Pa de pessic

Us presento una recepta que ens servirà de base per fer diverses preparacions de pastissos:

Ingredients

3 rovells d'ou

1 ou sencer

50 g de sucre

Ratlladura de llimona (fineta)

80 g de farina tamisada

20 g de farina de blat de moro tamisada (Maizena)

30 g d´ ametlla en pols

3 clares d'ou

80 g de sucre

Elaboració

1. Batem els 3 rovells d'ous, l'ou sencer, els 50 g de sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats (han de triplicar el seu volum).

2. A part, batem les clares, incorporant els 80 grams de sucre a poc a poc, fins que quedin ben esponjades.

3. Barregem lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament incorporem les farines i l'ametlla en pols tamisades molt suaument (en un bol que anirem giravoltant mentre remenem de baix cap a dalt).

4. Dipositem la massa pel pa de pessic dins un motlle d'uns 20 cm de diàmetre (que haurem encamisat prèviament amb mantega i farina) i el coem al forn, prèviament escalfat, a 180º C durant 20 minuts.

5. El deixem reposar (millor si és per l'endemà).

Carla Baraja, 3r A 

"Así se hace": un programa entretingut

M’agradaria recomanar-vos un programa que em sembla bastant interessant ja que tracta d’explicar l’elaboració de productes i objectes que fem servir en la vida quotidiana.

El nom del programa és “ASÍ SE HACE”. Jo, gràcies a aquest programa, vaig aprendre moltes coses de construcció i vaig descobrir moltes de les curiositats que tenia sobre com es feien algunes coses d'allò menys insignificants.

És un programa molt didàctic que t’ensenya les tècniques d’elaboració i construcció pas a pas i encara que no sàpigues absolutament res sobre el tema, acabes comprenent la tècnica i de seguida et sembla molt fàcil.

Aquí us deixo uns exemples que a mi em van cridar l’atenció (després vosaltres podreu anar descobrint diferents vídeos que potser us sorprenguin més):

- Fabricació de llapis de colors: http://www.youtube.com/watch?v=dgSpz8aiP7c

- Fabricació dels globus de goma: http://www.youtube.com/watch?v=QFQtl1YmhO8&feature=related

- Fabricació de la canica de vidre: http://www.youtube.com/watch?v=suz0JxkDLhQ&feature=related

- Fabricació de la plastilina: http://www.youtube.com/watch?v=ZO0iGGbRMy8&feature=related

- Fabricació del “chicle”: http://www.youtube.com/watch?v=S8PUeryI0PU&feature=fvwrel

Anaïs Llop, 3r A

Tacones, tacones: sobre la tendencia de llevar tacones altos

Comenzaré diciendo: ¿quién sabe llevar esos tacones? Porque tiene que tener un sentido del equilibrio increíble. Yo solo de ver a las mujeres con ellos puestos me da vertigo. Aunque es muy cierto que, a la mujer que sabe llevarlos, le sientan fenomenal. Estilizan muchísimo las piernas y se luce mucho más el modelito que lleves. Estas mujeres suelen tener como lema el típico: "Para estar bella hay que sufrir". Eso es ser, desde mi punto de vista, masoquista. Yo, si voy cómodo en chandal, me pongo chandal; y si voy cómodo en bermudas, pues llevo bermudas. No tengo que gastarme un dineral en "Compeed Ampollas", ni tengo que destrozarme el pie. Se han visto casos de mujeres que de tal exceso de su uso, su anatomía del pie se ha visto modificada hasta tal punto de agarrotarse los tendones. Esto significa que ¡no podría articular los dedos de los pies! Si es que eso no es sufrir, ¡eso es torturarse! Y no hablemos de las deformaciones vertebrotorácicas que se han diagnosticado por el uso de tacones: deforman la columna vertebral porque tu cuerpo no está preparado para soportar un nivel de fuerza gravitatoria mayor. Si una persona mide 1'70m de altura, su cuerpo estará preparado para una presión de una persona de 1'70m. Sin embargo si a esta persona le pones unos tacones de 10cm, su cuerpo recibe una presión de una persona de 1'80m, por lo que un uso excesivo de ese plus en tu altura le hará daño en la columna vertebral de diferentes maneras: curvándola, jorobándola (que te salga joroba) o que simplemente te fallen los discos intervertebrales.

Y no hablemos de las cuñas. Es cierto que son más cómodas y más fáciles de llevar que los tacones, pero igualmente hacen mucho daño. Y como son más seguros, se atreven con un par de centímetros más, y esto sí que te hace polvo el pie.

También, muy vistos, los zapatos de tacón que en la punta tienen un minúsculo agujero. Eso ¿para qué es?, ¿para que se te escape el dedo por ahí, o para que una rata te coma el pintauñas? No le veo sentido, la verdad.

Bueno, pues yo me despido, y a las mujeres que opten por tacones, aconsejarles unos que sean más bien bajitos, nada de tacón de aguja y que se sientan bien con ellos, dado que también es verdad que se han realizado estudios en los cuales ir plano también es malo. Según este estudio, lo saludable es un mínimo de 3cm. Un saludo.

Jordi  Virtus, 3r A

Steve Jobs cambió el mundo tecnológico

Steve Jobs (1955-2011), gracias a sus creaciones como los Mcintosh, los iMac, los iPod, los MacBook, los iPhone y los iPad revolucionó el mundo tecnológico tal y como lo conocemos.

Steve Jobs creó el primer mouse para ordenador, facilitando el uso de este y revolucionando así el mundo tecnológico. Esto lo hizo ya hace muchos años y desde ese día no ha parado de innovar. Hizo que los ordenadores fuesen más prácticos diseñando un ordenador portátil con batería e independiente durante más de 3 horas. Revolucionó el mundo de la música introduciendo en un aparato pequeño, y portable en un bolsillo, más de 600 canciones y con otras muchas funciones como escuchar la radio, leer libros previamente descargados… Innovó la tecnología que había, introduciendo otra nueva y poco conocida, como es la tecnología táctil, introduciéndola en muchos de sus nuevos diseños. Perfeccionó el mundo de las comunicaciones haciendo aparecer un nuevo móvil (Iphone), en el cual, además de tener tecnología táctil y muchas otras aplicaciones revolucionarias, te permitía crear una red wifi, con el propio internet del móvil, sin así tener que abonarte a una compañía para tener internet.

Lu última aparición de un nuevo aparato ha sido la creación del nuevo Iphone 4s, una evolución del Iphone 4.

Steve Jobs ha cambiado el mundo tecnológico, haciéndonos avanzar hacia una nueva era tecnológica y dirigiéndonos a la evolución del ser humano tecnológicamente. Gracias a él hay tecnologías antes poco o nada utilizadas que forman parte de nuestro día a día; sin estas la vida sería más difícil, seguramente, para los que estamos acostumbrados a utilizarlas.

¡GRACIAS STEVE JOBS!

Iván Fernández, 4t B

El nuevo C4

DESCRIPCIÓN DEL COCHE:


MARCA: CITROËN

MODELO: C4

INTERIOR: - NUEVA CAJA DE CAMBIOS

- PORTA OBJETOS CENTRAL

- APERTURA CORREDERA

- ESPACIO REFRIGERADO

- CONNECTING BOX

- GPS

- ABS

- AFIL, ES LA ALERTA DE CAMBIO INVOLUTARIO DE CARRIL.

-AFU: LA AYUDA A LA FRENADA DE URGENCIA.

- LIMITADOR VOLUNTARIO DE VELOCIDAD.

- REGULADOR DE VELOCIDAD PROGRAMABLE.


EXTERIOR: - TECHO PANORÁMICO

- FAROS BI-XENON

- LAVAFAROS

- PROYECTORES ANTINIEBLA DELANTEROS

- ESP SISTEMA ELETRONICO INTELIGENTE QUE EN CASO DE PÉRDIDA DE ADHERENCIA EN CURVAS ESTABILIZA EL VEHÍCULO.

-FSE: EL FRENO DE APARCAMIENTO ELÉCTRICO

EL C4 ME GUSTA PORQUE ES UN BUEN COCHE PORQUE TIENE MUCHOS BOTONES. ES UN COCHE MUY SEGURO Y VA MUY BIEN. ES ELÉCTRICO.

ES EL NUEVO CITROËN C4 Y A LA GENTE LE GUSTA PORQUE VA MUY BIEN.

YO ME LO COMPRARíA EN NEGRO PORQUE ES MUY ELEGANTE.

