diumenge, 28 de febrer del 2010

Scottish Music

KT Tunstall
Kate Victoria Tunstall (better known as KT Tunstall) was born in 1975 in Scotland. She is a singer and a guitarist. She got known by her famous song “Black horse and the Cherry Tree”.
Kate was born in Scotland with a half-Scottish and half-Chinese mother, and an Irish father, but she was adopted after 18 days. She tells she’s never seen her biological father. She grew up in St. Andrews, Scotland. But after some years, she went to the secondary school in Kent. In the school she learned to play the guitar, the flute and the piano.
In her twenties, she played in “indie” bands. Indie is a music style. Then, she started to develop her own music.
She recorded her most important album, “Eye to the Telescope”. Her music is a mixture of folk and pop. The best well-known songs are her famous “Black horse and the Cherry Tree” and “Suddenly I see”.
Suddenly I see: http://www.youtube.com/watch?v=9AEoUa0Hlso
Black Horse and the Cherry Tree: http://www.youtube.com/watch?v=wZBzKVxx9Js


Travis
This Scottish music group appeared in 1996. The group is formed by four guys: Fran Hearly –He sings and writes the songs -, Andy Dunlop –he plays the guitar- Dougie Payne –plays the electric bass- and Neil Primrose –plays the drums-. The group has been tagged in many ways: as a rock group, or as a kind of odd “pop-bugs”.
Three of the Travis members studied together in an Art School, and Fran Healy was the first who realized that his passion was music (because he wrote more songs than he painted pictures). He left the school, and he got to know Neil, who served beers in Glasgow. They decided to form a group all together.
Some good songs of Travis are “Hit me baby one more Time” and “Sing”.
Hit me baby one more time: http://www.youtube.com/watch?v=-NwqN-xj9Xs



Lærke Saura, 3r B

divendres, 26 de febrer del 2010

Núria Mauri, 3r A


Aquesta setmana, els alumnes de la Revista han estat fent entrevistes a alguns membres de la comunitat educativa. Les anirem penjant perquè pogueu conèixer-los millor. Us sonen?
La primera víctima és la Núria Mauri, alumna de 3r A.


1. Quan vas començar a jugar a bàsquet?
No sé... crec que als 6 o 7 anys.

2. Per què vas voler apuntar-te?
Perquè els meus pares van jugar a bàsquet també.

3. Quants dies has d’entrenar a la setmana?
Entreno 3 dies i el cap de setmana tenim partit.

4. Quantes hores passeu entrenant?
1 hora i mitja cada vegada.

5. Ha canviat molt la teva rutina diària des que et vas apuntar fins ara?
No gaire.

6. Durant l’any quants partits de bàsquet feu amb equips que no són de Ribes?
No ho sé exactament, molts.

7. Per a tu és pesat anar a entreno?
A vegades una mica, però no gaire perquè estic amb les meves amigues.

8. Creus que arribaràs a ser professional del bàsquet algun dia?
No.

9. El bàsquet et deixa temps per fer els deures cada dia, i fer tot el que t’agrada?
Si m’organitzo bé, sí.

10. Ens podries explicar com funciona la lliga de bàsquet?
Primer hi ha un partit de pre-temporada i et diuen si puges o baixes de nivell, segons com vagi, entre els equips del nostre mateix nivell.

Andrea Góngora, 2n B

Micros


Més microrelats dels alumnes de la Revista. Fixeu-vos que hi ha una paraula que s'ha anat repetint al llarg de les diferents històries, quina és?



Ombra negra
Em vaig aixecar molt nerviosa, el cor m'anava a cent. Era el somni més terrorífic i més angoixant de la meva vida. Ho recordo molt bé. Estava en un prat verd i de cop sentia que una ombra negra i fosca em perseguia. M'amagava en una espècie d'habitació petita, molt petita. Era completament fosca. L'ombra negra de sobte es convertia en una ombra blanca. Jo m'amagava però ella cada cop s’aproximava més i quan era davant meu..., m'he despertat.

