Campionat de Suïssa

El meu pare i jo vam anar un dia abans que tot el meu equip, el dia lliure que vam tenir vam fer de tot: vam anar primer a l'hotel, ens vam instal·lar, vam esmorzar...

Vam anar a conèixer Suïssa en bicicleta. A mi gairebé m’atropellen, ja ja! Per fer el tonto. El següent dia vam anar a l’aeroport per rebre al meu equip, pel matí. Vam anar a l'hotel amb l’equip, l’hotel era un antic lloc militar. Per la tarda ens tocava jugar i primer vam anar a conèixer el pavelló. Vam jugar i vam guanyar; al dia següent vam anar pel matí a jugar. Hi havia un noi de l'altre equip que es deia Niko, igual que jo. I en un altre partit, l’equip del Niko tota l'estona durant partit deien "no sé què" (perquè ho deia en el seu idioma); "Vamos Niko" em deien. I va arribar la final, i la vam guanyar també. Per la trade va ser el lliurament de premis, el que més em va agradar del lliurament va ser que els altres equips feien, mentre els campions passaven, una espècie de "passadís" picant els estics d'hoquei i dient coses rares. Ens van donar les medalles i una bossa amb premis.

A la foto, el torneig de Suïssa durant el lliurament de premis. Com podeu veure vam quedar 1rs; en ho vam passar molt bé.

Nico Sala, 3r A

Amistad

La amistad es uno de los sentimientos más bonitos que existe cuando tienes a personas con las que compartirlo, en los buenos y en los malos momentos.

Puede que muchas veces se tengan altibajos, baches en los que caemos, puede que comentamos muchos errores en la vida, eso está asegurado, pero allí están aquellas personas que se pueden contar con los dedos de la mano, para ayudarte, para hacer que no te hundas en ningún momento, para hacerte lucir la mejor de tus sonrisas. Esos son los amigos, aquellos que siempre están a tu lado, aquellos a los que se les puede llamar amigos.

Con estas personas, compartirás momentos, momentos que nunca más en la vida vas a poder volver a repetir. Cada momento sólo pasa una vez en la vida, y nunca más en la eternidad los vas a volver a compartir. De manera que, hay que vivir y sobre todo, disfrutar al máximo con estos amigos de verdad todo lo que podamos durante nuestra vida, porque sino llegará el momento en que los echaremos de menos, y entonces no podremos dar vuelta atrás, ya será demasiado tarde.

Puedes tener muchas personas en tu lista de contactos, en tu red social… ¿Realmente las conoces a todas? ¿Realmente tienes 200 amigos?

Piensa en cuantas personas están a tu lado, día tras día, momento a momento, haciendo que veas la vida de color de rosas, ayudándote a levantarte cada vez que te caes. Piensa en cuántas de todas esas personas están a tu lado cuando lloras…

Como un antiguo dicho dice, más vale tener pocos amigos pero buenos que muchos y malos.

M. L. 4t A

Carlos Barbosa i l'IES-L

El Carlos Barbosa ha començat a fer l'IES-L aquest curs. Ens ha escrit aquest text i ens ha deixat algunes fotos per explicar-nos la seva feina.

YO CARLOS BARBOSA TRABAJO EN LA TIENDA DE CHUCHES: "EL JARDÍ DOLÇ" EN SANT PERE DE RIBES.

MI JEFA SE LLAMA CARMEN Y ME ENSEÑA TODO LO QUE HAGO EN MI TRABAJO. YO ME ENCARGO DE AYUDAR A REPONER CARAMELOS EN LAS ESTANTERÍAS Y A MONTAR LAS MESAS CON CHOCOLATES PARA NAVIDAD.

TAMBIÉN HE IDO A LLEVAR CAMBIO, MONEDAS AL BANCO.

DESCARGO LAS CAJAS DE LOS CAMIONES Y COMPRUEBO LAS FACTURAS. REPASO LOS ALBARANES, COMPRUEBO QUE EL PEDIDO LLEGA BIEN.

HAGO BOLSAS DE GOLOSINAS Y PIÑATAS PARA CUMPLEAÑOS.

RECICLO EL CARTÓN Y EL PLÁSTICO.

AYUDO A BARRER LA TIENDA.

