EL MONTGRÒS

Alumnes a l'IES-L

2012-02-17T13:34:00.000+01:00

Hem decidit entrevistar a l'alumne Francesc Moreno de 3r A sobre què és això anomenat l'IES-L que ell està fent aquest curs:

1. En què consisteix l’IES-L?

És un programa que consisteic en què les assignatures que més em costen no les faig, en lloc d'anar a classe vaig a treballar i llavors no me les suspenen.

2. Per què hi vas? I què hi fas?

Vaig perquè m’ajuda a aprovar les assignatures que més em costen, un màxim de 12 hores a la setmana.

Doncs jo em dedico a recollir les verdures, llegums, podar les vinyes, etc.

3. Quan fa que vas a l’IES-L? T’agrada?

Fa dos anys que hi vaig i sí que m’agrada.

4. Creus que et serveix per alguna cosa?

Sí, per aprendre a treballar.

5. Què prefereixes anar a l’IES-L o estar a classe?

M’agraden les dues coses perquè ho trobo força divertit.

6. Fas nous amics a la feina o estàs sol?

Sí que faig nous amics perquè treballo amb més gent.

7. Què pensen la teva família sobre que facis l’IES-L?

Els hi sembla molt bé i sobretot a la meva àvia perquè li porto llegums i es posa contenta.

8. A partir del que fas a l’IES-L creus que t’ajudarà en un futur?

Sí, perquè així em podré treure l'ESO i treballar, i el més important és que en un futur podré cuidar la meva família (filla, dona, etc).

9. Recomanaries als alumnes que els hi costa estudiar que facin l’IES-L o que es quedessin a classe estudiant més?

Que se'n vagin fer l'IES-L perquè si no els hi agrada estudiar és una oportunitat molt bona per poder tenir un futur d’ara endavant.

Gràcies Francesc!

Helena Cardiel i Anaïs Llop, 3r A

L'anorèxia

2012-02-09T13:29:00.000+01:00

L’anorèxia nerviosa és una malaltia que provoca una pèrdua de pes voluntari.

Aquesta malaltia se sol presentar generalment en dones i s’inicia a l’adolescència fins a l'edat adulta jove.

Actualment, les causes d’aquesta malaltia no són úniques. Alguns experts creuen que aquesta malaltia s’origina en demandes de la família i la societat. El problema se centra en una baixa autoestima.

Hi ha diversos símptomes, però els més destacables, són els següents:

- Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amistats.

- Menjar sola.

- Reduir la quantitat de menjar.

- Augment de l’exercici físic.

- Consum de diürètics i laxants.

- Fred, estrenyiment.

- Irregularitat de la menstruació.

L’anorèxia és un desordre difícil de diagnosticar, ja que el pacient nega i amaga la seva condició de malalt.

Els tractaments solen ser bastants llargs i complexos. No hi ha tractaments únics, ja que s’adapten a les característiques de cada persona.

El pacient anorèxic normalment no es tracta pel seu propi desig, sinó que ho fa impulsat per la família o amics.

Alisson Flores, 3r A i Helena Mujal, 3r B

Tacones, tacones: sobre la tendencia de llevar tacones altos

2012-02-03T14:00:00.000+01:00

Comenzaré diciendo: ¿quién sabe llevar esos tacones? Porque tiene que tener un sentido del equilibrio increíble. Yo solo de ver a las mujeres con ellos puestos me da vertigo. Aunque es muy cierto que, a la mujer que sabe llevarlos, le sientan fenomenal. Estilizan muchísimo las piernas y se luce mucho más el modelito que lleves. Estas mujeres suelen tener como lema el típico: "Para estar bella hay que sufrir". Eso es ser, desde mi punto de vista, masoquista. Yo, si voy cómodo en chandal, me pongo chandal; y si voy cómodo en bermudas, pues llevo bermudas. No tengo que gastarme un dineral en "Compeed Ampollas", ni tengo que destrozarme el pie. Se han visto casos de mujeres que de tal exceso de su uso, su anatomía del pie se ha visto modificada hasta tal punto de agarrotarse los tendones. Esto significa que ¡no podría articular los dedos de los pies! Si es que eso no es sufrir, ¡eso es torturarse! Y no hablemos de las deformaciones vertebrotorácicas que se han diagnosticado por el uso de tacones: deforman la columna vertebral porque tu cuerpo no está preparado para soportar un nivel de fuerza gravitatoria mayor. Si una persona mide 1'70m de altura, su cuerpo estará preparado para una presión de una persona de 1'70m. Sin embargo si a esta persona le pones unos tacones de 10cm, su cuerpo recibe una presión de una persona de 1'80m, por lo que un uso excesivo de ese plus en tu altura le hará daño en la columna vertebral de diferentes maneras: curvándola, jorobándola (que te salga joroba) o que simplemente te fallen los discos intervertebrales.

Y no hablemos de las cuñas. Es cierto que son más cómodas y más fáciles de llevar que los tacones, pero igualmente hacen mucho daño. Y como son más seguros, se atreven con un par de centímetros más, y esto sí que te hace polvo el pie.

También, muy vistos, los zapatos de tacón que en la punta tienen un minúsculo agujero. Eso ¿para qué es?, ¿para que se te escape el dedo por ahí, o para que una rata te coma el pintauñas? No le veo sentido, la verdad.

Bueno, pues yo me despido, y a las mujeres que opten por tacones, aconsejarles unos que sean más bien bajitos, nada de tacón de aguja y que se sientan bien con ellos, dado que también es verdad que se han realizado estudios en los cuales ir plano también es malo. Según este estudio, lo saludable es un mínimo de 3cm. Un saludo.

Jordi Virtus, 3r A

Coses que m'agraden de Barcelona

2012-01-27T13:49:00.000+01:00

De les coses que més m'agraden de Barcelona és el camp nou del FC Barcelona i la Sagrada Família. També m'agrada La Casa Batlló, la Casa Milà, l'autobús turístic de Barcelona, l'autobús del FC Barcelona, l'aeroport de Barcelona, l'estàtua del Cristòfor Colon, els carrers de Barcelona i els transports. I també m'agraden les botigues i els hotels. El Corte Inglés, és la botiga de Barcelona que més m'agrada.

A Barcelona hi ha les Rambles i també hi ha molts cotxes.
El port de Barcelona té moltes barques i vaixells, també té platja, l'aquari i el zoo.

A Barcelona hi ha els museus com els museus dels vaixells, els museus de geografia, té el museu del Cosmocaixa també té instituts, guarderia, escola de primària i universitats.

També m'agrada el zoo, perquè m'agraden molt els animals.

També m'agrada l'aquari, perquè m'agraden molt els animals del mar.

També m'agrada el Gran Via 2.

Alexis Mersch, 1r A

Seguretat Vial

2012-01-24T11:25:00.000+01:00

Últimament les xifres de morts a les carreters espanyoles ens preocupa, l'escassa seguretat vial és el problema, tot i que aquest any passat (2011), hi ha hagut menys víctimes que en l'any anterior a les carreteres durant les principals “festes” (Nadal, Vacances d’Estiu, Setmana Santa, Cap d’Any). Hauríem de reduir la xifra de morts, no val amb intentar-ho, ho hem d’aconseguir, i per fer-ho necessitem l’ajuda de tots.

En primer lloc hauríem d’identificar les principals causes dels accidents, i després eliminar-les. Aquestes són les més destacades:

- Alcohol: La relació entre l’alcohol i els accidents és més que coneguda. L'alcohol és responsable del 30-50% dels accidents mortals.

- Punts negres: Són un altra causa greu dels accidents. Els “punts negres” són llocs on hi solen haver accidents, per exemple: corbes molt marcades, rotondes...

- Distraccions: Aquí tenim un altre veterà dels accidents de tràfic, entre tots hauríem d’intentar eliminar les distraccions al volant com per exemple: parlar amb el mòbil, pensar profundament,...

- Excés de velocitat: Aquest també és una altre culpable dels accidents de tràfic, el fet d’anar a més velocitat del que està permès no només causa l’accident, sinó que també fa que el cop sigui més fort i també mortal.

Lailla Ahrouch i Marieta Pedraza, de 2n A

1 de desembre, dia mundial contra la SIDA

2012-01-20T13:45:00.000+01:00

L’1 de desembre és un dia que dediquem a conèixer els avenços contra la pandèmia VIH, per mostrar solidaritat i donar suport a les persones que han estat infectades. Un dels punts més destacable és conscienciar i informar de com prevenir la malaltia.

La sida és una malaltia d’infecció causada pel virus VIH. Ens podem contagiar a través del contacte amb la sang infectada o mantenint relacions sexuals amb una persona que tingui la malaltia.

Malauradament, contra la Sida no hi ha cura actualment, per això, cal prevenir aquest virus. Segurament et preguntaràs... com? Doncs molt fàcil, utilitzant el preservatiu! Cal tenir en compte que el profilàctic no protegeix a les persones infectades però sí a les qui no ho estan.

Els símptomes de la infecció VIH solen ser els següents:

- diarrea persistent

- pèrdua de pes no justificat

- pèrdua de gana

- cansament constant

- ganglis limfàtics inflamats

- suors nocturns

- tasques blanques a la boca.

Aquests símptomes se solen desenvolupar a les poques setmanes o fins i tot mesos, després d’haver adquirit el virus.

Com a mostra de solidaritat, aquest any passat Barcelona va “tenyir” de vermell alguns dels seus centres comercials així com edificis històrics amb un valor artístic important, és a dir, l’Acadèmia de les Bones Lletres, l’Ajuntament, CaIxafòrum, Casa Batlló, la Sagrada Família i la Pedrera i les va il·luminar a la nit amb llums roges.

Helena Mujal, 3r B i Alisson Flores, 3r A

Bon Nadal i Feliç 2012!!

2011-12-24T14:03:00.000+01:00

L'alumnat de 1r d'ESO, amb la professora de Música Anna Pantinat, ha fet una versió de la cançó "El verano ya llegó" transformant una cançó típica de l'estiu en nadala. Hem traduït la lletra adaptant l'accentuació sil·làbica per tal de poder-la cantar i hem creat l'acompanyament. Amb aquesta feina us volem felicitar el Nadal i desitjar-vos un bon Any Nou!!!

Sobre els somnis

2011-12-15T13:59:00.000+01:00

Definició de somni:

El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm.

Aquí teniu un enllaç d’un diccionari de somnis molt interessant i a continuació teniu unes quantes enquestes:

L’enllaç: http://www.euroresidentes.com/suenos/diccionario_a.htm

ENQUESTES A DONES:

- Saps el que és un somni? Sí

- Te'n recordes del que somies? De vegades

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? Molts, ara mateix no en recordo cap de concret

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? Cap

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? No, somio coses bastant surrealistes

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? Sí, una vegada de petita vaig somniar que anava amb esclops, i que de nit un assassí perseguia a tota la gent de Ribes, i jo sempre queia al terra perquè no podia córrer... I aleshores em despertava.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Saps el que és un somni? Sí, és quan tu estàs dormint, t’imagines un món diferent, coses molt rares, situacions estranyes, i més o menys és per com estiguis tu. Per exemple si tu estàs malament, i tens por de coses, de pel·lícules, doncs somies un malson. Però si tu et dorms pensant en alguna cosa bonica sempre somiaràs coses boniques.

- Te'n recordes del que somies? Algunes vegades

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? Quan estic malalta, sempre somio el mateix somni; és molt inquietant perquè és de por.

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? Sí

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? No

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? Quan coneixia al famós Justin Bieber.

ENQUESTES A HOMES:

- Saps el que és un somni? Crec que sí, suposo que un somni és una imaginació mentres dorms.

- Te'n recordes del que somies? A vegades, no sempre me’n recordo.

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? Doncs el somni més inquietant va ser... No et sé dir cap no me’n recordo però és estrany perquè tinc la sensació d’haver-ho passat molt malament en un somni.

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? Doncs sí, però m'ha passat que em desperto i no em puc moure ni cridar i fins que puc moure un dit de la mà no torno en si.

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? M'he aixecat més d'una vegada plorant, però el perquè no ho sé.

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? Doncs no me’n recordo de cap.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Saps el que és un somni? És quan el teu cervell descansa per la nit i et guarda els detalls del dia més importants o alguna cosa així, no n’estic segur.

- Te'n recordes del que somies? No me’n recordo dels somnis, només d'alguns i són pocs.

- Quin ha sigut el somni que més t'ha inquietat? No me’n recordo ben bé però de petit tenia por d'un somni amb el Frankenstein molt estrany.

- Has somiat alguna vegada que et queies per un precipici o que et perseguia algú i que tu no podies córrer? No, però el que em passa és que mentre estic dormint però no del tot, és a dir, només estàs relaxat al llit, tinc la sensació a vegades que em caic però m’aixeco de cop i ja està.

- T'has aixecat plorant o rient d’un somni? Per què? No, mai m’ha passat.

- Quin ha sigut el somni que més t’ha agradat? No t’ho sabria dir perquè no me’n recordo.

Conclusions:

- Primera: la gent no se’n recorda gaire dels somnis que somia mentre dorm.

- Segona: les noies se’n recorden molt bé dels somnis que els i agraden i en canvi els nois no gaire.

- Tercera: generalment ens enrecordem més dels malsons que dels somnis que ens agraden.

Anaïs Llop, 3r A i Aroa Mars, 3r B

Panera Pro Viatge Final d'Etapa de 4t d'ESO

2011-12-06T12:14:00.000+01:00

Voleu que us toqui alguna d'aquestes dues fantàstiques paneres?

Només cal que compreu un número a algun alumne de 4t!

Steve Jobs cambió el mundo tecnológico

2011-11-24T14:00:00.000+01:00

Steve Jobs (1955-2011), gracias a sus creaciones como los Mcintosh, los iMac, los iPod, los MacBook, los iPhone y los iPad revolucionó el mundo tecnológico tal y como lo conocemos.

Steve Jobs creó el primer mouse para ordenador, facilitando el uso de este y revolucionando así el mundo tecnológico. Esto lo hizo ya hace muchos años y desde ese día no ha parado de innovar. Hizo que los ordenadores fuesen más prácticos diseñando un ordenador portátil con batería e independiente durante más de 3 horas. Revolucionó el mundo de la música introduciendo en un aparato pequeño, y portable en un bolsillo, más de 600 canciones y con otras muchas funciones como escuchar la radio, leer libros previamente descargados… Innovó la tecnología que había, introduciendo otra nueva y poco conocida, como es la tecnología táctil, introduciéndola en muchos de sus nuevos diseños. Perfeccionó el mundo de las comunicaciones haciendo aparecer un nuevo móvil (Iphone), en el cual, además de tener tecnología táctil y muchas otras aplicaciones revolucionarias, te permitía crear una red wifi, con el propio internet del móvil, sin así tener que abonarte a una compañía para tener internet.

Lu última aparición de un nuevo aparato ha sido la creación del nuevo Iphone 4s, una evolución del Iphone 4.

Steve Jobs ha cambiado el mundo tecnológico, haciéndonos avanzar hacia una nueva era tecnológica y dirigiéndonos a la evolución del ser humano tecnológicamente. Gracias a él hay tecnologías antes poco o nada utilizadas que forman parte de nuestro día a día; sin estas la vida sería más difícil, seguramente, para los que estamos acostumbrados a utilizarlas.

¡GRACIAS STEVE JOBS!

Iván Fernández, 4t B

Sobre els acudits

2011-11-23T10:57:00.001+01:00

Els acudits milloren l'ànim?

Què en penseu?

Et sens millor abans de sentir acudits o després?

- Doctor, soy asmático, ¿es grave? No amigo, es esdrújula.

