, hi haurà qui es pregunti què és "això", es tracta de l'altre gran grup d'amfibis, el més desconegut de tots, pels seus hàbits més discrets. Hi ha vuit espècies diferents d'aquests Tritons que podem trobar a Espanya, i cinc a a Castella-la Manxa. A aquest grup pertanyen les cridaneres salamandres, que vestides de groc i negre, normalment s'eliminen per la creença popular de ser animals molt verinosos.

Si no existissin els amfibis, aquest seria un planeta infestat d’insectes, ja que aquests són fonamentals en la cadena tròfica. Un sol gripau comú és capaç de menjar anualment diversos quilos d'insectes.
Són animals sorprenents que no mereixen un final com el que moltes vegades tenen: morir aixafats intencionadament en l'asfalt de les carreteres. Són uns supervivents nats; poden romandre anys enterrats esperant una bona temporada de pluges per sortir a posar els seus milers d'ous.

Rèptils

Des de sempre els cèlebres  llangardaixos han patit una aversió generalitzada; la causa d'això, és perquè es consideren  animals molt verinosos o menjadors implacables de conills i ous de perdiu, amb el consegüent perill per a aquestes espècies cinegètiques i tots els interessos econòmics associats. Res més lluny de la realitat:  només hi ha tres espècies de rèptils relativament perillosos a Espanya, les tres són escurçons i es poden comptar amb els dits d'una mà els casos mortals que hi ha a l'any per picades d'aquests ofidis, sempre per imprudències humanes.

Llangardaixos i serps són eliminats sistemàticament, tant els galàpags com les tortugues terrestres; de fet són capturats sense cap control per passar a formar part del decorat del jardí i les diferents espècies de sargantanes desapareixen en molts llocs a causa del fet que els insectes, la seva presa fonamental, moren enverinats per l'aplicació en els camps de pesticides de tot tipus.

Campanya Fauna oblidada

Dins d'aquest ampli ventall d'espècies oblidades que mereixen la nostra atenció, hem seleccionat una sèrie d'espècies que poden representar el conjunt pel  seu interès i per la seva problemàtica. Amb elles volem simbolitzar la necessitat d'atenció d'aquestes espècies i recordar a tots que hem de conservar-les.

Col · labora en la seva protecció, elles també mereixen atenció.

                                                                                                                               Alisson Flores - 3r A.

Coses que m'agraden de Barcelona

De les coses que més m'agraden de Barcelona és el camp nou del FC Barcelona i la Sagrada Família. També m'agrada La Casa Batlló, la Casa Milà, l'autobús turístic de Barcelona, l'autobús del FC Barcelona, l'aeroport de Barcelona, l'estàtua del Cristòfor Colon, els carrers de Barcelona i els transports. I també m'agraden les botigues i els hotels. El Corte Inglés, és la botiga de Barcelona que més m'agrada.

A Barcelona hi ha les Rambles i també hi ha molts cotxes.
El port de Barcelona té moltes barques i vaixells, també té platja, l'aquari i el zoo.


A Barcelona hi ha els museus com els museus dels vaixells, els museus de geografia, té el museu del Cosmocaixa també té instituts, guarderia, escola de primària i universitats.


També m'agrada el zoo, perquè m'agraden molt els animals.


També m'agrada l'aquari, perquè m'agraden molt els animals del mar.


També m'agrada el Gran Via 2.

Alexis Mersch, 1r A

Visita a les Illes Canàries

Les illes Canàries estan situades a l’Oceà Atlàntic, al nord-oest del continent Africà; aquestes illes estan plenes de muntanyes i volcans molt coneguts com per exemple el Teide.

Una de les illes més conegudes, per no dir la que més, és Tenerife. A mi personalment és la que més m’agrada pels carnavals, les platges de sorra negra, les botigues, etc. Crec que aquest seria un viatge que valdria molt la pena fer.

Els Carnavals de Tenerife són sorprenents, encara que només els hagi vist per la televisió m’han impressionat moltíssim sobretot els maquillatges, les disfresses i les espectaculars carrosses.