Carlos Barbosa, 4t A

Resum del curs

Ara que el curs s'ha acabat, deixo algunes imatges que serveixen de resum del curs 2009-2010. Avui un vídeo que va fer la Clàudia Raventós de la Festa de Nadal de 3r B. Va ser una tarda molt divertida, amb música, regals de l'amic invisible, balls estrambòtics i un bon berenar.
Gràcies per les imatges i per compartir tants bons moments durant aquest curs. Com heu crescut des d'aquest dia! Molt bon estiu! Ens veiem al setembre. La vostra tutora.

Raquel Casas Agustí

Per Sant Pau

El meu millor dia d'aquest curs va ser Sant Pau, el 25 de gener, quan vam sortir els balls populars per tot Ribes. Jo surto amb els diables; jo sóc diable i llanço "carretilles".
Abans de ser diable llançava piules, però ara ja puc llançar les "carretilles". I el pròxim any per Sant Pau aniré amb la colla mitjana.
Per una part és poc divertit perquè hem de pujar amb els petits i anem molt ràpid ja que ells no fan gaire res. Però per altra banda ens ho passem molt bé amb els amics, jo vaig amb l'Albert, el Joan, el Daniel Rodríguez, i el Marc.

L'any que ve no serà igual, crec que serà molt millor que el que hem fet aquest any, encara que en general no ens podem queixar; ho podeu comprovar en les imatges de dalt on apareixen tots els que hi vam participar en la nostra festa Major d'hivern: diables, bastons, panderos, gegants, cercolets, gitanes, timbalers, etc.

Adrià Franch, 2n B

La Shura

No sabria dir quin ha sigut el millor dia de la meva vida, però sí que recordo i m’han explicat uns quants en els que he estat molt feliç: el meu primer aniversari, la meva primera mascota, un dia de Reis en què em van portar un cotxe gran de bateria ...
Us explicaré el dia de la meva primera mascota.
Jo sempre demanava una mascota als pares, però ells sempre en donaven llargues i em deien:
porta molta feina, no tindràs temps per cuidar-la, l'hauràs de netejar, si marxem de vacances hauràs buscar algú que se la pugui quedar... Sempre hi posaven “peròs” i tot aquest sermó cada vegada que obria la boca amb el tema de la mascota; això va durar uns anyets, però per fi va arribar el dia.
Un 29 de juliol el dia del meu sant (Santa Marta) vam anar al Mata de Vilanova, que és una botiga d’animals.
Els meus pares van dir que triés una mascota no gaire gran (tipus hàmster, conill...). Estàvem donant una volta per la botiga, quan vam veure la noia que s’encarrega de netejar-los i donar-los menjar. Tenia una fura a les mans, no sabíem què era, ni havíem vist mai una espècie com aquesta. Li vam preguntar si aquell “animaló” servia d’animal de companyia; la noia ens va dir que les fures eren molt divertides, que era com un gat o un gos, i que podia viure fins a 13 o 14 anys, que l’únic que necessitava aquest animal era que juguéssim amb ella, que l’ensenyéssim...
I així és com va començar la història de la meva mascota, tot i que la meva mare no estava del tot convençuda, perquè deia que amb els ulls vermells i tota blanca semblava una rata, (i després em diu que el físic no és el més important...). Al meu pare li va fer gràcia des del primer moment, i a mi per suposat també (tot i que al principi li tenia una mica de por, perquè cridava molt i feia l’intent de mossegar).
Entre “sí”, “no” i “no sé”, la Shura va venir cap a casa!
Ara ens l’estimem molt, i és molt divertida, perquè juguem a fet i amagar, al pilla-pilla, a pilota... I ENS HO PASSEM MOLT BÉ !

La vida és una rutina, que cada dia està plena de diferents experiències i emocions, que les vivim intensament i de diferents maneres.
Segur que cada dia vivim experiències inoblidables, però és gairebé segur que l’endemà en viurem una de millor.