- ¡Mamá, mamá, en el colegio me estaban pegando una paliza! ¿Y te has vengado, hijo? ¡Hombre! ¡Si no me vengo, me matan!

- Entra un ladrón a robar un banco llevaba un gato en la mano y dice: ¡Manos arriba o aprieto el gatillo!

- ¿En qué se parecen los hombres a los calcetines? En que sólo sirven para meter la pata.

- Era un hombre tan, pero tan flaco, que no tenía ni dedo gordo.

- ¿Qué le dice una impresora a otra? ¿Esta hoja es tuya o es impresión mía?

- En un autobús van unos bizcos turistas por París y dice el guía: Si miran a la izquierda, verán a la derecha la torre Eiffel.

- ¿Cómo se dice hazme reír en Árabe? Hasmejaja.

Anaïs Llop, Aroa Mars, 3r A i 3r B

El nuevo C4

2011-11-16T11:00:00.001+01:00

DESCRIPCIÓN DEL COCHE:

MARCA: CITROËN

MODELO: C4

INTERIOR: - NUEVA CAJA DE CAMBIOS

- PORTA OBJETOS CENTRAL

- APERTURA CORREDERA

- ESPACIO REFRIGERADO

- CONNECTING BOX

- GPS

- ABS

- AFIL, ES LA ALERTA DE CAMBIO INVOLUTARIO DE CARRIL.

-AFU: LA AYUDA A LA FRENADA DE URGENCIA.

- LIMITADOR VOLUNTARIO DE VELOCIDAD.

- REGULADOR DE VELOCIDAD PROGRAMABLE.

EXTERIOR: - TECHO PANORÁMICO

- FAROS BI-XENON

- LAVAFAROS

- PROYECTORES ANTINIEBLA DELANTEROS

- ESP SISTEMA ELETRONICO INTELIGENTE QUE EN CASO DE PÉRDIDA DE ADHERENCIA EN CURVAS ESTABILIZA EL VEHÍCULO.

-FSE: EL FRENO DE APARCAMIENTO ELÉCTRICO

EL C4 ME GUSTA PORQUE ES UN BUEN COCHE PORQUE TIENE MUCHOS BOTONES. ES UN COCHE MUY SEGURO Y VA MUY BIEN. ES ELÉCTRICO.

ES EL NUEVO CITROËN C4 Y A LA GENTE LE GUSTA PORQUE VA MUY BIEN.

YO ME LO COMPRARíA EN NEGRO PORQUE ES MUY ELEGANTE.

ES MI COCHE FAVORITO.

IVÁN MORENO, 3r A

Sortida de 1r d'ESO al Montgròs

2011-11-13T13:49:00.000+01:00

Els alumnes de 1r d'ESO van fer una sortida cap al Montgròs divendres passat 11-11-11. Ep, no es va acabar el món!

Aquí teniu algunes imatges de l'excursió:

Tallers per a la Castanyada

2011-11-10T13:47:00.001+01:00

La setmana passada va ser la castanyada (Halloween); a l'institut Montgròs vam preparar uns tallers per a les 2 darreres hores del divendres 28 d'octubre, com manualitats, cuina elaboració de cupcakes), maquillatge, torrar castanyes, pel·lícules de terror, concerts teatral i activitats esportives per celebrar-ho. A més, els alumnes de 1r d'ESO van fer un concert amb l'Anna Pantinat, la professora de Música.

Jo vaig anar al taller de pel·lícules de terror, vaig veure "Pesadilla en Elm Street (El Origen)".

Aquesta pel·lícula no es que faci por, sino que és mçes d'intriga, ensurts i una mica de fàstic.

El personatge principal és el famós Freddy Krueger.

En general vaig parlar amb els meus companys i va estar molt bé i ens agradaria tornar-ho a repetir l’any que ve.

Aroa Mars, 3r B

Castanyada i Halloween a la nostra manera:

Divendres 28 va ser un dia tenebrós i terrorífic a l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes. Es van organitzar un seguit d’activitats i tallers relacionades amb Halloween i la Castanyada com; manualitats, cuina, pel·licules de terror, maquillatge, torrar castanyes, activitats esportives i concerts teatrals.

Jo especialment vaig anar al taller de pel·lícules de terror, al qual vaig veure la pel·lícula "KM 666"! Una pel·lícula terrorífica de misteri i fàstic. Em va agradar perquè m’ho vaig passar molt bé veient-la, em feien riure algunes coses i m’espantaven d’altres. Va estar molt bé!!!

Anaïs Llop, 3r A

El dia 28 d'Octubre a l'Institut Montgròs, el nostre Institut, els professors van organitzar tallers per celebrar la Castanyada. L'Estrellita i jo vam escollir el taller de Maquillatge de Terror. Les encarregades eresn la Mireille (professora de ViP) i la Raquel (la nostra professora de La Revista); en total érem 17 alumnes. Tot va començar quan l'Estrellita i jo vam ajudar a la Mireille a decorar l'aula amb motius terrorífics.

Per fer el taller ens van demanar que portéssim algun material per maquillar-nos i en arribar vam començar a pintar-nos. La Mireille ens va ensenyar imatges de com ens podíem maquillar. Després, quan vam acabar, vam sortir al pati a menjar castanyes i beure sucs. I vam tornar a l'aula i vam maquillar a d'altres alumnes que arribaven, mentrestant les professores ens van fer fotos.

Nosaltres ens vam divertir molt i en va agradar fer aquest taller.

Viviana Barrancos i Estrellita Arteaga, 2n B

Sobre la pena de muerte

2011-11-09T11:13:00.002+01:00

Se debería prohibir la pena capital, ya que en primer lugar es rebajarse al nivel del condenado.

La pena de muerte consiste en provocar la muerte a un condenado como castigo por un delito. Se utilizó durante muchos años a nivel mundial, y aunque en muchos países ha sido abolida, aún se practica en otros y de manera injusta.

Considero que por mucho que mates al procesado, el daño causado será irreparable, de modo que no es una solución adecuada. Se ha demostrado que en los países que practican la pena de muerte, las cifras de delitos no se han reducido, por lo tanto no es una medida disuasiva.

Como dijo Delia Revoredo, la solución no está en matarlos, sino en que el Estado cumpla con su deber de educar normalmente, y sancionar oportunamente.

Es mucho más doloroso sufrir y estar cerrado en un calabozo durante el resto de tu vida, a que te maten (que únicamente sufrirás unos minutos). Además es de ser poca persona y no es nada solidario.

Como he afirmado anteriormente, en muchos países han aplicado este medio a demasiadas personas, y muchas de ellas han resultado ser no culpables, ya que si la autoridad creía que habías hecho algo inapropiado, no tenías ningún derecho a defender tus ideas.

En definitiva, lo mejor es abolir la pena de muerte o el país éticamente siempre irá a peor.

Marta López, 4t B

Els cavalls

2011-10-27T13:56:00.002+02:00

- D’on provenen els cavalls? I com han evolucionat?

Aquest mamífer és un dels animals més antics i que més ens han facilitat la vida durant molts anys.L’origen d’aquest animal el podem trobar a Amèrica del Nord, on va habitar durant aproximadament 55 milions d’anys. S’anomenava Eohippus, tenia una mida de 20 i els 40 cm. d'alçada. I s'assemblava molt a un gos, a primera vista.

CARÀCTER:

El cavall és un ésser equí, pel qual, és un animal molt sensible. Però per una altra banda, és molt intel·ligent, fàcil d'ensinistrar i fidel al seu amo sempre i quan se li doni una justa i bona recompensa. Nosaltres l’hem de tractar amb delicadesa i dolçor, perquè ell a poc a poc, ens acabi agafant confiança per a poder ser el nostre amic (i fins i tot podem arribar a ser el seu millor amic).

Un cop ja ens té confiança, voldrà jugar amb nosaltres de manera que s’ha de tenir en compte que és un animal més gran que nosaltres i que hem de tenir cura de no fer-nos mal. També són molt afectuosos, els hi agrada que els pentinin i que els cuidin, que els hi facin massatges per tot el cos, carícies, i fins i tot petons. Una de les coses més sorprenents és que si els hi parles suaument al costat de l’orella, es poden arribar a relaxar (és una altra manera d'agafar-los més confiança).

La visió dels cavalls és propera i en monocolor (gris), és a dir, els cavalls poden veure coses que nosaltres no podríem veure a primera vista, però amb un prismàtic sí.

Els cavalls solen portar-se bé quan estan en parelles però si estan en grups del mateix sexe ja es complica més la cosa. Perquè un cavall sigui feliç i estigui sa, ha de poder fer exercici cada dia, tenir la companyia d'humans i/o altres cavalls, tenir un estable net per descansar i disposar d'una alimentació equilibrada.

L'ALIMENTACIÓ DEL CAVALL:

L’aliment és especial perquè els seus hàbits siguin sans. És important que mantinguin una dieta equilibrada perquè el sobrepès pot afectar molt al seu estat de salut, ataquen a la seva agilitat.

El fenc i la palla són la base de l'alimentació, però tot depèn del tipus d'herbes de la seva composició, la quantitat d'abonament i el moment de la collita.

També poden menjar pastanagues, pomes, raves, etc, però s'utilitza com a premi, no coma base de la seva alimentació.

Anaïs Llop i Aroa Mars, 3rA i 3rB

Xerrada sobre la ràdio per als alumnes de 3r

2011-10-19T11:10:00.001+02:00

Dijous passat dia 6 d'octubre va venir a classe de 3r en Sergi, ell és director de la cadena de ràdio “Ràdio Sant Sadurní”. Ens va explicar una mica com funcionava una cadena de ràdio. Dins de la cadena hi ha un programa; en el programa ens va explicar que hi ha un guió radiofònic, aquest guió ha de tenir una ratlla al mig per separar els següents punts que tu posis al programa. A més hem de posar sorolls, músiques, temes per explicar.... També ens va explicar que no hem d’improvisar, és a dir, hem de tenir el guió del programa davant i abans de presentar-lo llegir-lo moltes vegades per no entrebancar-nos, però si ho llegeixes ho has de llegir amb alegria, sinó els oients s’avorririen.

També ens va ensenyar uns exemples d'unes gravacions d'un programa de ràdio. Una de les diferències més clares era que un programa estaven més alegres, emocionats per algun fet i això s’agraeix, en canvi, a l’altre programa es notava com llegia el text, eren avorrits i no tenien alegria, a més parlaven molt fluixet. Un altre punt important i que cal tenir en compte és el to de veu.

Aquesta xerrada em va semblar molt interessant i gens avorrida, i em servirà per millorar el meu programa de ràdio per al projecte d'aquest trimestre de l'àmbit lingüístic.

Aroa Mars, 3r B

Taller de Cinema de Terror

2011-10-17T20:44:00.000+02:00

A tots aquells que volgueu participar en aquest taller us demanem que ens digueu la pel·lícula que us agradaria veure. Teniu temps fins dimecres dia 19 d'octubre.

Només heu de contestar amb la vostra preferència.

A més a més, us volem oferir participar en un concurs sobre el taller dirigit a tothom que vulgui participar.

Els requisits són molt senzills, es tracta de promocionar l'activitat, mitjançant un cartell publicitari amb els següents elements:

* Ha d'aparèixer el logotip del centre,

* Imatges relacionades amb Halloween,

* El nom de l'activitat (“Cinema de Terror”),

* així com la data i l'hora que es realitza el Taller

* A banda de tots aquests elements formals, és important afegir un eslogan publicitari que capti l'atenció de l'activitat.

PREMI: El guanyador/a del cartell triat per votació, podrà gaudir els 4 divendres del mes de nomvembre d'un pack per esmorçar.

*Els cartells els podreu entregar en el Cau del Drac (USEE) a partir de dilluns 17 fins al 21 d'octubre.

Entrevista al professor Jose Manuel Álvarez

2011-10-06T13:30:00.004+02:00

El Jose Manuel ha arribat aquest curs al nostre Institut. És tutor de 3r A i professor de matemàtiques. Li hem fet unes preguntes per conèixer-lo una mica millor.

1. Què et sembla treballar amb ordinadors? Havies treballat abans així?

Em sembla bé. No, no havia treballat mai amb ordinadors.

2. T’agradaria treballar amb llibres?

Ara que veig com funciona el tema dels ordinadors, no canviaria els ordinador pels llibres perquè les matemàtiques les pot explicar millor amb aquest sistema.

3. De quines matèries ets professor aquest curs?

De Matemàtiques, Alternativa, i Tutoria, a 3rA.

4. D’on ets?

Vaig néixer a León, però sempre he viscut aquí.

5. Què et sembla ser tutor? Havies estat tutor abans?

M’agrada ser tutor perquè puc escoltar els alumnes i els pares dels alumnes. He estat tres cursos tutor.

6. T’agrada l’ambient de d’institut?

Sí que m’agrada; els alumnes tenen molta sort d'estar en aquest institut, són molt afortunats.

7. En quantes escoles has treballat?

He treballat en 7 escoles.

8. Sempre has tingut clar ser professor?

Doncs volia provar de ser professor, abans era programador d’ordinadors.

9. Ens pots donar un consell als alumnes?

Estudiar i aprendre bé les matèries, ser respectuosos entre nosaltres i amb la gent gran.

10. Ens suggereixes algun tema que t'agradaria llegir a la nostra Revista?

- Enigmes matemàtics

- Música

Moltes gràcies per col·laborar amb nosaltres Jose Manuel!

Iván Moreno i Aroa Mars, 3r A i 3r B

Algo muy grande

2011-10-04T12:21:00.000+02:00

Me levanté, y vi un elefante en mi habitación. Me incorporé, quería ponerme las zapatillas, pero me di cuenta de que aquel enorme bicho estaba sentado sobre ellas. Visto lo visto, pensé que sería mejor andar descalzo.

Me acuerdo que la semana pasada les pedí a mis papis que quería una mascota a la que poder pasear, pero ¡madre mía! Aquel bicharraco no era exactamente lo que yo deseaba, aunque ahora lo tenía que cuidar.

A parte de todos los dolores de cabeza que tenía pensando en cómo lo iba a cuidar, y dónde iba a vivir, porque vistas las dimensiones, en el armario no me cabía..., solo me rondaba una pregunta por la cabeza: ¿cómo han traído este bicho feo? Lo habrán llevado ¿en avión?, ¿en tren?, ¿o quizás ha venido andando?

Marta López, 4t B

SOLIDARITAT

2011-09-30T13:39:00.001+02:00

Els alumnes de 1r d'ESO a l'hora d'Alternativa han estat definint amb les seves paraules què és la Solidaritat. I deprés ho han dibuixat i han fet un mural per a la classe. Us deixo algunes de les definicions i el mural del alumnes de 1r A.

SOLIDARITAT: és que t'ajuden a pagar tot el que no pots pagar i t'ajuden a poder viure bé. MATI CANO. 1rA

SOLIDARITAT: és dedicar part del teu temps a les persones necessitades i ajudar-les. OXANA MARÍN. 1rA
SOLIDARITAT: és ajudar als altres o que els altres t'ajudin a tu. ALBA ABELLÁN. 1rA
SOLIDARITAT: és l'ajuda a les persones que la necessiten sense demanar res a canvi. NEREA NAVARRO. 1rA
SOLIDARITAT: és quan algú pensa en la gent més necessitada en lloc de només pensar en ell sol. RONNY CASTRO. 1rA
SOLIDARITAT: és ajudar als altres, parlar amb ells per solucionar-ho, donar-los el que necessiten, o si estan ferits. Això ho fem perquè se sentin millor. AINHOA PARRA. 1rA

Entrevista a 2 exalumnes: Laerke Saura i Júlia López

2011-09-29T15:19:00.000+02:00

Divendres passat, 23 de setembre, van venir al Montgròs 2 exalumnes, la Laerke Saura i la Júlia López. Els nois i noies de la Revista vam aprofitar la visita per fer-los unes preguntes sobre el seu nou camí: el Batxillerat. Elles han triat fer-lo a l'IES Joan Ramon Benaprès de Sitges.

