Entrevista a una alumna de 4t: la Míriam López

Avui farem una entrevista a la Míriam López de 4t B, sobre el seu futur, l’últim any que passa aquí i els anys passats.

J- Et fa pena pensar que és l’últim any en aquest institut?

M- Sí, em fa pena.

A -Quins plans tens per al futur? Què t’ha fet triar-ho?

M. Fer Batxillerat, vull tenir un bon futur.

J- Què t’ha assembla passar l'ESO en aquest institut?

M- Bé, però m’hagués agradat fer la ESO amb un institut fet.

 

A- Quin ha estat el millor curs ? Per què?

M- Per a mi el millor curs ha estat 2n B. M’ho vaig passar molt bé aquell any i vaig fer noves amistats que, a hores d’ara, segueixen.

J- Què és el que més por et fa del futur professional?

M- No treure’m la carrera que vull.

A -A quin institut penses anar per estudiar el Batxillerat? Per què has triat aquest?

M- Penso anar a Can Puig, perquè està més a prop de casa meva.

 

J- Aquest any has patit molts canvis?

M- No gaires.

A -T’han agradat les excursions i activitats en aquest institut?

M- Sí, algunes m’han agradat més que altres.

J- Quin ha sigut la teva preferida? Per què?

M- La millor ha sigut l’intercanvi amb Holanda, va ser una gran experiència.

A -Si poguessis canviar alguna cosa d’aquest institut, què canviaries?

M- Que les classes fossin de ciment.

J- Et sembla que el mètode d’ensenyament que s’està instaurant en diversos instituts, com en aquest, amb l'ús de les noves tecnologies, és millor que el vell?

M- No, a mi m’agrada més el mètode clàssic, amb llibres. Em distrec molt amb els ordinadors.

A- Què és el que més trobaràs a faltar d’aquest institut? I el que menys?

M- El que més, les amistats que he fet i el que menys..., no ho sé.

J- Penses que nosaltres, els que ara anem a 3r, podrem estudiar Batxillerat en aquest institut?

M- Esperem...

A -T’agraden els projectes que t’han proposat en aquets anys?

M- Alguns sí i altres no. Els d’aquest últim any no m’estan agradant gaire...

J- Ens donaries algun consell per els que ara estem a 3r?

M- Que estudieu molt perquè les coses ara mateix s’estan complicant molt.

A- Per últim, afegiries algun comentari a aquesta entrevista?

M- Res més.

Gràcies per respondre’ns totes les preguntes; et desitgem que tinguis un bon futur!

Alba Batalla i Júlia Serena, 3r A

Entrevista al professor Ximo Montaner

El Ximo Montaner és professor de Tecnologia i també d'Informàtica al nostre Institut a més de coordinar l'Àmbit Científico-Tecnològic; anem a conèixer-lo una mica més.

1. Algun cop t’havies parat a pensar que treballaries en un institut en mòduls?

- No

2. Què et sembla el nostre institut? Sigues sincer.

- Les instal·lacions no són adequades per a treballar bé; en canvi amb els professors la relació és molt bona i amb els alumnes també.

3. T’agrada el sistema de treball d’aquest institut? Per què?

- No gaire, perquè requereix un treball addicional a la normativa vigent, és a dir, tota alhora, i no hi ha temps per dur-ho endavant.

4. A quants cursos dónes classe?

- A dos, a tercers i a quarts.

5. Què t’agrada més, donar classe teòrica o pràctica?

- M'agrada més la pràctica.

6. Quina carrera has estudiat?

- Enginyeria Tecnològica de Telecomunicacions.

7. T’agradaria ser tutor? Per què?

- Crec que no, perquè hi ha moltes responsabilitats que no estan valorades ni receptades.

8. L’any que be t’agradaria continuar en aquest centre? Per què?

- Sí, perquè hi ha molt bon ambient i ja conec l'alumnat.

9. Quines aficions tens?

- Els esports del motor, la música, viatjar i la informàtica.

10. T’agrada el futbol? Quins és el teu equip preferit?

- No, no tinc

11. Podries donar algun consell per als nois i noies de la Revista?

- Aprendre eines de maquetació per formar la revista, per exemple, fer un bloc, i edició de textos, controlar edicions de textos, per exemple.