Marta López, 2n B

Game over: no te la juegues

El jueves 26 de Noviembre del 2009 vino a nuestra clase Jose, este chico es un paralítico que trabaja en el hospital Guttmann.
Guttmann es un hospital especializado en personas que han sufrido daños cerebrales o lesiones medulares. Éstos ayudan a la gente a empezar una nueva vida, los ayudan a sobrevivir y les enseñan todo tipo de cosas para que en un futuro se puedan valer por sí solos.
Jose es un chico de 33 años que se quedó paralítico con 31 años. Él era modelo de motos, es decir, se montaba en motos y las conducía y la gente le hacía fotos para revistas. En una de las salidas, fueron unos cuantos para conducir la moto, él iba segundo; el primero esquivó una mancha de aceite y a Jose no le dio tiempo a esquivarla, así que se resbaló, se dio un golpe en la cabeza y aun con el casco puesto se quedó inconsciente; seguidamente empezó a rodar su cuerpo y finalmente chocó con una señal y se rompió la médula espinal.
Antes de explicarnos su vida y de poder preguntarle todo tipo de dudas, nos puso un vídeo, donde salían personas con ese tipo de problemas que nos explicaban cómo iban día a día y lo duro que era.
Finalmente Jose nos dio la palabra a nosotros para que le preguntásemos todas las dudas que teníamos sobre su deficiencia.
Él contestaba todo, aunque algunas de nuestras preguntas eran más sobre su vida íntima, etc. Él está contento con su vida en general y sigue adelante, sigue haciendo las mismas cosas que siempre, seguía conduciendo y decía que aún tenía esperanzas de que antes de morir se volvería a subir en una moto porque le gustan mucho.
Jose tiene una novia y esperan tener hijos pronto; tener una deficiencia o un problema no significa que no puedas tener tu propia vida o familia.
Pienso que no hay que jugarse la vida de forma tonta ya que existen muchos riesgos y no es necesario hacerse el “chulito” delante de sus amigos pues puedes salir muy perjudicado y acabar muy mal. No vale la pena. Todos pensamos lo mismo, pensamos que a nosotros nunca nos pasará nada hasta que nos pasa.
Ayuda a quien lo necesite y no te rías de la gente porque tú puedes ser el próximo.

Laia Navas, 3rB

Toca'm el pandero

T’agradaria sortir per la Festa Major de Sant Pau? Veniu a tocar el pandero amb el grup gran de Panderos de Sant Pere de Ribes. Us animeu a participar? Les festes són al Gener, els dies 24 i 25. Animeu-vos a sortir, i a fer la Festa Major més divertida! Busquem gent entre 12 i 15 anys, si us fa il·lusió o coneixeu a algú interessat, aviseu! Us ho passareu molt bé, val la pena!
Interessats, enviar correu electrònic a Laerke de 3r B, i us donarem tota la informació necessària: LSAU14@HOTMAIL.COM Agraïrem la vostra participació!

-Sobre el ball de panderos:
És un ball popular del Penedès, d'origen desconegut, possiblement valencià, que s'ha estès per totes les poblacions amb Festa Major important. És un ball relativament modern, comparat amb els altres de les Festes.
És si més no un ball vistós, seguint una determinada coreografia, on es fan repicar els panderos formant diverses figures, de sis maneres diferents: "El Quadrat", "Els Platerets", "La Serp de dues fileres", "La Serp d’una filera", "La Creu" i "La Jota". Els balls van acompanyats de la melodia del flabiol i el tamborí amb el sac de gemecs.
El vestuari és molt senzill: camisa i pantalons blancs, faixa blava o vermella, mocador vermell creuat al pit, i creuant-ne un altre amb un altre estampat, formant una creu. Les sabates són espardenyes blaves o vermelles, dependrà del color que predomina a la fila de la balladora.
*No us heu de preocupar pel pandero ni la roba, ja que us la podem deixar, si fos necessari.

I aquest cap de setmana, què fem?

És divendres ien sortir de l’escola alguns de nosaltres ens quedem parlant de les activitats que pensem fer el cap de setmana, uns fan esport, altres van a l’esplai, altres surten amb els seus pares d’excursió i com més anem parlant més ens anem animant a fer alguna activitat junts.

Ens quedem asseguts a terra, imaginant i pensant alguna cosa maca per fer i que ens agradi a tots, anar a fer fotografies al castell, anar a casa d’un de nosaltres a jugar a la plena, parlar, berenar o prendre algun refresc.

