dilluns, 30 de maig del 2011

Premi COSMOCAIXA


Divendres passat dia 27 de maig es va celebrar la IX Edició del Concurs "El recorregut de l'energia" organitzat per CosmoCaixa i, per segon any consecutiu, el professor Ximo Montaner i el seu alumnat de 4t d'ESO han guanyat el TERCER PREMI amb l'innovador projecte "Un institut 2.0"

Volem donar l'enhorabona a la Laia Navas, la Glòria Madroño, la Gina Garcia, la Paula Garcia, la Míriam López, el Sergi Montero, el Joan Herrea, El Josep Rossell, l'Aitor Sánchez, el Marc Gonzàlez, l'Èric Garcia, l'Adrià Rubio, el Jose Cortés i el Mark Gàzquez, els alumnes de Tecnologia autors del projecte.

Han guanyat entrades familiars per al Museu, 30 entrades a Port Aventura i 30 estades de tres dies en un camp d'aprenentatge amb activitats sobre l'energia i el reciclatge.

ENHORABONA, montgrossins i montgrossines!!!

*

dimecres, 25 de maig del 2011

He vuelto a soñar con lo mismo

Cada vez se repite más la pesadilla, es horrenda, no la puedo recordar con claridad, pero sé que es la misma de siempre.
Mi familia y yo nos mudamos a Berlín, porque le ofrecieron un nuevo puesto de trabajo a mi padre; es una mierda, pero no puedo protestar, no hasta el 18 de marzo, que ya cumpliré 18 años y podré irme al fin de esta casa.
Mañana nos vamos, no estoy muy contento, pero creo que es mejor ser optimista, ya que al fin y al cabo esto va a ocurrir.
Es mi primera semana aquí, y ya he tenido la pesadilla 3 veces, cada vez con más frecuencia, me estoy asustando, pero sé que lo que ocurre en mi sueño no puede pasar aquí, o eso creo.
No entiendo a nadie, y en el instituto solo me dedico a jugar al fútbol, que allí es "idioma oficial".
Volviendo a nuestra nueva casa, me he fijado en el escaparate de una tienda de armas a mitad de precio; me ha llamado mucho la intención, pero ni tengo 18 años, ni mis padres me dejarán tener un arma de verdad, otro sueño imposible.
Mi padre no está mucho en casa, por el puto trabajo, pero lo vemos por las noches, mis 2 hermanos, mi madre, mi abuelo y yo. A la hora de la cena estuve hablando con mi hermano, que tiene un año menos que yo; había visto una especie de hospital abandonado, comentamos de que podríamos ir los tres mañana por la mañana, ya que era sábado, y nadie se daría cuenta de nuestra ausencia.
Por fin llegó el sábado, los tres fuimos camino al hospital. Llamé a un amigo del instituto, se llama o Kirck y habla bien inglés, por eso nos podíamos comunicar muy bien.
Cuando ya llegábamos al hospital me entró como un eslcalofrío, una sensación muy rara, como una premonición; tuve la sensación de saber lo que iba a ocurrir, pero no con certeza.
La puerta principal estaba cerrada, suerte que traíamos bates de béisbol y un par de alicates. Reventamos la puerta y entramos con linternas, no nos hacían mucha falta ya que era un día soleado.
Al entrar se desprendió una cantidad importante de polvo del suelo, y cuando se despejó un poco decidimos subir las escaleras hasta el piso de arriba, romper un par de ventanas, hacer una foto y marcharnos.
Pero no fue así, al llegar arriba, al final del pasillo, oímos unos golpes estremecedores. Nos acercamos con cautela y pudimos observar unos contenedores, 2 rojos y 1 negro.
En la parte delantera rezaba: “Elemento 115, prueba radioactiva fallida”.
De allí venían los golpes y gritos; un amigo de mi hermano estaba aterrorizado, propuso irnos de inmediato, pero él quería comprobar qué era lo que había en su interior.
Él, yo y los demás corrimos hacia el contenedor; gritábamos y saltábamos, entonces ese momento me recordé el sueño; entonces supe lo que pasaría después, pero decidí seguir corriendo. Cuando estábamos a 10 metros, los golpes que salían de los contenedores aumentaron, pero seguimos.
Una vez delante le empezamos a dar patadas al contenedor, hasta que se abrió. Todos nos echamos hacia atrás, pero solo unos pasos, como si nos preparásemos para una guerra. Del fondo del contenedor negro (que fue el que abrimos) salieron nigromantes; golpeamos al primero, pero a los 20 siguientes no pudimos, así que corrimos hacia la salida. Ya habían cogido y medio comido a mi amigo, luego a mi hermano pequeño, y luego me encontré solo yo, así que no podía esperar a que llegase el ascensor y decidí que aquello no tenía sentido, salté por la ventana rompiendo los cristales del último piso, el quinto.
Luego oí el despertador, me levanté y me fui al instituto; menos mal que era otra vez aquella pesadila.