Gràcies Ximo.

Albert Pérez, 3r B 

L'ÍNDIA

L'Índia és un subcontinent altament ric en matèries primeres i materials de gran valor. Hi ha una de les comercialitzacions més grans de tot el món i una indústria impressionant.

Aleshores, per què hi ha tantes diferències? Per què aquesta riquesa immensa no es reparteix equitativament? Per què es discrimina?

La gent pensarà que estic exagerant, però no és així: l'Índia es això. Els discapacitats i les dones són poca cosa més que escòria; les famílies el més nombroses possibles i després els nens es moren de gana. No tenen menjar, ni salut, ni un lloc on viure. Però no tota l'Índia és així: després hi ha les persones que viuen en palaus, vesteixen de seda i tenen coberteria d’or. L’Índia és plena d’extrems: l’extrem de la pobresa i la riquesa; de la bellesa i la lletgesa; un paisatge de muntanyes nevades de l’Himàlaia i unes selves tropicals...

L’Índia no és dolenta, ni és bona; no és lletja, ni és bonica...

ÉS L'ÍNDIA.

Zoa Glasmeyer, 2n A

Un joc i una recomanació

WHAT DO THESE PHRASES HAVE IN COMMON?


A dog, a plan, a canal: pagoda.
A man, a plan, a canal: Panama.
A new order began, a more Roman age bred Rowena.
A tin mug for a jar of gum, Nita.
A Toyota. Race fast, safe car. A Toyota.
Able was I ere I saw Elba.
Animal loots foliated detail of stool lamina.
Anne, I vote more cars race Rome to Vienna.
Are we not drawn onward, we few, drawn onward to new era?
Are we not pure? "No sir!" Panama's moody Noriega brags. "It is garbage!" Irony dooms a man; a prisoner up to new era.
As I pee, sir, I see Pisa!
Barge in! Relate mere war of 1991 for a were-metal Ernie grab!
Bombard a drab mob.
Bush saw Sununu swash sub.
Cain: a maniac.


Recommended books

I would like to recommend some books that I´ve really enjoyed:
Michael Mopurgo: - Why the whales came.
- Kensuke´s Kingdom.
The diary of a Whimpy Kid Series by Jeff Kinney.
Series of Unfortunate Events by Lemony Snicket.
Harry Potter Series by J.K.Rowling.
The dangerous book for Boys. (As you can guess, it´s for boys and I´m not really sure it exists for girls).
The midnight folk by John Mastfield.
Time Machine by H.G.Wells.
Terror books by Edgar Allan Poe.
William Shakespeare´s theatres.
Lord of the Rings Series.
Roal Dahl books.


I hope you have enjoyed my activities and had a nice time trying to solve them. It has been pleasant to make these activities for other people to enjoy them.

Guillermo Muñoz, 1r C

Diario de una niña mala

Diario de una niña mala

Hoy hemos saltado la reja otra vez,

me fumo un puro.

Viene Mari preguntando qué pasa,

y me pillan con las manos en la masa.

Bonita incidencia,

la que me acaba de poner.

A Mari le gasto toda la paciencia,

y veo su cara roja arder.

Me envían a casa, ¡Bien!

Pinto un retrato de Mari con mi sombra de ojos;

y cuelgo el dibujo en la pared. ¡Nen!,

vamos a jugar a dardos.

Voy a darle en todo el ojo,

con las llaves que le he robado antes.

Ahora ya no puede abrir las clases,

Me he cansado de buscar información.

Ya puedo escribir mi artículo.

Título: Diario de una niña mala.

Laerke Saura, 4t B

Una nit d'hivern, un viatger...

Una nit d’hivern, un viatger va aterrar amb una nau des d'un planeta desconegut. Tothom es pensava que era un ésser humà. Va dormir al terra de la ciutat de Nova York, per això es pensaven que era un rodamón. Al dia següent va despertar a la comissaria. Ell no sabia on estava; va començar a cridar com un boig i la policia li va dir que es callés. Llavors van descobrir que era un extraterrestre. Ell només tenia 2 anys, era un extraterrestre petit. El problema era que se li havia acabat la gasolina de la nau, i també havia perdut de vista als seus pares. Ell gairebé no entenia la llengua dels humans. I llavors li van demanar que tornés al seu planet. Ell va dir, com va poder, que no podia tornar perquè se li havia acabat el combustible de la nau. Els humans li van dir: "D'acord, nosaltres et donem la gasolina que necessites i tornes"; a ell li va semblar bé, però no sabia el camí per tornar. Li van preguntar per què no ho sabia i el va respondre que no sabia si anar cap al nord o cap al sud. Ells li van demanar de quin planeta era i ell va dir que era de Saturn. Desprès li van donar un mapa, i tan tranquil se’n va anar cap al seu planeta.

