Rincón de poesía

Avui inaugurem la secció "El racó de poesia / El rincón de poesía" on podreu escriure les vostres composicions poètiques. Els pimers en estrenar-se són dos alumnes de 2n A, La Mina i el Kevin, que varen escriure aquests poemes amb la Lola Giraldo a classe de Castellà. Espero que us agradin:

REGALA                                                                                          POEMA

-Regala alegrías, amor y simpatía,                                                ¡Lo tiramos!
¡dos poemas al precio de uno!                                                     Tenemos de todo,
Tú trae las palabras, y yo te hago poesía.                                    sábanas, toallas y
-¡No se vaya! Haré lo que pida,                                                     colchas de verano
ya sea amor, traición o armonía.                                                    para sus madres, hijas,
Regala a tu novia, madre, hijo, abuelo,                                          monjas o cuñados.
un verso que le lleve al cielo,                                                          ¡Lo tiramos!
y recorra los armoniosos días,                                                       De todo lo bueno
para que piense en lo que le da la vida.                                        y nada de malo,
-¡Venga por aquí! Le gustará lo que hay,                                      bonito y bonito,
de todo encontrará                                                                          para su bolsillo.
y no se arrepentirá. 

¡Dos poemas al precio de uno!                                                      Kevin Díaz García, 2nA

Quédese y espere su turno;

cuando llegue, no se decepcionará,

regalará y regalará

y esto en la vida le ayudará

a compartir.

Mina Leprevost, 2n A                                           

Sobre la lectura

Todos leemos. Incluso sin querer. Pero leemos. Leer nos aporta información, de todo tipo. Además es una buena actividad coger un libro, relajarnos y encontrarnos sólo con la lectura. La lectura es una buena forma de aprender cultura general, mejorar la ortografía y ampliar vocabulario. También te convierte en una persona analítica, reflexiva y crítica; agiliza la mente. ¡Y no sólo eso! Te ayuda a desarrollar tu propia imaginación y a redactar aún mejor.

Todos sabemos que leer es bueno, pero algunos no somos siempre conscientes de las ventajas que comporta. Aún así, muchas personas leemos por puro placer, pero no es hasta más tarde cuando notamos las ventajas de la actividad. Leer es la mejor forma de aprender a analizar. Está bien hacer comentarios de texto de lo que hayamos leído, eso nos ayudará a reflexionar, y así criticar los aspectos positivos y negativos de lo que hayamos leído.

Para todo eso, es fundamental captar el mensaje correcto. Cuanto más leamos, más fácil nos será con el tiempo. Iremos ampliando nuestro vocabulario y así, poco a poco, agilizando nuestra mente.

Para los que nos gusta escribir, leer es una de las mejores actividades que podemos hacer. Luego nos es más fácil redactar, y además, leer nos ayuda a desarrollar nuestra imaginación y a crear nuestras propias historias. De hecho, los mejores escritores dicen que para escribir bien, leer mucho es primordial.

Deberíamos dedicar cierto tiempo de nuestra vida a la lectura. En un año leemos un promedio de doce libros, así que deberíamos elegir bien nuestras lecturas para que puedan aportarnos un mayor conocimiento y un buen entretenimiento. En definitiva, leer permite la conexión de las ideas previas de la persona, que son valoradas y contrastadas, y así constituyen una gran fuente de conocimiento.

Laerke Saura, 4t B

Entrevista a un alumne de 1r d'ESO

Hem decidit fer l'entrevista al Roger Ciré que és un nou alumne de 1r d'ESO A.

1- Quins son els canvis més importants del col·legi l'institut? 

Aquí fem mes hores de treball, es mes difícil.

2- Què et semblen els projectes d’àmbit i els treballs en grup?  

És divertit i és millor que els treballs individuals.

3- T’agrada l’institut?  

Sí, perquè m’agraden les noves classes.

4- Què et sembla fer els treballs amb ordinador? 

Crec que és més divertit.

5- Què et sembla estudiar en barracons i no en un edifici? 

em sembla estrany perquè són més petits.

6- Quines matèries t’agraden més? 

Educació Física, Música, Optativa i Tecnologia.

7- Que t’agradaria ser de gran? 

M'agradaria se jugador de futbol o policia o fotògraf.

8- Fas algun esport?Quin?  