Pensant en fer alguna cosa diferent, de sobte recordo que vaig fer un taller d’elaboració de sabons, crema per a les mans i de sacs d’olor a Olivella i que les monitores ens van informar de totes les activitats que feien durant tot l’any i crec que ens poden agradar, feien rutes guiades, trajectes amb 4x4, sortides a cavall per tot el Parc Natural del Garraf i moltes coses més.

Explico la meva idea als meus companys i els sembla perfecte, ens posem d’acord en parlar amb les monitores d’Olivella, ara ens falta trobar el seu telèfon i elegir l’activitat que més ens agradi a tots, de les que tenen preparades per aquest cap de setmana. Estem engrescats i volem fer alguna cosa aquest dissabte o diumenge, i estarem en contacte per quedar d’acord amb el que faci falta.


En arribar a casa, vaig a buscar la informació del taller que vaig fer, on hi haurà el telèfon i alguna dada més. Remenant les meves carpetes ho trobo! Un fulletó amb un retrat de “La Sala” que és el lloc on donen informació del Parc Natural del Garraf i preparen les activitats. Estic molt contenta, quina sort, és com si m’hagués tocat la rifa, hi ha els horaris, el telèfon, les activitats que fan i la reproducció de moltes imatges de les activitats que han fet i també fan algunes recomanacions com: la importància de beure aigua, consumir fruits secs i alguna fruita al llarg de tots els recorreguts a peu.

Ara “La Sala” està tancada, només obre als matins, però hi ha els telèfons mòbils de les monitores i sense pensar-ho més, les telefono i parlo amb una d’elles. Estem de sort, em diu que podem triar entre 4 itineraris guiats, previstos per diumenge a les 9 del matí. En veure el nostre interès ens faran el camí escollit una mica més complet i ens portaran a la Masia.

Ens posem d’acord entre tots: farem una excursió a peu per conèixer els animals i les plantes del Garraf. Si tenim temps ens portaran fins al lloc més bonic del Parc, on hi ha unes vistes d’una gran bellesa, a visitar una masia molt antiga que diuen que és la més bonica on fa molts anys amb la pell dels animals feien mantes per al fred, catifes i moltes coses de cuir. A més, en acabar la visita fan un sorteig d’alguns dels articles que fan ara com braçalets, penjolls i anells de cuir.

Marta López, 2n B

Creps de pernil dolç i formatge

Per als paparazzi que em segueixen:
El meu plat preferit són les creps de pernil dolç i formatge. M’agraden amb la massa ben feta i cruixent, i amb molt pernil dolç. Si pogués les menjaria a totes hores. Les creps me les faig jo mateix tal i com a mi m’agraden. M’agraden perquè són fàcils i ràpides de fer i són molt bones. Ara us deixo la recepta tal i com jo la faig:

Recepta Creps de pernil dolç i formatge:
Ingredients per a 2 persones:
- Ketxup.
- Orenga.
- 2 llonxes de formatge per fondre.
- 2 llonxes de pernil dolç.
- Un paquet de creps (massa).
- Oli d’oliva.
Preparació:
1. – Poses el ketxup per sobre de la crep i el reparteixes bé per tota la crep.
2. – Fiques el pernil dolç i el formatge ratllat per sobre de la crep (un de formatge, un de pernil dolç,...).
3. Poses l’oli d’oliva a la paella i deixes que s’escalfi.
4. Quan l’oli estigui calent, poses la creps i les doblegues de manera que quedi com un entrepà.
5. Li vas donant voltes fins que quedi ben torradet.
6. Treus la crep de la paella i la poses en un plat.
7. Deixes que es refredi una mica i ja està llesta per menjar.

Bon profit!

Ivan Fernández, 2n B

El viaje de Kalilu

A finales de octubre, vino a hacernos una charla al Instituto, a los alumnos de 3º de ESO, un hombre africano que hizo un largo viaje a España para una mejor calidad de vida. Kalilu vivía en un pequeño pueblo de Jirong, cerca del río Gambia (en el oeste de África). Kalilu decidió venir a España, pero no tenía el dinero suficiente para hacerlo en avión, ni en barco, así que decidió hacerlo a pie.
Estuvo 2 años para llegar a España, en este tiempo conoció las barbaridades del hambre, de la pobreza, las enfermedades, la desesperación y la muerte. También se dio cuenta de que la gente puede llegar a ser muy mala, pero también te puede ayudar mucho en un momento determinado. Él, sin perder la esperanza en ningún momento, luchó y luchó muy duro.
En la charla, Kalilu estaba acompañado por una amiga suya que también formaba parte de la Asociación “Save the Gambian Orphans”, la cual estuvo formada gracias a él, para ayudar a los niños huérfanos de su pueblo.