1. Per a vosaltres quina és la diferència més important entre l'ESO i el Batxillerat?

L'ESO és un nivell més baix ja que és un estudi obligatori, en canvi al Batxillerat el nivell puja molt, segurament perquè nomes ho trien aquelles persones que volen fer estudis superiors.

2. Recomanaríeu als alumnes que facin Batxillerat?

Depèn de l'alumne; nosaltres ho recomanaríem a aquelles persones que hagin tret bones notes a l'ESO, sinó no s'ho treuran.

3. Com us va de moment a l'institut?

De moment molt bé, estem contentes.

4. Com us van les classes?

També molt bé.

5. Us agrada el Batxillerat?

Sí, ens agrada, perquè pots escollir el que vols fer entre totes les modalitats (n'hi ha 4), i en cadascuna pots triar entre diferents matèries.

6. Com son les aules al vostre Institut, gran o petites?

Són com aquestes, una mida normal.

7. Quants alumnes sou a les classes ?

Som més o menys com aquí. A la nostra classe som 24 exactament.

8. Creieu que és molt difícil?

S’ha d'estudiar molt, la veritat, i la velocitat de les explicacions és molt ràpida, comparada amb els cursos anteriors. A més gairebé cada dia s’ha de treballar a casa.

9. Quin Batxillerat esteu estudiant?

El Batxillerat Social-Humanístic.

10. El funcionament és el mateix?

Sí, més o menys és el mateix; hi ha quatres matèries que són obligatòries i comunes a tots els Batxillerats (Català, Castellà, Anglès i Filosofia), i les altres assignatures són de modalitat.

11. Us ho esperàveu més difícil?

Bé, una mica més potser sí, ja veurem com va.

12. Vosaltres creieu que tothom pot estudiar una carrera?

Creiem que tothom té la capacitat per a fer una carrera o un cicle, però també es necessita esforç i dedicació per a superar-lo.

13. Recomaneu estudiar a l'IES Benaprès?

Sí, les intal·lacions són bones, és un Centre gran i el professorat és bo també, donen un nivell alt, per tant, surts ben preparat.

14. Quin horari feu?

Entrem a les 8:30 i sortim a les 3:00, cada dia; no tenim cap classe a la tarda.

15. Quin consell donaríeu als nois i noies que vulguin estudiar Batxillerat?

Que estudiïn ara molt i que agafin els hàbits i el ritme de treball per poder tenir èxit en el futur.

Moltes gràcies noies!!

Entrevista realitzada per Estrellita Arteaga, Viviana Barrancos, Aroa Mars, Iván Moreno, Malena Méndez i Mireia Cornejo.

"Carta de una docente": els professors contra les retallades

2011-09-28T21:38:00.000+02:00

Després de les nombroses retallades que hem patit els professors, al Montgròs vam decidir fer una pancarta i penjar-la prop de l'entrada.

A més us deixem aquest text que explica perfectamnet la situació:

"MUCHAS GRACIAS SEÑORA AGUIRRE

¡¡¡Por fin!!! Estoy realmente encantada con trabajar 20 horas semanales y pensé que este día no iba a llegar nunca. ¿De verdad que ya no vamos a tener que cumplir con los artículos 70 a 81 de la Orden Ministerial de 29 de junio de 1994 que establecía que los docentes trabajamos 37 horas y media?

¿Es cierto que ya no tengo que permanecer en el centro 27 períodos semanales y dedicar 10 horas y media semanales a claustros, juntas de evaluación, preparar mis clases, preparar exámenes y corregirlos? ¿Ya no hay exámenes? ¿Puedo decir chorradas durante 55 minutos a 30 menores de edad porque ya no tengo que preparar lo que les voy a contar? ¿Me ha quitado usted por fin esas horribles horas complementarias en las que yo hacía guardias de patio? ¿No sustituiré a mis compañeros cuando falten, ni atenderé a la biblioteca a razón de 5 horas semanales?

¿Ya no tendré que coordinarme con mi jefe de departamento una hora a la semana para que supervise el cumplimiento de una programación que no tendré que preparar nunca más? ¿Ya no voy a ser tutora? Entonces… ¿Ya no tendré que acudir a esas tediosas reuniones de tutores para coordinar el plan de acción tutorial con la orientadora? ¿Ya no tendré que tratar nunca más en la hora de tutoría que, afortunadamente ya no existe, de temas tan intrascendentes para nuestros alumnos como la resolución de conflictos, la autoestima, el compañerismo, el tabaquismo, la anorexia, etc.? ¿No tendré que controlar el absentismo de los alumnos de la tutoría que nunca me asignarán?

¿No tendré que detectar nunca más las carencias, los problemas y las necesidades de mis alumnos? porque, entiendo que no tendré tiempo en mi horario semanal de 20 horas de clase mondas y lirondas para coordinarme con el departamento de orientación. ¿Ya no pasaré una hora semanal haciendo llamaditas a las casas para contactar con las familias e informar de cómo evolucionan los niños? ¿Ya no voy a tener que recibir nunca más a los padres preocupados por sus retoños porque sólo voy a dar 20 horas de clase semanales? Esto, además, aumentará enormemente la productividad en la comunidad de Madrid: ¿Qué es eso de pedir permiso en el trabajo para entrevistarte con el tutor de tu hijo?

Le transmito también el agradecimiento de los profesores de ciencias de mi centro pues ya no tendrán que preparar las prácticas de laboratorio que nunca harán. Por cierto, ¿vendemos el mobiliario y el material de los laboratorios del centro a la privada para sacar unas perrillas y superar el déficit o se lo regalamos a los de la concertada que son colegas?

¿Vendemos el fondo de la biblioteca que nunca más se abrirá? Podemos sacarnos un pastizal, sería una pequeña contribución de la educación pública para la creación de esa fabulosa policía autonómica que desea usted crear, si lo suma a lo que se ha ahorrado usted dejando en su casa a 1424 FUNCIONARIOS (NO INTERINOS) de secundaria sacaría adelante la policía y un ejército privado si se le pone a su señoría, que usted lo vale.

También me comunican los compañeros de lenguas extrajeras que tiene usted más razón que una santa, que había que plantarle cara al Consejo de Europa: a los

españoles no se nos dicta cómo se enseñan los idiomas extranjeros ¿Qué coño es eso de que los grupos deben ser reducidos para potenciar la práctica oral? Aquí a 30 niños que es como hemos estudiado todos hace 40 años y no veas cómo pilotamos en esto de los idiomas.

Como trabajo en un pueblo, los padres me preguntan si vamos a tener agrupamientos flexibles en lengua y matemáticas para los alumnos que necesitan una atención más pormenorizada y les he comunicado que evidentemente no, que había que quitar docentes para superar el déficit y que su deber como buen madrileño es dar de comer a los de las academias, que tienen que salir de la crisis. En la escuela pública no se dan clases particulares. Por cierto, el colectivo de academias se suma al agradecimiento porque la recuperación de materias pendientes corre ahora de su cuenta.

El TIC no dice nada porque ya no hay. De todos modos ya no necesitamos ordenadores para entrar en Internet, eso lo vamos a hacer cuando, después de trabajar 4 horas diarias únicamente, volvamos a casa y no tengamos clases que preparar ni exámenes que corregir.

¿QUEDAMOS ENTONCES EN QUE PASO DE 37 HORAS Y MEDIA A 20 Y QUE ME VA A SUBIR EL SUELDO POR EL TRAUMA QUE ESTO ME OCASIONA?

ES USTED MI HEROÍNA SEÑORA AGUIRRE.

TRANSMITA MIS RESPETOS A LAS SEÑORAS FIGAR Y DELIBES, SIN CUYA INESTIMABLE AYUDA, ESTO NO HABRÍA SALIDO ADELANTE.

Por cierto, si admite usted sugerencias de una admiradora: aumente usted el horario a los presentadores de los telenoticias de TELEMADRID que está muy feo que trabajen 5 horas semanales y cobren lo que cobran.

UN SALUDO DE UNA DOCENTE AGRADECIDA".

Benvinguda als alumnes de 1r d'ESO

2011-09-14T11:17:00.000+02:00

Els alumnes de 1r d'ESO van començar al nostre Institut dilluns passat, dia 12. Van arribar al Centre a les 9 del matí; els seus nous tutors (la Raquel, el Marco i el Pablo) els van obrir per rebre'ls i es van dirigir tots junts a la pista. Allà la directora, la Susanna, els va presentar els professsors i els alumnes de 3r i 4t que els acompanyarien a fer un tomb per conèixer les instal·lacions. Es van agrupar en les 3 classes i van passejar una estona per l'Institut guiats pels alumnes veterans. Després es van dirigir a les aules correponents amb el seu tutor/a que els va donar diverses informacions importants. Així va passar el matí. A la tarda ja varen seguir l'horari normal.

BENVINGUTS NOIS I NOIES DE 1r! Molta sort en aquest nou camí!

Esmorzar a l'INS Montgròs

2011-09-08T20:54:00.000+02:00

Avui els professors de l'INS Montgròs hem tingut la sort de gaudir d'un esmorzar exquisit que ens han preparat les nostres companyes Carme Colomar i Verònica Arrufat per celebrar amb nosaltres que han aprovat les oposicions. ENHORABONA!!

La sorpresa ha estat les galetes que ens ha preparat la Verònica amb el nostre logo; molt originals i sobretot boníssimes!!!

Podeu veure el goig que feia la taula i les famoses galetes:

Benvinguts al curs 2011-12

2011-09-06T09:55:00.000+02:00

Ahir dilluns 5 de setembre, els alumnes de 2n, 3r i 4t van venir una estona a l'Institut per conèixer l'horari, els tutors, els companys i també per fer el test de les intel·ligències múltiples.

Benvinguts al nou curs!!

Pla d'Impuls de la Lectura

2011-08-23T10:44:00.000+02:00

Una notícia interessant:

El Departament d'Ensenyament, amb l'objectiu de lluitar contra el fracàs escolar, reforçarà el domini de la lectura a través del Pla d'Impuls de la Lectura en totes les àrees i matèries com a eina d'aprenentatge. Aquest pla es desenvoluparà fins al 2014.

El Pla d'Impuls de la Lectura que està elaborant Ensenyament tindrà tres eixos principals:

•L'aprenentatge de la lectura.

•L'ús de la lectura per l'aprenentatge, com a eina d'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de coneixements.

•Desenvolupar l'hàbit lector.

Amb aquest objectiu Ensenyament ha constituït un grup de treball amb el Comissionat d'Universitats per analitzar la formació humanística dels futurs mestres i professors.

També amb l'objectiu de fomentar el gust per la lectura i les humanitats el Departament organitzarà les Olimpíades del Saber, adreçades a l'alumnat d'ESO i Batxillerat més ben preparat en l'àmbit humanístic i científic.

També aquest any, i per primera vegada, els Premis Catalunya Educació inclouran un nou premi, el Premi Joan Triadú adreçat a les iniciatives literàries de persones, centres educatius o institucions.

BON ESTIU I BONES VACANCES

2011-07-06T10:53:00.000+02:00

Benvolguts pares, mares, professorat i alumnat,

Us volíem donar les gràcies perquè heu fet possible una festa de comiat molt agradable i emotiva.

A l'AMPA i altres pares que heu col·laborat en l'organització de l'acte i del sopar; al Miquel Rodríguez, pel disseny i edició del llibret "Qui som i què volem ser"; als professors assitents pel suport; i a l'alumnat, per les vostres paraules de record de les vivències i de les persones que us han acompanyat en aquest temps, pel vídeo i l'"Orla alternativa"....

Estimats alumnes, crec que és important que guardeu amb molta cura aquests moments dolços a la vostra memòria.

Moltíssima sort, alumnes de 4t, en la vostra propera parada!!

Begoña Gairín i Raquel Casas, tutores de 4t

ELS ALUMNES DE 4t ENS DIUEN ADÉU

2011-06-29T15:14:00.002+02:00

ELS ALUMNES DE 4t VAN PREPARAR AQUEST VÍDEO QUE ÉS UN RESUM DE TOT ALLÒ QUE HAN VISCUT I QUE VAM VEURE EL PASSAT DIA 22 DE JUNY QUAN CELEBRÀVEM EL SEU COMIAT.

DESPRÉS DE 4 ANYS AMB NOSALTRES, US TROBAREM A FALTAR.

MOLTÍSSIMA SORT EN TOT!

I aquí el fragment final del discurs que els alumnes van escriure i ens van llegir:

"(...) Diuen que la família no es fa amb la sang, sinó amb la gent que t’agrada estar i compartir moments. Nosaltres, tots, som com una família, una gran família. Els professors eduquen als alumnes, igual que ho fan els pares als fills. Hem passat en aquest institut bona part de la nostra vida: cada matí i tarda, 5 dies a la setmana, un total de 30 hores setmanals. Hem viscut noves experiències que ens han fet madurar i créixer com a persones. En resum, una experiència difícil d’oblidar.

Només queda, creiem, donar les gràcies al professorat i a tot l’equip de l'institut, i també, esclar, a tots vosaltres, alumnes, que tants moments ens heu fet viure. Gràcies.

Us desitgem a tots vosaltres unes bones vacances. I a vosaltres, alumnes, que tingueu sort en aquest futur el qual no sabem que passarà ni què se n’haurà fet de nosaltres. Que tingueu sort, amics. Fins aviat!"

Dóna'm la mà

2011-06-22T09:29:00.000+02:00

"Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit: vídeo realitzat per Xènia Rodríguez de 4t A

*

El millor dia, Carnaval

2011-06-17T13:56:00.001+02:00

La veritat és que hi ha hagut molts dies genials al llarg del curs, però m’agradaria recordar un en especial, un dimecres de Carnaval. Els de quart havien fet com de Carnestoltes i van decidir que portéssim una sabata de cada tipus i un barret o alguna cosa al cap. Jo ho vaig fer, perquè era Carnaval i ja sabeu que "per Carnaval tot s'hi val".

Les tres hores primeres ens tocava: Naturals, i ens vam posar en grups, després Tecnologia, i per últim Plàstica on també ens vam posar també en grups per fer un projecte, i com m’agrada molt dibuixar se’m va passar ràpidíssima l'hora, fins aquí va estar bé el matí.

El pati va ser el millor, recordo moltíssima gent amb barrets, gorres, perruques, etc. Alguns companys no portaven res, però també n'hi havia molts que sí que duien el que s'havia demanat. Vaig passar el pati pintant-me la cara i també pintant cares als altres.

Finalment a les 12:00h tocava anglès, però recordo que la Marga no havia vingut i com que no teníem cap feina vaig passar l'hora amb la Marta i l'Andrea.

Va ser un dia d’allò més divertit!

Noa Segado, 3r B

El millor dia d'aquest curs

2011-06-08T12:37:00.000+02:00

El meu millor dia d'aquest curs vaser quan van venir els alumnes holandesos d'intercanvi al nostre institut.

La primera impressió que vaig tenir quan vaig veure els holandesos va ser que tots els nois eren molt alts, i les noies també. També em va agradar quan vam fer una sortida per la tarda amb tots ells el primer dia. Vam anar per tot el poble ensenyant-los els llocs on anem habitualment, per exemple les pistes on està el cap de futbol, també la Jijonenca, que és on ens comprem els gelats.