ES MI COCHE FAVORITO.

 

IVÁN MORENO, 3r A

Sobre la pena de muerte

Se debería prohibir la pena capital, ya que en primer lugar es rebajarse al nivel del condenado.

La pena de muerte consiste en provocar la muerte a un condenado como castigo por un delito. Se utilizó durante muchos años a nivel mundial, y aunque en muchos países ha sido abolida, aún se practica en otros y de manera injusta.

Considero que por mucho que mates al procesado, el daño causado será irreparable, de modo que no es una solución adecuada. Se ha demostrado que en los países que practican la pena de muerte, las cifras de delitos no se han reducido, por lo tanto no es una medida disuasiva.

Como dijo Delia Revoredo, la solución no está en matarlos, sino en que el Estado cumpla con su deber de educar normalmente, y sancionar oportunamente.

Es mucho más doloroso sufrir y estar cerrado en un calabozo durante el resto de tu vida, a que te maten (que únicamente sufrirás unos minutos). Además es de ser poca persona y no es nada solidario.

Como he afirmado anteriormente, en muchos países han aplicado este medio a demasiadas personas, y muchas de ellas han resultado ser no culpables, ya que si la autoridad creía que habías hecho algo inapropiado, no tenías ningún derecho a defender tus ideas.

En definitiva, lo mejor es abolir la pena de muerte o el país éticamente siempre irá a peor.

Marta López, 4t B

Xerrada sobre la ràdio per als alumnes de 3r

Dijous passat dia 6 d'octubre va venir a classe de 3r en Sergi, ell és director de la cadena de ràdio “Ràdio Sant Sadurní”. Ens va explicar una mica com funcionava una cadena de ràdio. Dins de la cadena hi ha un programa; en el programa ens va explicar que hi ha un guió radiofònic, aquest guió ha de tenir una ratlla al mig per separar els següents punts que tu posis al programa. A més hem de posar sorolls, músiques, temes per explicar.... També ens va explicar que no hem d’improvisar, és a dir, hem de tenir el guió del programa davant i abans de presentar-lo llegir-lo moltes vegades per no entrebancar-nos, però si ho llegeixes ho has de llegir amb alegria, sinó els oients s’avorririen.

També ens va ensenyar uns exemples d'unes gravacions d'un programa de ràdio. Una de les diferències més clares era que un programa estaven més alegres, emocionats per algun fet i això s’agraeix, en canvi, a l’altre programa es notava com llegia el text, eren avorrits i no tenien alegria, a més parlaven molt fluixet. Un altre punt important i que cal tenir en compte és el to de veu.

Aquesta xerrada em va semblar molt interessant i gens avorrida, i em servirà per millorar el meu programa de ràdio per al projecte d'aquest trimestre de l'àmbit lingüístic.

Aroa Mars, 3r B

BON ESTIU I BONES VACANCES

Benvolguts pares, mares, professorat i alumnat,

Us volíem donar les gràcies perquè heu fet possible una festa de comiat molt agradable i emotiva.

A l'AMPA i altres pares que heu col·laborat en l'organització de l'acte i del sopar; al Miquel Rodríguez, pel disseny i edició del llibret "Qui som i què volem ser"; als professors assitents pel suport; i a l'alumnat, per les vostres paraules de record de les vivències i de les persones que us han acompanyat en aquest temps, pel vídeo i l'"Orla alternativa"....

Estimats alumnes, crec que és important que guardeu amb molta cura aquests moments dolços a la vostra memòria.

Moltíssima sort, alumnes de 4t, en la vostra propera parada!!

Begoña Gairín i Raquel Casas, tutores de 4t

*

ELS ALUMNES DE 4t ENS DIUEN ADÉU

ELS ALUMNES DE 4t VAN PREPARAR AQUEST VÍDEO QUE ÉS UN RESUM DE TOT ALLÒ QUE HAN VISCUT I QUE VAM VEURE EL PASSAT DIA 22 DE JUNY QUAN CELEBRÀVEM EL SEU COMIAT.

DESPRÉS DE 4 ANYS AMB NOSALTRES, US TROBAREM A FALTAR.

MOLTÍSSIMA SORT EN TOT!

