Estalviant vida?

Ens acostumem a viure en apartaments i a no tenir cap altra vista que no siguin les finestres del voltant; i com que no tenim vistes, ens acostumem a no mirar cap enfora…
I com que no mirem cap enfora, ens acostumem a no obrir del tot les cortines; i com que no obrim del tot les cortines, ens acostumem a encendre el llum més d’hora.
I a mesura que ens hi acostumem, oblidem el sol, oblidem l’aire, oblidem l’espai…

Acostumem a despertar-nos sobresaltats perquè se’ns ha fet tard;
A prendre’ns el cafè corrents perquè arribem tard…

…A llegir el diari a l’autobús perquè no podem perdre temps; a menjar un entrepà perquè no tenim temps de dinar; a endormiscar-nos al tren perquè estem cansats; a sopar ràpid i a anar-nos-en a dormir sense haver viscut el dia.

Ens acostumem a pensar que les persones properes a nosaltres sempre hi seran…
… I a creure que estan bé, sense preocupar-nos de comprovar-ho…

…I esperar tot el dia per finalment, sentir a través del telèfon:

-“és que avui no em va bé…”

-“a veure si ens veiem…”

-“quedem la setmana vinent”.

A somriure a les persones sense rebre’n un somriure.
A ser ignorats quan necessitem que ens tinguin en compte.
I si la feina no ens motiva, ens consolem pensant en el cap de setmana.



I si el cinema està ple, ens conformem a seure a la primera fila, encara que hàgim de tòrcer el coll. I si el cap de setmana no tenim gran cosa a fer o anem curts de diners, ens en anem a dormir d’hora, perquè sempre tenim el son endarrerit.

Ens acostumem a estalviar la vida…

…que a poc a poc es gasta i, un cop gastada, ENS PERDEM VIURE-LA…!!

Hi ha una dita que diu:

“La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d’avantatge”.



El temps no es pot agafar i molt menys emmagatzemar-lo.
La nostra existència transcorre a gran velocitat; però mentre tinguem vida, tindrem l’oportunitat de canviar els nostres hàbits, de tenir una existència de més qualitat, d’aprofitar i gaudir de cada respir, de cada batec del nostre cor.
No transformem la nostra vida en una rutina inútil que ens faci infeliços!

La vida posa al nostre abast tots els elements per poder ser feliços i estar satisfets.
La vida no s’ha d’estalviar… CAL VIURE-LA PLENAMENT!!!

Marta López, 2n B

Hem guanyat!

El millor dia de la meva vida va ser quan vaig guanyar la copa de Catalunya d'Hoquei patins, amb el meu equip de Ribes. Vam jugar al Palau Blaugrana, a Barcelona. Va ser molt difícil tot plegat, l'equip contrari era molt bo, però a la segona part vam remuntar un tres a zero. I al final del partit vam quedar quatre a tres.
Jo vaig marcar dos gols, en Daniel, el defensa de l'equip, va marcar-ne un, i l'altre el va marcar en Pau, que era el davanter de l'equip. Nosaltres no ens ho podíem creure, havíem guanyat la copa Catalunya!
El dia va ser molt divertit; després de la victòria els pares ens van portar a un lloc semblant al firapark a jugar. A la nit vam sopar en un restaurant on hi havia un parc i ens hi vam passar una bona estona allà jugant. Va ser un dia molt especial.

Marc Batet, 2n B

El millor dia

Era un dia molt especial, eren les 10:50, estàvem a punt d'acabar 6è, només ens separaven de la llibertat uns segons; ens havien dit de que no ens aixequéssim ni féssim soroll, que sortíssim amb calma..., bé, això van dir ells, els professors que semblava que no havien tingut infantesa. Estàvem a punt de tenir 3 mesos de vacances i després, per mala sort, a l'institut; però deixem les parts negatives i mirem les parts positives: en aquell moment em sentia el rei del món, només de pensar de que no hauria d'estar-me en aquella escola que fa molt mala olor i on el menjar és poc deliciós; estaria 3 mesos de festa i sense fer res, era gairebé un somni fet realitat! Les notes en aquell moment no m'importaven ja que ho havia suspès tot, no m'importava, és clar que després de la bronca dels meus pares venien 2 mesos i mig de rascar-se la panxa. Aquest va ser el millor dia de la meva vida.