Quan vam anar a les pistes també vam passar per on estan els gronxadors... I allà alguns van fer una guerra d'aigua molt divertida. Després, tornant cap a l'institut, vam parlar amb un noi holandès; jo estava molt nerviosa perquè era la primera vegada que havia parlat amb algú d'un altre país en anglès.

Aquell va ser el meu millor dia d'aquest curs.

Kenia Saura, 3r A

Memòria Històrica

2011-06-05T12:10:00.000+02:00

Els alumnes de 4t d'ESO estan enllestint aquests dies el seu darrer projecte del curs: La Memòria Històrica. Treballen aquest interessant projecte des de l'Àmbit Social i el Lingüístic conjuntament. Aquí us deixem les magnífiques cançons escrites, composades i interpretades pels propis alumnes sota la direcció del seu professor de Música, el Marià Franco.

15-M, Els Indignats

2011-06-02T13:20:00.005+02:00

La protesta contra el sistema polític i econòmic, que va néixer el dia 15 de maig a ciutats com Madrid o Barcelona i que s'ha fet gran amb les acampades per totes les ciutats del país, suposa la reacció més important de la societat civil des de les manifestacions contra la intervenció militar a l'Iraq l'any 2003. Però en aquella ocasió la demanda era clara i concreta, en canvi aquest moviment té una indignació indefinida i per molts motius diferents com les retallades en Educació i Sanitat i la impossibilitat dels joves d'accedir a una feina o a una llar, o per demanar una democràcia real i criticar els enriquiments de bancs i d'altres empreses. Per tot això s'han fet assemblees generals a la Plaça Catalunya (i totes les ciutats on estan acampats) on han participat unes 5.000 persones. S'han pres alguns acords, com mantenir-se allà fins el 15 de juny i aquest dia convocar una gran manifestació que anirà a peu fins al Parlament de Catalunya.

L'acampada de Barcelona s'autoproclama al seu bloc com "espontània, apartidista, asindicalista, pacífica, oberta i no organitzada per cap plataforma concreta". Malgrat que descarten nomenar portaveus, una ullada per diferents llocs d'internet permet enumerar les principals reivindicacions d'un moviment que multiplica suports dia a dia.

Segons els acampats, s'estan fent actes similars a 4.878 ciutats espanyoles i també d'altres països de tot el món. Estarem pendents de com evoluciona quest moviment i si al final serveix per alguna cosa tot el que estan fent.

Nil Taulé, Soumia Ismaili, 3r B i 3r A

Un vídeo sobre tot el que està passant:

http://www.youtube.com/watch?v=xeNNYlVqXuk

*

Premi COSMOCAIXA

2011-05-30T12:25:00.000+02:00

Divendres passat dia 27 de maig es va celebrar la IX Edició del Concurs "El recorregut de l'energia" organitzat per CosmoCaixa i, per segon any consecutiu, el professor Ximo Montaner i el seu alumnat de 4t d'ESO han guanyat el TERCER PREMI amb l'innovador projecte "Un institut 2.0"

Volem donar l'enhorabona a la Laia Navas, la Glòria Madroño, la Gina Garcia, la Paula Garcia, la Míriam López, el Sergi Montero, el Joan Herrea, El Josep Rossell, l'Aitor Sánchez, el Marc Gonzàlez, l'Èric Garcia, l'Adrià Rubio, el Jose Cortés i el Mark Gàzquez, els alumnes de Tecnologia autors del projecte.

Han guanyat entrades familiars per al Museu, 30 entrades a Port Aventura i 30 estades de tres dies en un camp d'aprenentatge amb activitats sobre l'energia i el reciclatge.

ENHORABONA, montgrossins i montgrossines!!!

He vuelto a soñar con lo mismo

2011-05-25T10:27:00.001+02:00

Cada vez se repite más la pesadilla, es horrenda, no la puedo recordar con claridad, pero sé que es la misma de siempre.

Mi familia y yo nos mudamos a Berlín, porque le ofrecieron un nuevo puesto de trabajo a mi padre; es una mierda, pero no puedo protestar, no hasta el 18 de marzo, que ya cumpliré 18 años y podré irme al fin de esta casa.

Mañana nos vamos, no estoy muy contento, pero creo que es mejor ser optimista, ya que al fin y al cabo esto va a ocurrir.

Es mi primera semana aquí, y ya he tenido la pesadilla 3 veces, cada vez con más frecuencia, me estoy asustando, pero sé que lo que ocurre en mi sueño no puede pasar aquí, o eso creo.

No entiendo a nadie, y en el instituto solo me dedico a jugar al fútbol, que allí es "idioma oficial".

Volviendo a nuestra nueva casa, me he fijado en el escaparate de una tienda de armas a mitad de precio; me ha llamado mucho la intención, pero ni tengo 18 años, ni mis padres me dejarán tener un arma de verdad, otro sueño imposible.

Mi padre no está mucho en casa, por el puto trabajo, pero lo vemos por las noches, mis 2 hermanos, mi madre, mi abuelo y yo. A la hora de la cena estuve hablando con mi hermano, que tiene un año menos que yo; había visto una especie de hospital abandonado, comentamos de que podríamos ir los tres mañana por la mañana, ya que era sábado, y nadie se daría cuenta de nuestra ausencia.

Por fin llegó el sábado, los tres fuimos camino al hospital. Llamé a un amigo del instituto, se llama o Kirck y habla bien inglés, por eso nos podíamos comunicar muy bien.

Cuando ya llegábamos al hospital me entró como un eslcalofrío, una sensación muy rara, como una premonición; tuve la sensación de saber lo que iba a ocurrir, pero no con certeza.

La puerta principal estaba cerrada, suerte que traíamos bates de béisbol y un par de alicates. Reventamos la puerta y entramos con linternas, no nos hacían mucha falta ya que era un día soleado.

Al entrar se desprendió una cantidad importante de polvo del suelo, y cuando se despejó un poco decidimos subir las escaleras hasta el piso de arriba, romper un par de ventanas, hacer una foto y marcharnos.

Pero no fue así, al llegar arriba, al final del pasillo, oímos unos golpes estremecedores. Nos acercamos con cautela y pudimos observar unos contenedores, 2 rojos y 1 negro.

En la parte delantera rezaba: “Elemento 115, prueba radioactiva fallida”.

De allí venían los golpes y gritos; un amigo de mi hermano estaba aterrorizado, propuso irnos de inmediato, pero él quería comprobar qué era lo que había en su interior.

Él, yo y los demás corrimos hacia el contenedor; gritábamos y saltábamos, entonces ese momento me recordé el sueño; entonces supe lo que pasaría después, pero decidí seguir corriendo. Cuando estábamos a 10 metros, los golpes que salían de los contenedores aumentaron, pero seguimos.

Una vez delante le empezamos a dar patadas al contenedor, hasta que se abrió. Todos nos echamos hacia atrás, pero solo unos pasos, como si nos preparásemos para una guerra. Del fondo del contenedor negro (que fue el que abrimos) salieron nigromantes; golpeamos al primero, pero a los 20 siguientes no pudimos, así que corrimos hacia la salida. Ya habían cogido y medio comido a mi amigo, luego a mi hermano pequeño, y luego me encontré solo yo, así que no podía esperar a que llegase el ascensor y decidí que aquello no tenía sentido, salté por la ventana rompiendo los cristales del último piso, el quinto.

Luego oí el despertador, me levanté y me fui al instituto; menos mal que era otra vez aquella pesadila.

Nil Taulé, 3r A

Premis CinèTic

2011-05-20T09:01:00.001+02:00

Ja estan penjats els curtmetratges enviats al concurs CinèTIC. Aquest és el primer concurs que organitza la Comunitat Digital Text. Dir-vos que entre els curts penjats hi trobareu produccions realitzades a casa nostra: "La nostra primera vegada" (realitzat per alumnes de 4t); "En el laberint" (fet per alumnes de 2n); "Escac i mat" (d'alumnes de 4t); "Tòxic" (d'alumnes de 3r).

A partir del 22 de maig de 2011 podreu votar pel vostre curtmetratge preferit entre tots els que han participat als Premis CinèTIC. Qui obtingui més vots s'endurà el Premi CinèTIC del Públic.

Felicitats a tots els participants del nostre INSTITUT!

Aquí teniu l'enllaç per veure'ls i votar els que més us agradin:

http://www.dailymotion.com/contest/premiscinetic

I els curts dels nostres nois i noies:

Fem Memòria a Corbera d'Ebre

2011-05-19T10:03:00.001+02:00

Els alumnes de 4t d'ESO del nostre Institut varen visitar el dimarts 17 alguns dels espais i escenaris de la Batalla de l'Ebre, concretament a Corbera d'Ebre i La Fatarella (Terra Alta). Aquesta sortida s'emmarca en el projecte sobre la Guerra Civil i la Memòria Històrica que s'està treballant aquest tercer trimestre.

Esperem que hàgiu fet un bon exercici de memòria i de respecte per tantes morts i injustícies comeses durant aquest conflicte.

Begoña Gairín, professora de Ciències Socials

Dia d'Europa

2011-05-18T13:32:00.000+02:00

El dia 9 de maig va ser el dia d’Europa. Molta gent es preguntarà per què i d'on ve aquesta celebració. Doncs aquest dia se celebra perquè l’any 1950 va néixer l’Europa comunitària; Robert Schuman va presentar aquesta proposta i va fer una declaració per a la creació d'una Europa organitzada i sobretot per mantenir unes relacions pacífiques entre els països que la formen.

Actualment aquest dia s’ha convertit en un símbol, com també ho és l'euro, la bandera europea i l'himne, per exemple. Tot això forma la unió Europea.

El 9 de maig és l’únic dia que se celebra a tota la UE, encara que no s’organitza cap festival d’un alt nivell, sinó que cada estat ha fet les seves celebracions oportunes.

Al nostre institut, i en d'altres, també han volgut fer alguna cosa en aquest dia. Els alumnes de 2n d'ESO van dedicar unes hores de tutoria per elaborar uns murals representatius de la festa.

Altres actes que s'han organitzat durant aquest dies els podeu mirar aquí: http://blocs.xtec.cat/europa/

Noa Segado, 3r B

Frases célebres

2011-05-16T12:29:00.001+02:00

Hola a tothom! Res, que he estat durant l'última setmana demanant a gent frases que siguin boniques, que entrin en el seu vocabulari o que simplement haguessin escoltat i els hi agradessin per fer un recopilatori de frases, d'aquesta manera ampliem una mica els coneixements de frases (i algú també pot agafar alguna per escriure una targeta d'amor, o vés a saber...).

Pel que a mi respecta, meves només n'hi ha dues: la 1 i la 28.

1- Cuanto más sabía, menos parecía saber.

2- No es más rico el que más tiene sino el que menos necesita.

3- Ojo por ojo, y el mundo acabará ciego.

4- Si los tontos volasen, el sol no se vería.

5- Si tú me dices ven lo dejo todo.

6- Solo sé que no sé nada.

7- Pienso que mi pensamiento no piensa lo que pienso.

8- Ama hasta que te duela, si te duele es buena señal.

9- A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar, pero el mar sería menos si le faltase una gota.

10- Lo que se hace para uno mismo muere con nosotros, pero lo que se hace para los demás es inmortal.

11- Vive y deja vivir.

12- El hombre es menos sincero cuando habla de sí mismo. Dadle una máscara y os contará la verdad.

13- Nada de lo que sucede se puede olvidar jamás aunque tú no puedas recordarlo.

14- Los recuerdos verdaderos son los únicos que no recordamos porque se ocultan en el fondo del corazón.

15- No quiero vivir en un mundo en el que tú no existas.

16- Más vale solo que mal acompañado.

17-Los chicos van de flor en flor y las chicas de capullo en capullo.

18-En mi casa tengo un canario que canta cuando te nombro. Mira si te nombro veces que hasta el canario está ronco.

19-Lo que hace disfrutar de una relación son los intereses comunes; lo que la hace interesante son las pequeñas diferencias.

20-Siempre hay un poco de locura en el amor, pero siempre hay un poco de razón en la locura.

21-El tiempo es cuestión de tiempo, la vida es cuestión de vida, la vida dura un momento, el tiempo toda la vida.

22-AMOR: És una paraula formada per dues vocals, dues consonats i dos babaus.

23-La felicidad tiene nueve letras pero mi felicidad solo tiene dos TÚ.

24-La amistad es como el mar, se ve el principio pero no el final.

25-¿El amor es una locura? Uy, si es así estamos esquizofrénicos.

26-El río vuelve a su cauce, la golondrina, a su nido, sólo el corazón no vuelve a tener la ilusión que ha perdido.

27-¿El amor es una mentira? Wau, qué mundo tan mentiroso en la cual estamos viviendo.

28-El amor es como las palomas, vienen se cagan y se van.

29-El dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional.

Jordi Virtus, 3r A

Severiano Ballesteros

2011-05-14T10:46:00.000+02:00

Severiano Ballesteros (Pedreña,1957) murió el pasado 7 de mayo. La gente le conocía como Seve Ballesteros y fue el mejor golfista español; entre sus títulos, figuran cinco campeonatos del mundo.

Con solo 19 años, Severiano Ballesteros ganó varios trofeos importantes, entre ellos el Lancome; Open de Holanda; campeonatos de Cataluña, Tenerife y España. Esto era una novedad ya que España nunca había destacado en este deporte.

Ganó muchos títulos a lo largo de su carrera; el que ganó más veces fue Ryder Cup (seis copas en total), el Match Play (cinco copas), el Open Británico (tres copas) y el Masters de Augusta (ganó dos).

El 6 de octubre de 2008 fue ingresado en el Hospital Universitario La Paz de Madrid después de sufrir una pérdida momentánea de consciencia. Una semana después, él mismo confirmó a los medios de comunicación que padecía un tumor cerebral. Dos días más tarde, fue sometido a una intervención quirúrgica para extirparle el tumor. El 24 de octubre fue nuevamente intervenido para actuar sobre un edema y un hematoma intracerebral, además de para extirparle restos tumorales.

El 2 de diciembre tuvo que volver a pasar por el quirófano para otra intervención y una semana después recibió el alta médica.

Desgraciadamente, a principios de mayo de 2011, Ballesteros sufrió un importante empeoramiento de su estado neurológico que derivó en el triste final: la madrugada del 7 de mayo Seve fallecía en su residencia a los 54 años de edad.

Toda la prensa nacional e internacional destacó la noticia y se le han rendido numerosos homenajes, sobre todo en Inglaterra, donde era muy querido y admirado por su gran profesionalidad y carisma.

Severiano Ballesteros es un ejemplo de superación personal y profesional, tanto en su deporte favorito, el golf, como en su lucha particular contra la enfermedad.

Kenia Saura, 3r A

La Gran Evasión

2011-05-11T10:08:00.001+02:00

"La gran evasión" (1963) és una pel·lícula ambientada en la Segona Guerra Mundial. Tracta d'uns presoners britànics i americans.

Se situa en un poble alemany al costat dels Alps; d'allà envien a 300 presoners cap un camp especialitzat en una alta vigilància. La missió dels presoners serà escapar-se. El primer dia ja ho intenten, però no ho aconsegueixen, així que decideixen fer 3 túnels pels cuals passar per sota del camp i arribar al bosc per tal de fugir d'Alemanya.

Durant 3 anys es passen construint 3 túnels; veuen que si fan 3 túnels no arribaran i llavors decideixen tancar-ne 2 i seguir construint el més llarg.

El dia que els 3 americans estan celebrant el 4 de juliol, un comandant nazi descubreix dins d'un barracó el túnel. Els presoners, en veure que han tancat el més llarg, decideixen reobrir el segon. Al cap d'un any tots ja estan llestos per escapar; esperen que sigui de nit, van passant pel túnel fins arribar al bosc, però un petit error de càlcul fa que el túnel es quedi a 5 metres del bosc, aleshores han d'anar passant d'un en un, fins que els aliats bombardegen el campament. Els alemanys apaguen els llums per no ser detectats, aleshores aprofiten per marxar de dotze en dotze, i quan ja s'han escapat un munt tornen a encendre els llums i n'enxampen un sortint.

