Viatge de final de curs 4t: Londres

Hem fet una petita entrevista a la Clàudia Raventós de 4t A perquè ens expliqui com va ser el viatge de final d'etapa que van realitzar els alumnes de 4t del 14 al 18 de març.

1- Quin nivell teniu havíeu de tenir per parlar amb els de Londres?

Clàudia: nivell B1, és bastant alt (estàndard) tot i que hi havia una mica de tot.

2- Teníeu alguna idea de com seria Londres abans d’anar-hi?

Clàudia: molt Britanica, moltes cabines telefòniques.

3- Quan vau arribar, quines impressions vau tenir?

Clàudia: feia poc ferd per ser a Londres, no plovia, només l'últim dia.

4- Què vau fer? (petit resum de les activitats)

Clàudia: el primer dia un guia ens van ensenyar la ciutat; ens va explicar tot en anglès.

El segon dia vam fer un taller d’art a la National Gallery; també en anglès un guia ens va explicar la història d'alguns quadres de diferents èpoques.

El tercer dia van fer un taller de teatre molt divertit... I sobretot, vam anar de compres.

5- Com es la gent d’allà?

Clàudia: alguns donen cops al metro i trepitgen a la gent i van dient "sorry, sorry, excuse-me".

6- Les impressions que vau tenir de Londres quines van ser?

Clàudia: que era molt tranquil.

7- Hi ha molt de trànsit?

Clàudia: Sí, hi havia bastant de trànsit.

8- Us va agradar el menjar d’allà? Per què?

Clàudia: no especialment, perquè és diferent.

9- Teníeu temps lliure? Què fèieu?

Clàudia: sí que en teníem; vam anar de compres, vam fer tombs per allà ...

10- On vau dormir?

Clàudia: van dormir en un Hotel que era de 2 estrelles.

11- Ho vau passar bé? Per què?

Clàudia: sí, vam fer activitats molt divertides. I el Ximo i la Raquel (els professors que ens van acompanyar) ens van donar molta canya.

12- Recomanaríeu aquest viatge per a final de curs? Per què?

Clàudia: sí, per veure altres cultures. I perquè el típic viatge a Itàlia està molt vist.

13- Afegiu algun comentari/anècdota:

Clàudia: una anècdota divertida és que agafàvem una càmara i preguntàvem als d'allà si ens podíem fer una foto amb ells, vaja, fotos amb desconeguts.

Gràcies Clàudia!

(Fotos cedides per Raquel Casas)

Kenia Saura i Soumia Ismaili, 3r A

La primera vegada...

La primera vegada que vaig anar a Las Vegas va ser molt impressionant tota l'experiència.

Vaig anar amb avió, i només trepitjar el terra ja ho veia tot molt diferent d'Espanya: no hi havia ni un sol cotxe aparcat en tot l'aeroport. Ni un, hi això mateix passava pel carrer, fins que em van explicar que allà tots els edificis disposen de parkings totalment gratuïts i no tenen la necessitat de trobar aparcament.

Una altra de les coses que em va impactar a primera vista va ser l'excessiva quantitat de limusines que passaven pel carrer, però el més impactant d'això, és que els vianants ja ni es giraven per veure-les passar, perquè estaven acostumats a veure-les.

També vaig flipar una mica en veure tot l'Estat, perquè estava compost de 3 parts: el centre de tot, que era on hi havia els Casinos, els neons, els hotels luxosos; l'est, on hi havia tot de tribus "indies" (amb els "titis", les corones de plomes, els arcs i les flextes);

i l'oest, que era tot com les a les pel·lícules de l'antic oest: amb les tavernes amb les portes dobles, els cowboys amb cavalls i cordes, els ranxos, les quadres, etc.

Jo vaig estar en un hotel (que allà el que entenen per hotel és un casino amb habitacions

i servei de restaurant) i em vaig quedar bocabadat perquè tots els hotels de la zona estaven connectats mitjançant ponts, o sigui que per passar d'un hotel a un altre no t'has de mullar si plou.

