dijous, 31 de març del 2011

Crackòvia

Aquet programa el fan a TV3 cap a les 22.00 del vespre tots els dilluns per la nit.
Crackòvia va de l'esport o millor dit fa parodies de l’esport i imiten alguns futbolistes del Barça, de l’Espanyol i del R. Madrid. També imiten als diferents presidents de cada club.
El que fan és imitar tot el que han fet o ha passat durant la setmana anterior; per exemple, si juga el Barça vs Madrid i hi ha algun tema destacat doncs en fan una parodia d’aquella cosa.
També fan el "cara a cara" que és quan s’enfronten el jugador i l'imitador del jugador; els pregunten coses i cadascú ha de respondré, llavors la resposta que dóna l'imitador ha de ser semblant a la del jugador.
A més imiten alguns programes d’esport com Efectivament, Punto pelota, etc... Imiten sobretot els debats que fan.
M’agrada Crackòvia perquè fan paròdies molt bones i et fan riure de valent; a sobre els que fan el programa són molt bons actors. I una altre aspecte que m’agrada és que al final posen les preses falses.
Per tot això us el recomano, ESTÀ MOLT BÉ!

Kenia Saura, 3r A

dimecres, 30 de març del 2011

La revolta de Líbia contra Gadafi


Com tots sabeu a hores d'ara, hi ha hagut una gran revolta a Líbia en contra el dictador Gadafi, el qual ha començat a matar a la població de Líbia amb el seu exèrcit començant així una guerra civil. Europa i altres països han volgut arreglar el problema i, a l'ordre de l'ONU, França ha sigut el primer en intervenir, bombardejant als aliats de Gadafi amb avions. Espanya ha enviat dos avions i un submarí, els quals estan preparats per actuar a la ordre de l'ONU, i Gadafi ha amenaçat d’atacar el mediterrani. No sols hi ha revolucions a Líbia, sinó que gairebé tots els països àrabs estan reaccionant contra els seus dictadors. Com que el més destacat ha estat Gadafi, el qual ha emprès aquesta guerra acusant la població de “Hitler” i dient que han de morir, ja que –segons diu ell- han tractat de destruir l'Islam. El tema empitjora cada cop més, ja que Gadafi no es rendeix, i a més amenaça als països que volen intervenir-hi. Hi ha qui diu que Gadafi és capaç de desenllaçar una tercera guerra mundial, així que estigueu atents a les darreres notícies per veure com acaba tot això...

Tot de Deú Herrera, 3r A

divendres, 25 de març del 2011

Un dia qualsevol

Hola, escric això perquè no tinc res millor a fer, porto tot el dia repartint el diari pels carrers, i se m'ha tornat a trencar la roda de la bicicleta, però m'és igual perquè demà, dia 18 de març de 1984, compleixo 16 anys, i ja començaré a tenir un salari gràcies al senyor Martí, que em deixa treballar a la seva fusteria; començaré a estalviar i així quan tingui 18 anys poder comprar-me un cotxe i portar-hi els amics i les amigues.
Però ara he de pensar en la meva festa de demà, i si tindré el valor per convidar la Carla, no sé si podré fer-ho, però s'ha d'intentar.
El meu pare ja m'ha dit que em regalarà aquella pilota de futbol que sempre veig a l'aparador de la botiga d'esports; espero que sigui això perquè com em regalin el mateix que tots els anys...: una samarreta i un llibre.
La samarreta li regalo al meu germà petit, i el llibre el cremo per Sant Joan...
Si la mare estigués viva, em fotria una bona bronca per fer el que faig amb el que em regala la família; si ella estigués, tot seria millor.

Nil Taulé, 3r A

dimarts, 22 de març del 2011

El messenger i les xarxes socials

El messenger és un programa que serveix per parlar amb els teus amics sense tenir la necessitat d'estar amb ells aquell moment. El messenger és un programa molt popular i molt utilitzat, sobretot entre els joves: molta gent té el costum de tenir-lo inicitat gairebé sempre.
Les xarxes socials també estan molt de moda avui dia i cada vegada n'hi ha més tipus, és a dir, n'hi ha per a tots els gustos, com per exemple el tuenti, twiter o facebook. Entre els joves la que més s'utilitza és el facebook. Aquesta xarxa social va ser creada per Mark Zuckerberg, i es tracta d'una aplicació que et permet mantenir contacte amb qualsevol persona que tingui un correu electrònic. Personalment crec que el facebook està molt bé perquè et permet saber coses sobre els altres, sobre els teus amics o contactes, com ara les fotos que hi pengin, la informació del mur, que és el lloc on ells pengen el que volen.
Jo us recomano que si teniu facebook depèn de quines coses de privacitat us les poseu només perquè les puguin veure els amics.
I també penso que  tenir amics al facebook està bé perquè pots trobar gent que fa anys que no veus o que viuen en un altre lloc i així parlar, veure les seves fotos o saber què estan fent actualment.