Nil Taulé, 3r A

divendres, 20 de maig del 2011

Premis CinèTic

Ja estan penjats els curtmetratges enviats al concurs CinèTIC. Aquest és el primer concurs que organitza la Comunitat Digital Text. Dir-vos que entre els curts penjats hi trobareu produccions realitzades a casa nostra: "La nostra primera vegada" (realitzat per alumnes de 4t); "En el laberint" (fet per alumnes de 2n); "Escac i mat" (d'alumnes de 4t); "Tòxic" (d'alumnes de 3r).

A partir del 22 de maig de 2011 podreu votar pel vostre curtmetratge preferit entre tots els que han participat als Premis CinèTIC. Qui obtingui més vots s'endurà el Premi CinèTIC del Públic.

Felicitats a tots els participants del nostre INSTITUT!

Aquí teniu l'enllaç per veure'ls i votar els que més us agradin:

I els curts dels nostres nois i noies:














*

dijous, 19 de maig del 2011

Fem Memòria a Corbera d'Ebre


Els alumnes de 4t d'ESO del nostre Institut varen visitar el dimarts 17 alguns dels espais i escenaris de la Batalla de l'Ebre, concretament a Corbera d'Ebre i La Fatarella (Terra Alta). Aquesta sortida s'emmarca en el projecte sobre la Guerra Civil i la Memòria Històrica que s'està treballant aquest tercer trimestre.
Esperem que hàgiu fet un bon exercici de memòria i de respecte per tantes morts i injustícies comeses durant aquest conflicte.

Begoña Gairín, professora de Ciències Socials

dimecres, 18 de maig del 2011

Dia d'Europa

El dia 9 de maig va ser el dia d’Europa. Molta gent es preguntarà per què i d'on ve aquesta celebració. Doncs aquest dia se celebra perquè l’any 1950 va néixer l’Europa comunitària; Robert Schuman va presentar aquesta proposta i va fer una declaració per a la creació d'una Europa organitzada i sobretot per mantenir unes relacions pacífiques entre els països que la formen.
Actualment aquest dia s’ha convertit en un símbol, com també ho és l'euro, la bandera europea i l'himne, per exemple. Tot això forma la unió Europea.
El 9 de maig és l’únic dia que se celebra a tota la UE, encara que no s’organitza cap festival d’un alt nivell, sinó que cada estat ha fet les seves celebracions oportunes.
Al nostre institut, i en d'altres, també han volgut fer alguna cosa en aquest dia. Els alumnes de 2n d'ESO van dedicar unes hores de tutoria per elaborar uns murals representatius de la festa.

