El 23 de febrer d’ara fa 30 anys, la jove democràcia espanyola va viure una de les proves més difícils. Militars espanyols nostàlgics de l’antic règim franquista van protagonitzar un intent de cop d’estat militar que hauria pogut acabar en una massacre o en una nova dictadura.
El relat d’aquella jornada s’adreça a tots els que érem massa joves per comprendre res, com jo mateixa, com als nois i noies nascuts en el darrers 15 anys del segle XX. Com diu la dita: “Aquell qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la”.
Han quedat gravades a la memòria dels espanyols les frases: “Quieto todo el mundo” i “Todos al suelo” pronunciades pel Coronel Tejero en el moment en què va irrompre en el Congrés dels Diputats a punta de pistola aquell dia de febrer a mitja tarda. El dia no és casual, s’estava votant el nomenament d’un nou president, Leopoldo Calvo Sotelo.
Des d’aquell moment s’inicien unes hores de pànic i d’incertesa dins i fora del Congrés. Els diputats quedaven segrestats dins de la Cambra, l’edifici que representa la sobirania popular, que acabava de ser violada. Càrrecs militars no implicats en el cop van demanar al Tinent Tejero la rendició, però aquest es va mantenir ferm i va amenaçar fins i tot matar a qui es resistís.
Ja de nit, un altre cap militar protagonista del cop, el Tinent General Milans del Bosch, va fer sortir els tancs pels carrers de València. Gairebé al mateix temps, s’ocupen punts claus a Madrid, la televisió i algunes emissores de ràdio.
Dins del Congrés els militars discuteixen i negocien com formar govern. Alhora, el rei Joan Carles I intenta restablir l’ordre. A la matinada, ofereix un discurs retransmès per la televisió on, defensant la Constitució, demana restablir l’ordre i desautoritza als autors del cop. Es dóna per fracassat el cop d’estat i al llarg del dia 24 s’entreguen i detenen els assaltants.
En el judici que va seguir el 23-F van ser jutjades 30 persones. Les penes de presó més dures van ser de 30 anys pels protagonistes del cop, però es van beneficiar d’indults i en pocs anys ja estaven en llibertat.
Històricament i política aquests fets de febrer van ser un cop d’atenció a la recent estrenada democràcia, va consolidar la monarquia i a Joan Carles de Borbó com a Cap d’Estat, i s’inicia el camí cap a la consolidació de sistema democràtic.
Begoña Gairín, professora de Ciències SocialS de l'INS Montgròs
Ho trobo un tema bastant interessant, ja que fa 30 anys que ha passat i encara es recorda.
ResponEliminaHem va semblar molt fort lo que van intentar fer, però els temps han canviat.
Va ser una nit dura per els espanyols pero finalment tot va acabar be i es un tema molt interessant.
ResponEliminaPer el que es veu aquest tema es molt important, nose qui era el senyor, però s'ha fet famós amb aquest tema, jo crec que s'ha de ser molt valent per fer el que va fer aquell senyor.
ResponEliminaL'intent de cop d'Estat és un fet que no hauríem d'oblidar mai i una sort que puguem celebrar l'èxit de la jove democràcia.
ResponEliminaTrobo que és una cosa que a marcat Espanya. Ja que va passar fa trenta anys i encara es recorda. Crec que avui en dia crec que seria casi impossible que passes.
ResponEliminaAlbert Pérez Lozano 3er B