divendres, 25 de març de 2011

Un dia qualsevol

Hola, escric això perquè no tinc res millor a fer, porto tot el dia repartint el diari pels carrers, i se m'ha tornat a trencar la roda de la bicicleta, però m'és igual perquè demà, dia 18 de març de 1984, compleixo 16 anys, i ja començaré a tenir un salari gràcies al senyor Martí, que em deixa treballar a la seva fusteria; començaré a estalviar i així quan tingui 18 anys poder comprar-me un cotxe i portar-hi els amics i les amigues.
Però ara he de pensar en la meva festa de demà, i si tindré el valor per convidar la Carla, no sé si podré fer-ho, però s'ha d'intentar.
El meu pare ja m'ha dit que em regalarà aquella pilota de futbol que sempre veig a l'aparador de la botiga d'esports; espero que sigui això perquè com em regalin el mateix que tots els anys...: una samarreta i un llibre.
La samarreta li regalo al meu germà petit, i el llibre el cremo per Sant Joan...
Si la mare estigués viva, em fotria una bona bronca per fer el que faig amb el que em regala la família; si ella estigués, tot seria millor.

Nil Taulé, 3r A

3 comentaris:

  1. Aquest text m'ha semblat molt emotiu i interessant, t'explica una petita part de la vida d'aquest noi. M'ha agradat molt i esta ben escrit.

    ResponElimina
  2. esta molt bé aquest text, per que explica una petita par de la vida del noi.
    es molt interessant.

    ResponElimina
  3. Com es nota que l'has escrit tu, Nil, aquest tipus de texts són típics teus, però és curt, senzill i graciós. P.D. La imatge està ven seleccionada.

    ResponElimina