Altres actes que s'han organitzat durant aquest dies els podeu mirar aquí: http://blocs.xtec.cat/europa/

Noa Segado, 3r B

dilluns, 16 de maig del 2011

Frases célebres


Hola a tothom! Res, que he estat durant l'última setmana demanant a gent frases que siguin boniques, que entrin en el seu vocabulari o que simplement haguessin escoltat i els hi agradessin per fer un recopilatori de frases, d'aquesta manera ampliem una mica els coneixements de frases (i algú també pot agafar alguna per escriure una targeta d'amor, o vés a saber...).
Pel que a mi respecta, meves només n'hi ha dues: la 1 i la 28.


1- Cuanto más sabía, menos parecía saber.
2- No es más rico el que más tiene sino el que menos necesita.
3- Ojo por ojo, y el mundo acabará ciego.
4- Si los tontos volasen, el sol no se vería.
5- Si tú me dices ven lo dejo todo.
6- Solo sé que no sé nada.
7- Pienso que mi pensamiento no piensa lo que pienso.
8- Ama hasta que te duela, si te duele es buena señal.
9- A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar, pero el mar sería menos si le faltase una gota.
10- Lo que se hace para uno mismo muere con nosotros, pero lo que se hace para los demás es inmortal.
11- Vive y deja vivir.
12- El hombre es menos sincero cuando habla de sí mismo. Dadle una máscara y os contará la verdad.
13- Nada de lo que sucede se puede olvidar jamás aunque tú no puedas recordarlo.
14- Los recuerdos verdaderos son los únicos que no recordamos porque se ocultan en el fondo del corazón.
15- No quiero vivir en un mundo en el que tú no existas.
16- Más vale solo que mal acompañado.
17-Los chicos van de flor en flor y las chicas de capullo en capullo.
18-En mi casa tengo un canario que canta cuando te nombro. Mira si te nombro veces que hasta el canario está ronco.
19-Lo que hace disfrutar de una relación son los intereses comunes; lo que la hace interesante son las pequeñas diferencias.
20-Siempre hay un poco de locura en el amor, pero siempre hay un poco de razón en la locura.
21-El tiempo es cuestión de tiempo, la vida es cuestión de vida, la vida dura un momento, el tiempo toda la vida.
22-AMOR: És una paraula formada per dues vocals, dues consonats i dos babaus.
23-La felicidad tiene nueve letras pero mi felicidad solo tiene dos TÚ.
24-La amistad es como el mar, se ve el principio pero no el final.
25-¿El amor es una locura? Uy, si es así estamos esquizofrénicos.
26-El río vuelve a su cauce, la golondrina, a su nido, sólo el corazón no vuelve a tener la ilusión que ha perdido.
27-¿El amor es una mentira? Wau, qué mundo tan mentiroso en la cual estamos viviendo.
28-El amor es como las palomas, vienen se cagan y se van.
29-El dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional.

Jordi Virtus, 3r A

dissabte, 14 de maig del 2011

Severiano Ballesteros

Severiano Ballesteros (Pedreña,1957) murió el pasado 7 de mayo. La gente le conocía como Seve Ballesteros y fue el mejor golfista español; entre sus títulos, figuran cinco campeonatos del mundo.
Con solo 19 años, Severiano Ballesteros ganó varios trofeos importantes, entre ellos el Lancome; Open de Holanda; campeonatos de Cataluña, Tenerife y España. Esto era una novedad ya que España nunca había destacado en este deporte.
Ganó muchos títulos a lo largo de su carrera; el que ganó más veces fue Ryder Cup (seis copas en total), el Match Play (cinco copas), el Open Británico (tres copas) y el Masters de Augusta (ganó dos).
El 6 de octubre de 2008 fue ingresado en el Hospital Universitario La Paz de Madrid después de sufrir una pérdida momentánea de consciencia. Una semana después, él mismo confirmó a los medios de comunicación que padecía un tumor cerebral. Dos días más tarde, fue sometido a una intervención quirúrgica para extirparle el tumor. El 24 de octubre fue nuevamente intervenido para actuar sobre un edema y un hematoma intracerebral, además de para extirparle restos tumorales.
El 2 de diciembre tuvo que volver a pasar por el quirófano para otra intervención y una semana después recibió el alta médica.
Desgraciadamente, a principios de mayo de 2011, Ballesteros sufrió un importante empeoramiento de su estado neurológico que derivó en el triste final: la madrugada del 7 de mayo Seve fallecía en su residencia a los 54 años de edad.
Toda la prensa nacional e internacional destacó la noticia y se le han rendido numerosos homenajes, sobre todo en Inglaterra, donde era muy querido y admirado por su gran profesionalidad y carisma.
Severiano Ballesteros es un ejemplo de superación personal y profesional, tanto en su deporte favorito, el golf, como en su lucha particular contra la enfermedad.

