No sabria dir quin ha sigut el millor dia de la meva vida, però sí que recordo i m’han explicat uns quants en els que he estat molt feliç: el meu primer aniversari, la meva primera mascota, un dia de Reis en què em van portar un cotxe gran de bateria ...
Us explicaré el dia de la meva primera mascota.
Jo sempre demanava una mascota als pares, però ells sempre en donaven llargues i em deien:
porta molta feina, no tindràs temps per cuidar-la, l'hauràs de netejar, si marxem de vacances hauràs buscar algú que se la pugui quedar... Sempre hi posaven “peròs” i tot aquest sermó cada vegada que obria la boca amb el tema de la mascota; això va durar uns anyets, però per fi va arribar el dia.
Un 29 de juliol el dia del meu sant (Santa Marta) vam anar al Mata de Vilanova, que és una botiga d’animals.
Els meus pares van dir que triés una mascota no gaire gran (tipus hàmster, conill...). Estàvem donant una volta per la botiga, quan vam veure la noia que s’encarrega de netejar-los i donar-los menjar. Tenia una fura a les mans, no sabíem què era, ni havíem vist mai una espècie com aquesta. Li vam preguntar si aquell “animaló” servia d’animal de companyia; la noia ens va dir que les fures eren molt divertides, que era com un gat o un gos, i que podia viure fins a 13 o 14 anys, que l’únic que necessitava aquest animal era que juguéssim amb ella, que l’ensenyéssim...
I així és com va començar la història de la meva mascota, tot i que la meva mare no estava del tot convençuda, perquè deia que amb els ulls vermells i tota blanca semblava una rata, (i després em diu que el físic no és el més important...). Al meu pare li va fer gràcia des del primer moment, i a mi per suposat també (tot i que al principi li tenia una mica de por, perquè cridava molt i feia l’intent de mossegar).
Entre “sí”, “no” i “no sé”, la Shura va venir cap a casa!
Ara ens l’estimem molt, i és molt divertida, perquè juguem a fet i amagar, al pilla-pilla, a pilota... I ENS HO PASSEM MOLT BÉ !
La vida és una rutina, que cada dia està plena de diferents experiències i emocions, que les vivim intensament i de diferents maneres.
Segur que cada dia vivim experiències inoblidables, però és gairebé segur que l’endemà en viurem una de millor.
Us explicaré el dia de la meva primera mascota.
Jo sempre demanava una mascota als pares, però ells sempre en donaven llargues i em deien:
porta molta feina, no tindràs temps per cuidar-la, l'hauràs de netejar, si marxem de vacances hauràs buscar algú que se la pugui quedar... Sempre hi posaven “peròs” i tot aquest sermó cada vegada que obria la boca amb el tema de la mascota; això va durar uns anyets, però per fi va arribar el dia.
Un 29 de juliol el dia del meu sant (Santa Marta) vam anar al Mata de Vilanova, que és una botiga d’animals.
Els meus pares van dir que triés una mascota no gaire gran (tipus hàmster, conill...). Estàvem donant una volta per la botiga, quan vam veure la noia que s’encarrega de netejar-los i donar-los menjar. Tenia una fura a les mans, no sabíem què era, ni havíem vist mai una espècie com aquesta. Li vam preguntar si aquell “animaló” servia d’animal de companyia; la noia ens va dir que les fures eren molt divertides, que era com un gat o un gos, i que podia viure fins a 13 o 14 anys, que l’únic que necessitava aquest animal era que juguéssim amb ella, que l’ensenyéssim...
I així és com va començar la història de la meva mascota, tot i que la meva mare no estava del tot convençuda, perquè deia que amb els ulls vermells i tota blanca semblava una rata, (i després em diu que el físic no és el més important...). Al meu pare li va fer gràcia des del primer moment, i a mi per suposat també (tot i que al principi li tenia una mica de por, perquè cridava molt i feia l’intent de mossegar).
Entre “sí”, “no” i “no sé”, la Shura va venir cap a casa!
Ara ens l’estimem molt, i és molt divertida, perquè juguem a fet i amagar, al pilla-pilla, a pilota... I ENS HO PASSEM MOLT BÉ !
La vida és una rutina, que cada dia està plena de diferents experiències i emocions, que les vivim intensament i de diferents maneres.
Segur que cada dia vivim experiències inoblidables, però és gairebé segur que l’endemà en viurem una de millor.
Marta López, 2n B
a quest text esta molt be perquè expliques coses que fa etc...
ResponEliminakenia saura, 2n A
Quina rata més estranya oi?
ResponEliminaApa, no és una rata...
ResponEliminaho sembla ;)
ResponEliminaNo, fixa't en la cua i la llargada del cos...
ResponEliminaes una serp amb potes!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaés una rata amb potes xd
ResponEliminaAquesta és aquella que escombrava l'escaleta???
ResponEliminaNo, no és aquesta...
ResponElimina