Des de l'obscuritat
Com un rossinyol
que existeix i no parla
no entèn el que passa;
s'asseu a mirar
com la vida passa.
Però no sap que tu
penses que és la més bella,
l'observes des de l'obscuritat
i ella no se n'adona.
El temps va passant
i tot segueix com en el passat.
Fins que un dia la noia
descobreix la veritat
però ha arribat tard perquè
ell ja l'ha oblidat.
Iris Ayas, 3r B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada