Castelo dos Mouros

El Castell de Sintra (en portuguès Castelo de Sintra), també conegut popularment com Castelo dos Mouros, a Estremadura, es troba a la vila de Sintra, concretament a la freguesía de São Pedro de Penaferrim, Concejo de Sintra, Districte de Lisboa, a Portugal.

Eatà situat sobre un massís rocós, aïllat en un dels cims de la Serra de Sintra. Des de les seves muralles es gaudeix d'una vista privilegiada de tota la zona i fins i tot de l'Oceà Atlàntic.

El castell té moltes banderes de tot el món; és un castell bastant gran i té molts recorreguts on el marroquins s’amagaven quan el portuguesos els van envair (d'aquí el seu nom poular).

Opinió Personal:

Jo l'he visitat aquest estiu ja que vaig estar dues setmenes de vacances per Portugal i crec que el castell és un lloc molt interessant i em sembla que podríeu anar a veure’l si passeu a prop o si passeu alguns dies vacances a Portugal.

A més també us recomano visitar les platges de la costa de Caparica que són immenses i molt boniques.

Marc Raventós, 3r A

Delincuencia juvenil

Cuando los humanos cometemos un crimen grave, somos enviados a la cárcel durante un tiempo prolongado o indefinidamente. Sin embargo, esto solo afecta a los mayores de edad; a los menores no se los envía a la cárcel, sino que se los deja impunes. ¿Deberían reducir la edad penal?

Dicen que los menores de 18 años aún no son conscientes de lo que hacen. Entonces, como no saben lo que es matar a alguien, no los castigan. Eso es mentira. Yo, por ejemplo, con 15 años sé perfectamente lo que significa eso. Un niño de 6 años quizá no sea consciente de qué es la muerte, pero a partir de los 10 años, más o menos, ya pueden entender el concepto.

Cualquier persona que incumpla la ley debe ser castigada. Entonces, ¿no deberían también ser castigados los adolescentes? ¿No están desobedeciendo la ley?

Si les dejan mayor libertad para cometer crímenes sin ser castigados, aumenta el índice de criminalidad juvenil. Los jóvenes, al saber que no se les castiga, quizá seguirán ejerciendo la delincuencia.

La reducción de la edad penal favorece al Gobierno porque no tendrá que reforzar ni fortalecer las medidas para prevenir la incidencia de conflictos de adolescentes con la ley.

El castigo que les imponen a los jóvenes que cometen un delito es demasiado suave. Si pusieran castigos más duros, los jóvenes no cometerían tantos, y la delincuencia juvenil disminuiría.

Nigel Cantwelll, especialista en el tema, afirmó que “una política de justicia juvenil no es una política si no incluye la prevención”. Con esto quiere decir que si no prevenimos la delincuencia juvenil, no podemos hablar de justicia juvenil.

En conclusión, los menores de edad deberían ir a la cárcel por cometer un delito grave, ya que son conscientes de lo que hacen y deben ser castigados por ello. Eso disminuiría la delincuencia juvenil y haría de nuestra sociedad un lugar mejor.

Xènia Rodríguez, 4t A

Nador

Jo cada any vaig al Marroc, i del Marroc vaig exactament a la ciutat on vivia fins als 4 anys, que es diu Nador. Allà tinc quasi tota la meva família: els meus tiets, tietes, avis, àvies, oncles, etc. I sempre els visito.

És una ciutat molt bonica i molt gran; el centre de la ciutat té uns 180.000 habitants.

La llengua que es parla és l'amazic, que ve de l'àrab també però és una llengua diferent. Nador és la capital de la província del mateix nom. Està situada a 15 quilòmetres aproximadament al sur de la ciutat espanyola de Melilla. L’alcalde d’aquesta ciutat es diu Mohamed Aamar.

Abdelilah Azghough, 3r B

Vallclara

Vallclara és el penúltim poble de Tarragona i pertany a la comarca de la conca del Barberà. Vallclara és el poble dels meus avis, allà hi tenen una casa i cada cop que podem hi anem a passar uns dies. Es tracta d'un poble de muntanya molt bonic però molt petit , al poble viuen menys de 100 persones i ens coneixem tots. Per a mi el més interessant que té són muntanyes, la piscina on podem anar a l'estiu, i també una parada amb un restaurant-bar  on hi va gairebé tota la gent. Vallclara té uns 4 carrers, però són tots molt bonics ja que és un poble amb molta història; per exemple  hi ha unes coves que es diuen "les coves dels gitanos " on la gent del poble s’amagava durant la guerra civil. 

Altres peculiaritats és que només hi ha una botiga, que és molt petita, i un forn on fan el millor pa que he tastat mai. I a els voltants estan plens de móres, boníssimes també.

A Vallclara tota la gent es reuneix a la plaça i fan sopars, mentre els nens juguen a futbol.  A l'estiu ve molta gent de vacances i passegen pels pobles del costat com Montblanc o Vimbodí . 

La festa major de Vallclara és molt entretinguda perquè es fan concursos molt divertits com per exemple: carreres de sacs concursos de qui menja mes ràpid, i també preparen dinars i activitats tots els dies, per això la gent se'n va a dormir molt tard durant els dies de festa, És típc per la festa major fer unes postres molt bones que es diu "orelleta" que porta sucre i està realment boníssima.

Aitor Ciré, 3r A

Un futuro sin tabaco

Hoy en clase de Lengua hemos leído un artículo titulado “Un futuro sin tabaco” que habla sobre la posibilidad de endurecer la ley antitabaco y prohibir que se fume en todos los lugares públicos cerrados.

Creo que aprobar unas medidas más duras sería una buena forma de hacer que varias personas dejen de fumar o reduzcan la cantidad diaria. Además, fumar en lugares públicos es peligroso para niños o personas con enfermedades. Y hay gente a la que le molesta muchísimo el humo del tabaco y deberíamos respetarlos. No cuesta nada salir a la calle y luego volver a entrar en un establecimiento.

La noticia es muy interesante y agradeceríamos que la ley antitabaco llegara finalmente a España.

Iris Ayas, 4t A

Dólar, Granada

Dólar és un poble d'Andalusia; es troba a la província de Granada i té al voltant els pobles de Ferreira, la Calahorra i Huenega. Dólar és un poble d'uns 300 habitants per tant es tracta d'un poble petit. La majoria de gent que hi viu allà és gran; també hi ha alguns joves, però massa. Les casses son variades i fins i tot n'hia ha fetes de fang encara, i els sostres són d'oreneta ( hi ha pals que uneixen les orenetes i són molt grans i molt confortables). El poble estè envoltat de camps (cultius).

Allà hi vaig tots els estius perquè els avis són d’allà. Sempre em quedo a casa d'ells; viuen dalt d’una muntanya, gairebé a dalt del tot. des d'allà pots observar que alguns carrers no estan asfaltats i no poden passar-hi cotxes.

En aquesta casa ens ajuntem els meus avis, els meus pares, i el meu tiet. Durant les vacances jo normalment vaig sol pel poble perquè és bastant petit.

Hi ha una Festa Major també i surt una processor pel poble. A més hi posen una fira també amb atraccions, etc..., on els nois i noies s'ho poden passar molt bé.

Óscar pareja, 3r A

Justin Bieber, "Baby ft. Ludacris"

Aquest videoclip s'anomena “Baby ft. Ludacris ” i l'autor és el Justin Bieber.

El videoclip tracta sobre el Justin que s'enamora d'una noia que coneix a la bolera.

Ell intenta conquistar-la, però ella passa una mica d'ell i al final aconsegueix que es fixi en ell amb tècniques de ball tecno; llavors surten de la bolera agafats de la mà.

Aquest videoclip té molt de ritme, la cançó es enganxosa, hi ha molts efectes especials, els decorats em semblen molt ben construïts.

A més surten molts especialistes en diferents tècniques de ball i la il.luminació està prou bé.

Opinió Personal:
He triat aquest videoclip perquè m'ha semblat adequat pel tema i penso que us agradarà.

Web del videoclip:
http://www.youtube.com/watch?v=kffacxfA7G4&ob=av2e

Marc Raventós, 3r A

Universos infinitos

Aquesta setmana, hem parlat del videoclip a la Revista. Els alumnes han buscat i triat alguns d'originals, interessants o curiosos per explicar-los i recomanar-nos-els.




Si voleu escoltar i mirar el videoclip aquí teniu l’enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=VQrnD1_34z4&feature=related

Es tracta d'un videoclip molt original; quan el comences a mirar sembla que sigui una pel·lícula.
Jo he escollit aquest videoclip perquè és bastant diferent de la resta i la cançó és tranquil·la i també molt entretinguda.
Em sembla original perquè les persones que apareixen són de veritat, no són dibuixos animats, i també hi ha objectes que es mouen a mida que avança la cançó.
Quan el mires el temps et passa de pressa perquè sembla una pel·lícula i hi surten joguines movent-se lentament, i un noi i una noia, la parella protagonista.
Us recomano aquest videoclip perquè em sembla molt interessant. I molt divertit i tranquil.

Abdelilah Azghough, 3r B

Nutella Dream: comentario personal de Nocilla Dream de Agustín Fernández Mallo

Hoy Laerke vuelve cansada de trabajar en la heladería de Carson City. De camino a casa mira con cara de asco a las chicas del burdel, tiene miedo de convertirse en una de ellas. Después de caminar medio kilómetro por la US50, se dirige hacia el interior, alejándose de esa desierta carretera. Abre y entra por la puerta de su barraca. Hoy tampoco ha habido ningún cliente, dice, como siempre. Decide tomarse un vaso de leche antes de irse a dormir, entra en la cocina, se prepara un vaso de leche fría, y se sienta. Para su sorpresa se encuentra un libro con una chica en bikini en la portada. Asustada piensa que es un detalle de una de las chicas de burdel, pero descubre una nota de su profesora de lengua.
Decide leer el libro. Descubre un ex boxeador que quiere hacer el recorrido contrario a Cristobal Colón, de Oeste a Este. Él abandona, y decide que la tierra dé la vuelta sobre él. Descubre a Billy The Kid, el que se asusta con 1 zapato marrón tirado en medio de la US50. “No 2, ni 4, ni 8 ni ninguna otra cifra par, sino la cifra impar por antonomasia: 1”. Sokolov, músico polaco que graba todos los sonidos que escucha en la ciudad de Chicago.
Dentro del libro encuentra a la odiosa Sherry, esa chica de burdel que tanto odia, que desaparece con un camionero; y a Josep, en el aeropuerto de Singapur, que habla sobre el mismo álamo que hay en la US50, sin ni siquiera saber que existe. Y descubre a Pat, ex banquista que colecciona fotografías con rostros humanos.
Decide dejar de leer y sube al desván de su casa. Allí abre su maleta con la que viajaba antes de mudarse cerca de Carson City. La abre y saca su colección de fotografías. Se queda sentada en el suelo del pequeño desván de su barraca y sacando las fotos van apareciendo rostros de gente conocida. Josep. La odiosa Sherry. Falconetti, el ex boxeador, Billy The Kid. Cristóbal Colón. Unas chicas de burdel que no conoce. Sokolov. Y finalmente Pat.
Laerke coge su cámara de polaroids, se tira una foto que al aparecer mira con asombro. La guarda en su bolsillo. En pijama, sale en babuchas hacía la US50, abre la maleta llena de fotografías con rostros de gente, y allí guarda su polaroid.
Tira la maleta en medio de la carretera y se vuelve a casa a dormir. Decide que le gusta este libro. No tiene claro el porqué. Pero le gusta.

*

Laerke Saura, 4t B

Benvinguts al curs 2010-2011

Setembre. Un nou curs comença i des de la Revista de l'Institut us volem animar a continuar caminant, a continuar avançant, a continuar millorant. Hem passat un any intens i us heu fet una mica més grans, heu donat un pas més. Alguns alumnes han marxat, altres començaran i viuran noves experiències. A tots us desitgem molta sort en el viatge que esteu a punt de començar i com a professors esperem posar al vostre abast els elements necessaris per poder elaborar el vostre futur.

Benvinguts a l'INS Montgròs.

Des de la Revista també hem volgut iniciar el curs amb alguna novetat i per això hem canviat el disseny. Esperem que us agradi i us encoratgem a participar-hi!

Raquel Casas Agustí

A la fotografia: Alguns alumnes de 4t del curs passat (la Sara, la Marta, l'Helena, la Diane i l'Àlvaro) durant el viatge de fi de curs a Alcúdia (Mallorca), acompanyats del Marcel·lí Canal (el seu tutor) i del Marià Franco (Música).

*