Bé, vaig estar-me tota una setmana, vaig visitar el recopilatori de tot el món on vaig veure la Torre Eiffel, l'Estàtua de la Llibertat, l'Arc de Triomf, etc. Tots els monuments

reconeguts mundialment els pots trobar a Las Vegas però tot una mica més petit, esclar.

En acabar vaig pujar a l'avió, des d'on es poden veure els cràters de les primeres bombes atòmiques que van llançar-hi per fer-ne proves. Eren tan grans els cràters que gairebé no es podien veure sencers des de l'avió.

Jordi Virtus, 3r A

La primera vegada que...

La primera vegada que vaig viatjar en un avió tindria uns 7 o 8 anys, vaig anar a Disneyland, Paris, amb els meus pares, la meva tieta i la meva germana de 4 anys. No ho recordo tot però sí moltes de les sensacions que vaig sentir i moltes de les coses que vaig veure. Va ser una experiència estranya, però a la vegada intensa, molt intensa. Quan estàvem a l’aeroport recordo que se’m va fer etern, ja que havíem d'estar 4 hores abans allà; també va ser estressant, tot s’ha de dir, recordo les paraules de meu pare: arribarem tard!

Per fi van anunciar el nostre vol, o això és el que em van dir, perquè no s’entenia res. Primer vam fer una cua enorme, i tot seguit vam entrar com en una espècie de túnel que comunicava l’aeroport amb l’avió. En entrar vaig mirar de reüll la cabina del pilot, era enorme, no parava de pensar com podia tocar tots els botons sense desmaiar-se de l’estrès.

Quan vaig trobar el meu seient vaig veure que estava al costat de la finestra. De sobte una màquina es va posar a parlar i una hostessa no parava de fer gestos estranys. Ara sí, l’avió es va posar en marxa i quan va passar una estona va començar a anar molt ràpid i vaig sentir molta pressió, i el cap se me n’anava cap enrere. Al cap de 10 minuts van desaparèixer uns llums que simbolitzaven un cinturó, va disminuir la pressió, vaig obrir una safata i em vaig posar a dibuixar. Recordo perfectament que no em vaig adormir en tot el viatge encara que m’estigués morint de son.

Noa Segado, 3r B

Uniformes, igualtat o imposició?

"Hem de recuperar l'uniforme a l'escola o, almenys, establir unes normes de vestimenta més igualitàries?" Aquesta és la pregunta que la consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, trasllada als consells escolars de cada centre de Catalunya, amb la voluntat d'obrir un debat per "reflexionar sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball".

S’han fet molts debats sobre aquest tema; veiem uns quants motius d’aquests.

Principals motius que es debaten a favor:

- Hi ha pares que diuen que així estalvien les discussions de cada matí sobre què posaran als seus fills.

- Es diu que a l'ESO els alumnes comencen a interessar-se per la moda i tracten de diferenciar-se. Creuen així que podran aconseguir igualtat entre els joves adolescents.

Principals motius que es debaten en contra:

- Equipar a un estudiant amb l’uniforme per un curs, surt entre 125 y 200 euros.

- Encobreixen la personalitat dels alumnes, imposant-los a portar tot l’any una mateixa roba que ells no han tan sols triat.

Tot i que no dependrà de nosaltres el fet que l’any que ve potser obliguin als alumnes a portar uniformes, espero les vostres opinions sobre tal imposició.

*Enquesta realitzada als alumnes de l'INS Montgròs:

Estan d'acord: 4

No estan d'acord: 37


Vots en blanc: 0

Tot de Déu Herrera i Nil Taulé, 3r A

Entrevista a Kevin León de 4t A

Kevin León Castro es un chico de 15 años que vive en la población de Sant Pere de Ribes en Cataluña. Estudia en el instituto INS MONTGRÒS en el curso de 4º de la ESO A y juega en el equipo de fútbol de Sant Pere de Ribes. La entrevista transcurrió en la clase de Castellano, en el aula de 4º A. Kevin iba relajado y tranquilo, con un vestuario igual al de todos los días, ya que la entrevista no era esperada. Para la entrevista he escogido una serie de preguntas para saber más de cómo és él y su vida.