Kenia Saura, 3r A

dimecres, 11 de maig del 2011

La Gran Evasión

"La gran evasión" (1963) és una pel·lícula ambientada en la Segona Guerra Mundial. Tracta d'uns presoners britànics i americans.
Se situa en un poble alemany al costat dels Alps; d'allà envien a 300 presoners cap un camp especialitzat en una alta vigilància. La missió dels presoners serà escapar-se. El primer dia ja ho intenten, però no ho aconsegueixen, així que decideixen fer 3 túnels pels cuals passar per sota del camp i arribar al bosc per tal de fugir d'Alemanya.
Durant 3 anys es passen construint 3 túnels; veuen que si fan 3 túnels no arribaran i llavors decideixen tancar-ne 2 i seguir construint el més llarg.
El dia que els 3 americans estan celebrant el 4 de juliol, un comandant nazi descubreix dins d'un barracó el túnel. Els presoners, en veure que han tancat el més llarg, decideixen reobrir el segon. Al cap d'un any tots ja estan llestos per escapar; esperen que sigui de nit, van passant pel túnel fins arribar al bosc, però un petit error de càlcul fa que el túnel es quedi a 5 metres del bosc, aleshores han d'anar passant d'un en un, fins que els aliats bombardegen el campament. Els alemanys apaguen els llums per no ser detectats, aleshores aprofiten per marxar de dotze en dotze, i quan ja s'han escapat un munt tornen a encendre els llums i n'enxampen un sortint.
Després alerten tot el camp i troben el forat amb tothom a dins, els fan sortir i truquen a tots els pobles propers per informar que s'han escapat 70 homes, els quals, al llarg del dia, capturen i només 15 tornen al camp, 5 s'evadeixen, i els altres són assassinats per la Gestapo.

El tràiler aquí: http://youtu.be/xkwmIDx9RwQ

Nil Taulé, 3r A

dilluns, 9 de maig del 2011

Entrevista a un alumne de l'intercanvi d'anglès

Un any més, els alumnes de 3r d'ESO han participat en l'intercanvi d'anglès amb l'Institut holandès De Nassau (Breda). I poc després, del 7 al 16 d'abril,  els alumnes holandesos van venir a Ribes, van fer un munt d'activitats amb els seus companys i també van estar al nostre centre amb la resta d'alumnes.
La Noa va fer-li una entrevista a un d'ells, el Kevin, per a la Revista:

INTERVIEW WITH KEVIN, STUDENT OF EXCHANGE

1- How old are you? Sixteen.
2- Do you like Sant Pere de Ribes? Why? Yes, because the weather is very nice and I like the people, it's really nice.
3- Do you miss the Netherlands? At the moment no, because there the weather is not nice.
4- Do you have brothers or sisters? Yes, a brother, half brother and half sister (they have another mother).
5- What parties are typical in your country? Which do you prefer? Christmas and Carnival, because with Christmas I get a lot of nice presents. And with Carnival, there is a lot of happy music and you can drink a lot of beer.
6- What do you think about our school? It's nice school, but the building is not really good.
7- What is your lunch time, what time do you eat? I usually lunch at 1 o'clock.
8- In your country, can you smoke in closed rooms? Yes, but not always.
9- What do you think about the Spanish people? Are they prettier than the Netherlands? I like the Netherlands
10- Finally, what has been your best experience here? When I went to the beach, I had a great time.