Tornava de l’institut
Era un dia molt de fred. Tornava de l’ institut, la motxilla em pesava molt. Estava cansada i era un dia que no tenia ganes de parlar amb ningú. Però com passa en aquets casos em trobava amb tothom, amics, familiars, gent que em cau malament, absolutament amb tots... Intentava anar ràpid i simplement deia hola o adéu. Per fi vaig arribar a casa; em sentia molt alleujada.

Finestra
Estava asseguda al costat de la finestra observant el carrer. Hi havia un ocell groc al terra; passaven corrents uns nens petits amb una pilota, les seves cares eren de completa felicitat, amb una cosa tan senzilla com una pilota podien passar-se tot el dia jugant. Darrere d’ells venien les seves mares carregant bosses i amb cara d'estressades. Jo en canvi estava avorrida. El nen petit se'm va quedar mirant amb els ulls ben oberts durant una bona estona.

El paradís
Tothom sempre m’ha dit que Hawai és com una mena de paradís, però jo mai ho havia cregut fins que amb tota la família vam anar-hi de viatge. El primer que em va sorprendre van ser les platges i una mena de “bars”; aquets bars estaven a la platja. Venien tot tipus de coses però les begudes sempre estaven ficades en pinyes..., era deliciós. Però tinc un mal record de les onades del mar. Tanmateix en general tot va estar molt bé. Potser la gent te raó i Hawai és un paradís.

Alba Batalla, 2n A

dijous, 25 de febrer del 2010

La angustia del hombre moderno


¿De dónde vengo?, ¿qué hago aquí?, ¿a dónde voy?,
¿a dónde me lleva mi andar?, ¿dónde está mi futuro?
Estudio artes y medicina, y en el día de mañana ¿de qué servirá?
Yo ya no estaré, todos mis bienes y conocimientos, ¿de quién serán?
Ves a la gente afanada día y noche, arriba y abajo, sin saber a dónde ir,
sin poder vivir la vida, subsistiendo en un mundo sin camino,
con rumbo a la muerte. Unos dicen, comamos y bebamos
porque mañana moriremos; otros se amargan y otros ignoran,
pero todos se preguntan... ¿de qué me sirve?

Fruit Herrera, 4t

dimecres, 24 de febrer del 2010

Més micros


UN DIA GENIAL
Era un diumenge per la tarda, estàvem al parc. Feia una mica de fred, però ens divertíem. Justament aquell dia era carnaval, i la meva amiga va portar merengue. En va portar perquè el tastés ja que mai no els havia provat; no em va agradar massa. Vam estar gairebé tota la tarda amb el merengue. I al final vam estar jugant amb ell, intentant tirar-lo tirar a un amic meu.
Ja eren les 6:30 de la tarda, i la mare de la meva amiga la va trucar; llavors vam anar tirant fins a casa meva.


DIMARTS
Era un dia bastant de fred. Estava tot núvol, tot gris. I estava a punt de ploure. Aquell dia era un dimarts, i no tenia gaires ganes d’anar a l’institut. Eren ja les 8:30 hores.
Entrava per la porta i encara no havia arribat la professora, per sort, vaig pensar. La professora sempre arribava tard (mai se sap amb alguns professors), o això vaig pensar jo...
Eren les 8:45 hores i per fi va entrar; anàvem a començar un nou tema de Naturals.

UN VIATGE FANTÀSTIC
Un dia al matí em vaig despertar, i feia un sol gegant; estava molt contenta. El dia abans m’havia casat, i estava molt feliç.
El meu marit havia marxat a treballar i jo estava esmorzant. De sobte em van trucar des de l'hospital: el meu marit havia tingut un accident. Vaig anar-hi ràpidament, estava molt espantada, i molt trista perquè només feia un dia que ens havíem casat.
Vaig arribar; havia tingut lesions per tot el cos. Passades 3 setmanes li vam fer una sorpresa: anar de viatge a Hawai. Vam estar 5 setmanes allà, les millors de la meva vida.