-ENTREVISTA:

P. ¿Llevas toda tu vida viviendo en Sant Pere de Ribes? ¿Te gusta vivir aquí?

R. No, cuando era pequeño vivía en Vilanova. (Ríe) Jajajajaja, no me gusta vivir aquí la verdad no hay nada porque no hay muchos sitios a los que visitar para gente de nuestra edad ¿sabes?

P. ¿Qué experiencias divertidas o de tu infancia no olvidarás en tu vida?

R. Cuando era pequeño y tenía 3 años recuerdo que me abrí la ceja (jajajaja), también recuerdo que una noche mi hermano cuando yo tenía 9 años se cayó por las escaleras, me reí mucho, fue muy gracioso… porque estaba sonámbulo y se cayó rodando, aunque no me tendría que haber reído pobrecito se hizo bastante daño y se pegó un buen susto.

P. ¿Qué deportes practicas?

R. Solo hago fútbol en el equipo de mi pueblo, los lunes miércoles, viernes, y los sábados o domingos tengo partidos.

P. ¿Desde cuándo haces fútbol? ¿Quieres seguir jugando?

R. Desde que tenía 5 años más o menos. No lo sé…me lo estoy pensando; si lo dejara iría al gimnasio, no quiero dejar de hacer deporte.

P. ¿De mayor, más o menos tienes claro lo que quieres o hacer o en lo que te gustaría trabajar?

R. De momento no sé lo que haré, pero quiero estudiar algo.

P. ¿Cuáles son los sitos que te gustaría visitar?

R. Mmmh no sé, un sitio donde me gustaría ir es a la República Dominicana por sus playas y su ambiente del Caribe, me parece muy divertido…si jajajaja lo pienso y la verdad me gustaría.

P. ¿Si pudieras escoger una edad con la que quedarte toda la vida cuál sería? ¿Por qué?

R. Con los 25 años, porque es la mejor edad en mi opinión, además es en la que ya te has acabado de desarrollar y empiezas a hacer cosas en la vida y tener experiencias.

P. ¿Cuántos hermanos tienes?

R. Tengo uno, se llama Eric y tiene 9 años, jajajaa (sonríe), aunque él no lo crea porque tenemos peleas de hermanos como todo el mundo pues lo quiero un montón aunque sea un pesado que a veces me molesta cuando estoy haciendo alguna cosa jajajaja (ríe).

P. ¿Te gustaría tener más hermanos?

R. ¡No la verdad es que no!, jajajaja, porque tendría que hacer aún más de canguro; además que con mi hermano Eric ya está bien. (Sonríe)

P. Bueno Kevin ya hemos acabado con la entrevista; me gustaría agradecerte el tiempo que me has dedicado y tu paciencia y que me hayas querido responder con tanta tranquilidad a todas las preguntas.

R. No, si no es nada jajajaja (ríe), tranquila. Adiós y buenas tardes (sonríe).

P. Adiós Kevin.

Montse Soler, 4t A

Mystery in San Francisco

How do you feel if the things you know start changing? What would you do if you found yourself involved in a mystery that goes back many years in the past?

Strange things are happening in San Francisco, and Jim and his friends will be the responsible to solve the mystery of the old mansion of the Stewart. They will be surrounded by the past of this strange family and by dangerous experiments.

You should read this book. It’s an exciting and interesting story that you won’t stop reading! You will be trapped as soon you start reading the book!

Mireia Martínez Rubió, 2n B

Visita a les Illes Canàries

Les illes Canàries estan situades a l’Oceà Atlàntic, al nord-oest del continent Africà; aquestes illes estan plenes de muntanyes i volcans molt coneguts com per exemple el Teide.

Una de les illes més conegudes, per no dir la que més, és Tenerife. A mi personalment és la que més m’agrada pels carnavals, les platges de sorra negra, les botigues, etc. Crec que aquest seria un viatge que valdria molt la pena fer.

Els Carnavals de Tenerife són sorprenents, encara que només els hagi vist per la televisió m’han impressionat moltíssim sobretot els maquillatges, les disfresses i les espectaculars carrosses.

Com que la majoria de l’any fa un temps esplèndid no hi ha patiment perquè plogui i es pot estar la majoria del temps a fora visitant llacs marcians o el drac mil·lenari i moltes coses més.

Noa Segado, 3r B