Com que la majoria de l’any fa un temps esplèndid no hi ha patiment perquè plogui i es pot estar la majoria del temps a fora visitant llacs marcians o el drac mil·lenari i moltes coses més.

Noa Segado, 3r B 

L'ÍNDIA

L'Índia és un subcontinent altament ric en matèries primeres i materials de gran valor. Hi ha una de les comercialitzacions més grans de tot el món i una indústria impressionant.

Aleshores, per què hi ha tantes diferències? Per què aquesta riquesa immensa no es reparteix equitativament? Per què es discrimina?

La gent pensarà que estic exagerant, però no és així: l'Índia es això. Els discapacitats i les dones són poca cosa més que escòria; les famílies el més nombroses possibles i després els nens es moren de gana. No tenen menjar, ni salut, ni un lloc on viure. Però no tota l'Índia és així: després hi ha les persones que viuen en palaus, vesteixen de seda i tenen coberteria d’or. L’Índia és plena d’extrems: l’extrem de la pobresa i la riquesa; de la bellesa i la lletgesa; un paisatge de muntanyes nevades de l’Himàlaia i unes selves tropicals...

L’Índia no és dolenta, ni és bona; no és lletja, ni és bonica...

ÉS L'ÍNDIA.

Zoa Glasmeyer, 2n A

Castelo dos Mouros

El Castell de Sintra (en portuguès Castelo de Sintra), també conegut popularment com Castelo dos Mouros, a Estremadura, es troba a la vila de Sintra, concretament a la freguesía de São Pedro de Penaferrim, Concejo de Sintra, Districte de Lisboa, a Portugal.

Eatà situat sobre un massís rocós, aïllat en un dels cims de la Serra de Sintra. Des de les seves muralles es gaudeix d'una vista privilegiada de tota la zona i fins i tot de l'Oceà Atlàntic.

El castell té moltes banderes de tot el món; és un castell bastant gran i té molts recorreguts on el marroquins s’amagaven quan el portuguesos els van envair (d'aquí el seu nom poular).

Opinió Personal:

Jo l'he visitat aquest estiu ja que vaig estar dues setmenes de vacances per Portugal i crec que el castell és un lloc molt interessant i em sembla que podríeu anar a veure’l si passeu a prop o si passeu alguns dies vacances a Portugal.

A més també us recomano visitar les platges de la costa de Caparica que són immenses i molt boniques.

Marc Raventós, 3r A

Nador

Jo cada any vaig al Marroc, i del Marroc vaig exactament a la ciutat on vivia fins als 4 anys, que es diu Nador. Allà tinc quasi tota la meva família: els meus tiets, tietes, avis, àvies, oncles, etc. I sempre els visito.

És una ciutat molt bonica i molt gran; el centre de la ciutat té uns 180.000 habitants.

La llengua que es parla és l'amazic, que ve de l'àrab també però és una llengua diferent. Nador és la capital de la província del mateix nom. Està situada a 15 quilòmetres aproximadament al sur de la ciutat espanyola de Melilla. L’alcalde d’aquesta ciutat es diu Mohamed Aamar.

Abdelilah Azghough, 3r B

Vallclara

Vallclara és el penúltim poble de Tarragona i pertany a la comarca de la conca del Barberà. Vallclara és el poble dels meus avis, allà hi tenen una casa i cada cop que podem hi anem a passar uns dies. Es tracta d'un poble de muntanya molt bonic però molt petit , al poble viuen menys de 100 persones i ens coneixem tots. Per a mi el més interessant que té són muntanyes, la piscina on podem anar a l'estiu, i també una parada amb un restaurant-bar  on hi va gairebé tota la gent. Vallclara té uns 4 carrers, però són tots molt bonics ja que és un poble amb molta història; per exemple  hi ha unes coves que es diuen "les coves dels gitanos " on la gent del poble s’amagava durant la guerra civil. 

