dimecres, 13 de gener de 2010

La dignitat de Catalunya

El dia 20 de juliol de l’any 2006 es va aprovar l’Estatut a Catalunya. Tots haurem sentit a parlar del famós Estatut. Crec que primer hauríem de deixar clar què és un Estatut exactament. Un Estatut és una llei orgànica, una llei molt important d’un lloc, en aquest cas Catalunya. Dit d’una altra manera, el podríem definir com una “norma” bàsica d’una comunitat autònoma a Espanya. A l’Estatut també s’hi recullen les coses més bàsiques com ara el nom de la comunitat, la seva delimitació de territori, les competències que s’hi assumeixen, i les llengües oficials, entre d'altres coses.
L’Estatut Català va ser aprovat per les Corts Espanyoles i les Corts Catalanes (el mateix que els parlaments dels llocs mencionats), mantenint en present els resultats del referèndum realitzat als municipis catalans. La majoria dels ciutadans catalans van votar positivament, amb el vot de “Sí” cap a l’aplicació d’aquest Estatut. Políticament, el PSC, ICV i CiU estaven d’acord amb la formació d’aquest Estatut, en canvi, ERC i PP dos partits totalment diferents, es van negar a recolzar-lo, per dues raons totalment distintes també: El PP, com a seguidor i en total desacord cap a la independència catalana, va negar-se a fer Catalunya una mica més “independent” mitjançant aquest Estatut; en canvi ERC no en tenia prou amb aquest Estatut, vol un Estatut encara millor per a Catalunya, el seu destí és la independència, opinen.
Aquest editorial -un editorial és un article d’opinió -, titulat “La dignitat de Catalunya”, ha estat publicat per tots els diaris de Catalans. Hi havia membres del govern, alguns d’ells molt significatius, que no coneixien prèviament els fets. Deixant de banda això, està molt clar que aquest editorial és totalment correcte, encaixa perfectament amb la realitat, per tant, està al servei del poder. Aquest editorial va causar una gran sacsejada als polítics catalans, els va agafar desprevinguts.
El que vol arribar a expressar és posar de manifest la incapacitat dels partits polítics catalans per trobar respostes i actuacions comunes per defensar Catalunya. A Catalunya tenim un Estatut migrat –la qual cosa significa que no arriba, de molt, al que caldria -. Vol arribar a entendre que l’Estatut quedarà totalment buit de contingut si segueix així. En conclusió, vol arribar a encaixar Catalunya cap a Espanya d’una altra manera. L’altra opció de destí per a Catalunya és la independència.
Fa poc, a Arenys de Munt, és va convocar un referèndum que podríem anomenar “de prova” on la gent podia votar a favor o en contra de la independència catalana. Al voltant d’un 75% dels ciutadans van votar afirmativament cap a la independència catalana. El passat 13 de desembre es va repetir el fet en uns altres municipis Catalans. Hi participaren gran quantitat de municipis; entre ells Vic, Vilanova i la Geltrú, i el municipi més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà.
Llegint comentaris d’opinió sobre aquest editorial, he trobat moltes observacions. N’he trobat una als comentaris del diari digital “Avui”, on un lector opina que la crisi econòmica que tenen els diaris de paper té també un gran rol en l’editorial. En aquestes circumstàncies, els diaris de paper necessiten ara que el poder els aporti suport de forma urgent i contundent. Tenen pèrdues econòmiques molt fortes. La publicació d’aquest editorial conjunt s’ha d’entendre també en el marc d’aquesta crisi que té la premsa escrita, així és com demanen els empresaris energia al poder.
Cadascú es pot identificar segons les seves opinions, i associar-les amb les d’un partit polític (o no) i recolzar-lo.


Lærke Saura, 3r B

9 comentaris:

  1. Nena, la crisi és mondial, amb la dignitat de Catalunya o sense, el món està fotut i les persones més encara.

    ResponElimina
  2. Us demano que signeu els vostres comentaris o els eliminaré

    ResponElimina
  3. Una rectificació, a Arenys de munt del Maresme, hi va haver-hi un 96,62% amb vot afirmatiu. i un 2,29% negatiu, la resta eren blancs o nuls,

    per altre vanda, apart del 13 de desembre (on els resultats fòren d'un 94,89% afirmatiu i un 3,21% en negatiu),
    Es faràn més referèndums a diferents municipis on no es ve poder fer el 13D, els pròxims seràn el 28 de Febrer, i un dels municipis on es farà serà Sant Pere de Ribes, per tant hos convido a que aneu a votar. (si sou majors de 16 anys)

    Finalment i gràcies al 13D s'ha presentat al parlament una llei per a que convoqui un referendum d'independència a celebrer-se a tot catalunya el proper 25 d'Abril, en el qual hos convido també a tots vosaltres a participar-hi.

    i espero que els resultats siguin tan possitius com els darrers.

    ResponElimina
  4. Revista INS Montgròs: Una mica de prepotència es pot interpretar a l'hora de llegir el vostre comentari. Encara que signem l'escrit ho podem fer amb qualsevol nom, per tant és absurd el que dieu. Aquí es deixen comentaris, bona cosa, vol dir que us llegim, que us agradin o no , és altre cosa. Teniu temps per apendre. Un amic de Roquetes.

    ResponElimina
  5. No és prepotència voler saber qui opina, qui s'expressa. I si vols deixar els teus comentaris amb un nom fals tant se val,la qüestió és saber que hi ha algú darrere.

    I això és el que sempre dic als meus alumnes, que signin tot el que escriuen i que no s'amaguin rere un text anònim.

    ResponElimina
  6. Estic totalment d'acord amb la revista, els comentaris haurien de ser sempre signats, i això no significa de posar el nom a sota, sino de fer-se un compte al blog, o de accedir mitjançant qualsevol altre compte, ja sigui de google, etc.

    per tal de que cuan una persona escriu quelcom, thotom sàpiga qui l'ha escrit.

    Per cert jo no hi veig res de prepotència, en absolut, sols veig una mica de traductor en el teu comentari xDDD

    ResponElimina
  7. Gràcies Fruit per a les teves rectificacions i observacions. Jo no hi puc anar, però també animo als majors de setze a que vagin a votar.

    Jo tinc una professora que no deixa de repetir-nos que no és fetillera, que fiquem el nom a les nostres creacions. Jo tampoc ho soc, i menys aquí on la cal·ligrafia sempre és la mateixa. Els comentaris sempre son més acceptables si son signats... Tot i així, contestaré el primer comentari...
    La crisi hi és, però no va sorgir del no-res, per tant, jo crec que hauríem de saber com a mínim que van sorgir d'unes hipoteques estafa, anomenades "porqueria" que es van començar a comercialitzar pels Estats Units, i finalment arreu del Món. Podria entrar en detalls, però com que és un tema llarg deixaré el essencial. De la crisi hi sortirem, tard o d'hora. De fet, hi ha una llista de països de la unió europea en l'ordre del qual es sortirà de la Crisi on Espanya de fet està pels primers llocs.
    Però.. Pagar el peatge de les autopistes, circular per carreteres en mal estat, tants desocupats.. valen la pena a Catalunya? Sous bruts bons que es converteixen en misèria per a pagar-li la vida a un Andalús que no té ganes de treballar? Amb la independència a Catalunya tindríem més recursos (els diners no fan mal a ningú), una millora notable cap al benestar de la gent, sobretot per a les classes més desfavorides... principalment.

    ResponElimina
  8. -¡QUE ESTAMOS EN ESPAÑA, YA VALE CON LOS POLACOS! -També sentim sovint... des del meu punt de vista, no és cap justificació per a un "No" a la independència, al igual què: -Jo no vull tenir res a veure amb els de Madrid! -No confonguem conceptes, hem de saber justificar les nostres opinions.


    (No m'hi cabia tot en un sol comentari)

    ResponElimina
  9. M'he adonat d'un error: Espanya està pels últims llocs en la llista Europea per a sortir de la crisi, juntament amb Grècia.

    ResponElimina