Kalilu ha explicado todos los detalles de su experiencia en un libro titulado El viaje de Kalilu.
En mi opinión estuvo muy bien escuchar de primera mano una experiencia así, aprendí que la vida puede ser muy dura, pero siempre tienes que luchar, porque al final, con ayuda y suerte, obtienes tu recompensa.

Gracias por compartir tu viaje con nosotros.

Míriam López, 3r A

Horses

Did you know that horses are animals with four legs? Did you know that you can ride them? Did you also know that horseriding is officialy called a sport? Beacuse all these people that say horseriding isn’t a sport, I want to see it try it by themselves.
Anyway, horseback riding isn’t just getting on a horse and riding him. You have to get your horse ready, and take care of him. Actually, the most difficult part is taking care, and not riding; you have to think about horses are alive, so they can be happy, sad, or sick.
What I’m going to explain is how to get a horse ready; it can seem a little complicated but it’s not. The process it’s not simple, but logical.
The first thing you do is getting the horse you’re riding. You can get the horse down with its bridle, which is better because the horse knows it’s going to work. To put the bridle on, you have to get the horses head and the middle part of the bridle, and with the other, you put yhe bit in its mouth. You always have to stand on the left side of the horse. Then, you clean its hooves, if the horse is in its stall, if not, you do it in the patio (where you get the horse ready with the other riders), then, you get him tighten, though not he’d or she’d run away.
The next step is getting your horse groomed; first you get the hard brush to get the worst off, and after you use a soft one to get everything off. It’s important to check it’s hooves once more, to make sure there isn’t anything wrong.
Afterwards, it’s time to get the horse saddled up. First you put on the sweeter and then you put on the saddle. Finally, you get the girth tighten, and you fix the stirrups in your size.
Finally, you’re ready to ride.

Lærke Saura, 3r B

Estalviant vida?

Ens acostumem a viure en apartaments i a no tenir cap altra vista que no siguin les finestres del voltant; i com que no tenim vistes, ens acostumem a no mirar cap enfora…
I com que no mirem cap enfora, ens acostumem a no obrir del tot les cortines; i com que no obrim del tot les cortines, ens acostumem a encendre el llum més d’hora.
I a mesura que ens hi acostumem, oblidem el sol, oblidem l’aire, oblidem l’espai…

Acostumem a despertar-nos sobresaltats perquè se’ns ha fet tard;
A prendre’ns el cafè corrents perquè arribem tard…

…A llegir el diari a l’autobús perquè no podem perdre temps; a menjar un entrepà perquè no tenim temps de dinar; a endormiscar-nos al tren perquè estem cansats; a sopar ràpid i a anar-nos-en a dormir sense haver viscut el dia.

Ens acostumem a pensar que les persones properes a nosaltres sempre hi seran…
… I a creure que estan bé, sense preocupar-nos de comprovar-ho…

…I esperar tot el dia per finalment, sentir a través del telèfon:

-“és que avui no em va bé…”

-“a veure si ens veiem…”

-“quedem la setmana vinent”.

A somriure a les persones sense rebre’n un somriure.
A ser ignorats quan necessitem que ens tinguin en compte.
I si la feina no ens motiva, ens consolem pensant en el cap de setmana.



I si el cinema està ple, ens conformem a seure a la primera fila, encara que hàgim de tòrcer el coll. I si el cap de setmana no tenim gran cosa a fer o anem curts de diners, ens en anem a dormir d’hora, perquè sempre tenim el son endarrerit.

Ens acostumem a estalviar la vida…

…que a poc a poc es gasta i, un cop gastada, ENS PERDEM VIURE-LA…!!

Hi ha una dita que diu:

“La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d’avantatge”.



El temps no es pot agafar i molt menys emmagatzemar-lo.
La nostra existència transcorre a gran velocitat; però mentre tinguem vida, tindrem l’oportunitat de canviar els nostres hàbits, de tenir una existència de més qualitat, d’aprofitar i gaudir de cada respir, de cada batec del nostre cor.
No transformem la nostra vida en una rutina inútil que ens faci infeliços!