I aquí el fragment final del discurs que els alumnes van escriure i ens van llegir:

"(...) Diuen que la família no es fa amb la sang, sinó amb la gent que t’agrada estar i compartir moments. Nosaltres, tots, som com una família, una gran família. Els professors eduquen als alumnes, igual que ho fan els pares als fills. Hem passat en aquest institut bona part de la nostra vida: cada matí i tarda, 5 dies a la setmana, un total de 30 hores setmanals. Hem viscut noves experiències que ens han fet madurar i créixer com a persones. En resum, una experiència difícil d’oblidar.

Només queda, creiem, donar les gràcies al professorat i a tot l’equip de l'institut, i també, esclar, a tots vosaltres, alumnes, que tants moments ens heu fet viure. Gràcies.

Us desitgem a tots vosaltres unes bones vacances. I a vosaltres, alumnes, que tingueu sort en aquest futur el qual no sabem que passarà ni què se n’haurà fet de nosaltres. Que tingueu sort, amics. Fins aviat!"

*

El millor dia, Carnaval

La veritat és que hi ha hagut molts dies genials al llarg del curs, però m’agradaria recordar un en especial, un dimecres de Carnaval. Els de quart havien fet com de Carnestoltes i van decidir que portéssim una sabata de cada tipus i un barret o alguna cosa al cap. Jo ho vaig fer, perquè era Carnaval i ja sabeu que "per Carnaval tot s'hi val".

Les tres hores primeres ens tocava: Naturals, i ens vam posar en grups, després Tecnologia, i per últim Plàstica on també ens vam posar també en grups per fer un projecte, i com m’agrada molt dibuixar se’m va passar ràpidíssima l'hora, fins aquí va estar bé el matí.

El pati va ser el millor, recordo moltíssima gent amb barrets, gorres, perruques, etc. Alguns companys no portaven res, però també n'hi havia molts que sí que duien el que s'havia demanat. Vaig passar el pati pintant-me la cara i també pintant cares als altres.

Finalment a les 12:00h tocava anglès, però recordo que la Marga no havia vingut i com que no teníem cap feina vaig passar l'hora amb la Marta i l'Andrea.

Va ser un dia d’allò més divertit!

Noa Segado, 3r B

El millor dia d'aquest curs

El meu millor dia d'aquest curs vaser quan van venir els alumnes holandesos d'intercanvi al nostre institut.

La primera impressió que vaig tenir quan vaig veure els holandesos va ser que tots els nois eren molt alts, i les noies també. També em va agradar quan vam fer una sortida per la tarda amb tots ells el primer dia. Vam anar per tot el poble ensenyant-los els llocs on anem habitualment, per exemple les pistes on està el cap de futbol, també la Jijonenca, que és on ens comprem els gelats.

Quan vam anar a les pistes també vam passar per on estan els gronxadors... I allà alguns van fer una guerra d'aigua molt divertida. Després, tornant cap a l'institut, vam parlar amb un noi holandès; jo estava molt nerviosa perquè era la primera vegada que havia parlat amb algú d'un altre país en anglès.

Aquell va ser el meu millor dia d'aquest curs.

Kenia Saura, 3r A

La Gran Evasión

"La gran evasión" (1963) és una pel·lícula ambientada en la Segona Guerra Mundial. Tracta d'uns presoners britànics i americans.

Se situa en un poble alemany al costat dels Alps; d'allà envien a 300 presoners cap un camp especialitzat en una alta vigilància. La missió dels presoners serà escapar-se. El primer dia ja ho intenten, però no ho aconsegueixen, així que decideixen fer 3 túnels pels cuals passar per sota del camp i arribar al bosc per tal de fugir d'Alemanya.

Durant 3 anys es passen construint 3 túnels; veuen que si fan 3 túnels no arribaran i llavors decideixen tancar-ne 2 i seguir construint el més llarg.

El dia que els 3 americans estan celebrant el 4 de juliol, un comandant nazi descubreix dins d'un barracó el túnel. Els presoners, en veure que han tancat el més llarg, decideixen reobrir el segon. Al cap d'un any tots ja estan llestos per escapar; esperen que sigui de nit, van passant pel túnel fins arribar al bosc, però un petit error de càlcul fa que el túnel es quedi a 5 metres del bosc, aleshores han d'anar passant d'un en un, fins que els aliats bombardegen el campament. Els alemanys apaguen els llums per no ser detectats, aleshores aprofiten per marxar de dotze en dotze, i quan ja s'han escapat un munt tornen a encendre els llums i n'enxampen un sortint.