Després alerten tot el camp i troben el forat amb tothom a dins, els fan sortir i truquen a tots els pobles propers per informar que s'han escapat 70 homes, els quals, al llarg del dia, capturen i només 15 tornen al camp, 5 s'evadeixen, i els altres són assassinats per la Gestapo.

El tràiler aquí: http://youtu.be/xkwmIDx9RwQ

Nil Taulé, 3r A

Entrevista a un alumne de l'intercanvi d'anglès

2011-05-09T21:43:00.001+02:00

Un any més, els alumnes de 3r d'ESO han participat en l'intercanvi d'anglès amb l'Institut holandès De Nassau (Breda). I poc després, del 7 al 16 d'abril, els alumnes holandesos van venir a Ribes, van fer un munt d'activitats amb els seus companys i també van estar al nostre centre amb la resta d'alumnes.

La Noa va fer-li una entrevista a un d'ells, el Kevin, per a la Revista:

INTERVIEW WITH KEVIN, STUDENT OF EXCHANGE

1- How old are you? Sixteen.

2- Do you like Sant Pere de Ribes? Why? Yes, because the weather is very nice and I like the people, it's really nice.

3- Do you miss the Netherlands? At the moment no, because there the weather is not nice.

4- Do you have brothers or sisters? Yes, a brother, half brother and half sister (they have another mother).

5- What parties are typical in your country? Which do you prefer? Christmas and Carnival, because with Christmas I get a lot of nice presents. And with Carnival, there is a lot of happy music and you can drink a lot of beer.

6- What do you think about our school? It's nice school, but the building is not really good.

7- What is your lunch time, what time do you eat? I usually lunch at 1 o'clock.

8- In your country, can you smoke in closed rooms? Yes, but not always.

9- What do you think about the Spanish people? Are they prettier than the Netherlands? I like the Netherlands

10- Finally, what has been your best experience here? When I went to the beach, I had a great time.

Thank you, Kevin!

Noa Segado, 3r B

Balconing

2011-05-06T09:22:00.001+02:00

Es pot dir que el balconing és una nova tendència que van posar de moda els turistes que venien a passar l’estiu al nostre país. El balconing es va posar de moda a Espanya l’estiu de l’any passat (2010), i consisteix en saltar des d'un balcó a la piscina. Aquesta activitat la solen fer els joves d'entre divuit i vint anys, més joves estrangers, i no se sap per quina raó especialment; podria ser per ambició a superar-se, per mostrar-se més valents o simplement per valentia.

Molta d’aquesta gent no ho fa en molt bones condicions, la majoria han begut alcohol.

El balconing resulta molt perillós, si es té només una petita errada pot ser fatal per a la persona que ho practica. Ja s’han trobat bastants ferits, però no només això sinó que també hi ha hagut algun mort perquè no han calculat bé la distància i s'han donat un cop al cap.

El balconing s'ha practicat sobretot a les Illes Balears; allà ja feia uns anys que els joves ho havien començat a fer.

Darrerament als hotels han pres algunes mesures; de moment han decidit donar habitacions més baixes al joves turistes, del 1r pis per exemple, perquè això no passi.

Nosaltres pensem que aquesta pràctica és molt perillosa, que està molt malament i que als hotels haurien de posar més vigilància i a més posar multes als qui ho practiquin.

Noa Segado i Kenia Saura, 3r B i 3r A

Entrevista a Terrence Bieshaar de 2n A

2011-05-04T13:31:00.000+02:00

1. ¿De dónde eres?

De Holanda

2. ¿Dónde vivías?
En Haarlem
3. ¿Cuánto hace que estás aquí?

Hace 4 años

4. ¿Qué deporte te gusta?

Me gusta el Baloncesto

5. ¿Cuál fue el primer equipo de baloncesto en el que jugaste?
En el Ribes; luego me ficharon en el Barça
6. ¿Cómo te ficharon?
Primero me vieron en un entreno y luego vinieron a casa
7. ¿Te sientes a gusto en tu equipo?

Sí, sí

8. ¿El hecho de estar en el Barça te influye en el instituto?

Sí, influye mucho por los estudios

9. ¿Si faltas a algún entrenamiento sin motivo, cómo te castigan?

Me castigan sin jugar el partido

10. ¿Si no estuvieses en el Barça, en qué equipo te hubise gustado jugar?

En el DKV Joventut

11. ¿Por qué te apuntaste a baloncesto aquí en Ribes?

Porque en Holanda también jugaba

12. ¿Y si tuvieses que elegir entre en baloncesto o los estudios?

Elegiríael Baloncesto

Gracias Terrence!

Luis Alberto Bejarano, 3r A

La primera vegada que...

2011-05-02T12:39:00.000+02:00

La primera vegada que vaig venir del Marroc a Catalunya. Primer vaig anar a viure a un poble que es deia Bonavista, no coneixia a ningú allà, no sabia parlar ni el català ni el castellà, no entenia res del que em deien. Vaig anar al cole i allà vaig anar aprenent. La primera llengua que vaig aprendre va ser el català perquè anava a l’aula d’acollida i allà vaig aprendre moltes coses. Al principi veia que el català era difícil perquè havien paraules que no les sabia pronunciar i em costaven, de pronunciar; però els companys i les companyes m’ajudaven molt; després també vaig anar aprenent el castellà. Feia classes extres després de sortir de classe, a les 5:00.

Més tard van passar els anys i vaig aprendre els dos idiomes; vaig aprendre moltes coses i després vaig venir a Sant Pere de Ribes i aquí vaig conéixer a molta gent nova a l’institut.

Soumia Ismaili, 3r B

Viatge de final de curs 4t: Londres

2011-04-29T15:57:00.002+02:00

Hem fet una petita entrevista a la Clàudia Raventós de 4t A perquè ens expliqui com va ser el viatge de final d'etapa que van realitzar els alumnes de 4t del 14 al 18 de març.

1- Quin nivell teniu havíeu de tenir per parlar amb els de Londres?

Clàudia: nivell B1, és bastant alt (estàndard) tot i que hi havia una mica de tot.

2- Teníeu alguna idea de com seria Londres abans d’anar-hi?

Clàudia: molt Britanica, moltes cabines telefòniques.

3- Quan vau arribar, quines impressions vau tenir?

Clàudia: feia poc ferd per ser a Londres, no plovia, només l'últim dia.

4- Què vau fer? (petit resum de les activitats)

Clàudia: el primer dia un guia ens van ensenyar la ciutat; ens va explicar tot en anglès.

El segon dia vam fer un taller d’art a la National Gallery; també en anglès un guia ens va explicar la història d'alguns quadres de diferents èpoques.

El tercer dia van fer un taller de teatre molt divertit... I sobretot, vam anar de compres.

5- Com es la gent d’allà?

Clàudia: alguns donen cops al metro i trepitgen a la gent i van dient "sorry, sorry, excuse-me".

6- Les impressions que vau tenir de Londres quines van ser?

Clàudia: que era molt tranquil.

7- Hi ha molt de trànsit?

Clàudia: Sí, hi havia bastant de trànsit.

8- Us va agradar el menjar d’allà? Per què?

Clàudia: no especialment, perquè és diferent.

9- Teníeu temps lliure? Què fèieu?

Clàudia: sí que en teníem; vam anar de compres, vam fer tombs per allà ...

10- On vau dormir?

Clàudia: van dormir en un Hotel que era de 2 estrelles.

11- Ho vau passar bé? Per què?

Clàudia: sí, vam fer activitats molt divertides. I el Ximo i la Raquel (els professors que ens van acompanyar) ens van donar molta canya.

12- Recomanaríeu aquest viatge per a final de curs? Per què?

Clàudia: sí, per veure altres cultures. I perquè el típic viatge a Itàlia està molt vist.

13- Afegiu algun comentari/anècdota:

Clàudia: una anècdota divertida és que agafàvem una càmara i preguntàvem als d'allà si ens podíem fer una foto amb ells, vaja, fotos amb desconeguts.

Gràcies Clàudia!

(Fotos cedides per Raquel Casas)

Kenia Saura i Soumia Ismaili, 3r A

La primera vegada...

2011-04-28T13:37:00.001+02:00

La primera vegada que vaig anar a Las Vegas va ser molt impressionant tota l'experiència.

Vaig anar amb avió, i només trepitjar el terra ja ho veia tot molt diferent d'Espanya: no hi havia ni un sol cotxe aparcat en tot l'aeroport. Ni un, hi això mateix passava pel carrer, fins que em van explicar que allà tots els edificis disposen de parkings totalment gratuïts i no tenen la necessitat de trobar aparcament.

Una altra de les coses que em va impactar a primera vista va ser l'excessiva quantitat de limusines que passaven pel carrer, però el més impactant d'això, és que els vianants ja ni es giraven per veure-les passar, perquè estaven acostumats a veure-les.

També vaig flipar una mica en veure tot l'Estat, perquè estava compost de 3 parts: el centre de tot, que era on hi havia els Casinos, els neons, els hotels luxosos; l'est, on hi havia tot de tribus "indies" (amb els "titis", les corones de plomes, els arcs i les flextes);

i l'oest, que era tot com les a les pel·lícules de l'antic oest: amb les tavernes amb les portes dobles, els cowboys amb cavalls i cordes, els ranxos, les quadres, etc.

Jo vaig estar en un hotel (que allà el que entenen per hotel és un casino amb habitacions

i servei de restaurant) i em vaig quedar bocabadat perquè tots els hotels de la zona estaven connectats mitjançant ponts, o sigui que per passar d'un hotel a un altre no t'has de mullar si plou.

Bé, vaig estar-me tota una setmana, vaig visitar el recopilatori de tot el món on vaig veure la Torre Eiffel, l'Estàtua de la Llibertat, l'Arc de Triomf, etc. Tots els monuments

reconeguts mundialment els pots trobar a Las Vegas però tot una mica més petit, esclar.

En acabar vaig pujar a l'avió, des d'on es poden veure els cràters de les primeres bombes atòmiques que van llançar-hi per fer-ne proves. Eren tan grans els cràters que gairebé no es podien veure sencers des de l'avió.

Jordi Virtus, 3r A

La primera vegada que...

2011-04-27T10:01:00.000+02:00

La primera vegada que vaig viatjar en un avió tindria uns 7 o 8 anys, vaig anar a Disneyland, Paris, amb els meus pares, la meva tieta i la meva germana de 4 anys. No ho recordo tot però sí moltes de les sensacions que vaig sentir i moltes de les coses que vaig veure. Va ser una experiència estranya, però a la vegada intensa, molt intensa. Quan estàvem a l’aeroport recordo que se’m va fer etern, ja que havíem d'estar 4 hores abans allà; també va ser estressant, tot s’ha de dir, recordo les paraules de meu pare: arribarem tard!

Per fi van anunciar el nostre vol, o això és el que em van dir, perquè no s’entenia res. Primer vam fer una cua enorme, i tot seguit vam entrar com en una espècie de túnel que comunicava l’aeroport amb l’avió. En entrar vaig mirar de reüll la cabina del pilot, era enorme, no parava de pensar com podia tocar tots els botons sense desmaiar-se de l’estrès.

Quan vaig trobar el meu seient vaig veure que estava al costat de la finestra. De sobte una màquina es va posar a parlar i una hostessa no parava de fer gestos estranys. Ara sí, l’avió es va posar en marxa i quan va passar una estona va començar a anar molt ràpid i vaig sentir molta pressió, i el cap se me n’anava cap enrere. Al cap de 10 minuts van desaparèixer uns llums que simbolitzaven un cinturó, va disminuir la pressió, vaig obrir una safata i em vaig posar a dibuixar. Recordo perfectament que no em vaig adormir en tot el viatge encara que m’estigués morint de son.

Noa Segado, 3r B

Uniformes, igualtat o imposició?

2011-04-11T12:43:00.003+02:00

"Hem de recuperar l'uniforme a l'escola o, almenys, establir unes normes de vestimenta més igualitàries?" Aquesta és la pregunta que la consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, trasllada als consells escolars de cada centre de Catalunya, amb la voluntat d'obrir un debat per "reflexionar sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball".

S’han fet molts debats sobre aquest tema; veiem uns quants motius d’aquests.

Principals motius que es debaten a favor:

- Hi ha pares que diuen que així estalvien les discussions de cada matí sobre què posaran als seus fills.

- Es diu que a l'ESO els alumnes comencen a interessar-se per la moda i tracten de diferenciar-se. Creuen així que podran aconseguir igualtat entre els joves adolescents.

Principals motius que es debaten en contra:

- Equipar a un estudiant amb l’uniforme per un curs, surt entre 125 y 200 euros.

- Encobreixen la personalitat dels alumnes, imposant-los a portar tot l’any una mateixa roba que ells no han tan sols triat.

Tot i que no dependrà de nosaltres el fet que l’any que ve potser obliguin als alumnes a portar uniformes, espero les vostres opinions sobre tal imposició.

*Enquesta realitzada als alumnes de l'INS Montgròs:

Estan d'acord: 4

No estan d'acord: 37

Vots en blanc: 0

Tot de Déu Herrera i Nil Taulé, 3r A

Entrevista a Kevin León de 4t A

2011-04-07T13:23:00.000+02:00

Kevin León Castro es un chico de 15 años que vive en la población de Sant Pere de Ribes en Cataluña. Estudia en el instituto INS MONTGRÒS en el curso de 4º de la ESO A y juega en el equipo de fútbol de Sant Pere de Ribes. La entrevista transcurrió en la clase de Castellano, en el aula de 4º A. Kevin iba relajado y tranquilo, con un vestuario igual al de todos los días, ya que la entrevista no era esperada. Para la entrevista he escogido una serie de preguntas para saber más de cómo és él y su vida.

-ENTREVISTA:

P. ¿Llevas toda tu vida viviendo en Sant Pere de Ribes? ¿Te gusta vivir aquí?

R. No, cuando era pequeño vivía en Vilanova. (Ríe) Jajajajaja, no me gusta vivir aquí la verdad no hay nada porque no hay muchos sitios a los que visitar para gente de nuestra edad ¿sabes?

P. ¿Qué experiencias divertidas o de tu infancia no olvidarás en tu vida?

R. Cuando era pequeño y tenía 3 años recuerdo que me abrí la ceja (jajajaja), también recuerdo que una noche mi hermano cuando yo tenía 9 años se cayó por las escaleras, me reí mucho, fue muy gracioso… porque estaba sonámbulo y se cayó rodando, aunque no me tendría que haber reído pobrecito se hizo bastante daño y se pegó un buen susto.

P. ¿Qué deportes practicas?

R. Solo hago fútbol en el equipo de mi pueblo, los lunes miércoles, viernes, y los sábados o domingos tengo partidos.

P. ¿Desde cuándo haces fútbol? ¿Quieres seguir jugando?

R. Desde que tenía 5 años más o menos. No lo sé…me lo estoy pensando; si lo dejara iría al gimnasio, no quiero dejar de hacer deporte.

P. ¿De mayor, más o menos tienes claro lo que quieres o hacer o en lo que te gustaría trabajar?

R. De momento no sé lo que haré, pero quiero estudiar algo.

P. ¿Cuáles son los sitos que te gustaría visitar?

R. Mmmh no sé, un sitio donde me gustaría ir es a la República Dominicana por sus playas y su ambiente del Caribe, me parece muy divertido…si jajajaja lo pienso y la verdad me gustaría.

P. ¿Si pudieras escoger una edad con la que quedarte toda la vida cuál sería? ¿Por qué?

R. Con los 25 años, porque es la mejor edad en mi opinión, además es en la que ya te has acabado de desarrollar y empiezas a hacer cosas en la vida y tener experiencias.

P. ¿Cuántos hermanos tienes?

R. Tengo uno, se llama Eric y tiene 9 años, jajajaa (sonríe), aunque él no lo crea porque tenemos peleas de hermanos como todo el mundo pues lo quiero un montón aunque sea un pesado que a veces me molesta cuando estoy haciendo alguna cosa jajajaja (ríe).

P. ¿Te gustaría tener más hermanos?

R. ¡No la verdad es que no!, jajajaja, porque tendría que hacer aún más de canguro; además que con mi hermano Eric ya está bien. (Sonríe)

P. Bueno Kevin ya hemos acabado con la entrevista; me gustaría agradecerte el tiempo que me has dedicado y tu paciencia y que me hayas querido responder con tanta tranquilidad a todas las preguntas.

R. No, si no es nada jajajaja (ríe), tranquila. Adiós y buenas tardes (sonríe).

P. Adiós Kevin.

Montse Soler, 4t A

Mystery in San Francisco

2011-04-06T11:20:00.000+02:00

How do you feel if the things you know start changing? What would you do if you found yourself involved in a mystery that goes back many years in the past?

Strange things are happening in San Francisco, and Jim and his friends will be the responsible to solve the mystery of the old mansion of the Stewart. They will be surrounded by the past of this strange family and by dangerous experiments.

You should read this book. It’s an exciting and interesting story that you won’t stop reading! You will be trapped as soon you start reading the book!

Mireia Martínez Rubió, 2n B

Visita a les Illes Canàries

2011-04-04T12:44:00.000+02:00

Les illes Canàries estan situades a l’Oceà Atlàntic, al nord-oest del continent Africà; aquestes illes estan plenes de muntanyes i volcans molt coneguts com per exemple el Teide.

Una de les illes més conegudes, per no dir la que més, és Tenerife. A mi personalment és la que més m’agrada pels carnavals, les platges de sorra negra, les botigues, etc. Crec que aquest seria un viatge que valdria molt la pena fer.

Els Carnavals de Tenerife són sorprenents, encara que només els hagi vist per la televisió m’han impressionat moltíssim sobretot els maquillatges, les disfresses i les espectaculars carrosses.

Com que la majoria de l’any fa un temps esplèndid no hi ha patiment perquè plogui i es pot estar la majoria del temps a fora visitant llacs marcians o el drac mil·lenari i moltes coses més.

Noa Segado, 3r B

Crackòvia

2011-03-31T13:25:00.000+02:00

Aquet programa el fan a TV3 cap a les 22.00 del vespre tots els dilluns per la nit.

Crackòvia va de l'esport o millor dit fa parodies de l’esport i imiten alguns futbolistes del Barça, de l’Espanyol i del R. Madrid. També imiten als diferents presidents de cada club.

El que fan és imitar tot el que han fet o ha passat durant la setmana anterior; per exemple, si juga el Barça vs Madrid i hi ha algun tema destacat doncs en fan una parodia d’aquella cosa.

També fan el "cara a cara" que és quan s’enfronten el jugador i l'imitador del jugador; els pregunten coses i cadascú ha de respondré, llavors la resposta que dóna l'imitador ha de ser semblant a la del jugador.

A més imiten alguns programes d’esport com Efectivament, Punto pelota, etc... Imiten sobretot els debats que fan.

M’agrada Crackòvia perquè fan paròdies molt bones i et fan riure de valent; a sobre els que fan el programa són molt bons actors. I una altre aspecte que m’agrada és que al final posen les preses falses.

Per tot això us el recomano, ESTÀ MOLT BÉ!

Kenia Saura, 3r A

La revolta de Líbia contra Gadafi

2011-03-30T16:13:00.001+02:00

Com tots sabeu a hores d'ara, hi ha hagut una gran revolta a Líbia en contra el dictador Gadafi, el qual ha començat a matar a la població de Líbia amb el seu exèrcit començant així una guerra civil. Europa i altres països han volgut arreglar el problema i, a l'ordre de l'ONU, França ha sigut el primer en intervenir, bombardejant als aliats de Gadafi amb avions. Espanya ha enviat dos avions i un submarí, els quals estan preparats per actuar a la ordre de l'ONU, i Gadafi ha amenaçat d’atacar el mediterrani. No sols hi ha revolucions a Líbia, sinó que gairebé tots els països àrabs estan reaccionant contra els seus dictadors. Com que el més destacat ha estat Gadafi, el qual ha emprès aquesta guerra acusant la població de “Hitler” i dient que han de morir, ja que –segons diu ell- han tractat de destruir l'Islam. El tema empitjora cada cop més, ja que Gadafi no es rendeix, i a més amenaça als països que volen intervenir-hi. Hi ha qui diu que Gadafi és capaç de desenllaçar una tercera guerra mundial, així que estigueu atents a les darreres notícies per veure com acaba tot això...

Tot de Deú Herrera, 3r A

Un dia qualsevol

2011-03-25T09:05:00.000+01:00

Hola, escric això perquè no tinc res millor a fer, porto tot el dia repartint el diari pels carrers, i se m'ha tornat a trencar la roda de la bicicleta, però m'és igual perquè demà, dia 18 de març de 1984, compleixo 16 anys, i ja començaré a tenir un salari gràcies al senyor Martí, que em deixa treballar a la seva fusteria; començaré a estalviar i així quan tingui 18 anys poder comprar-me un cotxe i portar-hi els amics i les amigues.

Però ara he de pensar en la meva festa de demà, i si tindré el valor per convidar la Carla, no sé si podré fer-ho, però s'ha d'intentar.

El meu pare ja m'ha dit que em regalarà aquella pilota de futbol que sempre veig a l'aparador de la botiga d'esports; espero que sigui això perquè com em regalin el mateix que tots els anys...: una samarreta i un llibre.

La samarreta li regalo al meu germà petit, i el llibre el cremo per Sant Joan...

Si la mare estigués viva, em fotria una bona bronca per fer el que faig amb el que em regala la família; si ella estigués, tot seria millor.

Nil Taulé, 3r A

El messenger i les xarxes socials

2011-03-22T11:25:00.000+01:00

El messenger és un programa que serveix per parlar amb els teus amics sense tenir la necessitat d'estar amb ells aquell moment. El messenger és un programa molt popular i molt utilitzat, sobretot entre els joves: molta gent té el costum de tenir-lo inicitat gairebé sempre.

Les xarxes socials també estan molt de moda avui dia i cada vegada n'hi ha més tipus, és a dir, n'hi ha per a tots els gustos, com per exemple el tuenti, twiter o facebook. Entre els joves la que més s'utilitza és el facebook. Aquesta xarxa social va ser creada per Mark Zuckerberg, i es tracta d'una aplicació que et permet mantenir contacte amb qualsevol persona que tingui un correu electrònic. Personalment crec que el facebook està molt bé perquè et permet saber coses sobre els altres, sobre els teus amics o contactes, com ara les fotos que hi pengin, la informació del mur, que és el lloc on ells pengen el que volen.

Jo us recomano que si teniu facebook depèn de quines coses de privacitat us les poseu només perquè les puguin veure els amics.

I també penso que tenir amics al facebook està bé perquè pots trobar gent que fa anys que no veus o que viuen en un altre lloc i així parlar, veure les seves fotos o saber què estan fent actualment.

Francesc Pérez, 3r B

Nina

2011-03-13T20:29:00.000+01:00

Aviat agafaré l’autobús. Encara no he trobat la Nina, i porto dues hores passejant pels carrers buscant-la, a veure si apareix. Sé que si camino lentament i tinc paciència, tard o d’hora apareixerà davant meu. I aleshores, no tinc clar que és el que faré. No ho tinc clar, perquè mai tinc les coses clares. Potser per això busco la Nina: ella segur que me les deu poder aclarir.

Fa uns minuts que dubto. No sé si passar pel carrer que em duu fins la parada de l'autobús, o creuar-ne un altre i agafar el de mitja hora més tard. Aleshores arribaré a casa i els meus pares em renyaran, perquè avui havia quedat amb ells. Els he dit que arribaria puntual, per anar a veure al meu cosí al cementiri.

El meu cosí va morir fa cosa de dues setmanes, sense raó aparent. D’un dia per l’altre era mort, i al següent, enterrat. No van cremar-lo, és a un taüt, ell sol, però jo sé que li hagués agradat ser enterrat acompanyat d’algú. Segurament amb la Barbie que té des de petit, i que ell, encara amb disset anys, estimava amb tot el seu cor. Tot el poble ho sabia això, i era el motiu pel qual a l'institut es reien d’ell. El meu cosí mirava, a qualsevol persona que l’atacava amb les paraules, amb els seus ulls marrons com la xocolata, sense dir res. Jo molts cops li preguntava per què no es defensava. Aleshores acotava el cap, com si n’estigués penedit, però després el llevava decidit i em deia “Ja veuràs... La meva Barbie no és només una Barbie. I té nom”. Aleshores només podia fer que sí amb el cap, i ell ja no deia res més al respecte. Això sí: mai vaig saber com es deia aquella Barbie.

Ara mateix duc l’abric negre del meu cosí, que encara fa olor a ell. Això em fa por. Cada cop tinc més clar que el meu cosí no és mort, i que ara mateix està esperant algú que vingui a ajudar-lo a sortir d'allà sota de terra. Sé que s’està morint de calor allà..., i segur que deu ser una sensació molt claustrofòbica i desagradable. Deu cridar, de tant en tant quan sent passes sobre seu, quan sent que tot el mon l’aixafa. De la mateixa manera de quan se’n reien d’ell. No sé què deu cridar, però està desesperat, mort de fàstic. Quan vagi al cementiri amb els meus pares, ell serà sota terra, cridant-me que encara no és mort, i jo faré veure que no l’escolto.

Laerke Saura, 4t B

Dijous Gras

2011-03-04T11:28:00.000+01:00

Dijous Gras és una festa típica a les nostres terres i és el primer dia de Carnaval, la festa que l'inaugura. Hi ha de costum que aquest dijous les escoles se’n van a la muntanya i allà es menja truita i merengues de postres. També és típic menjar botifarra i coca de llardons per esmorzar, dinar o sopar. A més els nois i noies de cada poble tenen com costum anar pels carrers i tirar-se merengues i ous. És molt espectacular a Vilanova, per exemple, on els carrers principals de la ciutat queden ben blancs, i dolços, segurament. L’únic inconvenient és que de vegades, alguns nois fan actes de vandalisme i trenquen coses del carrer, o tiren ous als aparadors de les botigues, tot i que està prohibit.

Un altre menjar típic i clàssic a les nostres ciutats és el xató; en moltes de les escoles preparen a la classe xató. I s’ha de vigilar quan es menja merengue perquè no te l'esclafin a la cara.

Àlex Montero, 3r B

Lazarillo de Tormes

2011-03-03T11:31:00.001+01:00

Recomano aquest llibre, El Lazarillo de Tormes, que m’he llegit aquest segon trimestre per castellà, ja que és un llibre diferent a tots els altres. El protagonista d’aquesta història és un noi de la nostra edat, més o menys. El Lazarillo, té diversos amos al llarg de la seva vida; molts d’ells el maltracten i no l’alimenten, fins i tot en una ocasió, ell va haver de mantenir al seu amo. És a dir, que és un noi que ha tingut una vida molt dura, sobretot si la comparem amb la nostra. Però no acaba així. Quan ja és gairebé un adult canvia la seva sort, es casa i troba un treball de pregoner en un poble.

Aquest llibre és diferent, ja que el protagonista també és diferent a tots els altres; és un noi sense res, ni casa ni família ni diners... L'autor és anònim, perquè es critica molt a l’església i si l’autor l'hagués signat segurament l’haurien castigat.

Albert Pérez, 3r B

Entrevista a Helena López, alumna de 4t B

2011-03-02T12:48:00.002+01:00

1. Ets fumadora?

Sí.

2.Quants anys portes fumant?

Fa 2 anys i pico.

3. Què et produeix el tabac?
No m’aporta res de bo, però sento que em relaxa, encara que no sigui veritat.

4. Et fica nerviosa?

De vegades.

5. Normalment, quan et ve de gust encendre't un cigarret?

A l’hora del pati.

6. T’agradaria deixar de fumar?

Sí.

7. Alguna vegada has pensat en deixar de fumar?

Moltes vegades.

8. Mai ho has aconseguit?

No.

9. Què penses sobre la nova llei antitabac?

Per una part està bé, perquè no és just que les persones no fumadores hagin de fumar passivament, però tots aquells bars o restaurants que han fet reformes per fer una part per a fumadors, tots aquells diners que han invertit per a la reforma, és com si els haguessin llençat a la brossa, i no és just.

10.T’ha afectat molt?
Una mica, perquè he de sortir dels locals per fumar-me un cigarret.

11. Com et sents quan vas a un bar a prendre un cafè i no et pots encendre un cigarret?

Depèn del bar me l'encenc, no, no és broma! Em molesta bastant.

12. Has provat alguna cosa més que no sigui tabac? Què?

Sí, derivats de plantes.

13. T’agradaria dir alguna cosa, o afegir algun comentari per aquelles persones que fumen?

Que ho deixin abans d’enganxar-se, i que la gent que no fuma que no comenci, perquè no és res bo.

Denise Palma, 3r A

Graffitis, art o vandalisme?

2011-02-27T13:03:00.002+01:00

Des del meu punt de vista, els graffitis poden ser art o vandalisme. Tot i que els més comuns són els de vandalisme. Aquests serien els que es fan il·legalment i són els que molta gent fa a llocs com els trens, les parets i altres zones públiques. Es tracta de graffitis lletjos i donen una imatge bruta a l’entorn; és desagradable per als ciutadans.

D’altra banda, hi ha els graffitis que es poden considerar art. Aquests, en canvi, es fan en llocs concrets amb permís, en espais creats o fets especialment per a pintar graffitis. També es fan exposicions, i fins i tot, hi ha graffiters experts i de reconegut prestigi; aquets artistes són capaços de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tècnica.

La paraula graffiti és un terme pres de l'italià, graffiti, plural de graffiters; significa marca o inscripció feta pintant un mur o paret.

Alguns dels artistes més reconeguts són: TAKI 183, un dels primers que pintava a Nova York als anys setanta, Keith Haring, Tree 127, Julio 204, Dino Nod, Lazar, Wickerd Gary, Eva 62, Barbara 62, King 2; i a Espanya destaquen Muelle, Bleck, Glub, Kool o Seone.

Albert Pérez, 3r B

LA LLARGA NIT PER LA DEMOCRÀCIA: EL 23-F

2011-02-24T10:53:00.003+01:00

El 23 de febrer d’ara fa 30 anys, la jove democràcia espanyola va viure una de les proves més difícils. Militars espanyols nostàlgics de l’antic règim franquista van protagonitzar un intent de cop d’estat militar que hauria pogut acabar en una massacre o en una nova dictadura.

El relat d’aquella jornada s’adreça a tots els que érem massa joves per comprendre res, com jo mateixa, com als nois i noies nascuts en el darrers 15 anys del segle XX. Com diu la dita: “Aquell qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la”.

Han quedat gravades a la memòria dels espanyols les frases: “Quieto todo el mundo” i “Todos al suelo” pronunciades pel Coronel Tejero en el moment en què va irrompre en el Congrés dels Diputats a punta de pistola aquell dia de febrer a mitja tarda. El dia no és casual, s’estava votant el nomenament d’un nou president, Leopoldo Calvo Sotelo.