Sí, faig futbol.

9- Quantes hores estudies al dia? 

Més o menys 1 i mitja, depèn del dia.

10- Tornant a l'institut, et sembla gran el pati? 

Sí.

11- Què et sembla el menjador? 

Crec que el menjar no està molt bo.

12- Trobes a faltar el col·legi? 

Sí.

13- A quin col·legi anaves? 

Anava al CEIP Les Parellades.

14- Veus difícil l'institut i el curs de 1r? 

Depèn de les mataries (em semble difícil Socials i Naturals).

15- T’agrada la Revista de l'institut? 

Sí, hi he entrat algun cop i està molt bé.

Moltes gràcies Roger i benvingut a l'INS Montgròs.

Aitor Ciré i Marc Raventós, 3r A

Entrevista a un alumne de Batxillerat

Entrevista al meu germà, el Gorgo Góngora Jiménez. 

Aquesta entrevista li faig al meu germà perquè mai li he fet una entrevista sobre la seva vida i m’agradaria saber una mica més.

1. Què és el que t’agrada més del teu institut, Can Puig?

M'agrada l'ambient.

     2. Què et sembla haver passat a 2n de batxillerat i no haver repetit 1r encara que no vas aprovar-ho tot? Et sembla just o injust?

Just. Perquè em mereixia passar. Ara estudio algunes matèries de 1r i altres de 2n.

     3. Quina assignatura t’agrada més de batxillerat?

M'agrada Cultura Audiovisual.

     4. Què és el que et sembla més difícil de batxillerat?

Per a mi l'Anglès.

     5. Creus que podràs acabar el batxillerat? Saps ja què vols fer després?

Encara no ho sé.

     6. Què vas pensar quan et van dir aquest estiu que ja podies treballar?

Doncs estava content.

     7. T’agrada’t l'experiència de treballar per primer cop?

Sí, m'ha agradat.

     8. En aquest moment t’agrada treballar els dies d’institut? I els caps de setmana?

No gaire.

     9. Voldries seguir treballant o deixar-ho ja? 

M’ha agrada’t, però ja ho he deixat.

          10.  Què t’agrada’t més d’aquest treball?

          Res en especial. Perquè ha sigut el meu primer treball i era tot bastant complicat.

Moltes gràcies!

Andrea Góngora, 3r B

¿Bachillerato en el INS Montgròs?

Nuestro Instituto, el Instituto Montgròs de Sant Pere de Ribes, situado en la comarca del Garraf se presenta ante una encrucijada: eliminar la posibilidad de realizar el bachillerato y los ciclos formativos, pues en el pueblo ya hay otro Instituto que los imparte. Ningún profesor ni tampoco la dirección del centro están de acuerdo con el cambio de planes ya que nuestro Instituto actualmente está formado por siete barracones que acogen hasta 4º de ESO y el Departament d’Educació nos prometió un edificio y al menos una línea de bachillerato para el curso 2010-2011.

Tras numerosas quejas por parte del AMPA del centro y de la dirección, seguimos sin confirmación. En mi opinión, parece evidente que no vamos a tener bachillerato, puesto que si ya tardan tanto en construir el edificio, ya ni querrán hablar de aumentar los estudios. Eso mismo debieron de pensar en el Ministerio de Educación ya que pensaron construir el nuevo centro con cuatro líneas de ESO y nada más quizá porque el otro Instituto, Can Puig ya tiene la demás oferta.

Pero lo que no tienen en cuenta es que cada vez son más los alumnos que empiezan un nuevo curso, por ejemplo en nuestro caso, ya hemos llegado a los 200 estudiantes, por lo que un solo centro con bachillerato para todos es insuficiente. Además el Departament tampoco tiene en cuenta a los alumnos que desean hacer el bachillerato artístico pues solo hay un centro en toda la comarca donde pueden cursarlo (en el IES Dolors Mallafré, en Vilanova). Ello implica un desplazamiento obligatorio.

En conclusión, el hecho de que se construya ya el edificio y que además ofrezca alguna línea de bachillerato es hoy todavía una incógnita. Tanto alumnos como padres y profesores estamos en total desacuerdo con el retraso y con la posibilidad de que el Instituto se quede simplemente con la Educación Secundaria Obligatoria.

