El dia 20 de juliol de l’any 2006 es va aprovar l’Estatut a Catalunya. Tots haurem sentit a parlar del famós Estatut. Crec que primer hauríem de deixar clar què és un Estatut exactament. Un Estatut és una llei orgànica, una llei molt important d’un lloc, en aquest cas Catalunya. Dit d’una altra manera, el podríem definir com una “norma” bàsica d’una comunitat autònoma a Espanya. A l’Estatut també s’hi recullen les coses més bàsiques com ara el nom de la comunitat, la seva delimitació de territori, les competències que s’hi assumeixen, i les llengües oficials, entre d'altres coses.L’Estatut Català va ser aprovat per les Corts Espanyoles i les Corts Catalanes (el mateix que els parlaments dels llocs mencionats), mantenint en present els resultats del referèndum realitzat als municipis catalans. La majoria dels ciutadans catalans van votar positivament, amb el vot de “Sí” cap a l’aplicació d’aquest Estatut. Políticament, el PSC, ICV i CiU estaven d’acord amb la formació d’aquest Estatut, en canvi, ERC i PP dos partits totalment diferents, es van negar a recolzar-lo, per dues raons totalment distintes també: El PP, com a seguidor i en total desacord cap a la independència catalana, va negar-se a fer Catalunya una mica més “independent” mitjançant aquest Estatut; en canvi ERC no en tenia prou amb aquest Estatut, vol un Estatut encara millor per a Catalunya, el seu destí és la independència, opinen.
Aquest editorial -un editorial és un article d’opinió -, titulat “La dignitat de Catalunya”, ha estat publicat per tots els diaris de Catalans. Hi havia membres del govern, alguns d’ells molt significatius, que no coneixien prèviament els fets. Deixant de banda això, està molt clar que aquest editorial és totalment correcte, encaixa perfectament amb la realitat, per tant, està al servei del poder. Aquest editorial va causar una gran sacsejada als polítics catalans, els va agafar desprevinguts.
El que vol arribar a expressar és posar de manifest la incapacitat dels partits polítics catalans per trobar respostes i actuacions comunes per defensar Catalunya. A Catalunya tenim un Estatut migrat –la qual cosa significa que no arriba, de molt, al que caldria -. Vol arribar a entendre que l’Estatut quedarà totalment buit de contingut si segueix així. En conclusió, vol arribar a encaixar Catalunya cap a Espanya d’una altra manera. L’altra opció de destí per a Catalunya és la independència.
Fa poc, a Arenys de Munt, és va convocar un referèndum que podríem anomenar “de prova” on la gent podia votar a favor o en contra de la independència catalana. Al voltant d’un 75% dels ciutadans van votar afirmativament cap a la independència catalana. El passat 13 de desembre es va repetir el fet en uns altres municipis Catalans. Hi participaren gran quantitat de municipis; entre ells Vic, Vilanova i la Geltrú, i el municipi més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà.
Llegint comentaris d’opinió sobre aquest editorial, he trobat moltes observacions. N’he trobat una als comentaris del diari digital “Avui”, on un lector opina que la crisi econòmica que tenen els diaris de paper té també un gran rol en l’editorial. En aquestes circumstàncies, els diaris de paper necessiten ara que el poder els aporti suport de forma urgent i contundent. Tenen pèrdues econòmiques molt fortes. La publicació d’aquest editorial conjunt s’ha d’entendre també en el marc d’aquesta crisi que té la premsa escrita, així és com demanen els empresaris energia al poder.
Cadascú es pot identificar segons les seves opinions, i associar-les amb les d’un partit polític (o no) i recolzar-lo.
Lærke Saura, 3r B