Altres peculiaritats és que només hi ha una botiga, que és molt petita, i un forn on fan el millor pa que he tastat mai. I a els voltants estan plens de móres, boníssimes també.

A Vallclara tota la gent es reuneix a la plaça i fan sopars, mentre els nens juguen a futbol.  A l'estiu ve molta gent de vacances i passegen pels pobles del costat com Montblanc o Vimbodí . 

La festa major de Vallclara és molt entretinguda perquè es fan concursos molt divertits com per exemple: carreres de sacs concursos de qui menja mes ràpid, i també preparen dinars i activitats tots els dies, per això la gent se'n va a dormir molt tard durant els dies de festa, És típc per la festa major fer unes postres molt bones que es diu "orelleta" que porta sucre i està realment boníssima.

Aitor Ciré, 3r A

Dólar, Granada

Dólar és un poble d'Andalusia; es troba a la província de Granada i té al voltant els pobles de Ferreira, la Calahorra i Huenega. Dólar és un poble d'uns 300 habitants per tant es tracta d'un poble petit. La majoria de gent que hi viu allà és gran; també hi ha alguns joves, però massa. Les casses son variades i fins i tot n'hia ha fetes de fang encara, i els sostres són d'oreneta ( hi ha pals que uneixen les orenetes i són molt grans i molt confortables). El poble estè envoltat de camps (cultius).

Allà hi vaig tots els estius perquè els avis són d’allà. Sempre em quedo a casa d'ells; viuen dalt d’una muntanya, gairebé a dalt del tot. des d'allà pots observar que alguns carrers no estan asfaltats i no poden passar-hi cotxes.

En aquesta casa ens ajuntem els meus avis, els meus pares, i el meu tiet. Durant les vacances jo normalment vaig sol pel poble perquè és bastant petit.

Hi ha una Festa Major també i surt una processor pel poble. A més hi posen una fira també amb atraccions, etc..., on els nois i noies s'ho poden passar molt bé.

Óscar pareja, 3r A

Bonastre

He anat ha passar les vacances de setmana Santa a Bonastre, un poble petit de la província de Tarragona. En aquest poble hi viu la meva àvia, uns tiets i els meus cosins.
Jo hi vaig sovint allà, per les vacances d'estiu, d'hivern i de setmana Santa, i m'ho passo molt bé. Pots anar pel mig del carrer perquè no passen gaires cotxes; a Bonastre hi ha molts nens i nenes, però sobretot hi ha gent de la 3ª edat.
Aquest poble és molt antic, fins i tot hi ha encara cases construïdes entre els anys 1600 i 1700 (segles XVII i XVIII)
En resum, jo en aquest poble gaudeixo molt i s'hi està bé.

Adrià Muñoz, 2n A

Sitges

Hi, my name is Sitges, and I’m a village in the Garraf County. I am situated in the coast and I’m also surrounded by mountains. That makes me lovely! A lot of tourists always come to visit me all over the year. I’ve got a lot of wonderful things: my beaches are beautifully beautiful, the port is adorable, and there are a lot of ships. I also have got a big, very big church, and pretty gardens and narrow beautiful ships.
But the best of the very best things I’ve got is my promenade. It’s always filled up with people: tourists and my inhabitants. My inhabitants are like my cells, they help me being better and better. In my promenade there are a lot of things: entrances to the beaches, bars, and a skating track. I like it a lot.
You should come and visit me someday; I’ve got a lot of things for you to do. You can go to my beaches; you can go for a walk in my streets and gardens, you can go to the theatre and the cinema, go rollerblading on my promenade, or go and have a good ice-cream in my ice-cream shops if it’s hot, or a warm cake in my sweetshops if it’s cold. You should come and visit me!
Postdate: The best very best are my stables.

Lærke Saura, 3r B

Arbres centenaris

Hem escollit els arbres centenaris de Ribes per la llegenda que tenen i, principalment, per com són de grans grans i els segles que tenen.

Aquests arbres estan situats al pont de Sota Ribes i són una peça molt important d'aquesta zona.

