La primera vegada que vaig viatjar en un avió tindria uns 7 o 8 anys, vaig anar a Disneyland, Paris, amb els meus pares, la meva tieta i la meva germana de 4 anys. No ho recordo tot però sí moltes de les sensacions que vaig sentir i moltes de les coses que vaig veure. Va ser una experiència estranya, però a la vegada intensa, molt intensa. Quan estàvem a l’aeroport recordo que se’m va fer etern, ja que havíem d'estar 4 hores abans allà; també va ser estressant, tot s’ha de dir, recordo les paraules de meu pare: arribarem tard!
Per fi van anunciar el nostre vol, o això és el que em van dir, perquè no s’entenia res. Primer vam fer una cua enorme, i tot seguit vam entrar com en una espècie de túnel que comunicava l’aeroport amb l’avió. En entrar vaig mirar de reüll la cabina del pilot, era enorme, no parava de pensar com podia tocar tots els botons sense desmaiar-se de l’estrès.
Quan vaig trobar el meu seient vaig veure que estava al costat de la finestra. De sobte una màquina es va posar a parlar i una hostessa no parava de fer gestos estranys. Ara sí, l’avió es va posar en marxa i quan va passar una estona va començar a anar molt ràpid i vaig sentir molta pressió, i el cap se me n’anava cap enrere. Al cap de 10 minuts van desaparèixer uns llums que simbolitzaven un cinturó, va disminuir la pressió, vaig obrir una safata i em vaig posar a dibuixar. Recordo perfectament que no em vaig adormir en tot el viatge encara que m’estigués morint de son.
Noa Segado, 3r B
Per a mi es el millor article redactat per la Noa, i o dic despres d'haver llegit tots els seus altres (a per cert, es relatiu aixó de que esta bé redactat ¬¬)
ResponElimina