divendres, 27 de novembre de 2009

Estalviant vida?


Ens acostumem a viure en apartaments i a no tenir cap altra vista que no siguin les finestres del voltant; i com que no tenim vistes, ens acostumem a no mirar cap enfora…
I com que no mirem cap enfora, ens acostumem a no obrir del tot les cortines; i com que no obrim del tot les cortines, ens acostumem a encendre el llum més d’hora.
I a mesura que ens hi acostumem, oblidem el sol, oblidem l’aire, oblidem l’espai…

Acostumem a despertar-nos sobresaltats perquè se’ns ha fet tard;
A prendre’ns el cafè corrents perquè arribem tard…

…A llegir el diari a l’autobús perquè no podem perdre temps; a menjar un entrepà perquè no tenim temps de dinar; a endormiscar-nos al tren perquè estem cansats; a sopar ràpid i a anar-nos-en a dormir sense haver viscut el dia.

Ens acostumem a pensar que les persones properes a nosaltres sempre hi seran…
… I a creure que estan bé, sense preocupar-nos de comprovar-ho…

…I esperar tot el dia per finalment, sentir a través del telèfon:

-“és que avui no em va bé…”

-“a veure si ens veiem…”

-“quedem la setmana vinent”.

A somriure a les persones sense rebre’n un somriure.
A ser ignorats quan necessitem que ens tinguin en compte.
I si la feina no ens motiva, ens consolem pensant en el cap de setmana.



I si el cinema està ple, ens conformem a seure a la primera fila, encara que hàgim de tòrcer el coll. I si el cap de setmana no tenim gran cosa a fer o anem curts de diners, ens en anem a dormir d’hora, perquè sempre tenim el son endarrerit.

Ens acostumem a estalviar la vida…

…que a poc a poc es gasta i, un cop gastada, ENS PERDEM VIURE-LA…!!

Hi ha una dita que diu:

“La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d’avantatge”.



El temps no es pot agafar i molt menys emmagatzemar-lo.
La nostra existència transcorre a gran velocitat; però mentre tinguem vida, tindrem l’oportunitat de canviar els nostres hàbits, de tenir una existència de més qualitat, d’aprofitar i gaudir de cada respir, de cada batec del nostre cor.
No transformem la nostra vida en una rutina inútil que ens faci infeliços!

La vida posa al nostre abast tots els elements per poder ser feliços i estar satisfets.
La vida no s’ha d’estalviar… CAL VIURE-LA PLENAMENT!!!


Marta López, 2n B

3 comentaris:

  1. RAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAQUELLLLLLLLLLLLLLLLLL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    POTS PENJAR MES COSES EEEE COM LA MEVA ENTREVISTA A ALLEN IVERSON COI

    ResponElimina
  2. ohhh com m'agradat!
    Pues es vritat tenim que viure lu millor possible la nostra vida, i disfrutar-ho lu mes possible!
    M'agradat molt!

    ResponElimina
  3. el ultim missatge era jo!

    Andrea Gongora

    ResponElimina