Després alerten tot el camp i troben el forat amb tothom a dins, els fan sortir i truquen a tots els pobles propers per informar que s'han escapat 70 homes, els quals, al llarg del dia, capturen i només 15 tornen al camp, 5 s'evadeixen, i els altres són assassinats per la Gestapo.

El tràiler aquí: http://youtu.be/xkwmIDx9RwQ

Nil Taulé, 3r A

Balconing

Es pot dir que el balconing és una nova tendència que van posar de moda els turistes que venien a passar l’estiu al nostre país. El balconing es va posar de moda a Espanya l’estiu de l’any passat (2010), i consisteix en saltar des d'un balcó a la piscina. Aquesta activitat la solen fer els joves d'entre divuit i vint anys, més joves estrangers, i no se sap per quina raó especialment; podria ser per ambició a superar-se, per mostrar-se més valents o simplement per valentia.

Molta d’aquesta gent no ho fa en molt bones condicions, la majoria han begut alcohol.

El balconing resulta molt perillós, si es té només una petita errada pot ser fatal per a la persona que ho practica. Ja s’han trobat  bastants ferits, però no només això sinó que també hi ha hagut algun mort perquè no han calculat bé la distància i s'han donat un cop al cap.

El balconing s'ha practicat sobretot a les Illes Balears; allà ja feia uns anys que els joves ho havien començat a fer.

Darrerament als hotels han pres algunes mesures; de moment han decidit donar habitacions més baixes al joves turistes, del 1r pis per exemple, perquè això no passi.

Nosaltres pensem que aquesta pràctica és molt perillosa, que està molt malament i que als hotels haurien de posar més vigilància i a més posar multes als qui ho practiquin.

Noa Segado i Kenia Saura, 3r B i 3r A

Uniformes, igualtat o imposició?

"Hem de recuperar l'uniforme a l'escola o, almenys, establir unes normes de vestimenta més igualitàries?" Aquesta és la pregunta que la consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, trasllada als consells escolars de cada centre de Catalunya, amb la voluntat d'obrir un debat per "reflexionar sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball".

S’han fet molts debats sobre aquest tema; veiem uns quants motius d’aquests.

Principals motius que es debaten a favor:

- Hi ha pares que diuen que així estalvien les discussions de cada matí sobre què posaran als seus fills.

- Es diu que a l'ESO els alumnes comencen a interessar-se per la moda i tracten de diferenciar-se. Creuen així que podran aconseguir igualtat entre els joves adolescents.

Principals motius que es debaten en contra:

- Equipar a un estudiant amb l’uniforme per un curs, surt entre 125 y 200 euros.

- Encobreixen la personalitat dels alumnes, imposant-los a portar tot l’any una mateixa roba que ells no han tan sols triat.

Tot i que no dependrà de nosaltres el fet que l’any que ve potser obliguin als alumnes a portar uniformes, espero les vostres opinions sobre tal imposició.

*Enquesta realitzada als alumnes de l'INS Montgròs:

Estan d'acord: 4

No estan d'acord: 37


Vots en blanc: 0

Tot de Déu Herrera i Nil Taulé, 3r A

Mystery in San Francisco

How do you feel if the things you know start changing? What would you do if you found yourself involved in a mystery that goes back many years in the past?

Strange things are happening in San Francisco, and Jim and his friends will be the responsible to solve the mystery of the old mansion of the Stewart. They will be surrounded by the past of this strange family and by dangerous experiments.

You should read this book. It’s an exciting and interesting story that you won’t stop reading! You will be trapped as soon you start reading the book!

Mireia Martínez Rubió, 2n B

Crackòvia

Aquet programa el fan a TV3 cap a les 22.00 del vespre tots els dilluns per la nit.

Crackòvia va de l'esport o millor dit fa parodies de l’esport i imiten alguns futbolistes del Barça, de l’Espanyol i del R. Madrid. També imiten als diferents presidents de cada club.

El que fan és imitar tot el que han fet o ha passat durant la setmana anterior; per exemple, si juga el Barça vs Madrid i hi ha algun tema destacat doncs en fan una parodia d’aquella cosa.