Andrea Góngora, 2n B

divendres, 19 de febrer del 2010

Microrelats


ELLA, PRESONERA

... I ell va entrar a la habitació, estava plena d'homes amb ametralladores. Ella estava allà, asseguda en una cadira i envoltada de guàrdies. Ell, sense fer soroll, es va anar apropant lentament pels conductes, fins que va estar sobre d'ella, llavors ell va baixar i els va liquidar tots, amb el temps just per emportar-se-la.


EL LLADRE FAMILIAR

...Quan vaig tornar a casa, tot era molt diferent. Tot estava desendreçat i canviat de lloc; vaig voler trobar algú per allà, però no hi havia ningú. Tanmateix al pom de la porta hi havia una ditada. Com havia estudiat per policia, la vaig voler identificar a l'ordinador. Al cap d'unes hores vaig veure que el desordre l'havia causat el meu pare! Vaig anar a casa i vaig descobrir que ell em volia robar.


LA CATÀSTROFE DEL MÓN

...Tot estava destruït, les cases, la gent morta, i la pudor que feien. Era l’ambient que tenia Haití, un dels pobles més pobres d’Amèrica.
Moltes persones d’arreu del món han anat a salvar la gent d’allà, gent d'Europa i d’Àsia, i naturalment d’Amèrica. Sort que a Hawai, que és on visc jo, no passen aquestes coses...

Marcel Pajuelo, 2n A

dijous, 18 de febrer del 2010

L'ermita de Sant Pau


L'ermita de Sant Pau de Sant Pere de Ribes és una petita construcció molt vella i amb la pintura desgastada, però bonica, amb unes reixes que no deixen entrar-hi a dins. Aquesta ermita antiga, la petita que es troba per darrere abans d'arribar a la gran i més coneguda, té una gran llegenda. Està situada en un camí de sorra, que surt a prop les Parellades; la gent hi va perquè volen que els hi concedeixin algun desig. Hi ha persones que hi creuen en això, d'altres que no, però els que hi creuen diuen que si aconsegueixes llençar una pedra al teulat i s'hi queda al damunt, tindràs bona sort durant 10 anys, això sí, a la primera, sinó, és igual que l'encertis perquè ja no dóna bona sort. Si la pedra es queda dalt, pots demanar qualsevol desig, des del més fàcil fins al més complicat.
“A mi em va donar cinquanta anys de vida!”, va dir un senyor gran (un avi).
“Jo li vaig demanar aprovar-ho tot i encara no ho he aconseguit”, va dir un estudiant.
Com podeu veure, les històries són diverses, igual que les creences, però cadascú pot pensar o creure el que vulgui.
Si us fixeu bé, podreu observar a la fotografia algunes de les pedres que encara es conserven a la teulada; s'hauran fet realitat tots els desitjos demanats?

Marcel Pajuelo, Kevin Violat 2n A i 2n B

Des de l'obscuritat


Des de l'obscuritat


Com un rossinyol

que existeix i no parla

no entèn el que passa;

s'asseu a mirar

com la vida passa.

Però no sap que tu

penses que és la més bella,

l'observes des de l'obscuritat

i ella no se n'adona.

El temps va passant

i tot segueix com en el passat.