Nil Taulé, 2n A

Dibuixos de l'Edat Mitjana

A Visual i Plàstica els alumnes de 2n d'ESO hem estat treballant sobre l’Edat Mitjana; una de les activitats que havíem de fer era copiar un dibuix de l’època, un dibuix que ens agradés.
Vosaltres mateixos podeu comprovar si els dibuixos que hem fet s’assemblen a l’original o no:
- http://pintura.aut.org/

Els dibuixos pertanyen a:

Cristian López, Júlia Serena, Marta López i Albert Pérez.

**

Receta para ser un buen alumno

Ingredientes:

• Uno o más alumnos.
• Un profesor.
• Unos buenos padres.
• Un aula o algún sitio de trabajo y material adecuado.
• 400g de interés.
• ½ l de empatía.
• 250g de paciencia.
• 2 l de respeto.

Preparación:

Media hora antes de empezar la clase, se tiene que poner en remojo a los alumnos en un litro de respeto. Cuando hayan pasado 15 minutos introduzca ½ litro de empatía y 5 minutos después 300g de polvo de interés. Cuando haya pasado media hora los escurrimos y los secamos para que no se resfríen. Una vez secos y escurridos ya estarán totalmente a punto para empezar la clase. Los introducimos en el aula con el material adecuado.
Si durante la clase algún alumno se porta mal el profesor se tiene que tomar de una en una las cápsulas de 50g de paciencia y dar al alumno un litro de respeto que teníamos reservado junto con los 100g de interés.
Si con esto no se consigue que el alumno se porte bien de nuevo, se llamará a los padres y se les explicará el problema y para conseguir el resultado que esperamos en el alumno. Los padres deberán escuchar bien al profesor y hablar con su hijo para hacerle entender que la escuela es un lugar para aprender, donde conviven respeto e interés.
Si esta receta se sigue al pie de la letra, conseguirán que todos los niños y niñas sean buenos alumnos.

Albert Pérez, 2n B

Excursió al Montgròs

El dia dimarts 27 d'octubre els alumnes de 1r d'ESO A i B vam anar d'excursió a caminar fins el Montgròs.
Feia molt bon dia i ens van acompanyar el professor Leo, de Matemàtiques, la Minerva, de Naturals, i la Carme, professora d'Educació Física. Ens feia molta il·lusió anar fins la muntanya que dóna nom al nostre Institut.
Durant el trajecte ens vam aturar perquè hi havia una cova on hi podíem entrar, i fer una petita pausa per descansar. La cova estava feta de pedres i a dintre hi havia aigua.
Tot seguit vam seguir l'excursió, fins que vam arribar al Montgròs. Allà vam esmorzar i després podíem jugar. Passada una estona vam començar a baixar, fins que vam arribar un altre cop a l'institut.
A la pujada al Montgròs hi havia ombra durant tot el camí, per tant, vam pujar molt bé, sense agobiar-nos de calor, i molt a gust; però a la baixada ens donava el sol de cara i vam passar moltíssima calor i estàvem tots suats. Però ens vam aturar de nou a la cova per refrescar-nos.
Ens va agradar molt a tots aquesta excursió i la tornaríem a repetir.

Carlos Ruzafa, 1r A

Nit d'estels a Can Grau

A Olivella el passat cap de setmana 6, 7 i 8 de novembre es van fer un seguit d’activitats molt interessants per a tothom dins el Programa de les Festes de Tardor – Olivella Viu el Parc.
Les activitats van començar divendres des de les 7 de la tarda fins a les onze de la nit a l’Observatori Astronòmic del Garraf amb el col·loqui “La Galàxia. Història i Coneixement actual”.
La nit d’estels és una bona ocasió per apropar-se al món de l’observació pràctica sense tenir coneixements previs. Es va fer una jornada de portes obertes per conèixer la història i l’estat actual de la nostra galàxia, les estrelles, la seva vida i mort, les noves i les supernoves i l’evolució de les nebuloses.
L’Observatori és un dels centres de recerca més actius en el camp dels sistemes estel·lars dobles i múltiples.
El dissabte hi van haver les activitats infantils i el Teatre d’Humor familiar a 2/4 de 6 de tarda a la Sala D’actes de l’Escola amb l’obra “Grim, Grim, la Blancallops i els 7 porquets" de la companyia teatral La Pera Llimonera.
Diumenge per tot el nucli antic del poble hi va haver animació de carrer, mercat d’artesans, cercavila per carrers i places, la XII Trobada de Puntaires, el Taller de Tir amb Arc, la presentació del llibre “Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d’Olivella (1814-1844)", la XII Trobada Gegantera i per acabar Música de Ball i vermut a la una del migdia a la plaça de l’Església amb la Sijazz Band.