Nico Sala, 3r A

Una nit d'hivern...

Una nit d’hivern un viatger va arribar a una petita cala; estava a Punta Cana. L'envoltava pobresa pertot arreu, li havien robat els diners i no sabia on quedar-se, així que va decidir quedar-se a dormir en aquella cala. Va mirar las estrelles i va pensar com havia començat aquell viatge...

Eren les 7 del matí; el viatger, que es deia Carlos, va agafar un vol cap a Santo Domingo, on anava a buscar a la seva germana petita, feia 5 anys que no la veia, no havia tingut contacte ni per telèfon, ni a través de cartes, però ell sent tan positiu i sense pensar massa en el que es podia trobar, en arribar va decidir anar directament a casa dels seus pares.

A l'aeroport de Punta Cana, l’aire calent li va recórrer tot el cos, aquella sensació de casa li va arribar al cor. En aquell moment va pensar que havia sigut la millor idea que havia tingut. Es va dirigir cap a casa dels seus pares, amb una moto. En arribar, tot entusiasmat, llança la moto i va corrents cap a la porta de fusta de color verd; era allà, era on havia viscut 22 anys.

La sorpresa va ser en entrar, l’únic que va trobar va ser pols, res més, ni un moble, ni una roba, ni tan sols un tros de fusta. Semblava que allà no hi hagués viscut ningú des de feia 10 anys.

Ell es va començar a preocupar, a preguntar a molta gent, però tothom li deia el mateix, feia mínim 5 anys que allà no hi vivia ningú i tampoc se sabia on havien marxat. Ell, desesperat, va recórrer tot el país cercant la seva família i al final va acabar allà, en aquella petita cala, mirant les estrelles i preguntant-se: "Ara què he de fer?"

El dia següent a la cala, es va trobar una foto de la seva petita germana, però ni rastre del viatger, qui sap on estarà..

Alba Batalla, 3r A

Balón de Oro

El día 10 de enero de este año a las 5h de la tarde en los canales La Sexta, Tv3, Gol tv, Digital plus, Marca Gol, Antena 3 y en Cuatro pudimos ver la entrega del Balón de oro al mejor futbolista. Se lo entregaron a Lionel messi, en segundo lugar quedó Iniesta y en el tercer puesto Xavi, todos ellos jugadores del FC Barcelona. El balón de oro fue entregado por Pep Guardiola. Personalmente yo creo que es un poco injusto porque se lo tendría que haber llevado o Xavi o Iniesta ya que ellos ganaron el Mundial e hicieron una temporada increíble. Iniesta, en particular, marcó el gol de la final del Mundial y además en la Champion fue gracias a él, que marcó en semifinales, que pudieron pasar a la final para jugar contra Chelsea.

Hasta ahora, el único español que ha ganado el balón de oro fue Luis Suárez en el año 1960. También en la gala le dieron el premio al mejor entrenador del año a José Mourinho porque en la temporada pasada ganó 3 títulos con el equipo que entrenaba, el Inter de Milán. Y el premio al mejor portero fue para Iker Casillas, por segundo año consecutivo.

Daniel Rioja, 3r B

La nova llei antitabac

La nova llei antitabac, aplicada  l'1 de Gener de 2010, ha afectat a la majoria de comerços. La prohibició afecta els espais públics, bars, oficines, parades d'autobusos, parcs; bàsicament els llocs públics tancats i també d'altres oberts com les entrades dels hospitals, entrades dels instituts i col·legis, algunes places etc.

Alguns dels comerços, com bars i restaurants, que l’any passat van fer reformes als seus negocis amb zona de fumadors i no fumadors, després de gastar-se molts diners, ara ja no els hi serveixen de res aquestes zones adaptades, ja que sota cap circumstància es pot fumar dins d’un bar, restaurant o qualsevol zona social. Això està portant a què alguns llocs de restauració es rebel·lin i deixin que els seus clients fumin argumentant la pèrdua de diners.