La vida posa al nostre abast tots els elements per poder ser feliços i estar satisfets.
La vida no s’ha d’estalviar… CAL VIURE-LA PLENAMENT!!!

Marta López, 2n B

Hem guanyat!

El millor dia de la meva vida va ser quan vaig guanyar la copa de Catalunya d'Hoquei patins, amb el meu equip de Ribes. Vam jugar al Palau Blaugrana, a Barcelona. Va ser molt difícil tot plegat, l'equip contrari era molt bo, però a la segona part vam remuntar un tres a zero. I al final del partit vam quedar quatre a tres.
Jo vaig marcar dos gols, en Daniel, el defensa de l'equip, va marcar-ne un, i l'altre el va marcar en Pau, que era el davanter de l'equip. Nosaltres no ens ho podíem creure, havíem guanyat la copa Catalunya!
El dia va ser molt divertit; després de la victòria els pares ens van portar a un lloc semblant al firapark a jugar. A la nit vam sopar en un restaurant on hi havia un parc i ens hi vam passar una bona estona allà jugant. Va ser un dia molt especial.

Marc Batet, 2n B

El millor dia

Era un dia molt especial, eren les 10:50, estàvem a punt d'acabar 6è, només ens separaven de la llibertat uns segons; ens havien dit de que no ens aixequéssim ni féssim soroll, que sortíssim amb calma..., bé, això van dir ells, els professors que semblava que no havien tingut infantesa. Estàvem a punt de tenir 3 mesos de vacances i després, per mala sort, a l'institut; però deixem les parts negatives i mirem les parts positives: en aquell moment em sentia el rei del món, només de pensar de que no hauria d'estar-me en aquella escola que fa molt mala olor i on el menjar és poc deliciós; estaria 3 mesos de festa i sense fer res, era gairebé un somni fet realitat! Les notes en aquell moment no m'importaven ja que ho havia suspès tot, no m'importava, és clar que després de la bronca dels meus pares venien 2 mesos i mig de rascar-se la panxa. Aquest va ser el millor dia de la meva vida.

Nil Taulé, 2n A

Dibuixos de l'Edat Mitjana

A Visual i Plàstica els alumnes de 2n d'ESO hem estat treballant sobre l’Edat Mitjana; una de les activitats que havíem de fer era copiar un dibuix de l’època, un dibuix que ens agradés.
Vosaltres mateixos podeu comprovar si els dibuixos que hem fet s’assemblen a l’original o no:
- http://pintura.aut.org/

Els dibuixos pertanyen a:

Cristian López, Júlia Serena, Marta López i Albert Pérez.

**

Receta para ser un buen alumno

Ingredientes:

• Uno o más alumnos.
• Un profesor.
• Unos buenos padres.
• Un aula o algún sitio de trabajo y material adecuado.
• 400g de interés.
• ½ l de empatía.
• 250g de paciencia.
• 2 l de respeto.

Preparación:

Media hora antes de empezar la clase, se tiene que poner en remojo a los alumnos en un litro de respeto. Cuando hayan pasado 15 minutos introduzca ½ litro de empatía y 5 minutos después 300g de polvo de interés. Cuando haya pasado media hora los escurrimos y los secamos para que no se resfríen. Una vez secos y escurridos ya estarán totalmente a punto para empezar la clase. Los introducimos en el aula con el material adecuado.
Si durante la clase algún alumno se porta mal el profesor se tiene que tomar de una en una las cápsulas de 50g de paciencia y dar al alumno un litro de respeto que teníamos reservado junto con los 100g de interés.
Si con esto no se consigue que el alumno se porte bien de nuevo, se llamará a los padres y se les explicará el problema y para conseguir el resultado que esperamos en el alumno. Los padres deberán escuchar bien al profesor y hablar con su hijo para hacerle entender que la escuela es un lugar para aprender, donde conviven respeto e interés.
Si esta receta se sigue al pie de la letra, conseguirán que todos los niños y niñas sean buenos alumnos.

