La primera vegada que vaig anar a Las Vegas va ser molt impressionant tota l'experiència.Vaig anar amb avió, i només trepitjar el terra ja ho veia tot molt diferent d'Espanya: no hi havia ni un sol cotxe aparcat en tot l'aeroport. Ni un, hi això mateix passava pel carrer, fins que em van explicar que allà tots els edificis disposen de parkings totalment gratuïts i no tenen la necessitat de trobar aparcament.
Una altra de les coses que em va impactar a primera vista va ser l'excessiva quantitat de limusines que passaven pel carrer, però el més impactant d'això, és que els vianants ja ni es giraven per veure-les passar, perquè estaven acostumats a veure-les.
També vaig flipar una mica en veure tot l'Estat, perquè estava compost de 3 parts: el centre de tot, que era on hi havia els Casinos, els neons, els hotels luxosos; l'est, on hi havia tot de tribus "indies" (amb els "titis", les corones de plomes, els arcs i les flextes);
i l'oest, que era tot com les a les pel·lícules de l'antic oest: amb les tavernes amb les portes dobles, els cowboys amb cavalls i cordes, els ranxos, les quadres, etc.
Jo vaig estar en un hotel (que allà el que entenen per hotel és un casino amb habitacions
i servei de restaurant) i em vaig quedar bocabadat perquè tots els hotels de la zona estaven connectats mitjançant ponts, o sigui que per passar d'un hotel a un altre no t'has de mullar si plou.
Bé, vaig estar-me tota una setmana, vaig visitar el recopilatori de tot el món on vaig veure la Torre Eiffel, l'Estàtua de la Llibertat, l'Arc de Triomf, etc. Tots els monuments
reconeguts mundialment els pots trobar a Las Vegas però tot una mica més petit, esclar.
En acabar vaig pujar a l'avió, des d'on es poden veure els cràters de les primeres bombes atòmiques que van llançar-hi per fer-ne proves. Eren tan grans els cràters que gairebé no es podien veure sencers des de l'avió.
Jordi Virtus, 3r A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada