La vida
Als braços de la infermera
em vaig despertar.
De petit tot era dormir,
més gran jugant amb el sonall
rient sense parar,
més tard van créixer les primeres dents.
Mica en mica, ens hem anat fent més gran
vam començar l’escola i varem fer amics
vam créixer físicament però també mentalment.
Molts bons moments vam passar a l’escola
que quedaran permanentment dintre nostre.
Vam fer un pas molt gran;
l’entrada a l’institut
ens va marcar molt.
No sabem què podrà passar més,
però el que sí que sabem
que un dia s’apagarà la nostra llum.
em vaig despertar.
De petit tot era dormir,
més gran jugant amb el sonall
rient sense parar,
més tard van créixer les primeres dents.
Mica en mica, ens hem anat fent més gran
vam començar l’escola i varem fer amics
vam créixer físicament però també mentalment.
Molts bons moments vam passar a l’escola
que quedaran permanentment dintre nostre.
Vam fer un pas molt gran;
l’entrada a l’institut
ens va marcar molt.
No sabem què podrà passar més,
però el que sí que sabem
que un dia s’apagarà la nostra llum.
Míriam López, 3r A
Quan arriba l'hora, ha arribat, i tot ja no val res
ResponEliminaLa Míriam ens ha fet una reflexió molt interessant en forma de poema. Felicitats!
ResponEliminaMolt maco Míriam!
ResponElimina*
Gràcies :),me'n alegro que us hagi agradat !
ResponEliminaMíriam.