Fins que un dia la noia

descobreix la veritat

però ha arribat tard perquè

ell ja l'ha oblidat.
Iris Ayas, 3r B

dimecres, 17 de febrer del 2010

Dijous Gras


A Ribes els Carnaval comença el dijous gras, aquest any el dia 11 de febrer. Abans de fer les celebracions típiques, aquí tenim la “huevada” que és una festa on es fa guerra d’ous. Una festa semblant es fa a Vilanova, l'anomenada Merengada, però en lloc d'ous es llencen merengues. En molts llocs està prohibit això de llençar ous, però tot i així hi ha molta gent que ho fa, sobretot els joves. Si els policies et veuen llençar-ne, et posen una multa de 300€.
Encara que és molt divertit atacar amb ous a d'altres persones, el dolent és que et donin a tu perquè de vegades fan bastant de mal. A més hi ha gent que hi fica pintura per dins dels ous, d’altres que els fan com ells volen.
Després de dijous se celebren altres dies de carnaval. El carnaval és una festa que es tracta de disfressar-se del que vulguis; et pots disfressar dels herois que més t’agraden, per exemple. L'objectiu és passar-ho bé i jugar amb els amics. Els dies més importants són el dissabte, el diumenge i el dilluns. Dimarts surten les comparses per tot el poble llençant caramels i acaba avui amb l'enterro de la sardina. I fins l'any vinent.

Kevin Violat, 2n B

divendres, 12 de febrer del 2010

Cartells de Carnaval
























Els alumnes de segon d'ESO havíem de fer la tasca 5 de visual i plàstica (ViP). La tasca 5 consistia en fer uns murals de carnaval fent servir la tècnica del collage. En general els materials que vam utilitzar van ser els següents:
- Cartolina de colors
- Tisores
- Pega
- Purpurina
- Revistes velles
- Diaris vells
- Confeti
- Serpentines
- Retolador daurat o platejat

La professora de ViP (Neus Claramunt) va penjar les següent instruccions al moodle:
“Una vegada heu llegit els documents que parlen del pla, heu d'elaborar un mural realitzat amb la tècnica del collage que tingui com a temàtica 'el carnaval'.
Material:
• Cartolina de color Din A3
• Tisores
• Pega
• Cartolines de colors"

Al final els cartells van quedar així, us en deixem alguns aquí que han estat decorant i ambientant el centre durant aquesta setmana. Esperem que us agradin i bon Carnaval 2010!

Realitzat per: Ivan Fernández
Alex Montero
Alba Batalla

dijous, 11 de febrer del 2010

La rusa solitaria


La rusa solitaria

Era media noche allí, la gente estaba nerviosa.
Estaban todos preparados para oír aquello tan esperado
Que tanto se había prolongado; ella se sentó
Y rápidamente se calmo, se podía ver el miedo
Que su mirada reflejaba: ya era la hora.
Lentamente empezaron a salir palabras de la boca
De aquella mujer que anunció el destino,
De aquella frágil niña solitaria, con una vida por delante.
Su único amigo allí se había ido y sólo le quedaba la angustia
Que sentía, porque en el fondo ella lo presentía.
La pobre niña oyó las desoladoras palabras que el pueblo había decidido
Y tuvo que marcharse y quedarse con todo lo allí vivido.
Las lágrimas brotaron de sus ojos, aunque en el fondo quería
Volver a ver a su amigo algún día.


Sergio Monterroso, 3º A

Amic de tots, amic de ningú


Amic de tots, amic de ningú

Amic de tots, amic de ningú,
tímid com ell sol però obert quan està amb tu.
Alguna explicació?
Me'l miro fixament
i sota una rialla es posa vermell,
llavors em mira ell
i dels nervis aparto els ulls
i jugo amb el cabell.
Però quan arriba la fosca...
És una festa!
El cor se li torna una caixa
de riures i sorpreses.
El seu rostre carregat de torbament
s'adorm i en surt un altre novament.
Una broma i una rialla,
un parell de sortides i el so de molts riures.
La lluentor dels seus ulls,
el to de la seva veu,
era com música davant meu.
Des d'aquell moment el veia diferent,
més més dolç, més alegre
com sol en aquella nit de festa.
Però en arribar l'alba
la festa s'acaba;
torna la vergonya i la seva cara roja.
Me'l miro fixament,
aleshores em mira ell,
la mà se m'acosta al cabell
i el seu rostre de nou es posa vermell.
I vam apartar la mirada tots dos al mateix temps.
Amic de tots, amic de ningú,
donaria el que fos per poder estar amb tu.
Amic de tots, amic de ningú.
I ara me'n penedeixo
que no me n'hagués adonat abans
del que per tu ara sento.
Faria qualsevol cosa per poder parlar amb tu,
amic de tots, amic de ningú.