La veritat és que quan estàs sota et fan la impressió, però per altra banda t'agradaria pujar-hi dalt de tot i veure tot Ribes. La millor vista per veure els arbres es des del pont que està justament abaix.

Damunt els arbres fa poc hi han posat uns cables molt grans perquè no caiguin de tan pesats que són. Estan subjectats al terra amb uns ferros realment grans ja que cada arbre pot fer unes 10 o 11 tones; realment són enormes.

Hi ha una llegenda que diu que aquests arbres els van posar allà expressament perquè els soldats els veiessin i sabessin que allò era Sota Ribes.

Álex García, Óscar Pareja, 2n A

L'ermita de Sant Pau

L'ermita de Sant Pau de Sant Pere de Ribes és una petita construcció molt vella i amb la pintura desgastada, però bonica, amb unes reixes que no deixen entrar-hi a dins. Aquesta ermita antiga, la petita que es troba per darrere abans d'arribar a la gran i més coneguda, té una gran llegenda. Està situada en un camí de sorra, que surt a prop les Parellades; la gent hi va perquè volen que els hi concedeixin algun desig. Hi ha persones que hi creuen en això, d'altres que no, però els que hi creuen diuen que si aconsegueixes llençar una pedra al teulat i s'hi queda al damunt, tindràs bona sort durant 10 anys, això sí, a la primera, sinó, és igual que l'encertis perquè ja no dóna bona sort. Si la pedra es queda dalt, pots demanar qualsevol desig, des del més fàcil fins al més complicat.
“A mi em va donar cinquanta anys de vida!”, va dir un senyor gran (un avi).
“Jo li vaig demanar aprovar-ho tot i encara no ho he aconseguit”, va dir un estudiant.
Com podeu veure, les històries són diverses, igual que les creences, però cadascú pot pensar o creure el que vulgui.

Si us fixeu bé, podreu observar a la fotografia algunes de les pedres que encara es conserven a la teulada; s'hauran fet realitat tots els desitjos demanats?

Marcel Pajuelo, Kevin Violat 2n A i 2n B

Silkeborg

Silkeborg is a town in the middle of Jutland (Denmark), with 41.979 inhabitants. It is a principal Danish town in a very undulated ground and it’s surrounded by a lot of lakes and hills, that’s why it’s recognized in Denmark. The longest river in Denmark also passes nearby, it’s called “Gudnâen”.
In these lakes there are many boats that take the tourists for a little trip in the lakes and to the highest mountain in the Danish country, named Himmelbjerget, which is 147 m. high. A recognized boat that takes tourists for trips is named “Hjejlen”, probably the most important of them.
Silkeborg is also known as the “cars town” because everybody buys cars there;all its car shops are situated on the north part of the town. It’s also got a big extension of forest in the outskirts that are well-known for picnics. There is a park named “De smâ fisk”, which means “The little fish” where people from all over Denmark goes to have a picnic and canoeing in the lakes, and sometimes, they arrive to the port in Silkeborg.
The Toullundmann museum in Silkeborg is known by its collections of prehistoric corpses from the 3rd century BC, discovered in 1950 at these forests in the outskirts. Also, there is the old paper industry, which is a museum now where you can see how to make paper. But, one of the best things you can do in Silkeborg is to go for a walk and see the Danish houses in the center of the city.