Marta López, 2n B

La Fira de Novembre

La Fira de Novembre torna un altre any a Vilanova. Avui dia 12 s’inaugura la Fira i podrem visitar-la fins diumenge dia 15. Encara que hi ha crisi, en les dues setmanes anteriors, els estands han superat el 95 per cent dels llocs on posar les seves paradetes (5 punts més respecte l'any passat). És un nombre bastant elevat, si tenim en compte la situació econòmica actual.

Encara que en edicions anteriors va costar omplir tota la fira, aquest any sembla que no ha estat tan difícil. Alguns sectors han ajudat la fira perquè aquesta s’ompli, per exemple la restauració. Tot i això, el sector immobiliari i l’institucional no han participat gaire perquè els hi està costat molt aconseguir els diners. Tot i que no tindran tanta presència, en general es notarà més participació que els anys anteriors, encara que també cal tenir present que s'ha reduït l'espai dels estands.

Tomàs Àlvaro, regidor de Promoció de la Ciutat, ha afirmat que l'ajuntament està 'satisfet' perquè és una de les fires multisectorials 'més importants' del país i perquè hi ha una 'complicitat' per part de l'activitat econòmica de la ciutat i també de la comarca.

En aquesta ocasió trobem una zona de restauració, una altra per a entitats locals, una d'artesania i el segon Mercat Juvenil, destinat a fomentar l'esperit emprenedor dels joves.

Esperem que els temps acompanyi per poder visitar i comprar de nou la Fira.

Daniel Rodríguez, 2n B

Carme, una de les nostres conserges

La Carme, juntament amb la Laura, és una de les nostres conserges. Ha començat amb nosaltres aquest curs i va accedir molt amablement a respondre algunes preguntes.

- Quants anys portes treballant de conserge?
Ja fa 19 anys que sóc conserge.

- Per què vas triar aquest sector?

Perquè em va agradar molt aquesta tasca.

- T'agrada la feina que realitzes?

Sí.

- Has tingut altres feines?
Sí, he treballat de dependenta en una botiga i també en una fàbrica de tèxtil.

- Com vas arribar al Montgròs?
Perquè em vaig quedar sense plaça on estava, llavors em van oferir aquest lloc i vaig acceptar-lo.

- Com veus aquest Institut?

Molt tranquil. Estic bé aquí.

- A quants instituts o col·legis has treballat?
Fins ara, a 4 instituts.

- D'on ets?
He nascut a Vilanova i la Geltrú.

- Per acabar, ens pot recomanar un llibre i una pel·lícula que t'hagin agradat?
El llibre que us recomano és El Secreto de Rhonda Byrne, i la pel·lícula “Tomates verdes fritos”.

Moltes gràcies per ser tan amable Carme.

Niko Sala, 2n A

Torna el Principal

El cap de setmana de Tots Sants, el dia 31 d'octubre, va tornar a obrir el Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. Després de tancar per obres l'any 2005, l'esperada reobertura ha estat tot un èxit de públic. Moltes persones no s'han volgut perdre l'oportunitat d'aprofitar les nombroses activitats programades per a aquesta temporada, obres molt variades i per a tots els públics, i també poder veure i conèixer en directe, amb els seus propis ulls, el reformat i renovat teatre.
Però sense dubte, el principal reclam d'aquesta desitjada reestrena ha estat la representació, dissabte, diumenge i dilluns, de l'obra de teatre "Brams o la Kumèdia dels herrors", interpretada pels actors vilanovins Sergi López i Toni Albà. La gran demanda d'entrades va fer que l'organització hagués de prorrogar l'obra un dia més.

Esperem i desitgem que continuï la temporada amb el mateix èxit de visites. Ja era hora de tenir de nou un teatre a la comarca.

Abdelilah Azghough, Valeria Bejarano, 2n B i 2n A

La USEE

Al Montgròs tenim una USEE; li hem fet una entrevista a la Sandra Ferrer, que n'és la responsable, per saber més coses sobre què és i com funciona.

1- Quin és el significat de la paraula USEE?
Unitat de Suport a l'Educació Especial.

2- Per què treballes en això?
Perquè vaig estudiar la carrera de psicopedagogia.

3- T'agrada fer aquesta feina? Per què?
Molt, perquè és una feina de contacte directe amb els alumnes i en la que pots fer moltes coses per donar-los eines perquè siguin persones autònomes i integrades al centre.

4- Quants alumnes hi ha?
Hi ha 8 alumnes en total; n'hi ha de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO.

5- Per què aquest institut té USEE i d'altres no?
Perquè aquest és un institut petit que pot acollir molt bé alumnes que tenen més dificultats que d'altres. Un altre motiu és perquè la USEE és un espai on els alumnes que hi assisteixen poden treballar coses relacionades amb la vida del dia a dia.

6- Com treballeu a la USEE?
Treballem en petit grup i fent servir les mateixes eines que a l'aula ordinària.

7- Quantes hores hi vénen els alumnes?
Depèn de cada alumne.

8- Quants professors o professores treballen a la USEE?
Treballem tres professionals: L'Ana (psicòloga), la Montse (educadora) i jo mateixa.

Moltes gràcies Sandra.

Valeria Bejarano i Erika López, 2n A i 2n B

Concurs de cartells per a la Marató de TV3

Els alumnes de 2A, 2B, 3A i 3B del Montgròs participem en el concurs anomenat ''PINTA LA MARATÓ'' de TV3. El concurs consisteix en fer un cartell sobre el tema d'aquest any, és a dir, sobre les malalties minoritàries. El premi serà un cap de setmana en uns Albergs.
Les malalties minoritàries són malalties que pateixen poques persones, però n'hi ha de molts tipus; es calcula que n'hi ha unes 7000 de diferents i afecten a 7 de cada 10.000 espanyols. Pots patir-les tant quan ets adult o quan neixes, i de moment no es poden curar.
La marató és un projecte solidari que realitza TV3 ja fa molts anys amb l'objectiu de recollir diners per a la ciència i per a la curació de malalties, aquest any per a malalties minoritàries.
En aquest concurs de cartells hi participen moltes persones i molts instituts. De totes les classes, els alumnes triaran el dibuix més creatiu d'un/a alumne/a i s'enviaran. Esperem que algú de la nostra classe sigui el/la guanyador/a!

Cristian López, 2n A

TAC: Trastorns d'alimentació i conducta

Normalment la bulímia i l’anorèxia són dos trastorns que afecten els adolescents. Els adolescents ens formem a partir de les altres persones i dels amics, per exemple si et poses una samarreta i la mare et diu que no et queda bé, no li faràs cas, però si un amic o amiga et diu que la samarreta no et queda bé li faràs cas i t’he la trauràs (li fem cas a l’amic/a); també ens construïm una mica per la “tele”, veiem persones primes, amb bon estil…, i ens pensem que totes les persones han de ser així (i que nosaltres hem de ser així). Ens agafem una mica de model algunes persones de la “tele”.

Símptomes de bulímia i/o anorèxia:
Si una amic/a deixa de menjar, tira l’esmorzar… i et diu:
-ets el meu millor amic, i no li diguis a ningú.
Tu no has de dir mai:
-tu tranquil que jo et guardaré el secret . Si el vols ajudar li has de dir a una persona adulta, o als seus pares,així és com l’ajudes, tot i que durant un temps segurament no et parlarà, perquè ho has dit, tot i que és el millor que pots fer.

Hem d’estar ALERTA de:
-llençar el menjar : hem de vigilar si alguna persona llença el menjar, potser el pot llençar un dia perquè no li agrada el que li han posat , però si ho fa cada dia… (s’ha de controlar);
- no volen quedar a fer un refresc : si convides a una amic/a a prendre alguna cosa, o a un aniversari, on menjaran coca… i no vol venir, aquests poden ser alguns símptomes de la bulímia i/o l’anorèxia;
-diuen que estan grassos i no ho estan;
-mai no es veuen bé…

. Què és la Bulímia:
És quan menges molt i després ho vomites tot.
En vomitar se’t desfan les dents i l’esòfag (sempre que vomitem encara que no sigui de bulímia ens hauríem de rentar les dents).
El 10% de les persones que tenen bulímia es moren, i si es recuperen normalment queden seqüeles. No accepten que estan primes.
Quan tens bulímia et deixa de venir la regla, et surten pels per la cara…, i moltes d’altres conseqüències més greus.

