Una nit d’hivern un viatger va arribar a una petita cala; estava a Punta Cana. L'envoltava pobresa pertot arreu, li havien robat els diners i no sabia on quedar-se, així que va decidir quedar-se a dormir en aquella cala. Va mirar las estrelles i va pensar com havia començat aquell viatge...
Eren les 7 del matí; el viatger, que es deia Carlos, va agafar un vol cap a Santo Domingo, on anava a buscar a la seva germana petita, feia 5 anys que no la veia, no havia tingut contacte ni per telèfon, ni a través de cartes, però ell sent tan positiu i sense pensar massa en el que es podia trobar, en arribar va decidir anar directament a casa dels seus pares.
A l'aeroport de Punta Cana, l’aire calent li va recórrer tot el cos, aquella sensació de casa li va arribar al cor. En aquell moment va pensar que havia sigut la millor idea que havia tingut. Es va dirigir cap a casa dels seus pares, amb una moto. En arribar, tot entusiasmat, llança la moto i va corrents cap a la porta de fusta de color verd; era allà, era on havia viscut 22 anys.
La sorpresa va ser en entrar, l’únic que va trobar va ser pols, res més, ni un moble, ni una roba, ni tan sols un tros de fusta. Semblava que allà no hi hagués viscut ningú des de feia 10 anys.
Ell es va començar a preocupar, a preguntar a molta gent, però tothom li deia el mateix, feia mínim 5 anys que allà no hi vivia ningú i tampoc se sabia on havien marxat. Ell, desesperat, va recórrer tot el país cercant la seva família i al final va acabar allà, en aquella petita cala, mirant les estrelles i preguntant-se: "Ara què he de fer?"
El dia següent a la cala, es va trobar una foto de la seva petita germana, però ni rastre del viatger, qui sap on estarà..
Alba Batalla, 3r A