Albert Pérez, 2n B

Excursió al Montgròs

El dia dimarts 27 d'octubre els alumnes de 1r d'ESO A i B vam anar d'excursió a caminar fins el Montgròs.
Feia molt bon dia i ens van acompanyar el professor Leo, de Matemàtiques, la Minerva, de Naturals, i la Carme, professora d'Educació Física. Ens feia molta il·lusió anar fins la muntanya que dóna nom al nostre Institut.
Durant el trajecte ens vam aturar perquè hi havia una cova on hi podíem entrar, i fer una petita pausa per descansar. La cova estava feta de pedres i a dintre hi havia aigua.
Tot seguit vam seguir l'excursió, fins que vam arribar al Montgròs. Allà vam esmorzar i després podíem jugar. Passada una estona vam començar a baixar, fins que vam arribar un altre cop a l'institut.
A la pujada al Montgròs hi havia ombra durant tot el camí, per tant, vam pujar molt bé, sense agobiar-nos de calor, i molt a gust; però a la baixada ens donava el sol de cara i vam passar moltíssima calor i estàvem tots suats. Però ens vam aturar de nou a la cova per refrescar-nos.
Ens va agradar molt a tots aquesta excursió i la tornaríem a repetir.

Carlos Ruzafa, 1r A

Nit d'estels a Can Grau

A Olivella el passat cap de setmana 6, 7 i 8 de novembre es van fer un seguit d’activitats molt interessants per a tothom dins el Programa de les Festes de Tardor – Olivella Viu el Parc.
Les activitats van començar divendres des de les 7 de la tarda fins a les onze de la nit a l’Observatori Astronòmic del Garraf amb el col·loqui “La Galàxia. Història i Coneixement actual”.
La nit d’estels és una bona ocasió per apropar-se al món de l’observació pràctica sense tenir coneixements previs. Es va fer una jornada de portes obertes per conèixer la història i l’estat actual de la nostra galàxia, les estrelles, la seva vida i mort, les noves i les supernoves i l’evolució de les nebuloses.
L’Observatori és un dels centres de recerca més actius en el camp dels sistemes estel·lars dobles i múltiples.
El dissabte hi van haver les activitats infantils i el Teatre d’Humor familiar a 2/4 de 6 de tarda a la Sala D’actes de l’Escola amb l’obra “Grim, Grim, la Blancallops i els 7 porquets" de la companyia teatral La Pera Llimonera.
Diumenge per tot el nucli antic del poble hi va haver animació de carrer, mercat d’artesans, cercavila per carrers i places, la XII Trobada de Puntaires, el Taller de Tir amb Arc, la presentació del llibre “Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d’Olivella (1814-1844)", la XII Trobada Gegantera i per acabar Música de Ball i vermut a la una del migdia a la plaça de l’Església amb la Sijazz Band.

Marta López, 2n B

La Fira de Novembre

La Fira de Novembre torna un altre any a Vilanova. Avui dia 12 s’inaugura la Fira i podrem visitar-la fins diumenge dia 15. Encara que hi ha crisi, en les dues setmanes anteriors, els estands han superat el 95 per cent dels llocs on posar les seves paradetes (5 punts més respecte l'any passat). És un nombre bastant elevat, si tenim en compte la situació econòmica actual.

Encara que en edicions anteriors va costar omplir tota la fira, aquest any sembla que no ha estat tan difícil. Alguns sectors han ajudat la fira perquè aquesta s’ompli, per exemple la restauració. Tot i això, el sector immobiliari i l’institucional no han participat gaire perquè els hi està costat molt aconseguir els diners. Tot i que no tindran tanta presència, en general es notarà més participació que els anys anteriors, encara que també cal tenir present que s'ha reduït l'espai dels estands.

Tomàs Àlvaro, regidor de Promoció de la Ciutat, ha afirmat que l'ajuntament està 'satisfet' perquè és una de les fires multisectorials 'més importants' del país i perquè hi ha una 'complicitat' per part de l'activitat econòmica de la ciutat i també de la comarca.

En aquesta ocasió trobem una zona de restauració, una altra per a entitats locals, una d'artesania i el segon Mercat Juvenil, destinat a fomentar l'esperit emprenedor dels joves.

Esperem que els temps acompanyi per poder visitar i comprar de nou la Fira.

Daniel Rodríguez, 2n B