També fan el "cara a cara" que és quan s’enfronten el jugador i l'imitador del jugador; els pregunten coses i cadascú ha de respondré, llavors la resposta que dóna l'imitador ha de ser semblant a la del jugador.

A més imiten alguns programes d’esport com Efectivament, Punto pelota, etc... Imiten sobretot els debats que fan.

M’agrada Crackòvia perquè fan paròdies molt bones i et fan riure de valent; a sobre els que fan el programa són molt bons actors. I una altre aspecte que m’agrada és que al final posen les preses falses.

Per tot això us el recomano, ESTÀ MOLT BÉ!

Kenia Saura, 3r A

El messenger i les xarxes socials

El messenger és un programa que serveix per parlar amb els teus amics sense tenir la necessitat d'estar amb ells aquell moment. El messenger és un programa molt popular i molt utilitzat, sobretot entre els joves: molta gent té el costum de tenir-lo inicitat gairebé sempre.

Les xarxes socials també estan molt de moda avui dia i cada vegada n'hi ha més tipus, és a dir, n'hi ha per a tots els gustos, com per exemple el tuenti, twiter o facebook. Entre els joves la que més s'utilitza és el facebook. Aquesta xarxa social va ser creada per Mark Zuckerberg, i es tracta d'una aplicació que et permet mantenir contacte amb qualsevol persona que tingui un correu electrònic. Personalment crec que el facebook està molt bé perquè et permet saber coses sobre els altres, sobre els teus amics o contactes, com ara les fotos que hi pengin, la informació del mur, que és el lloc on ells pengen el que volen.

Jo us recomano que si teniu facebook depèn de quines coses de privacitat us les poseu només perquè les puguin veure els amics.

I també penso que  tenir amics al facebook està bé perquè pots trobar gent que fa anys que no veus o que viuen en un altre lloc i així parlar, veure les seves fotos o saber què estan fent actualment.

Francesc Pérez, 3r B

Lazarillo de Tormes

Recomano aquest llibre, El Lazarillo de Tormes, que m’he llegit aquest segon trimestre per castellà, ja que és un llibre diferent a tots els altres. El protagonista d’aquesta història és un noi de la nostra edat, més o menys. El Lazarillo, té diversos amos al llarg de la seva vida; molts d’ells el maltracten i no l’alimenten, fins i tot en una ocasió, ell va haver de mantenir al seu amo. És a dir, que és un noi que ha tingut una vida molt dura, sobretot si la comparem amb la nostra. Però no acaba així. Quan ja és gairebé un adult canvia la seva sort, es casa i troba un treball de pregoner en un poble.

Aquest llibre és diferent, ja que el protagonista també és diferent a tots els altres; és un noi sense res, ni casa ni família ni diners... L'autor és anònim, perquè es critica molt a l’església i si l’autor l'hagués signat segurament l’haurien castigat.

Albert Pérez, 3r B

Graffitis, art o vandalisme?

Des del meu punt de vista, els graffitis poden ser art o vandalisme. Tot i que els més comuns són els de vandalisme. Aquests serien els que es fan il·legalment i són els que molta gent fa a llocs com els trens, les parets i altres zones públiques. Es tracta de graffitis lletjos i donen una imatge bruta a l’entorn; és desagradable per als ciutadans.

D’altra banda, hi ha els graffitis que es poden considerar art. Aquests, en canvi, es fan en llocs concrets amb permís, en espais creats o fets especialment per a pintar graffitis.  També es fan exposicions, i fins i tot, hi ha graffiters experts i de reconegut prestigi; aquets artistes són capaços de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tècnica.

La paraula graffiti és un terme pres de l'italià, graffiti, plural de graffiters; significa marca o inscripció feta pintant un mur o paret.

Alguns dels artistes més reconeguts són: TAKI 183, un dels primers que pintava a Nova York als anys setanta, Keith Haring, Tree 127, Julio 204, Dino Nod, Lazar, Wickerd Gary, Eva 62, Barbara 62, King 2; i a Espanya destaquen Muelle, Bleck, Glub, Kool o Seone.

Albert Pérez, 3r B

What is Catalonia?

Us deixem un vídeo que parla sobre Catalunya i el català.
Què n'opineu?