Des d’aquell moment s’inicien unes hores de pànic i d’incertesa dins i fora del Congrés. Els diputats quedaven segrestats dins de la Cambra, l’edifici que representa la sobirania popular, que acabava de ser violada. Càrrecs militars no implicats en el cop van demanar al Tinent Tejero la rendició, però aquest es va mantenir ferm i va amenaçar fins i tot matar a qui es resistís.

Ja de nit, un altre cap militar protagonista del cop, el Tinent General Milans del Bosch, va fer sortir els tancs pels carrers de València. Gairebé al mateix temps, s’ocupen punts claus a Madrid, la televisió i algunes emissores de ràdio.

Dins del Congrés els militars discuteixen i negocien com formar govern. Alhora, el rei Joan Carles I intenta restablir l’ordre. A la matinada, ofereix un discurs retransmès per la televisió on, defensant la Constitució, demana restablir l’ordre i desautoritza als autors del cop. Es dóna per fracassat el cop d’estat i al llarg del dia 24 s’entreguen i detenen els assaltants.

En el judici que va seguir el 23-F van ser jutjades 30 persones. Les penes de presó més dures van ser de 30 anys pels protagonistes del cop, però es van beneficiar d’indults i en pocs anys ja estaven en llibertat.

Històricament i política aquests fets de febrer van ser un cop d’atenció a la recent estrenada democràcia, va consolidar la monarquia i a Joan Carles de Borbó com a Cap d’Estat, i s’inicia el camí cap a la consolidació de sistema democràtic.

Begoña Gairín, professora de Ciències SocialS de l'INS Montgròs

"Tirania de l'amor" de Joan Salvat-Papasseit

2011-02-23T15:59:00.000+01:00

Vídeo realitzat per la Clàudia Raventós de 4t A:

What is Catalonia?

2011-02-22T12:43:00.000+01:00

Us deixem un vídeo que parla sobre Catalunya i el català.
Què n'opineu?

14 de Febrer: Sant Valentí

2011-02-21T12:48:00.001+01:00

Dilluns passat dia 14 de Febrer va ser el dia de Sant Valentí, dia dels enamorats. Aquesta és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons que ha estat exportada a d'altres cultures, com la nostra, per exemple. Consisteix en què les parelles, els enamorats o els esposos s'expressen el seu amor regalant-se alguna cosa romàntica, sovint en forma de cor.

A partir del segle XIX es va introduir el costum de l'intercanvi de postals romàntiques produïdes massivament, els coneguts amb el nom de "valentines". A aquesta pràctica es va sumar el donar altres tipus de regals com roses i bombons, normalment regalats a les dones pels homes.

La diada fa referència a Sant Valentí, nom de diversos sants, dos dels quals fan la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer: el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma.

La festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primera vegada cap l'any 498 pel papa Gelasi I. Aquesta festivitat pot tenir l'origen en un intent d'eliminar la celebració de les lupercàlies, festivitats paganes celebrades el 15 de febrer, com afirmen algunes persones.

A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi, com tots sabeu, tot i que hi ha referències d'una possible celebració al segle XV de l'amor per Sant Valentí. Les parelles es regalen una rosa i un llibre, no qualsevol cosa relacionada amb l'amor, perquè també és el dia internacional del llibre (Cervantes i Shakespeare moriren el 23 d'abril de 1616). Per tant, trobarem parelles que els agradarà celebrar ambdues festivitats, malgrat el marcat sentit comercial que ha adquirit avui dia la celebració de Sant Valentí.

Júlia Serena, 3r A

Jornada de Portes Obertes

2011-02-20T13:27:00.001+01:00

El dissabte passat dia 12 de febrer del 2010, l'institut Montgròs va fer una jornada de portes obertes perquè els pares, especialment dels nois de 6è de primària, vinguessin a veure si el nostre és un bon institut per als seus fills.

La Susanna Soler, la directora, va ser-hi i a la classe de 2n A va donar dues xerrades, una a les 10:30 i l’altra a les 11:30, per informar als pares sobre el funcionament dels àmbits i com es treballa per projectes.

Els pares van anar a 1r B amb els seus fills de 6è per saber com funcionaven les pissarres digitals; algunes alumnes de 1r van ser-hi allà, ensenyant-los, i també van deixar provar les pissarres digitals als nens que tenien curiositat.

Els nois i noies de 4t van estar-se a l'entrada de l’institut, més o menys davant del barracó del menjador, i allà van muntar unes paradetes de menjar per guanyar alguns diners per al viatge de fi de curs a Londres. A més, els nois de la USEE també van participar en aquesta jornada i van fer una paradeta de coses fetes per ells.

Gràcies per visitar-nos i esperem que us hagi agradat el nostre Institut.

Adrià Muñoz, 3r A

Premis Goya 2011

2011-02-17T13:54:00.003+01:00

Aquest any la 25a edició dels Premis Goya es va celebrar el dia 11 de Febrer, el passat diumenge a les 10h de la nit. Els Premis es van lliurar al Teatre Real de Madrid i hi van assistir nombrosos actors, com l'esperat Javier Bardem, actrius, cineastes, com l'Àlex de la Iglesia que dies abans va anunciar que dimitia del càrrec de director de l'Acadèmia de Cinema, guionistes, directors i acadèmics. En aquesta gala dels Goyas el català Andreu Buenafuente va ser el presentador, igual que l'any passat, i va anar tot molt bé, encara que una mica més llarg del que s'esperava. El moment més incòmode de la gala va ser quan es va interrompre uns moments perquè es va colar el Jimy Jump abans del prmi al millor actor: va pujar a l'escenari i ràpidament els de seguretat se’l van endur.

Aquest any va ser la nit de la pel·lícula catalana "Pa Negre" (adaptació del llibre d'Emili Teixidor del mateix nom) ja que es va emportar 9 guardons, els Goyas més importants: millor pel·lícula, director, actrius protagonistes i de repartiment, actriu i actor revelació, direcció artística, guió original i fotografia.

Àlex Montero, 3r B

Headlights look like diamonds

2011-02-15T18:57:00.000+01:00

"Something filled up my heart with nothing".
-The Arcade Fire.
"The headlights look like diamonds".
–The Arcade Fire

Headlights look like diamonds

I woke up today and I found a dog lying on my bed. I don’t know where it came from, but it told me he was going to stay in my home for a couple of years (I don’t know how he did that (well, I thought he was a guy), because I actually don’t know the language of dogs). Afterwards, I found out he wasn’t a dog. She was a dog, Lilly. I decided to have something for breakfast and lay down. I slept for an hour; I thought maybe Lilly would disappear when I woke up again.

She didn’t. When I woke up, she sat beside my bed; she was holding a piece of paper in her mouth. “Marry Christmas” was there written. I kept looking on Lilly, the doggie. She was big, a black Labrador. I thought she may be lost, but I discovered she actually wasn’t wearing any dog collar.

I looked indifferently at the dog, I didn’t want to overact. –Thanks; but there’s a spelling mistake. It’s Merry Christmas with “e”, not with “a”. - I said. She looked at me, with her tongue out, she was on watch. But for a moment I noticed that, actually, there was a DOG I’ve never seen before in my bedroom, invading my privacy. That made me ask “What are you doing here?” Lilly told me (don’t ask me how she did) that headlights looked like diamonds. I didn’t understand that much. Then she told me that I really should merry Christmas, and that I had filled his heart up with nothing. I stared at the dog, where does she come from? Could someone tell me?

I went out to the kitchen; I definitely needed something. Or that’s what I thought. Lilly followed me out there. I had a beer, I needed it. Suddenly they knocked on the door, I opened, and a coffee-colored Labrador went inside with a thirty year old man, or that’s what I thought… maybe a couple of years older than me. “This is Christmas, he’s going to come with his things now and move in with us.” Oh no. Oh no. It’s okay, it’s okay. No, it wasn’t okay, but Christmas and all the canine crew where already out after this “Christmas guy’s” things before I could notice what was happening.

When I bought my flat that I shouldn’t had chosen the low floor. I fast locked all doors and windows (I forgot the windows last night, sincerely) before all these strange characters could appear again. And when they come back I’m not going to let them in. No way.

I looked out at the headlights while I was locking a window. Lilly was right. They actually looked like diamonds!!! Anyway, I’m not merrying Christmas.

Laerke Saura, 4t B

Poema: L'hoquei

2011-02-14T12:35:00.001+01:00

L'HOQUEI

Sabeu quin és el meu esport?
Es diu hoquei i sóc molt bo.
Per jugar-hi has de ser fort,
tot el món vol ser el millor.

Hi juguen de petits a grans,
tant a Europa com al món;
hi pots fer jugades gegants,
tothom les fa a Sidamón.

Hi ha moltíssims professionals
i tots han estat federats.
A vegades hi ha federals,
hi poden quedar malparats

A molta gent li agrada,
és molt pràctic i esportiu
hi ha gent que fa una cantada
però tenen un molt gran motiu.

Hi ha moltíssimes comarques,
a quasi totes hi juguen.
S'hi juguen quatre en el mes,
partits, és clar, sinó què és?

Adrià Muñoz, 3r A

Entrevista a una alumna de 4t: la Míriam López

2011-02-11T09:31:00.000+01:00

Avui farem una entrevista a la Míriam López de 4t B, sobre el seu futur, l’últim any que passa aquí i els anys passats.

J- Et fa pena pensar que és l’últim any en aquest institut?

M- Sí, em fa pena.

A -Quins plans tens per al futur? Què t’ha fet triar-ho?

M. Fer Batxillerat, vull tenir un bon futur.

J- Què t’ha assembla passar l'ESO en aquest institut?

M- Bé, però m’hagués agradat fer la ESO amb un institut fet.

A- Quin ha estat el millor curs ? Per què?

M- Per a mi el millor curs ha estat 2n B. M’ho vaig passar molt bé aquell any i vaig fer noves amistats que, a hores d’ara, segueixen.

J- Què és el que més por et fa del futur professional?

M- No treure’m la carrera que vull.

A -A quin institut penses anar per estudiar el Batxillerat? Per què has triat aquest?

M- Penso anar a Can Puig, perquè està més a prop de casa meva.

J- Aquest any has patit molts canvis?

M- No gaires.

A -T’han agradat les excursions i activitats en aquest institut?

M- Sí, algunes m’han agradat més que altres.

J- Quin ha sigut la teva preferida? Per què?

M- La millor ha sigut l’intercanvi amb Holanda, va ser una gran experiència.

A -Si poguessis canviar alguna cosa d’aquest institut, què canviaries?

M- Que les classes fossin de ciment.

J- Et sembla que el mètode d’ensenyament que s’està instaurant en diversos instituts, com en aquest, amb l'ús de les noves tecnologies, és millor que el vell?

M- No, a mi m’agrada més el mètode clàssic, amb llibres. Em distrec molt amb els ordinadors.

A- Què és el que més trobaràs a faltar d’aquest institut? I el que menys?

M- El que més, les amistats que he fet i el que menys..., no ho sé.

J- Penses que nosaltres, els que ara anem a 3r, podrem estudiar Batxillerat en aquest institut?

M- Esperem...

A -T’agraden els projectes que t’han proposat en aquets anys?

M- Alguns sí i altres no. Els d’aquest últim any no m’estan agradant gaire...

J- Ens donaries algun consell per els que ara estem a 3r?

M- Que estudieu molt perquè les coses ara mateix s’estan complicant molt.

A- Per últim, afegiries algun comentari a aquesta entrevista?

M- Res més.

Gràcies per respondre’ns totes les preguntes; et desitgem que tinguis un bon futur!

Alba Batalla i Júlia Serena, 3r A

Entrevista al professor Ximo Montaner

2011-02-09T13:39:00.000+01:00

El Ximo Montaner és professor de Tecnologia i també d'Informàtica al nostre Institut a més de coordinar l'Àmbit Científico-Tecnològic; anem a conèixer-lo una mica més.

1. Algun cop t’havies parat a pensar que treballaries en un institut en mòduls?

- No

2. Què et sembla el nostre institut? Sigues sincer.

- Les instal·lacions no són adequades per a treballar bé; en canvi amb els professors la relació és molt bona i amb els alumnes també.

3. T’agrada el sistema de treball d’aquest institut? Per què?

- No gaire, perquè requereix un treball addicional a la normativa vigent, és a dir, tota alhora, i no hi ha temps per dur-ho endavant.

4. A quants cursos dónes classe?

- A dos, a tercers i a quarts.

5. Què t’agrada més, donar classe teòrica o pràctica?

- M'agrada més la pràctica.

6. Quina carrera has estudiat?

- Enginyeria Tecnològica de Telecomunicacions.

7. T’agradaria ser tutor? Per què?

- Crec que no, perquè hi ha moltes responsabilitats que no estan valorades ni receptades.

8. L’any que be t’agradaria continuar en aquest centre? Per què?

- Sí, perquè hi ha molt bon ambient i ja conec l'alumnat.

9. Quines aficions tens?

- Els esports del motor, la música, viatjar i la informàtica.

10. T’agrada el futbol? Quins és el teu equip preferit?

- No, no tinc

11. Podries donar algun consell per als nois i noies de la Revista?

- Aprendre eines de maquetació per formar la revista, per exemple, fer un bloc, i edició de textos, controlar edicions de textos, per exemple.

Gràcies Ximo.

Albert Pérez, 3r B

L'ÍNDIA

2011-02-07T11:20:00.001+01:00

L'Índia és un subcontinent altament ric en matèries primeres i materials de gran valor. Hi ha una de les comercialitzacions més grans de tot el món i una indústria impressionant.

Aleshores, per què hi ha tantes diferències? Per què aquesta riquesa immensa no es reparteix equitativament? Per què es discrimina?

La gent pensarà que estic exagerant, però no és així: l'Índia es això. Els discapacitats i les dones són poca cosa més que escòria; les famílies el més nombroses possibles i després els nens es moren de gana. No tenen menjar, ni salut, ni un lloc on viure. Però no tota l'Índia és així: després hi ha les persones que viuen en palaus, vesteixen de seda i tenen coberteria d’or. L’Índia és plena d’extrems: l’extrem de la pobresa i la riquesa; de la bellesa i la lletgesa; un paisatge de muntanyes nevades de l’Himàlaia i unes selves tropicals...

L’Índia no és dolenta, ni és bona; no és lletja, ni és bonica...

ÉS L'ÍNDIA.

Zoa Glasmeyer, 2n A

Un joc i una recomanació

2011-02-02T16:06:00.002+01:00

WHAT DO THESE PHRASES HAVE IN COMMON?

A dog, a plan, a canal: pagoda.
A man, a plan, a canal: Panama.
A new order began, a more Roman age bred Rowena.
A tin mug for a jar of gum, Nita.
A Toyota. Race fast, safe car. A Toyota.
Able was I ere I saw Elba.
Animal loots foliated detail of stool lamina.
Anne, I vote more cars race Rome to Vienna.
Are we not drawn onward, we few, drawn onward to new era?
Are we not pure? "No sir!" Panama's moody Noriega brags. "It is garbage!" Irony dooms a man; a prisoner up to new era.
As I pee, sir, I see Pisa!
Barge in! Relate mere war of 1991 for a were-metal Ernie grab!
Bombard a drab mob.
Bush saw Sununu swash sub.
Cain: a maniac.

Recommended books

I would like to recommend some books that I´ve really enjoyed:
Michael Mopurgo: - Why the whales came.
- Kensuke´s Kingdom.
The diary of a Whimpy Kid Series by Jeff Kinney.
Series of Unfortunate Events by Lemony Snicket.
Harry Potter Series by J.K.Rowling.
The dangerous book for Boys. (As you can guess, it´s for boys and I´m not really sure it exists for girls).
The midnight folk by John Mastfield.
Time Machine by H.G.Wells.
Terror books by Edgar Allan Poe.
William Shakespeare´s theatres.
Lord of the Rings Series.
Roal Dahl books.