Clàudia Raventós, 3r B

Tu


Tu


A l'entrada de l'institut

hi era ell amb bona actitud;

el mirava una i dues vegades

mantenint aquelles mirades.


Cada nit se'm declarava

una, dues i tres vegades;

després venien els altres

i em desgraciaven la vetllada.


Ets especial per a mi,

i m'alegres cada matí.

No vull oblidar-te mai,

això em provoca esglai.


Laia Navas, 3r B

Aquella tarda de tardor

Aquella tarda de tardor


Aquella tarda de tardor

hi érem tu i jo

en aquell desconegut carrer

parlant sense més.


Jo volia que aquell moment

no s'acabés mai

que s'aturés el temps

i que allò mai acabés.


Aquell moment va finalitzar

i tu te'n vas anar

deixant-me amb la meva soledat

plorant sense parar.


Ara tu em desprecies

i em tractes amb indiferència;

les teves mirades dolces

mai les oblidaré malgrat el temps.


Glòria Madroño, 3r B

Cómo vas a saber


Cómo vas a saber

Cómo vas a saber lo que es el amor
si nunca te hiciste hincha de un club.

Como vas a saber lo que es el dolor
si nunca has sufrido por un ser vivo.

Cómo vas a saber lo que es el placer
si te pasas el día sin nada que hacer.

Cómo vas a saber lo que es la poesía
si no te enamoraste en la vida.

Cómo vas a saber lo que es la humillación
si nunca fallaste un gol.

Cómo vas a saber lo que es el odio
si nunca te echaron del podio.

Kevin León, 3ºB

dimarts, 9 de febrer del 2010

Perdidos

Seguidores de Perdidos, hoy es el estreno de la 6ª y última temporada tan esperada, temporada que constará de 18 capítulos. Se acabó la espera.
Los creadores han anunciado algunas novedades, por ejemplo que todos los personajes que han salido durante la serie volverán a ella en esta temporada (excepto el personaje de Danielle Rousseau y Shannon), pues todos aparecen en el cartel promocional. Además han confirmado que tendrá un final cerrado, sin ningún cabo suelto, es decir, no habrá posibilidad más capítulos/temporadas.

He discutido varias veces con mis amigos, también enganchados a la serie, cómo creen que continuará tras la trepidante escena final. Yo me decanto por la potencia de Juliet y creo que hace explotar la bomba, de otro modo, ¿para qué perder tanto tiempo en inventar, colocar y reencontrar un artefacto tan peligroso? Tras la explosión, creo que volverán al principio de la serie, del accidente. Sin embargo, mis amigos opinan que no va a pasar nada semejante, que el resplandor que se observa en el último segundo se debe a otro salto en el tiempo y no a una gran explosión; pero sigo pensando que no va a ser así, ya que hacía mucho tiempo que ya no se producían esos saltos. Ya veremos quién tiene razón.
Otro asunto que me inquieta es Claire; ¿qué le pasó por la cabeza para abandonar a su hijo y adentrarse en la selva? ¿Le dio un aire? ¿Se drogó involuntariamente con alguna planta exótica? ¿Se la llevó el humo negro? ¿Tenía compromisos laborales varios? ¿Por qué apareció después en la cabaña de Jacob junto al padre de Jack/o Jacob? Claire, ¿dónde estás?
Por último, Jacob; ¿en cuántos personajes más piensa transformarse? ¿Es él el humo negro también? Espero que no continúe engañándonos…
Mientras esperamos, impacientes, que llegue aquí la última temporada y nos sorprenda de nuevo, voy a echar una primitiva, hoy voy a tener suerte: 4, 8, 15, 16, 23, 42.

Raquel Casas Agustí