Jo crec que per una part està bé, perquè a molta gent li molesta el fum del tabac, o hi ha molta gent que hi porta els seus fills i no es qüestió que els nens estiguin envoltats de fum. A més d'això, prohibir que la gent fumi a l'entrada dels hospitals està molt bé, ja que hi ha malalts que tenen problemes de cor, per exemple, per tant poden empitjorar amb el fum del tabac si es passegen per allà.

Després, hi ha la part negativa. Molts negocis es van haver de reformar a les mesures antitabac de fa un parell d'anys, amb zones separades per a fumadors i altres per a no fumadors i aquest any aquestes zones que van adaptar fa poc no els hi han servit de res, no es pot fumar en cap lloc públic tancat.

Júlia Serena, 3r A

Les Rebaixes

Les Rebaixes d'hivern, les més esperades, han començat aquest any el 7 de gener i finalitzen el 6 de març. A més, el primer diumenge de la campanya de rebaixes, el 10 de gener, els establiments comercials també van obrir.

Durant aquest temps la Direcció General de Comerç realitza 2.676 inspeccions en els diferents sectors comercials, principalment en establiments dedicats a l'equipament de la persona i a parament de la llar. Aquesta actuació pretén evitar l'avançament al període de rebaixes.

Com cada any, les rebaixes seran estampides, els caps de setmana sobretot, i han arribat haver-hi cues de 1 hora i mitja per pagar i/o emprovar-se alguna peça de roba. Els experts diuen que aquest any com hi ha crisi les rebaixes seran més sonades, ésa dir, els preus baixaran més, fins al 70% en algunes botigues. De moment s'observa que hi ha més gent comprant que l’any passat; la majoria aprofitarà i anirà a comprar roba de la seva marca preferida a menys preu.

A la televisió els reporters preguntaven a la gent que si de veritat compensava estar tantes hores fent cues i amb tanta gentada pels carrers, botigues etc. La gent responia el següent: "Sí, val la pena. Estem passant moments molt durs i tothom vol estalviar. Les rebaixes són un bon moment per fer-ho".

Personalment crec s'han d'aprofitar les rebaixes, però tampoc s'ha de perdre el control ni gastar-se gran quantitat de diners estalviats.

Alba Batalla, 3r A

Historietes gràfiques

Aquest segon trimestre amb els alumnes de 4t d'ESO hem treballat la historieta gràfica a Castellà. Després de conèixer la teoria ells mateixos han fet les seves creacions; algunes són molt originals, unes altres de por i també n'hi ha d'humor... Aquí teniu una mostra variada d'alguns dels treballs realitzats:

*

SINCERIDAD

Echaba de menos esto de escribir, sinceramente. Muchas veces, incluso demasiadas, utilizamos la palabra sinceramente o alguna derivación de esta. Pensemos por un momento, ¿verdaderamente nos damos cuenta de lo que significa esta palabra?

Según la Real Academia Española la palabra sinceridad corresponde a sencillez, veracidad, modo de expresarse libre de fingimiento.

Por lo tanto, si es expresarse libre de fingimiento, ¿por qué nos importa tanto lo que la gente diga o hace? ¿Por qué le damos tanta importancia al que dirán?

Hay veces que no somos capaces de decir aquello que pensamos o que sentimos y mentimos para no afrontar la verdad, pero tarde o temprano la verdad se acaba sabiendo. Se puede asegurar que una mentira duele más que la pura verdad.

Tratamos de engañarnos a nosotros mismos, pero ni eso conseguimos. Ponemos la mano en el corazón, y nos ayudará a que decidir en algunos momentos.

Pocas o muchas veces, no sabemos lo que realmente queremos o esperamos de la vida misma, pero tenemos muy claro aquello que no queremos. Buscamos reemplazar aquello que nos hace daño, que tanta hipocresía ha generado, pero si escuchamos al corazón nos dice aquello que la cabeza no quiere oír. ¿Qué es mejor, lo que la cabeza dice que es mejor para ti, o lo que realmente te guía el corazón?

Míriam López, 4t A