Lærke Saura, 3r B

Hornbæk, Denmark

Denmark is a little land in the northern of Europe. It’s a very tiny land, but beautiful. In summer it’s not excessively hot, but in winter it’s cold and mucky. Denmark is basically formed by islands, except Jutland, which is a peninsula. The referent places in Denmark are Jutland, Sealand and Fyn (Jylland, sjæland og Fyn in Danish). Denmark’s got a lot of beautiful cities: Copenhagen, Silkeborg, Herning, Helsingør, Odense… but I’m going to talk about Hornbæk, a village near Helsingør. Which special facts do this village have? Let’s find out.
Hornbæk is a coast village, it’s not small, but neither big. The village hasn’t got a council; it belongs to Helsingør, which is nearby, ten kilometers (more or less). It’s got 3.542 inhabitants, but in summer it’s got up to 35.000 holidaymakers. The village is known as a Danish “fishing-village”.
Hornbæk’s got almost everything you need. It’s got a school, three big supermarkets, clothes shops, a port, a coast with beaches, a forest, there are cycling lanes in all the streets, and the most important thing: Ice creams. Hornbæk is well-known by the good ice creams they make in “Is-kage huset”, which means, the ice-cream cake house. They make the best ice creams in the whole world, with “flødeboller” that are some Danish cream cakes; and they’re used to put whipped-cream and strawberry jam on the ice-cream. They’re also used to make soft ices.
Hornbæk port is filled with fishing boats, and there are some pleasure boats. Sweden is very near, so a lot of people have a boat to get to Sweden once in a while. In the outskirts of Hornbæk, before arriving to the nearest villages (Hellebæk and Saunte) there is a big forest, which is human planted. There are also a lot of sububs very near the city, one of them is Stenstrup. Everyone gets everywhere by bike, because Denmark is a very flat land, the highest point is himmelbjerget (near Silkeborg city) which is 147 high.
Every summer I’m in Hornbæk, and I love this place. I’ve got my cousin and a lot of friends. We get by bike everywhere, and we like going to the camping near her house, and have some fun over there. We can also go to the beach for running or just having fun with the waves (some days they are very big!) We can also get horseback riding, and we can visit horses (there are a lot of stables nearby). We can also take the train to another “fishing-town” (Gilelleje) and to Helsingør, where we can go to the mall and have a classical Danish ice-cream and walk in the Helsingør streets. Life there is great, if I were you, I’d go to Hornbæk someday!

Lærke Saura, 3r B

Plaça de Maria Mercè Marçal

De totes les places que hi ha a Sant Pere de Ribes, la Plaça Maria Mercè Marçal és la que més em crida l'atenció. La raó és perquè quan jo vaig arribar per primer cop al poble no hi havia res on ara podem apreciar-la, sinó que hi havia tot un gran descampat. Actualment hi ha molts blocs de pisos al voltant, però encara que no ho sembli no fa ni 12 anys tot era descampat, excepte un bloc de pisos. La gent no l'anomena pel seu vertader nom, l'anomenen plaça de la Biblioteca. Això es deu a què fa uns anys es va edificar allà mateix una biblioteca anomenada “Manuel de Pedrolo”.
La plaça és de forma rectangular, com la majoria de places, envoltada d'algunes palmeres separades entre elles uns 4-5 metres. També hi trobem dues fonts idèntiques, encara que sovint acostuma a funcionar-ne una.
Només es pot accedir a la plaça per tres llocs, que són les tres cantonades, i per una part central.
Bé, aquest és el lloc que més m'agrada de Sant Pere de Ribes.

Daniel Rodríguez, 2n B

Espalmador

Espalmador és una illa de propietat privada, situada al nord de Formentera. Té aproximadament 137 hectàrees, i les seves aigües són molt clares.

Quan hi ha marea baixa es pot anar de Formentera a Espalmador caminat, perquè l’aigua només t’arriba fins al coll (tot i que jo no ho recomano, perquè és un lloc de bastant corrent).
Per anar sense patir el risc de marxar amb una onada hi ha una petita barca que passa cada certes hores.

A Espalmador hi ha una llacuna de fang on t’hi pots posar i fer-te un bany. Quan hi vaig anar, el primer que vaig fer va ser anar corrent cap al fang, però quan vaig arribar ja no en tenia tantes ganes, perquè aquells fangs fan una pudor impressionant, però... m’hi vaig acaba posant, no em podia perdre aquella oportunitat!
Va ser molt divertit, perquè la llacuna té força profunditat i flotes molt, molt més que en l’aigua de mar. El millor va ser que després no podia sortir de dins, perquè estava tot ple de fang i relliscava, i al final em van haver d’ ajudar uns nois que anaven a banyar-se.

Marta López, 2n B