. Què és l’Anorèxia:
És quan deixes de menjar.
Normalment els trastorns alimentaris afecten molt més a les noies, perquè les jutgen més estrictament, i també es jutgen a elles mateixes. Afecta més joves entre els 12 i els 22 anys, tot i que pot haver-hi algun cas que amb 40 anys també pateixin bulímia.

Marta López, 2n B

Hornbæk, Denmark

Denmark is a little land in the northern of Europe. It’s a very tiny land, but beautiful. In summer it’s not excessively hot, but in winter it’s cold and mucky. Denmark is basically formed by islands, except Jutland, which is a peninsula. The referent places in Denmark are Jutland, Sealand and Fyn (Jylland, sjæland og Fyn in Danish). Denmark’s got a lot of beautiful cities: Copenhagen, Silkeborg, Herning, Helsingør, Odense… but I’m going to talk about Hornbæk, a village near Helsingør. Which special facts do this village have? Let’s find out.
Hornbæk is a coast village, it’s not small, but neither big. The village hasn’t got a council; it belongs to Helsingør, which is nearby, ten kilometers (more or less). It’s got 3.542 inhabitants, but in summer it’s got up to 35.000 holidaymakers. The village is known as a Danish “fishing-village”.
Hornbæk’s got almost everything you need. It’s got a school, three big supermarkets, clothes shops, a port, a coast with beaches, a forest, there are cycling lanes in all the streets, and the most important thing: Ice creams. Hornbæk is well-known by the good ice creams they make in “Is-kage huset”, which means, the ice-cream cake house. They make the best ice creams in the whole world, with “flødeboller” that are some Danish cream cakes; and they’re used to put whipped-cream and strawberry jam on the ice-cream. They’re also used to make soft ices.
Hornbæk port is filled with fishing boats, and there are some pleasure boats. Sweden is very near, so a lot of people have a boat to get to Sweden once in a while. In the outskirts of Hornbæk, before arriving to the nearest villages (Hellebæk and Saunte) there is a big forest, which is human planted. There are also a lot of sububs very near the city, one of them is Stenstrup. Everyone gets everywhere by bike, because Denmark is a very flat land, the highest point is himmelbjerget (near Silkeborg city) which is 147 high.
Every summer I’m in Hornbæk, and I love this place. I’ve got my cousin and a lot of friends. We get by bike everywhere, and we like going to the camping near her house, and have some fun over there. We can also go to the beach for running or just having fun with the waves (some days they are very big!) We can also get horseback riding, and we can visit horses (there are a lot of stables nearby). We can also take the train to another “fishing-town” (Gilelleje) and to Helsingør, where we can go to the mall and have a classical Danish ice-cream and walk in the Helsingør streets. Life there is great, if I were you, I’d go to Hornbæk someday!

Lærke Saura, 3r B

El barco fantasma

Marc es un niño que siempre había querido ir a Estados Unidos. Por sorpresa, el día de su cumpleaños sus padres le dieron el regalo esperado: un viaje a EE.UU.
Marc casi lloró de la emoción, ese día. Y llegó el momento del viaje, ese mismo 21 de diciembre fueron al puerto. Embarcaron todos muy felices; Marc se instaló en el camarote, que por cierto era el número 666, con su mp5 para escuchar música. Había una cama de matrimonio y otra cama individual; tenía suerte porque era hijo único. Tras instalarse escucharon la voz del capitán anunciando que dentro de una hora eestaría la cena. A Marc le venía bien porque aún no tenía hambre, por eso cogió la “gameboy” con un juego curioso que se titulaba: "Pokemon y la casa cara". De repente se oyó un ruido !clap!; ¡se estaba hundiendo el barco! Marc corrió y vio a su padre descuartizado en la puerta, y sangre en la cerradura. Luego fue a la cubierta por las escaleras del este y vio muchos cadáveres allí con síntomas claros de descuartización. Después se dirigió al piso de abajo y encontró a su madre detrás de él, llena de sangre y con una sierra mecánica.

Iker Medina, Marc Raventós, 2n A