Clàudia Raventós, 4t A

29-S: vaga general

El dimecres passat, dia 29 de setembre, hi va haver vaga general, això vol dir a tot el país. La vaga va ser convocada pels sindicats que protestaven contra la reforma laboral que va aprovar fa poc el Govern de Zapatero. Com era un dia de vaga de treballadors,  els noi/es estàvem obligats a venir a l’institut; però els professors ens van repartir una carta informativa on es demanava una autorització conforme si no venies a classe. A l'institut va venir poca gent, alguns alumnes 1r d'ESO (unes 10 persones), de 2n d'ESO només 4 alumnes i de 3r érem 7; de 4t no va venir-ne cap. En general la sensació era de molta tranquil·litat durant tot el matí. Però sembla que pels carrers d'algunes ciutat no va ser així. No vam fer classe, a no ser que el professor que ens toqués a aquella hora hagués vingut. De fet van venir a treballar poquets professors, però eren la majoria (Begoña, Carme, Raquel, Ximo, Jesús, Laura....), i també les conserges.

A l’hora del pati no ens van obrir la pista perquè érem poquíssims alumnes i vam jugar o parlar pel pati i a la 1 ens en vam anar cap a casa. 

Óscar Pareja, 3r A

Castelo dos Mouros

El Castell de Sintra (en portuguès Castelo de Sintra), també conegut popularment com Castelo dos Mouros, a Estremadura, es troba a la vila de Sintra, concretament a la freguesía de São Pedro de Penaferrim, Concejo de Sintra, Districte de Lisboa, a Portugal.

Eatà situat sobre un massís rocós, aïllat en un dels cims de la Serra de Sintra. Des de les seves muralles es gaudeix d'una vista privilegiada de tota la zona i fins i tot de l'Oceà Atlàntic.

El castell té moltes banderes de tot el món; és un castell bastant gran i té molts recorreguts on el marroquins s’amagaven quan el portuguesos els van envair (d'aquí el seu nom poular).

Opinió Personal:

Jo l'he visitat aquest estiu ja que vaig estar dues setmenes de vacances per Portugal i crec que el castell és un lloc molt interessant i em sembla que podríeu anar a veure’l si passeu a prop o si passeu alguns dies vacances a Portugal.

A més també us recomano visitar les platges de la costa de Caparica que són immenses i molt boniques.

Marc Raventós, 3r A

Delincuencia juvenil

Cuando los humanos cometemos un crimen grave, somos enviados a la cárcel durante un tiempo prolongado o indefinidamente. Sin embargo, esto solo afecta a los mayores de edad; a los menores no se los envía a la cárcel, sino que se los deja impunes. ¿Deberían reducir la edad penal?

Dicen que los menores de 18 años aún no son conscientes de lo que hacen. Entonces, como no saben lo que es matar a alguien, no los castigan. Eso es mentira. Yo, por ejemplo, con 15 años sé perfectamente lo que significa eso. Un niño de 6 años quizá no sea consciente de qué es la muerte, pero a partir de los 10 años, más o menos, ya pueden entender el concepto.

Cualquier persona que incumpla la ley debe ser castigada. Entonces, ¿no deberían también ser castigados los adolescentes? ¿No están desobedeciendo la ley?

Si les dejan mayor libertad para cometer crímenes sin ser castigados, aumenta el índice de criminalidad juvenil. Los jóvenes, al saber que no se les castiga, quizá seguirán ejerciendo la delincuencia.

La reducción de la edad penal favorece al Gobierno porque no tendrá que reforzar ni fortalecer las medidas para prevenir la incidencia de conflictos de adolescentes con la ley.

El castigo que les imponen a los jóvenes que cometen un delito es demasiado suave. Si pusieran castigos más duros, los jóvenes no cometerían tantos, y la delincuencia juvenil disminuiría.

Nigel Cantwelll, especialista en el tema, afirmó que “una política de justicia juvenil no es una política si no incluye la prevención”. Con esto quiere decir que si no prevenimos la delincuencia juvenil, no podemos hablar de justicia juvenil.

En conclusión, los menores de edad deberían ir a la cárcel por cometer un delito grave, ya que son conscientes de lo que hacen y deben ser castigados por ello. Eso disminuiría la delincuencia juvenil y haría de nuestra sociedad un lugar mejor.