Francesc Pérez, 3r B

diumenge, 13 de març del 2011

Nina

Aviat agafaré l’autobús. Encara no he trobat la Nina, i porto dues hores passejant pels carrers buscant-la, a veure si apareix. Sé que si camino lentament i tinc paciència, tard o d’hora apareixerà davant meu. I aleshores, no tinc clar que és el que faré. No ho tinc clar, perquè mai tinc les coses clares. Potser per això busco la Nina: ella segur que me les deu poder aclarir.
Fa uns minuts que dubto. No sé si passar pel carrer que em duu fins la parada de l'autobús, o creuar-ne un altre i agafar el de mitja hora més tard. Aleshores arribaré a casa i els meus pares em renyaran, perquè avui havia quedat amb ells. Els he dit que arribaria puntual, per anar a veure al meu cosí al cementiri.
El meu cosí va morir fa cosa de dues setmanes, sense raó aparent. D’un dia per l’altre era mort, i al següent, enterrat. No van cremar-lo, és a un taüt, ell sol, però jo sé que li hagués agradat ser enterrat acompanyat d’algú. Segurament amb la Barbie que té des de petit, i que ell, encara amb disset anys, estimava amb tot el seu cor. Tot el poble ho sabia això, i era el motiu pel qual a l'institut es reien d’ell. El meu cosí mirava, a qualsevol persona que l’atacava amb les paraules, amb els seus ulls marrons com la xocolata, sense dir res. Jo molts cops li preguntava per què no es defensava. Aleshores acotava el cap, com si n’estigués penedit, però després el llevava decidit i em deia “Ja veuràs... La meva Barbie no és només una Barbie. I té nom”. Aleshores només podia fer que sí amb el cap, i ell ja no deia res més al respecte. Això sí: mai vaig saber com es deia aquella Barbie.
Ara mateix duc l’abric negre del meu cosí, que encara fa olor a ell. Això em fa por. Cada cop tinc més clar que el meu cosí no és mort, i que ara mateix està esperant algú que vingui a ajudar-lo a sortir d'allà sota de terra. Sé que s’està morint de calor allà..., i segur que deu ser una sensació molt claustrofòbica i desagradable. Deu cridar, de tant en tant quan sent passes sobre seu, quan sent que tot el mon l’aixafa. De la mateixa manera de quan se’n reien d’ell. No sé què deu cridar, però està desesperat, mort de fàstic. Quan vagi al cementiri amb els meus pares, ell serà sota terra, cridant-me que encara no és mort, i jo faré veure que no l’escolto.

Laerke Saura, 4t B

divendres, 4 de març del 2011

Dijous Gras


Dijous Gras és una festa típica a les nostres terres i és el primer dia de Carnaval, la festa que l'inaugura. Hi ha de costum que aquest dijous les escoles se’n van a la muntanya i allà es menja truita i merengues de postres. També és típic menjar botifarra i coca de llardons per esmorzar, dinar o sopar. A més els nois i noies de cada poble tenen com costum anar pels carrers i tirar-se merengues i ous. És molt espectacular a Vilanova, per exemple, on els carrers principals de la ciutat queden ben blancs, i dolços, segurament. L’únic inconvenient és que de vegades, alguns nois fan actes de vandalisme i trenquen coses del carrer, o tiren ous als aparadors de les botigues, tot i que està prohibit. 
Un altre menjar típic i clàssic a les nostres ciutats és el xató; en moltes de les escoles preparen a la classe xató. I s’ha de vigilar quan es menja merengue perquè no te l'esclafin a la cara.

Àlex Montero, 3r B

dijous, 3 de març del 2011

Lazarillo de Tormes

Recomano aquest llibre, El Lazarillo de Tormes, que m’he llegit aquest segon trimestre per castellà, ja que és un llibre diferent a tots els altres. El protagonista d’aquesta història és un noi de la nostra edat, més o menys. El Lazarillo, té diversos amos al llarg de la seva vida; molts d’ells el maltracten i no l’alimenten, fins i tot en una ocasió, ell va haver de mantenir al seu amo. És a dir, que és un noi que ha tingut una vida molt dura, sobretot si la comparem amb la nostra. Però no acaba així. Quan ja és gairebé un adult canvia la seva sort, es casa i troba un treball de pregoner en un poble.
Aquest llibre és diferent, ja que el protagonista també és diferent a tots els altres; és un noi sense res, ni casa ni família ni diners... L'autor és anònim, perquè es critica molt a l’església i si l’autor l'hagués signat segurament l’haurien castigat.

Albert Pérez, 3r B

dimecres, 2 de març del 2011

Entrevista a Helena López, alumna de 4t B

1. Ets fumadora?
Sí.

2.Quants anys portes fumant?
Fa 2 anys i pico.

3. Què et produeix el tabac?
No m’aporta res de bo, però sento que em relaxa, encara que no sigui veritat.

4. Et fica nerviosa?
De vegades.

5. Normalment, quan et ve de gust encendre't un cigarret?
A l’hora del pati.

6. T’agradaria deixar de fumar?
Sí.

7. Alguna vegada has pensat en deixar de fumar?
Moltes vegades.


8. Mai ho has aconseguit?
No.

9. Què penses sobre la nova llei antitabac?
Per una part està bé, perquè no és just que les persones no fumadores hagin de fumar passivament, però tots aquells bars o restaurants que han fet reformes per fer una part per a fumadors, tots aquells diners que han invertit per a la reforma, és com si els haguessin llençat a la brossa, i no és just.

10.T’ha afectat molt?
Una mica, perquè he de sortir dels locals per fumar-me un cigarret.

11. Com et sents quan vas a un bar a prendre un cafè i no et pots encendre un cigarret?
Depèn del bar me l'encenc, no, no és broma! Em molesta bastant.


12. Has provat alguna cosa més que no sigui tabac? Què?
Sí, derivats de plantes.


13. T’agradaria dir alguna cosa, o afegir algun comentari per aquelles persones que fumen?
Que ho deixin abans d’enganxar-se, i que la gent que no fuma que no comenci, perquè no és res bo.

Denise Palma, 3r A