I hope you have enjoyed my activities and had a nice time trying to solve them. It has been pleasant to make these activities for other people to enjoy them.

Guillermo Muñoz, 1r C

Diario de una niña mala

2011-01-28T08:52:00.000+01:00

Diario de una niña mala

Hoy hemos saltado la reja otra vez,

me fumo un puro.

Viene Mari preguntando qué pasa,

y me pillan con las manos en la masa.

Bonita incidencia,

la que me acaba de poner.

A Mari le gasto toda la paciencia,

y veo su cara roja arder.

Me envían a casa, ¡Bien!

Pinto un retrato de Mari con mi sombra de ojos;

y cuelgo el dibujo en la pared. ¡Nen!,

vamos a jugar a dardos.

Voy a darle en todo el ojo,

con las llaves que le he robado antes.

Ahora ya no puede abrir las clases,

Me he cansado de buscar información.

Ya puedo escribir mi artículo.

Título: Diario de una niña mala.

Laerke Saura, 4t B

Una nit d'hivern, un viatger...

2011-01-25T15:50:00.000+01:00

Una nit d’hivern, un viatger va aterrar amb una nau des d'un planeta desconegut. Tothom es pensava que era un ésser humà. Va dormir al terra de la ciutat de Nova York, per això es pensaven que era un rodamón. Al dia següent va despertar a la comissaria. Ell no sabia on estava; va començar a cridar com un boig i la policia li va dir que es callés. Llavors van descobrir que era un extraterrestre. Ell només tenia 2 anys, era un extraterrestre petit. El problema era que se li havia acabat la gasolina de la nau, i també havia perdut de vista als seus pares. Ell gairebé no entenia la llengua dels humans. I llavors li van demanar que tornés al seu planet. Ell va dir, com va poder, que no podia tornar perquè se li havia acabat el combustible de la nau. Els humans li van dir: "D'acord, nosaltres et donem la gasolina que necessites i tornes"; a ell li va semblar bé, però no sabia el camí per tornar. Li van preguntar per què no ho sabia i el va respondre que no sabia si anar cap al nord o cap al sud. Ells li van demanar de quin planeta era i ell va dir que era de Saturn. Desprès li van donar un mapa, i tan tranquil se’n va anar cap al seu planeta.

Nico Sala, 3r A

Una nit d'hivern...

2011-01-24T10:55:00.000+01:00

Una nit d’hivern un viatger va arribar a una petita cala; estava a Punta Cana. L'envoltava pobresa pertot arreu, li havien robat els diners i no sabia on quedar-se, així que va decidir quedar-se a dormir en aquella cala. Va mirar las estrelles i va pensar com havia començat aquell viatge...

Eren les 7 del matí; el viatger, que es deia Carlos, va agafar un vol cap a Santo Domingo, on anava a buscar a la seva germana petita, feia 5 anys que no la veia, no havia tingut contacte ni per telèfon, ni a través de cartes, però ell sent tan positiu i sense pensar massa en el que es podia trobar, en arribar va decidir anar directament a casa dels seus pares.

A l'aeroport de Punta Cana, l’aire calent li va recórrer tot el cos, aquella sensació de casa li va arribar al cor. En aquell moment va pensar que havia sigut la millor idea que havia tingut. Es va dirigir cap a casa dels seus pares, amb una moto. En arribar, tot entusiasmat, llança la moto i va corrents cap a la porta de fusta de color verd; era allà, era on havia viscut 22 anys.

La sorpresa va ser en entrar, l’únic que va trobar va ser pols, res més, ni un moble, ni una roba, ni tan sols un tros de fusta. Semblava que allà no hi hagués viscut ningú des de feia 10 anys.

Ell es va començar a preocupar, a preguntar a molta gent, però tothom li deia el mateix, feia mínim 5 anys que allà no hi vivia ningú i tampoc se sabia on havien marxat. Ell, desesperat, va recórrer tot el país cercant la seva família i al final va acabar allà, en aquella petita cala, mirant les estrelles i preguntant-se: "Ara què he de fer?"

El dia següent a la cala, es va trobar una foto de la seva petita germana, però ni rastre del viatger, qui sap on estarà..

Alba Batalla, 3r A

Balón de Oro

2011-01-19T10:07:00.002+01:00

El día 10 de enero de este año a las 5h de la tarde en los canales La Sexta, Tv3, Gol tv, Digital plus, Marca Gol, Antena 3 y en Cuatro pudimos ver la entrega del Balón de oro al mejor futbolista. Se lo entregaron a Lionel messi, en segundo lugar quedó Iniesta y en el tercer puesto Xavi, todos ellos jugadores del FC Barcelona. El balón de oro fue entregado por Pep Guardiola. Personalmente yo creo que es un poco injusto porque se lo tendría que haber llevado o Xavi o Iniesta ya que ellos ganaron el Mundial e hicieron una temporada increíble. Iniesta, en particular, marcó el gol de la final del Mundial y además en la Champion fue gracias a él, que marcó en semifinales, que pudieron pasar a la final para jugar contra Chelsea.

Hasta ahora, el único español que ha ganado el balón de oro fue Luis Suárez en el año 1960. También en la gala le dieron el premio al mejor entrenador del año a José Mourinho porque en la temporada pasada ganó 3 títulos con el equipo que entrenaba, el Inter de Milán. Y el premio al mejor portero fue para Iker Casillas, por segundo año consecutivo.

Daniel Rioja, 3r B

La nova llei antitabac

2011-01-14T10:39:00.000+01:00

La nova llei antitabac, aplicada l'1 de Gener de 2010, ha afectat a la majoria de comerços. La prohibició afecta els espais públics, bars, oficines, parades d'autobusos, parcs; bàsicament els llocs públics tancats i també d'altres oberts com les entrades dels hospitals, entrades dels instituts i col·legis, algunes places etc.

Alguns dels comerços, com bars i restaurants, que l’any passat van fer reformes als seus negocis amb zona de fumadors i no fumadors, després de gastar-se molts diners, ara ja no els hi serveixen de res aquestes zones adaptades, ja que sota cap circumstància es pot fumar dins d’un bar, restaurant o qualsevol zona social. Això està portant a què alguns llocs de restauració es rebel·lin i deixin que els seus clients fumin argumentant la pèrdua de diners.

Jo crec que per una part està bé, perquè a molta gent li molesta el fum del tabac, o hi ha molta gent que hi porta els seus fills i no es qüestió que els nens estiguin envoltats de fum. A més d'això, prohibir que la gent fumi a l'entrada dels hospitals està molt bé, ja que hi ha malalts que tenen problemes de cor, per exemple, per tant poden empitjorar amb el fum del tabac si es passegen per allà.

Després, hi ha la part negativa. Molts negocis es van haver de reformar a les mesures antitabac de fa un parell d'anys, amb zones separades per a fumadors i altres per a no fumadors i aquest any aquestes zones que van adaptar fa poc no els hi han servit de res, no es pot fumar en cap lloc públic tancat.

Júlia Serena, 3r A

Les Rebaixes

2011-01-13T21:35:00.000+01:00

Les Rebaixes d'hivern, les més esperades, han començat aquest any el 7 de gener i finalitzen el 6 de març. A més, el primer diumenge de la campanya de rebaixes, el 10 de gener, els establiments comercials també van obrir.

Durant aquest temps la Direcció General de Comerç realitza 2.676 inspeccions en els diferents sectors comercials, principalment en establiments dedicats a l'equipament de la persona i a parament de la llar. Aquesta actuació pretén evitar l'avançament al període de rebaixes.

Com cada any, les rebaixes seran estampides, els caps de setmana sobretot, i han arribat haver-hi cues de 1 hora i mitja per pagar i/o emprovar-se alguna peça de roba. Els experts diuen que aquest any com hi ha crisi les rebaixes seran més sonades, ésa dir, els preus baixaran més, fins al 70% en algunes botigues. De moment s'observa que hi ha més gent comprant que l’any passat; la majoria aprofitarà i anirà a comprar roba de la seva marca preferida a menys preu.

A la televisió els reporters preguntaven a la gent que si de veritat compensava estar tantes hores fent cues i amb tanta gentada pels carrers, botigues etc. La gent responia el següent: "Sí, val la pena. Estem passant moments molt durs i tothom vol estalviar. Les rebaixes són un bon moment per fer-ho".

Personalment crec s'han d'aprofitar les rebaixes, però tampoc s'ha de perdre el control ni gastar-se gran quantitat de diners estalviats.

Alba Batalla, 3r A

Historietes gràfiques

2011-01-10T21:06:00.002+01:00

Aquest segon trimestre amb els alumnes de 4t d'ESO hem treballat la historieta gràfica a Castellà. Després de conèixer la teoria ells mateixos han fet les seves creacions; algunes són molt originals, unes altres de por i també n'hi ha d'humor... Aquí teniu una mostra variada d'alguns dels treballs realitzats:

SINCERIDAD

2011-01-07T10:47:00.000+01:00

Echaba de menos esto de escribir, sinceramente. Muchas veces, incluso demasiadas, utilizamos la palabra sinceramente o alguna derivación de esta. Pensemos por un momento, ¿verdaderamente nos damos cuenta de lo que significa esta palabra?

Según la Real Academia Española la palabra sinceridad corresponde a sencillez, veracidad, modo de expresarse libre de fingimiento.

Por lo tanto, si es expresarse libre de fingimiento, ¿por qué nos importa tanto lo que la gente diga o hace? ¿Por qué le damos tanta importancia al que dirán?

Hay veces que no somos capaces de decir aquello que pensamos o que sentimos y mentimos para no afrontar la verdad, pero tarde o temprano la verdad se acaba sabiendo. Se puede asegurar que una mentira duele más que la pura verdad.

Tratamos de engañarnos a nosotros mismos, pero ni eso conseguimos. Ponemos la mano en el corazón, y nos ayudará a que decidir en algunos momentos.

Pocas o muchas veces, no sabemos lo que realmente queremos o esperamos de la vida misma, pero tenemos muy claro aquello que no queremos. Buscamos reemplazar aquello que nos hace daño, que tanta hipocresía ha generado, pero si escuchamos al corazón nos dice aquello que la cabeza no quiere oír. ¿Qué es mejor, lo que la cabeza dice que es mejor para ti, o lo que realmente te guía el corazón?

Míriam López, 4t A

BONES FESTES

2010-12-24T20:06:00.000+01:00

A CONTINUACIÓ US PRESENTEM LA FELICITACIÓ NADALENCA QUE ELS ALUMNES DE L'INSTITUT MONTGRÒS JUNTAMENT AMB EL MARIÀ FRANCO, PROFESSOR DE MÚSICA, HAN REALITZAT PER A TOTS VOSALTRES.

IMPOTENCE

2010-12-22T11:00:00.000+01:00

IMPOTENCE

La impotencia de no poder hacer nada,

no poder hacer nada por una persona a la que aprecias

no se puede comparar con nada en el mundo.

No poder ayudar a una persona cuando más lo necesita,

no estar a su lado y no poder darle el abrazo que tanto desea,

el hombro para llorar que necesita,

la mano que busca para poder mantenerse en pie,

o los besos que anhela para poder seguir con vida.

Luego ves aparecer su imagen en el telediario y

te culpas mil veces por no haber podido hacer nada,

y esas ganas de suicidio, esas ganas de morir,

de seguirle hasta el final, esas ganas no existen,

solo existe la impotencia y el recuerdo de esa persona,

esa persona a la que no pudiste tender tu mano.

El aprecio o el amor, en esta vida, pueden ser tanto

tus enemigos como tus mejores amigos,

NADA es perfecto, solo hay que aprender a tomar las cosas

como nos las dan y remodelarlas cuidadosamente a nuestro gusto.

J. T. 4º B

Dopatge

2010-12-20T12:28:00.002+01:00

L'atleta Marta Domínguez està acusada de proporcionar substàncies dopants a altres atletes i també de prendre'n ella mateixa. La Marta és campiona del món i subcampiona d'Europa de 3.000 metres obstacles.

Fa uns dies van registrar casa seva per veure si trobaven alguna pista sobre el cas del dopatge, l'anomenat Operación Galgo. Marta Domínguez afirma que és innocent i vol demostrar que mai ha consumit ni ha traficat amb substàncies prohibides.

Després d'estar declarant durant gairebé 8 hores, la Marta va ser posada en llibertat, encara que amb l’obligació de comparèixer davant el jutge, quan reclami la seva presència.

La nostra opinió sobre el tema del dopatge és que no està gens bé consumir ni traficar amb substàncies prohibides, sobretot els esportistes. Ells més que ningú han de donar exemple als nens, als adolescents, a tothom; ja que si volen fer esport no tinguin un mal exemple.

Àlex Montero, Nico Sala; 3r B i 3r A

Qui controla els controladors?

2010-12-19T13:30:00.000+01:00

Qui controla al controlador?

Aquesta notícia va sobre la vaga encoberta que han fet els controladors aeris: tots van agafat la baixa sobtadament per al passat pont de la Constitució. Els controladors es queixen que els faran treball més hores i els pagaran menys. Això ha provocat que tots els vols espanyols es cancel·lessin o es veiessin afectats. Va ser un caos a tots el aeroports europeus. El Govern espanyol els va dir que tornessin als seus llocs de treball, però ells no van fer cas. El Govern com a mesura preventiva va fer anar, a les torres de control, a controladors aeris militars. Amb aquesta mesura alguns controladors van tornar als seus llocs de treball.

Comentari personal:

Jo crec que aquests senyors no tenen vergonya, ja que cobren més que ningú i treballen poques hores. Haurien de treballar 8 hores com tothom i cobrar més o menys el mateix que la majoria que té una feina similar, de la mateixa responsabilitat, per exemple com un metge o un bomber o és no tenen ells responsabilitat? Com a solució formaria a més controladors i els tindria de substituts, com passa amb els professors o altres professionals, així fets com aquest no tornarien a passar perquè els controladors fan aquest tipus d'accions perquè saben que hi ha molt poca gent que pugui fer la seva feina.

Albert Pérez, 3r B

Campionat de Suïssa

2010-12-16T13:02:00.000+01:00

El meu pare i jo vam anar un dia abans que tot el meu equip, el dia lliure que vam tenir vam fer de tot: vam anar primer a l'hotel, ens vam instal·lar, vam esmorzar...

Vam anar a conèixer Suïssa en bicicleta. A mi gairebé m’atropellen, ja ja! Per fer el tonto. El següent dia vam anar a l’aeroport per rebre al meu equip, pel matí. Vam anar a l'hotel amb l’equip, l’hotel era un antic lloc militar. Per la tarda ens tocava jugar i primer vam anar a conèixer el pavelló. Vam jugar i vam guanyar; al dia següent vam anar pel matí a jugar. Hi havia un noi de l'altre equip que es deia Niko, igual que jo. I en un altre partit, l’equip del Niko tota l'estona durant partit deien "no sé què" (perquè ho deia en el seu idioma); "Vamos Niko" em deien. I va arribar la final, i la vam guanyar també. Per la trade va ser el lliurament de premis, el que més em va agradar del lliurament va ser que els altres equips feien, mentre els campions passaven, una espècie de "passadís" picant els estics d'hoquei i dient coses rares. Ens van donar les medalles i una bossa amb premis.

A la foto, el torneig de Suïssa durant el lliurament de premis. Com podeu veure vam quedar 1rs; en ho vam passar molt bé.

Nico Sala, 3r A