Xènia Rodríguez, 4t A

Nador

Jo cada any vaig al Marroc, i del Marroc vaig exactament a la ciutat on vivia fins als 4 anys, que es diu Nador. Allà tinc quasi tota la meva família: els meus tiets, tietes, avis, àvies, oncles, etc. I sempre els visito.

És una ciutat molt bonica i molt gran; el centre de la ciutat té uns 180.000 habitants.

La llengua que es parla és l'amazic, que ve de l'àrab també però és una llengua diferent. Nador és la capital de la província del mateix nom. Està situada a 15 quilòmetres aproximadament al sur de la ciutat espanyola de Melilla. L’alcalde d’aquesta ciutat es diu Mohamed Aamar.

Abdelilah Azghough, 3r B

Vallclara

Vallclara és el penúltim poble de Tarragona i pertany a la comarca de la conca del Barberà. Vallclara és el poble dels meus avis, allà hi tenen una casa i cada cop que podem hi anem a passar uns dies. Es tracta d'un poble de muntanya molt bonic però molt petit , al poble viuen menys de 100 persones i ens coneixem tots. Per a mi el més interessant que té són muntanyes, la piscina on podem anar a l'estiu, i també una parada amb un restaurant-bar  on hi va gairebé tota la gent. Vallclara té uns 4 carrers, però són tots molt bonics ja que és un poble amb molta història; per exemple  hi ha unes coves que es diuen "les coves dels gitanos " on la gent del poble s’amagava durant la guerra civil. 

Altres peculiaritats és que només hi ha una botiga, que és molt petita, i un forn on fan el millor pa que he tastat mai. I a els voltants estan plens de móres, boníssimes també.

A Vallclara tota la gent es reuneix a la plaça i fan sopars, mentre els nens juguen a futbol.  A l'estiu ve molta gent de vacances i passegen pels pobles del costat com Montblanc o Vimbodí . 

La festa major de Vallclara és molt entretinguda perquè es fan concursos molt divertits com per exemple: carreres de sacs concursos de qui menja mes ràpid, i també preparen dinars i activitats tots els dies, per això la gent se'n va a dormir molt tard durant els dies de festa, És típc per la festa major fer unes postres molt bones que es diu "orelleta" que porta sucre i està realment boníssima.

Aitor Ciré, 3r A

Un futuro sin tabaco

Hoy en clase de Lengua hemos leído un artículo titulado “Un futuro sin tabaco” que habla sobre la posibilidad de endurecer la ley antitabaco y prohibir que se fume en todos los lugares públicos cerrados.

Creo que aprobar unas medidas más duras sería una buena forma de hacer que varias personas dejen de fumar o reduzcan la cantidad diaria. Además, fumar en lugares públicos es peligroso para niños o personas con enfermedades. Y hay gente a la que le molesta muchísimo el humo del tabaco y deberíamos respetarlos. No cuesta nada salir a la calle y luego volver a entrar en un establecimiento.

La noticia es muy interesante y agradeceríamos que la ley antitabaco llegara finalmente a España.

Iris Ayas, 4t A

Dólar, Granada

Dólar és un poble d'Andalusia; es troba a la província de Granada i té al voltant els pobles de Ferreira, la Calahorra i Huenega. Dólar és un poble d'uns 300 habitants per tant es tracta d'un poble petit. La majoria de gent que hi viu allà és gran; també hi ha alguns joves, però massa. Les casses son variades i fins i tot n'hia ha fetes de fang encara, i els sostres són d'oreneta ( hi ha pals que uneixen les orenetes i són molt grans i molt confortables). El poble estè envoltat de camps (cultius).

Allà hi vaig tots els estius perquè els avis són d’allà. Sempre em quedo a casa d'ells; viuen dalt d’una muntanya, gairebé a dalt del tot. des d'allà pots observar que alguns carrers no estan asfaltats i no poden passar-hi cotxes.

En aquesta casa ens ajuntem els meus avis, els meus pares, i el meu tiet. Durant les vacances jo normalment vaig sol pel poble perquè és bastant petit.

Hi ha una Festa Major també i surt una processor pel poble. A més hi posen una fira també amb atraccions, etc..., on els nois i noies s'ho poden passar molt bé.

Óscar pareja, 3r A