Thank you, Kevin!

Noa Segado, 3r B

divendres, 6 de maig del 2011

Balconing

Es pot dir que el balconing és una nova tendència que van posar de moda els turistes que venien a passar l’estiu al nostre país. El balconing es va posar de moda a Espanya l’estiu de l’any passat (2010), i consisteix en saltar des d'un balcó a la piscina. Aquesta activitat la solen fer els joves d'entre divuit i vint anys, més joves estrangers, i no se sap per quina raó especialment; podria ser per ambició a superar-se, per mostrar-se més valents o simplement per valentia.
Molta d’aquesta gent no ho fa en molt bones condicions, la majoria han begut alcohol.
El balconing resulta molt perillós, si es té només una petita errada pot ser fatal per a la persona que ho practica. Ja s’han trobat  bastants ferits, però no només això sinó que també hi ha hagut algun mort perquè no han calculat bé la distància i s'han donat un cop al cap.
El balconing s'ha practicat sobretot a les Illes Balears; allà ja feia uns anys que els joves ho havien començat a fer.
Darrerament als hotels han pres algunes mesures; de moment han decidit donar habitacions més baixes al joves turistes, del 1r pis per exemple, perquè això no passi.
Nosaltres pensem que aquesta pràctica és molt perillosa, que està molt malament i que als hotels haurien de posar més vigilància i a més posar multes als qui ho practiquin.

Noa Segado i Kenia Saura, 3r B i 3r A

dimecres, 4 de maig del 2011

Entrevista a Terrence Bieshaar de 2n A



1. ¿De dónde eres?
De Holanda
2. ¿Dónde vivías?
En Haarlem
3. ¿Cuánto hace que estás aquí?
Hace 4 años
4. ¿Qué deporte te gusta?
Me gusta el Baloncesto
5. ¿Cuál fue el primer equipo de baloncesto en el que jugaste?
En el Ribes; luego me ficharon en el Barça
6. ¿Cómo te ficharon?
Primero me vieron en un entreno y luego vinieron a casa
7. ¿Te sientes a gusto en tu equipo?
Sí, sí
8. ¿El hecho de estar en el Barça te influye en el instituto?
Sí, influye mucho por los estudios
9. ¿Si faltas a algún entrenamiento sin motivo, cómo te castigan?
Me castigan sin jugar el partido
10. ¿Si no estuvieses en el Barça, en qué equipo te hubise gustado jugar?
En el DKV Joventut
11. ¿Por qué te apuntaste a baloncesto aquí en Ribes?
Porque en Holanda también jugaba
12. ¿Y si tuvieses que elegir entre en baloncesto o los estudios?
Elegiríael Baloncesto

Gracias Terrence!

Luis Alberto Bejarano, 3r A

dilluns, 2 de maig del 2011

La primera vegada que...

La primera vegada que vaig venir del Marroc a Catalunya. Primer vaig anar a viure a un poble que es deia Bonavista, no coneixia a ningú allà, no sabia parlar ni el català ni el castellà, no entenia res del que em deien. Vaig anar al cole i allà vaig anar aprenent. La primera llengua que vaig aprendre va ser el català perquè anava a l’aula d’acollida i allà vaig aprendre moltes coses. Al principi veia que el català era difícil perquè havien paraules que no les sabia pronunciar i em costaven, de pronunciar; però els companys i les companyes m’ajudaven molt; després també vaig anar aprenent el castellà. Feia classes extres després de sortir de classe, a les 5:00.
Més tard van passar els anys i vaig aprendre els dos idiomes; vaig aprendre moltes coses i després vaig venir a Sant Pere de Ribes i aquí vaig conéixer a molta gent nova a l’institut.

Soumia Ismaili, 3r B